I avui hem convidat a la gent de la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona,
hem convidat a la seva presidenta, l'Anna Ducana, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Però l'Anna no ve sola.
Em presentes, el nostre partener, diguem-ho així.
Oh, i tant, el nostre veterinari preferit, que és l'Esteve Vessora.
Esteve, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Benvingut, què tal?
Molt bé.
Dic que és aportú parlar amb vosaltres perquè arriba a les vacances
i hi ha molta gent que té el seu animal de companyia
i resulta que no sap ben bé què fer anar amb ell.
Hi ha molta gent que és molt pràctica i que agafa carretera i manta
i en un moment donat de la carretera s'obre la porta i llença el gos o el gat
o qualsevol dels animals de companyia que té.
I això ha de ser, jo crec que més que pràctica és insensible, seria la paraula.
Anna, ara segurament que us trobeu que és quant més gossos rebeu a la gossera
o quant més trucades rebeu de gent que no sap què fer-ne, no?
Sí, trucades moltes.
El que passa és que sempre intentem convèncer-los que si tenen una persona
que us hi puguin donar de menjar, treure-los a passeig,
que no el portin a la protectora i tampoc que el deixin a la carretera.
Des de l'UEGO sempre diem que en vez de deixar-los a la carretera
sempre està la protectora, però que no és una solució.
Que els animaments ho passen molt malament, acostumats a una casa,
amb el seu amo, tancar els animaments a una gàbia amb sis o set gossos més,
la veritat, no passen massa bé.
Sí, sí, sí. Esteve, de quina manera, ho dic perquè podem arribar a entrar una mica
en el cervell de l'animaló, de quina manera poden arribar a patir?
Tu com a veterinari segurament que hauràs vist alguna de les conseqüències
precisament d'això, de les vacances dels amos, dels propietaris.
Aviam, molts gossos, per exemple, que en aquesta època de l'any són abandonats
i malauradament acaben allà a la protectora, doncs moltes vegades són animals
que evidentment els veus molt apagats, molt tristos, és a dir, que inclús poden deixar de menjar
perquè de sobte es troben en un lloc diferent al que habitualment ells vivien,
que es troben altres gossos i com dient què faig jo aquí, no?, ara.
Llavors són gossos que poden tenir un comportament totalment molt anormal, inclús.
Poden tornar-se fins i tot, jo crec, violents.
Sí, aviam, després el problema moltes vegades és que, clar, sense voler,
per desgràcia, no podem tenir gàbies individualitzades, no?,
és a dir, que han de conviure amb altres gossos i, clar, entre els gossos ja sabem
que moltes vegades hi ha relacions una miqueta de dominància,
però una mica per jerarquies, etcètera.
Llavors són gossos que moltes vegades, doncs inclús de la poca tenen,
acaben, doncs, bueno, sent dominats per altres animals
i comencen una dinàmica una miqueta, doncs, perillosa per ells, no?
I, clar, nosaltres, doncs, moltes vegades fem tot el que podem,
però, clar, des d'aquí una mica demanem que moltes vegades la gent pensa
que quan abandona un animal el que li vindrà després és una cosa que, bueno,
que no és desigable per ningú, no?, ni per l'animal,
ni, evidentment, doncs, que s'ho repensin molt bé,
perquè la vida d'un animal quan és abandonat és molt trista.
Anna, des de la protectora d'animals i plantes de Tarragona,
vosaltres que rebeu, doncs, molts gossos i molts gats que han estat abandonats
i fins i tot cadells, que moltes vegades no us ho expliquem,
però que també hi ha una cadellada que no saben què fer-ne
i és ara la pitjor de les temporades de tot l'any?
A veure, normalment, el juliol i agost és sempre la pitjor temporada,
però aquest any, toquem fusta, no està siguent massa dolenta
i és més, des que tenim a dir a l'Esteve que puja cada setmana,
és una cooperació, bueno, inimaginable, no?
Llavors donem els cadells vacunats, els gossos adults amb xip i tal
i estem donant molts animals, esperem, desitgem que no siguin abandonats
dintre d'un temps, perquè la veritat, un animal que es troba abandonat al carrer
és com el seu cap, li explota, no sap què fer,
vull dir, es troba sense la persona que li donava de menjar...
