La casualitat afavoreix a les ments entrenades.
Louis Pasteur, químic i bacteriòleg francès.
La casualitat afavoreix a les ments.
La casualitat afavoreix a les ments.
9,8 a vista de telescopi.
La casualitat afavoreix a les ments.
Estem mirant el passat, perquè les estrelles, la llum de les estrelles, tarda on tens en arribar-nos.
I avui potser recordarem alguna cosa, per tant mirarem una mica el passat.
sense que el telescopi és la màquina del temps més pròxima que tenim tots nosaltres i que podem disfrutar-la cada dia.
o se'ns estigui prou.
Això és 9,8 al programa de Ciència de Tarragona Ràdio.
i com sempre, per parlar de tot el que trobem, notícies, temes...
el que hi hagi tenim a l'Anna, bona nit, Abel, bona nit, Anna, el Xavi, bona nit, Abel, bona nit, Xavi, i a la Sílvia Controls, evidentment,
que no falla cap setmana a la nostra cita.
Doncs sí, comencem.
Hauríem de començar, com molt bé hem dit abans,
i sense més d'això hem de fer un petit comentari, ara que me'n recordo.
A partir de demà hi ha disponible una adreça electrònica per posar-vos en contacte amb nosaltres,
per qualsevol queixa, comentari, consell, qualsevol cosa que us passi pel cap relacionada amb el món,
nosaltres serà benvingut, és 9,8 arroba tarragonaradio.com, tal com sona, 9,8 escrit, arroba tarragonaradio.com.
Qualsevol opinió serà benvinguda, qualsevol queixa, qualsevol comentari.
Benvinguts a 9,8.
Comencem amb alguna notícia? Aixeca't i molta.
Aixeca't i molta.
Seguim amb les nostres discussions, qui comença, qui no comença, aquest és un clàssic també de 9,8.
Avui anem desvetllant-nos una mica com va el nostre programa,
perquè ja que serà l'últim programa que fem l'any 2004,
doncs la setmana que ve ja no ens podrem fer companyia, malgrat que ens agradaria ser aquí.
Hem pensat, per què no? Anem desvetllant-nos una mica els petits misteris,
si és que se'n poden dir misteris, de com funciona 9,8.
I així ens van les coses, tots portem unes notícies, les discutim, les mirem,
ens les passem, ens les intercanviem, a vegades venim amb notícies repetides,
uns i altres com ha sigut avui el Xavi i jo, i ens hem discutit allò amb un pedre de paper tisora
per decidir qui deia la que volia dir, i al final, molt amistosament,
sense que hagi arribat la sang al riu, hem decidit alguna notícia.
I l'Anna, com sempre, ve amb moltes ganes de parlar.
Sí, com és tradició, començo jo.
Comences tu, per variar.
La primera notícia.
Hem de dir que realment ho acabem de decidir ara mateix.
Sí, però casualitat sempre començo jo.
Però casualment sí.
A veure, uns investigadors japonesos volen convertir cabines i mòbils d'última generació
en emissors i receptors d'imatges en 3D.
Ja no és només el mòbil, ara ja són les cabines, també.
Imatges en 3 dimensions.
Ja no és la primera vegada que ens portes cabines telefòniques.
No, l'última vegada era baixar-se música amb MP3.
Ara ja són cabines amb imatges 3D.
Aviat hi haurà una discoteca allà ficada.
Tu no tens mòbil.
No, sí que tinc mòbil, però el meu mòbil és molt bàsic.
O sigui que si fan totes aquestes coses a les cabines, jo em passaré el dia a la cabina.
Anant fent visites a la cabina, imatges 3D i tot això.
A veure, el procés consisteix en que la persona es posa dintre d'una cabina amb una càmera digital giratòria
que capta una imatge de 360 graus.
Va donant voltes i va captant la imatge a tota la persona.
Llavors, aquesta informació s'envia a un receptor en forma de cilindre
que transmet la sensació d'estar veient la cara de l'altra persona en 3 dimensions per tots els cantons.
Llavors, això és possible gràcies a dues rodes que giren ràpidament.
Una envia la llum de la imatge i l'altra gira en sentit contrari per donar-li profunditat a la imatge.
Déu-n'hi-do.
Sí, s'ha de perfeccionar una mica perquè diuen que el defecte que li troben, que jo tampoc li trobo tant,
és que no es pot veure ni des de dalt ni des de baix.