Sense la persona que estimava.
Exacte, perquè des de petitets han estat vivint en una família,
és com si estigués amb la seva mare i tal, amb germans,
passen a la persona humana, es troben al mig del carrer
i és com si li explotés algú, cap, terrible.
Sí, sí, sí, i els gats, encara que siguin i que normalment es comportin
d'una manera, podríem dir, més individuals, també els hi deu passar, no?
De diferent manera, com deia jo, però també es deuen trobar amb aquesta por
de no entendre, de no saber de què és el que ha passat, no?
El que passa és que, a diferència una mica del...
Del gos del gat, no?
Del gos del gat, no?
Parlem dels abandonaments i tot això, la gent tendeix abandonar més el gos,
una mica perquè el gos, a la llarga, necessita més responsabilitats, no?
Un gat ja de per si és molt més independent, fa una vida, doncs,
que no necessita, entre cometes, tant de cuidados, no?
Com, llavors, què passa?
Doncs, clar, de gats, aviam, no veiem que hi hagi tants abandonaments.
El que sí, potser és quan una gata, doncs, dona llum, molts gatets,
i, clar, llavors la gent es troba que fa amb una...
amb sis, set gats, de cop.
Llavors, sí que són casos una mica puntuals en què veiem que solen abandonar, no?
D'aquí una miqueta, també, moltes vegades, és el que aconsellem als propietaris,
que si, aviam, que s'ho pensin i que moltes vegades val més esterilitzar una gata
i així t'evites una mica, doncs, una sèrie de problemes,
com són el fet, doncs, que la gata estigui, doncs, cada X temps,
doncs, donant a llum a diversos gatets i això a la llarga és un problema.
Però que, en principi, els gats, aviam, tenen una mica un comportament diferent
que els gossos en quant als abandonaments, no?
Evidentment, ho passen igual de malament,
perquè, doncs, el fet de sentir-se abandonats en un lloc diferent,
doncs, sobretot amb els gats, els que els hi provoquen bastant d'estrès.
I l'estrès, ja sabem, i en persones passa, una mica es transforma, doncs, en malalties, no?
I això és una mica el que solem veure.
Una pregunta que us feia a tots dos.
Jo no sé si a través de les campanyes que s'han hagut de fer
i que s'han fet de, precisament, d'això d'ell no ho faria
i molts que han recuperat i que han recuperat per televisió, per ràdio.
Ha arribat a calafons a la gent?
Ho dic perquè, precisament, la bona nova que ens comentaves fa un moment, Anna,
que potser, tocant fusta enguany, no han hagut tants abandonaments.
Jo penso que ha calat una miqueta, però no és el suficient.
Se'n continuen abandonant, vull dir, a veure, sempre, quan ve algú a buscar la puta doctora,
l'Esteven ho sap, ell també ho parla amb les persones, a veure, esteu segurs?
Què fareu quan aneu de vacances?
Si és una parella jove, quan tingueu un nen, perquè aquesta és una excusa,
o és que... una excusa, entre comilles.
Tenen por, si està la persona embarassada, tindre un animal i tindre el nen i tal,
i no, se'ls hi explica, ell els hi explica, o sigui, l'animal està vacunat i en condicions...
I una de les excuses, perdoneu-me, Anna, que passa moltes vegades, sobretot quan vas al metge,
i que diuen, ai, estàs embarassada, tens gos, ai...
Doncs sí, doncs sí.
I clar, ja, és el que dèiem abans, una mica el detonant.
És veritat, a vegades els metges ho diuen inconscientament i em sembla que s'haurien de pensar una miqueta, també.
A més, aviam, no fa massa, doncs, a nivell una mica de veterinari, hem sortit molts articles,
que en altres països, aviam, el que s'aconsella més és tenir animals de companyia.
I moltes vegades, ja sigui per gent gran, és a dir, o nanos, doncs, amb problemes, com autisme,
o potser, doncs, amb albergs, etcètera, no?, perquè un animal de companyia, és a dir,
dona una sèrie de coses que, evidentment, potser no es veuen, però que són molt positives, no?,
i en altres països això s'està potenciant moltíssim.
I aquí, a vegades, doncs, bueno, sembla que hi veiem més els efectes negatius
que el positiu que és el de tenir o adoptar o tenir un animal de companyia, no?
Que seria el més ideal, no?
Clar, és el més ideal.
Per allò que dèiem abans, pel carinyo, per l'estima, per allò que poden arribar a donar, no?
Fins i tot et dona en moviment, perquè potser tu aquella tarda no vols moure't de casa
i aquell animal necessita sortir i dius, mira, vinga, fem-ho per ell, no? Vinga, anem.
Sí, hi ha molta gent gran que molts cops, inclús, doncs, bueno, han adoptat algun animal o i tal
i el que són els seus fills ens diuen, ostres, és que té el gos o això,
diu, mira, ha canviat, té més responsabilitat, no pensa tant en, doncs, bueno, amb les seves coses, els seus problemes,
diu, ostres, si ho haguéssim sabut, ho haguéssim fet abans, no?
Que hi ha molts efectes positius amb el tema, doncs, d'adoptar un gos
i més, aviam, dic adoptar perquè, bueno, pot la gent pensar, bueno, i per què no comprar, no?
Però el fet que quan s'adopta un gos sembla que tinguin aquella cosa de dir, bueno, que et transmeten alguna cosa,
aquell agraïment de per vida de dir, és que, bueno, et dec tant que a poc a poc t'ho aniré donant, no?
i és una cosa que la gent, la veritat, quan ho adopta, torna a repetir.
Digues, Anna.
Poques vegades ens tornen un animal que hagin adoptat de la protectora, eh?
En comptades...
T'has atobat potser amb un gran problema per poder fer-ho, no?
Exacte, però normalment són animals molt agraïts que, en principi, quan marxen de la protectora,
a vegades no volen marxar, nosaltres hem de pujar el cotxe per una banda i sortir per l'altra, però després no.
És que anava a dir-te, perdona, perquè es cuida molt bé.
Sí, fem el que podem.
Sí, aviam, sempre intentem millorar, no?
I una miqueta, des d'aquí, una miqueta a valorar tot l'esforç que fan les voluntàries allà, la protectora.
Perquè sembla que no, però aquesta feina que a vegades no es veu, és la que, mica en mica,
és la que va fent una miqueta, doncs que, bueno, al llarg plaç veiem que la gent vagi una mica adoptant
i engrescant-se pel tema aquest, no?
I ojalà, mica en mica, la gent deixés d'abandonar i adoptés més.
Seria l'ideal.
Llegia, no me'n recordo en quina revista, d'un senyor que preguntava a la persona, al veterinari en qüestió,
i deia, jo l'altre dia vaig trobar pel mig del carrer un gosset, me'l va fer molta gràcia,
i me'l trobava sol, i me'l vaig trobar per mi.
Li vaig pensar, aquest gosset és meu.
El que passa, clar, no se sap si és un gos abandonat, no se sap si és un gos que pot tenir alguna malaltia.
Què és el que ha de fer una persona que es troba precisament un gos?
Anem a l'altre punt, a l'altre contrapunt.
Què és el que primer ha de fer?
Potser apropar-se al veterinari, mirar a veure si té el xip, comprovar si és d'algú, posar-se en contacte amb aquest algú?
Clar, aviam, l'ideal és quan una persona troba un animal,
és a dir, sigui pel carrer, pel camp, una carretera, portar-lo al veterinari.
Primer, perquè el veterinari el primer que fa és passar-li un lector, que és per veure si porta un xip o no.
Llavors, si aquest animal porta un xip, el veterinari truca un número de telèfon,
que és l'arxiu d'identificació d'animals d'aquí a Catalunya,
i llavors allà, evidentment, tenen registrat en una base de dades tots els números de xip.
Evidentment, allà hi ha un xip, sabran la persona a la qual pertany aquest animal.