Només es pot veure pels costats la persona, però hi ha un gran pas.
Bé, però no es tracta tampoc d'anar amb l'escala a mirar si l'home és calvo o no és calvo.
Clar, o com té les plantes als peus.
Si és pels plants, a mi m'és igual.
Exactament.
Tampoc és pant de posar-se per sota i mirar massa.
No és el cas.
N'hi ha prou amb els voltants.
Sí, de moment diuen que la definició no és gaire bona, però els investigadors diuen que hi continuaran treballant
perquè això realment es dugui a terme.
A veure.
La revolució de les cabines telefòniques ja està aquí, eh?
Sí, s'ha de treure un profit perquè...
Esclar, és que amb la competència dels mòbils era directa i les companyies telefòniques això no ho han tregat massa bé.
Doncs mira, seguirem amb tecnologia.
Perquè crec que, per què no, ja que avui tu vens tecnològica i jo també.
Però és que a més jo després seguiré, però és igual.
Tot tecnologia.
Tot tecnologia avui. Ja tocava, feia molts i és que no tocava el tema.
Segurament ja ho heu vist per les notícies, perquè sé que se n'ha parlat bastant.
Però la veritat és que a mi em va agradar molt i ho vaig trobar realment molt interessant com per no parlar-ne.
De què estic parlant?
Estic parlant del buscador Google i les seves plans de digitalitzar llibres,
de tal manera que els puguem consultar a través d'internet.
Quins llibres volen digitalitzar?
Doncs principalment exemplars que són únics al món, que ja no s'editen,
de cara a que tothom pugui tenir informació amb aquests llibres.
Llavors, les biblioteques que han decidit de moment són les més importants que han trobat,
com poden ser Michigan, Stanford, de les universitats de Michigan i Stanford,
de les universitats de Harvard i Oxford.
Realment està molt bé perquè és posar a l'abast de tothom, que és el que vol fer internet,
una informació que no tothom podia disposar.
Internet és un gran mitjà de comunicació i per tant està molt bé aquesta idea.
Per això em va agradar tant i vaig decidir que per què no, també en podia parlar.
Sí, s'ha acabat d'anar a visitar les biblioteques per consultar llibres.
Més o menys.
Jo ho trobo una mica trist, també, perquè és divertint anar a la biblioteca, trobar-te a la tancada.
A més, jo he de dir, m'estic tornant una mica rata de biblioteca, ho haig d'admetre,
i no em costa mai res d'agafar i dir, doncs necessito un llibre,
em poso a la biblioteca i començo a mirar estants, començo a mirar llibres,
vaig buscant fins que em trobo un que s'adapti bastant bé.
De fet, el Xavi ho ha patit quan hem estat estudiant junts a la biblioteca alguna vegada.
Algun altre cop.
Sí, que sóc el més nerviós de tots, el que més vegades m'aixeco,
i no és per dir no estudiar, sinó que sóc el que més llibres acabo portant sobre la taula.
Després es fan servir o no, és igual, però els llibres els porto.
Sí, jo no crec que les biblioteques s'hagin acabat,
però senzillament es dona una utilitat més al món de cada rebre informació.
No, realment és pràctic.
Jo et ho van molt bé.
Part de que tindràs links a les pàgines web de les biblioteques per fer reserves de llibres,
per buscar coses, jo crec que està molt bé.
Sí, sí, és pràctic.
I bé, doncs podem parlar d'una notícia una mica preocupant,
que seria que hi ha un timpada de gel que pot bloquejar l'Antàrtida.
Llavors això pot provocar que milers de pingüins puguin morir.
Però ells estan acostumats al fred.
Estan acostumats al fred, però no ve pel fred, diguéssim.
Ara l'explicaré.
Vale, gràcies.
Segons les optimitats de Nova Zelanda, a l'Isabert, que li han posat nom,
B15A, diguem-ne és un nom allò massa maco, però bé.
Bé, no, si ha de matar pengüins, no cal que sigui bonic.
Ara m'ha vingut al cap quin devia ser el nom de l'iceberg que va enfonsar el Titanic.
No ho sé.
Si algú sap, que ens ho envio per mail.
Sí, mira, serà la primera estrena del mail.
I començarem la temporada que ve per l'Anna.
Quina temporada?
L'any que ve direm quin era el nom de l'Isabert.
Ja sé que no és per treure'ns el son, però mira, és una idea.
Doncs bé, diguem-ne que aquest Isabert, que el B15A,
fa uns 3.000 quilòmetres quadrats, allò petit no és.
No.
I llavors es mou una velocitat de dos quilòmetres per dia.
Ui, ens deu cansar.
Home, és una massa força gran i a dos quilòmetres per dia...
És una esforça.
És velocitat.
Deu impressionar, m'imagino.
Sí, sí.
Allò que te'l trobes allò davant...
I els pingüins es moren del susto?
No.
Ah.
Llavors, poc bloquejar, diguéssim, el que és l'accés de, diguéssim,
dels vaixells que van a vestir, bueno, que porten material a Nova Zelanda i als Estats Units
i també el subministrament per la base, bueno, una base italiana,
que hi ha per allí.
Doncs, bloquejar les rutes marítimes, o sigui, també bloquejarà, diguéssim, el pas dels pingüins,
perquè, clar, els pingüins van nedant, que l'aigua es mouen molt ràpid.
Llavors, per poder-ho fer-ho, haurien de fer, diguéssim, l'haurien de vorejar,
i llavors això és fer 180 quilòmetres més.
Clar.
Això és una mica pau.
Sí.
Una mica.
Llavors, han de fer...
Es moren de l'exercici, doncs?
No.
L'exercici, tampoc.
No, de que no els deu arribar l'aliment o alguna cosa així.
Clar, perquè, diguéssim, han de...
Tu havies vist la notícia, admet-ho.
No, he anat deduint.
Mentre anava explicant, dic, ai...
Sí, perquè, diguéssim, hi ha les cries de pingüins que tenen que néixer
i llavors els pingüins han d'arribar per a donar-los, diguéssim, el que és l'aliment.
Llavors, clar, si triguen, llavors totes aquestes cries no podran menjar,
llavors, doncs, poden morir bastants milers de pingüins.
I això és veritat?
Que al final passarà o és probable?
És una hipòtesi.
O sigui, s'espera que, diguéssim, el que és l'espècie de pingüin sobrevisqui,
però que podria reduir-se, diguéssim, en un 70%.
Ai, pobres pingüins.
Pobrets.
Però què han fet ells?
Des d'aquí molts ànims, els pingüins.
Això és culpa de l'escalfament global.
Que seriós.
Culpa de l'escalfament global, també.
Clar, perquè d'això se separen els inedats i passen coses com aquesta.
L'escalfament global, cada vegada veiem que és més greu, eh?
Sí, sí.
Jo que em pensava que avui el Xavi ens portaria notícies refrescants amb l'Elisabet,
però veig que no.
No.
Tu sempre acabes posant-hi l'escalforet entre mig, eh?
Bon rotllo, no.
L'escalfament global, sempre és.
Sempre.
La seva afició personal.
Bé, doncs ara parlem d'una cosa que tots els estudiants voldríem fer.
Uns estudiants d'Exeter, que està al Regne Unit, van decidir subhastar la seva universitat per internet,
a la pàgina web eball.
Subhastar la seva universitat.
Bé, no sé com es deu pronunciar, és molt famosa la pàgina web de subhastes.
Sí, van decidir, però tenien un motiu, perquè el rectorat o els que porten aquesta universitat
van decidir eliminar les carreres de química, música i italià.
I amb aquesta cosa es pretenien eliminar, ai, estalviar 2,82 milions de dòlars.
Però deixava 130 professors sense feina, i els estudiants se devien estimar molt els seus professors
i van dir, això no pot ser.
I van ficar a subhastar com a moda de queixa la seva universitat.
Llavors, aquesta subhasta va rebre 4.000 visites, i van arribar a ofertar 10 milions de lliures esterlines.
He intentat fer el canvi, però no sé quan deu ser, però deu ser bastant.
És bastant.
És bastant.
Però tot i això, Ibai va ficar tranquils els de la universitat i els va dir que en cas que realment s'hagués subhastat
no s'hagués pogut fer, perquè les normes diuen que no es pot oferir res que no és teu.
I clar, els estudiants valen que estudien allí, però en teoria no sé si va a la universitat.
Olla, que amb el que paguem de matrícula, jo crec que una petita part, almenys algun arbre d'aquells
que hi ha per allà a la universitat, ja és meu.