Ells es posen en contacte amb aquesta persona,
i a partir d'aquí, doncs, bueno, si troben la persona amb cosa de 24 hores,
ja, evidentment, pot tornar un altre cop a l'allar, no?, aquest animal.
Perquè pot ser que l'estigui perdut, no?
Clar, que s'hagi perdut, evidentment, moltes vegades passa per un gos que surt corrents,
tot el que sigui, i, bueno, 50.000 coses, no?
Llavors, aquesta seria la situació ideal, no?, que es trobés el propietari.
Altres vegades, potser, doncs, bueno, aquest animal ha estat abandonat.
Què passa? Que llavors, doncs, bueno, l'arxiu intentarà posar-se en contacte
via telefònica, via per carta o per mail, que és l'última, clar, novetat,
i llavors per donar avis que aquest animal, si no hi ha senyals
que el propietari, doncs, que no vol recuperar aquest animal,
sempre s'ha de donar un plaç mínim de 20 dies, perquè un altre propietari,
bueno, o el nou propietari que l'ha trobat, pugui fer-se càrrec d'ell.
Sí.
Sempre s'ha de, llavors s'ha d'enviar una sèrie, bueno, omplir un document
conforme consti ara les noves dades d'aquest propietari.
Molt bé.
Si, per qualsevol cosa, aquest animal, doncs, arriba a la protectora,
doncs, bueno, si nosaltres no coneixem les dades del propietari,
s'ha d'enviar, nosaltres ho fem des de la protectora,
un registre d'entrada i tal, perquè quedi constància aquell animal
el dia que va entrar i que hem respectat el plaç de dies.
És una mica el tema.
En el cas que no es trobés xip, que això és una altra cosa, no?,
que també molta gent, doncs, bueno, encara no està conscienciada,
doncs, una miqueta del valor que té, posar un xip.
Doncs, clar, aquest animal, malauradament, serà molt difícil trobar el propietari.
Clar.
Llavors, sempre s'ha de donar un plaç de 20 dies, també,
perquè a aquesta persona se li pugui, doncs, fer el document
o ficar-li el xip i, bueno, les dades, perquè sigui seu definitivament, no?
A part, independentment del que has preguntat,
per fer-li una mica de revisió a l'animal,
perquè hi ha molta gent que abandona...
També seria important, clar.
A part de fer-li la lectura de si porta xip o no,
el veterinari, clar, ha de mirar que aquest animal no presenti alguna malaltia,
perquè molta gent l'abandona,
no per motius de marxar a vacances o no,
potser perquè ha trobat que té una malaltia
i no vol fer-se càrrec, doncs, de...
De totes les cases que pot comportar, no?
Clar. Llavors, l'ho faci i ha de dir, mira, t'abandono i...
El que passa és que pot ser molt curat,
no només per l'animal, sinó per segons quines persones,
però, clar, te trobes amb un animal que es troba malalt.
I que aquest animal, si és carinyós o sempre s'ha comportat d'una manera tranquil·la,
el pot tocar un nen, el pot tocar qualsevol persona
amb la qual cosa pot haver-hi un cert perill.
No dic que hi hagi un perill del tot, però un cert perill, si més no, no?
Bueno, aviam, tampoc és una mica per escandalitzar, no?
No, no, no, a veure, perquè, de totes maneres...
No, però ho dic una mica per conscienciar la persona
que no abandonin els gossos ni que ho mirin, que ho preguntin,
que s'accedentin, que potser només posant-li una pastilleta ja estaria curat.
S'ha de preguntar.
És que els nens no tenen que tocar a cap gos que vagi pel carrer sense l'amo.
Que facin cas, que facin cas.
Sí, que és veritat, això.
El que sí que també voldria dir és que ara mateix hi ha diverses trucades
de persones que han perdut el gos i que no ho troben
i cap gos d'aquestos porta el xip.
Doncs fem d'aquí una crida, que tothom que tingui un animal, que li posi el xip.
A vegades diuen, no, és que no serveix per res.
Sí que serveix, serveix molt, perquè és per identificar precisament
qui és el propietari d'aquest animal.
Exacte, exacte.
És com el nostre DNI.
Correcte.