Jo subhasta una pedra, un altre subhasta una altra pedra.
Jo crec que sí, que és... la cosa s'ha d'estudiar.
Però molt curiós, eh?
Sí, això van intentar fer.
Ara, bueno, no és una proposta perquè aquí se vagin subhastant universitats, però...
Bé, sempre som atent, la meva tona és un edifici nou, tot, posat-se a fer.
Sí, es pot vendre.
Clar, a veure què passa.
Sí.
Bé, no crec que algú volgués una universitat que no té passagissos i té tarrats sense el seu lloc i fa un fred capella,
però deixem estar el tema.
Bona crítica.
Bé, seguim, seguim.
Va, segueixo, vinga.
Projecte Galileu.
El Projecte Galileu, què és?
És el GPS europeu.
El GPS és el sistema de localització via satèl·lit dels Estats Units d'Amèrica.
Ah, d'acord.
Si anem amb un queixeret, ens diu, tu ets aquí.
I dius, molt bé, jo ja ho sabia perquè aquí tinc el nom del carrer, però...
Però si estàs en un altre país potser no ho saps.
Exactament.
I tens un plano, i pots mirar en un plano, i ja saps per on vas.
Si estàs a la muntanya també és força útil.
Pot ser bastant útil.
Doncs bé, al final, la Unió Europea tira endavant un projecte que es diu el Projecte Galileu,
que és llançar uns 30 satèl·lits a l'espai de cara a donar un servei de localització per tot el món
i que no depenguin dels Estats Units, que és el que ens passava fins ara.
Aquest sistema és bastant més innovador, serà tecnològicament molt més avançat que l'anterior,
que el GPS per ja fa uns quants dies que hi és, i costarà només 4.000 milions de dòlars.
Mira, poca cosa.
Poqueta coseta, sí.
Hi haurà bastanta inversió privada perquè es creu que se'n podran obtenir grans beneficis a nivell comercial.
Serà un avanç a cara a ajuts d'equips de rescat, accidents d'automòbils, dinamitzar tràfic de camions, cosetes així.
A nivell comercial, m'imagino allò, tu estàs aquí i al costat tens càrniques, no sé què,
i ja està la propaganda des del GPS.
No se sap mai, no m'estanyaria tampoc.
I bé, podríem parlar d'una cosa una mica més llunyada,
que bé, que hem trobat noves proves de l'existència d'Aigua Mart,
que diem ja cansa una mica el tema, perquè ara que sí, ara que no,
doncs bé, ara sembla que al final que sí que hi va haver Aigua Mart,
perquè els robots exploradors Spirit i Opportunity,
que bé que en principi havien d'haver acabat la seva missió en abril,
es veu que encara els hi duren les bateries, allò...
Han dit, aprofitem-les, ja que van dir...
I van anar fent coses per dir.
I es veu que han trobat com uns núvols, molt similars als de la Terra,
i un mineral que s'anomena gotita,
que en principi això seria significatiu de l'evidència que hi va haver Aigua Mart.
Si ells ho diuen, nosaltres ens ho creiem.
Fins que ho torni a desmentir.
Sí, això anava a dir fins que algú digui que no i torni a aparèixer un altre robotito.
Bé, ja anirem, algun dia ho sabrem,
algun dia quan algú vagi a mar ja ens ho explicarà.
Però bé, de moment sembla que al final sí que hi haurà aigua.
Ens vindran amb una ampolleta d'aigua i diran, això és aigua de mar,
i direm, ah, val, molt bé.
Ah, jo no me la bec.
Però bé.
Seguim amb més cosetes?
Sí.
Deixem estar les notícies?
Molt bé.
Anem a...
Als descobriments.
Vinga.
Vinga.
Un any, un descobriment.
Doncs sí, un any i un descobriment.
I com cada setmana, evidentment, l'Anna ens portarà un descobriment.
que durant la setmana s'ha estat preparant, estudiant-s'ho, mirant-s'ho,
de cara a poder-nos aportar avui alguna coseta i les seves conseqüències.
Com la roda.
Si no fos per la roda, no hi haurien els peatges.
Van començar amb la roda i els peatges.