Si nosaltres no tenim el DNI, no podem anar enlloc, no estàs identificat enlloc.
Doncs passa una miqueta el mateix amb els gossos.
És a dir, és la seva... Jo sempre ho dic,
dic, aquí hi ha ara el seu DNI.
I a partir d'aquí no tindreu problemes, doncs, bueno,
perquè si espero qualsevol cosa serà trobat.
Una altra cosa és que, bueno, un animal sigui robat, etcètera,
que llavors ja això és un altre tema que a mans de qui caigui,
doncs, bueno, farà tot el possible perquè aquest animal no sigui trobat.
Això ja és un altre tema.
A sentir a la... Anna, us ha hagut donat el cas?
Us ha donat el cas de gossos robats?
Sí.
Us han vingut a trucar a la protectora dient,
m'han robat el gos, sisplau, doneu-vos un cop de mà.
Doncs sí, gossos inclús amb el xip, eh?
Déu-n'hi-do.
Sobretot gossos de caçadors, que hi ha temporades que hi ha robos d'aquestos
i diuen que els prenen, doncs, cap a Andalucía, no sé cap a on,
i d'aquest gos no se'n sap mai més.
I això que porten xips inclús, però sempre és millor que el portin.
I després també gossos d'aquests petitets, una mica, doncs,
molts tipus llorsais i tal...
Ah, també.
Són bastant, ja bastant, una miqueta, índex de robatori d'aquest tipus d'animals, no?
Sí.
Perquè, bueno, hi ha gent, m'ho han comentat, una sèrie de casos,
clar, és una cosa inevitable.
Ni que portin xip, doncs, bueno, si el porten a un altre lloc lluny,
doncs serà, aviam, intentaran tot el possible perquè no sigui identificat.
Clar, i segurament que intentaran tot el possible
no arribar a portar-lo a cap veterinari.
De la zona.
Exacto, de la zona intentant, doncs, que no sigui localitzat.
De totes maneres, el que sí, vull una mica també recalcar
és que el xip, per dir-ho així, pot ser reconegut per qualsevol lector,
és a dir, el lector per al qual es passa el xip.
Aviam, si anem a Galícia o el que sigui,
aviam, passant un lector, el número de xips serà llegit.
Per això.
I a nivell d'Europa també, si vas a algun país de fora i tal,
està homologat, el que es diu,
i per tant no hi ha problema, doncs, de ser llegit.
No és que sigui a Catalunya, per dir-ho d'alguna manera, només...
Exclusivament, no?
Exclusivament.
Una altra cosa que em vinc a referir
és que no vulguin que llegeixin el xip,
que és un altre tema.
Clar, aquest és el tema,
que una persona pot trobar aquí un llorsai
i li encanta, i anar a Madrid,
i dirà, mira, aquest llorsai és meu,
i al veterinari no li passa el xip.
Exacte.
Aquesta és una altra cosa que s'està debatint ara a Barcelona,
que estan fent el reglament de la llei que va sortir l'any passat.
I amb el reglament aquest,
s'està demanant que tots els veterinaris passin per norma el xip,
a tots els animals que passin per les consultes.
A més, és això que dius.
A més, serà una manera també de saber
quantes vegades aquest animal,
aquell animal ou, doncs, ha anat al veterinari,
saber una mica quina regularitat,
podríem dir,
doncs es fan les proves,
es fan les coses que s'han de fer, no?
Perquè és el que dèiem abans,
tenir un gosset, tenir un gat,
tenir un animal de companyia a casa,
és tenir una altra persona a casa, d'alguna manera,
sense personificar en persona humana, per entendre's, no?
S'ha de tenir els seus cuidados,
s'ha de tenir tot.
Sí, a veure, jo tinc un goss i dos gats,
i mai es tractaré com una persona.
Exacte.
Encara que hi ha molta gent que ho fa, eh?
Sí, però, a veure, no és lògic, eh?
Ja ho sé, ja ho sé.
S'ha de dir, hi ha gent que jo, aviam,
li dóna un valor molt, molt...
Sí.
És a dir, igual, o inclús m'atreviria a dir,
superior a vegades a les persones.
Sí, això no hauria de ser.