Vam considerar que era una bona idea
seguir buscant les utilitats, els invents que havíem descobert anteriorment.
i a partir d'aquí vam dir, mira, tu, anem descobrint cada setmana un descobriment,
perquè descobriments n'hi ha i cada dia n'hi ha de nous.
Bueno, i aquesta setmana toca el paper.
Ah, mira.
Són coses que te trobes pel carrer i ja ha de tenir un origen.
Donem una informació.
Nosaltres, quan arribem, empaparem la taula.
Sí.
Aquesta taula i la que hi ha abans d'entrar aquí.
Exactament.
La que estem prenent-nos el teu, el cafè o el que toqui aquell dia,
aquella taula.
O la que ens mengem la xocolata, també.
Cosa que fa que, quan arribem aquí, ens faltin papers que s'han deixat a l'altra taula.
Exactament, com és el cas d'avui.
O que ens trobem que papers d'ell, dels hàbils, tinc jo i no pugui donar la seva notícia.
Coses que passen.
Però bé, el paper.
El paper.
Explica la llegenda que l'any 105 Cai Lung va presentar a l'emperador de Xina
el primer tros de paper de la història.
Però després es va descobrir, per evidències arqueològiques,
que s'utilitzava feia més de 200 anys abans.
Vull dir, el Cai Lung aquest era una mica mentider.
Però bé.
Va dir, aquí el descobriment me n'ha pogut fer jo.
El descobriment me n'ha fet jo, però ja fa 200 anys que anava el paper.
Llavors, en un principi, estaven inspirats pel procés de fabricació de la seda.
I es va crear un paper anomenat Bo,
que es basava tal com fabricaven la seda.
Però més endavant va aparèixer el paper pròpiament dit.
I el seu procés de fabricació es feia a partir d'escorça, de draps,
de blat i altres materials que es disgravaven en aigua.
Llavors, es treia aquesta pasta que quedava
i es ficava en un motlle pla.
I d'aquí sortia el paper.
Llavors, les aplicacions del paper, igual que de la roda va sortir el peatge,
doncs el bitllet.
Què millor que el bitllet dels diners?
El va utilitzar el govern xinès per expedir els pagaments d'impostos
i els comerciants el feien servir com a certificat de canvi entre productes.
I li deia, amb paper volant,
jo em pensava que volia dir paper volant perquè volava més que de seguida et quedes sense diners.
Doncs no, el paper volant era perquè, clar, quan feia vent volava molt ràpidament.
Que podíem dir que amb els euros i tant que vola.
Sí, amb els euros vola molt.
I no cal ni que sigui paper.
No cal ni que sigui paper.
Si és més pesant, també vola.
També vola igualment.
Tot vola.
Coses que passen.
I fins aquí el meu descobriment del paper.
Mira, un gran descobriment, almenys per nosaltres, se'ns resulta molt útil.
I per tothom.
Que també es vol reciclar-lo,
si això també s'ha de dir,
perquè si no aviat ens quedarem sense paper també.
I sense paper volant i sense...
Sense arbres a l'Amazón.
Exactament.
A i s'ha.
Parlem-ne.
Parlem de l'actualitat de la setmana, d'algun descobriment com era el cas que ens ha portat ara del paper l'Anna.
I ara comentarem alguna coseta que ens hagi passat aquests dies mentre fèiem el programa.
I no és perquè no tinguéssim tema preparat.
Portàvem els bacteris i bastant ben preparat un munt de pàgines.
Jo en el meu cas em portava set.
I els bífidos actius dels aliments.
Sí, sí, que tu t'has après.
Ho sé de memòria. A partir de la recomanaré bífidos a tothom.
No és mentida el que diuen.
I sembla que estiguis fent propaganda, però totes sabem que t'has documentat bé, per tant et farem cas.
I tant.
Tots abans del programa venim aquí i ens decidim.
Normalment, ara últimament ja ho fèiem molt bé, una setmana abans, quan acabem el programa d'una setmana,
deiem, bueno, però la setmana que ve parlarem d'això.
Proposarem tema.
Exactament.
Hem de dir que aquesta vegada ens va costar una mica, no teníem massa clar.
I no és que no hi hagi temes, és que n'hi ha masses, realment.
Jo faria una proposta, ara que ja tenim correu, també una altra proposta seria que la gent ens pogués proposar temes per fer.