És a dir, perquè hi ha un enllaç molt, molt,
doncs, bueno, i llavors, doncs, bueno,
hi ha gent que... ho veiem, eh?
I parlant d'aquest enllaç,
mira, m'ho has deixat molt bé, Esteve,
com ho podem fer per donar un cop de mà a la protectora?
De quina manera podem ajudar?
Perquè hi ha molta gent que potser ens escolta i diu,
ostres, doncs a mi m'agradaria fer alguna cosa
per poder ajudar aquests animals.
Que es posin en contacte amb nosaltres,
i llavors us invitarem a que vinguin a veure'ns,
i al llibre us hi expliquem,
i si us hi agrada, doncs, veus,
ens poden ajudar de moltes maneres,
inclús fent coses, fent alguna cosa d'administrativa,
que necessitem.
Ah, doncs, mira, seria molt bé.
Sí, sí, necessitem administratius,
perquè, de veritat, vull dir,
no és solament la fenya que anem a dir la protectora
i es passem tres hores,
que, a veure, gràcies a Déu,
ara tenim moltes visites,
hi ha molta fenya,
i ens queda sempre el que és el paperer per fer,
i aquest també porta feina.
Que també porta hores, eh, i tant i tant.
Doncs, si algú administratiu té ganes
d'estar precisament donant un cop de mà,
que jo crec que sempre s'agraeix
a la protectora d'animals i plantes de Tarragona,
on s'ha d'adherir, on ha d'anar?
Sí, pot venir al polígon Riu Clà,
al carrer del Sofre.
Estem allà els dilluns, dimecres i divendres,
de 6 a 8 de Batabra,
i els dissabtes i diumenges de 12 a 2.
O bé trucar-se pel telèfon,
el 22-59-06,
que és el meu, jo sóc l'Anna,
o bé el de la Joana,
que és el 20-73-70.
20-73-70.
Són telèfons particulars
en els quals tenim contestador,
perquè, clar, també treballem,
tenim marit, tenim que sortir a comprar,
no sempre estem a disposició del telèfon,
però que es deixin un recado i contestarem.
Molt bé.
Ara vaig a abusar d'alguna manera
una mica de l'Esteve,
Esteve, estem passant moltíssima calor
i, clar, els animals de companyia també ho noten.
Sí.
Potser fins i tot d'alguna manera més que nosaltres,
depèn del pèl que tingui cadascú, no?
Sí.
Quins són les recomanacions?
Què ens recomanes per aquests dies?
Sí, jo posaré una mica la comparació.
Últimament veiem les notícies
que, degut a la calor,
hi ha gent gran que tenen el que se'n diu cop de calor, no?
Llavors els animals també ho pateixen, això.
A veure, clar, aquí prendre una sèrie de recomanacions
com quan, per exemple, es viatgi amb el nostre animal de companyia,
amb cotxes, sobretot,
que estigui el cotxe molt ben ventilat,
si té aire condicionat, doncs millor,
mai deixar l'animal, doncs allò típic,
que diuen anem a una estació de servei,
anem a fer una miqueta l'entrapar,
el que sigui, mai deixar el gos a dintre,
a no ser, doncs que deixar amb l'aire condicionat,
doncs, i estigui fresquet a dintre,
perquè a vegades en qüestió de 5-10 minuts
és suficient que l'animal pugui tenir aquesta patologia,
que és molt semblant al que pateixen les persones.
Evidentment, a part dels viatges,
evitar el fet de treure'ls o fer-los exercicis una mica,
doncs, exagerats,
ja sigui, doncs, a hores del migdia, de més calor, no?
I hi ha animals, doncs,
que presentin algun tipus de problema o patologia,
o animals molt grans, també,
sempre nosaltres recomanem, doncs,
que si els han de treure a passejar,
que ho facin o bé primer al dematí o cap al vespre-nit,
que és quan fa menys calor.
Però són animals, evidentment, doncs,
que ja de per si poden patir alguna patologia
i amb la calor, doncs, es pot, evidentment,
agraujar i ser, doncs, molt perjudicial.