Clar, si algú vol que es parli d'algun tema, que indaguem una mica, investiguem, biblioteca, internet,
que són els nostres dos mitjans que més usem, doncs estem disposats i encantats de la vida,
que si algú té un tema que es puguem considerar científic per parlar, o no tan científic,
que senzillament es mereixi la pena parlar-ne, nosaltres estem encantats aquí de poder-ne parlar.
Hem parlat de coses com Albert Einstein, la setmana passada.
Del Nobel.
Del Nobel.
De la xocolata.
De la xocolata, que ens vam afastar.
de la xocolata abans, no és per res.
I és que s'acosta el Nadal.
I també ens aniran bé vacances, eh?
Ho hem d'admetre.
Perquè volguem que no ens costa...
El programa costa una mica de preparar, sembla que no.
Arribem a...
I quan arribem aquí, doncs, senzillament, posem en comú el que hem trobat tots.
Al costat d'un te.
Al costat d'un te.
De fet, hem de dir que allò del te...
Jo feia estona que volia dir per què el te.
El te és culpa del Xavi.
Doncs sí, una mica sí.
Admeta-ho, explica'ls-hi el seu dient.
Tot ve arreu d'una notícia que el te era bo per la memòria.
Era una mica les seves propietats.
O sigui, es fa servir per combatre, diguéssim, una mica l'Alzheimer.
Però tampoc no estan investigant.
Però bé, per ell hi va el camí.
Nosaltres ens curem amb salut i prenem te per no oblidar res el que hem de dir.
Sí, perquè la veritat és que almenys jo som una mica despistat.
Jo, en Xavi, va arribar allà i diu, vull un te.
I l'Anna i jo ens vam apuntar al carro i vam dir, nosaltres també.
Després de la mala experiència del dia anterior amb el cafè, també.
He de dir que soc professional a llançar els cafès, te, qualsevol líquid que hi hagi just abans del programa,
de llançar-lo sobre els papers.
I l'hem armat, un dia.
Un dia la vaig armar.
I bé, el te, com que és transparent, si cau damunt dels papers es pot continuar llegint.
La notícia.
Avui n'he tirat damunt dels papers.
Veus? No es nota.
No es nota.
S'ha mullat poc, avui, eh?
I és que cremava molt.
Hem d'admetre que tinc amb un germà allà que cada setmana ve i ens fa companyia,
ens ajuda a preparar el programa i bàsicament ens fa els tests.
I té molta paciència.
Sí, perquè, pobra, no és que el tractem malament,
però és que cada dia, pim, pam, fes-nos un té, vinga.
Porta-la a aquesta taula, porta-la a l'altra, ara tanca-nos la porta.
Ens serveix l'aigua, també.
I són ajudant que realment el tenim aquí i que sempre ens han aconseguit.
De fet, un dia, me'n recordo, sàvem discutir una cosa, no sabíem per on anava
i ell ens va explicar de què anava, de què anava.
Se'n recordeu?
Hauria d'anir a parlar, també, eh?
Sí, jo crec que sí, que tard o d'hora l'enganxarem, tot i que ens fa que no ara amb les mans.
I fins aquí el programa d'avui.
Molt bé.
Esperem que us hagi agradat, esperem que estigueu disfrutant molt amb nosaltres.
Nosaltres ens ho estem passant molt bé fent-lo.
S'acosta el Nadal, passeu unes bones festes.
Des d'aquí, els més bons esitjos de part de tot l'equip de 9,8.
Sílvia García Controls, Anna Fargues, Xavi Lías i qui us parla, Abel Singla.
Bones festes i pròs per any nou.
Fins l'any que ve, eh?
Avui que l'apreto tant records
Ara que s'obren les paraules
Ara que el vent m'ho fa tan fort
Avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal el meu cor
Quan somrius content de veure't
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces el meu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes
Quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa
Quan no hi ha ningú
Són petits detalls
Tot el que em queda
Com queda el jersei i un cabell llarg
Vas dir que mai més tornaries
El temps per la gent anar passant
Qui havia de dir que avui
Estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal
El teu cor
Quan somriu content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço el teu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el teu somriure
Quan et parlo amb el cor
M'il·luminen nit i dia
M'il·luminen nit i dia
Finir el canón
M'il·luminen nit i dia
M'il·luminen this anche
I vide 172
Monelet
En も
M'il·luminen
Con
Im
Am
ESO
Les 90