Inclús veiem casos que ens arriben
que millor és massa tard
i no hi podem fer res.
Déu-n'hi-do.
Llavors, són una mica recomanacions sobre tot això.
I a vegades, quan es viatja,
hi ha animals que per si ja són molt nerviosos
i a vegades existeixen petita medicació
que el que ajuda és que l'animal vagi tranquil.
És com una miqueta de sedant
i l'animal, doncs, fa el viatge tranquil
pel mateix animal i pel propietari,
perquè moltes vegades sembla que no,
però un animal nerviós dintre d'un vehicle
pot provocar accidents.
És un perill.
És un perill, també, per una miqueta, doncs,
per la pròpia salut de l'animal
i també per la seguretat del conductor,
de les persones que van a dintre.
Això seria una miqueta la recomanació,
sobretot en aquesta època
i ara a l'agost que sembla que la calor preta fort.
Que Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
No sé si ens havíem trobat,
perquè, clar, a més s'han donat de la mà,
jo que dic, van de baracet,
la humitat i la calor.
Sí.
En qual cosa la combinació és la tal, eh?
I després, doncs, bueno,
doncs, una mica hidratar-los,
doncs, donar-los d'aigua,
com nosaltres fem,
doncs, per ells mateixos, no?
Si mai deixar-los, també,
a vegades que dius, mira,
ens n'anem el cap de setmana fora
o tot un dia sencer,
millor el deixem dintre de casa.
Clar, sempre deixar-los amb aigua fresca
i amb menjar, no?
Sobretot races molt petitetes,
que a vegades se'ls deixen
i aquests, molt propensos a vegades
a tenir baixades de sucre.
Per això, són animals que sempre,
o si estan en parcel·les o el que sigui,
mai deixar-los allò que els toqui
lligats i el sol i sense aigua, no?
Perquè, evidentment,
millor quan tornes l'endemà,
doncs, bueno,
et trobes en una sorpresa.
Són una mica recomanacions
per al tema, doncs, de la calor.
I una sorpresa, doncs,
prou desagradable, no?
Sí.
I tant, i tant.
Doncs, Anna,
podem afegir alguna cosa
per cloure?
Sí.
Digue'm.
El nostre fixament és sempre
el xip i l'estralització,
que no facin criar
a les gosses.
Que procurin,
a veure,
no passa res
que una goça no criï mai.
Abans es deia,
és millor sempre
que criïn una vegada.
Ara,
jo ho havia sentit,
deia que criï una vegada
perquè si no es tornen boges.
Esteve,
és veritat que no passa res?
No passa res.
Ja,
em vinc a referir
que si una persona
també moltes vegades
ve el problema
de dir, bueno,
i després es queda,
criarà,
què farem amb els cadells?
Què farem amb això?
Si la cosa
no es té clara,
no se sap
què s'ha de fer amb els cadells,
val més
esterilitzar-la
i ens evitem
problemes d'abandonaments.
I tant.
I que no té cap
relació
amb el fet de dir,
bueno,
el fet de no esterilitzar-la
o que criï una vegada
per evitar-nos problemes
quan siguin adultes,
que si tindran
o desenvoluparan
tumors mamaris,
que a vegades hi ha
aquesta dita, no?
Si no la fem criar
diuen
que és més propensa
no,
és a dir,
no hi ha una relació
una miqueta directa
amb una cosa
amb l'altra.
És a dir,
que si un no ho té clar
val més esterilitzar
i curar-se amb salut.
I tant, i tant.
I sobretot
que no els abandonin.
A veure,
a la protectora
quan ens porten un animal
demanem un donatiu
perquè necessitem
per donar-los
i de menjar.
Però abans
que el deixin
en una carretera
que ens el deixin
a la porta
de la protectora
que segur
que l'agafarem.
Doncs Anna,
moltíssimes gràcies
amb aquest avís.
Jo crec que ha estat
molt idoni
tancar l'entrevista.
Moltíssimes gràcies
per haver vingut.
Gràcies a vosaltres.
Esteve, també,
moltíssimes gràcies
pels teus sàvis consells.
I tant que sí.
I fins a una propera.
Gràcies.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau.