Parem de parlar de música i comencem a parlar de teatre.
Tal com us havíem dit en el nostre sumari,
tenim entre nosaltres un dels protagonistes teatrals d'aquesta setmana.
Es diu Richard Fleish i ara el coneixereu.
Richard, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què modo, si tot teves aquí sentado, no?
Sí.
Sí, és que el Richard és molt tímid quan està fora d'escenari,
però ja quan entres a l'escenari te transformes.
Sí, començo a fer el que surt de dintre el cos i de l'ànima.
Doncs això que li surt de dintre el cos i de l'ànima,
jo crec que ja ho havies fet de sempre.
El que passa és que te passa com a molta gent,
li deu passar, que dius vinga, vaig a provar-ho de portar en un escenari.
I agrada.
Sí, sí.
Com va anar això? Des de quan et dediques a fer aquesta mena de teatre?
Bé, això és una cosa de molt petit.
El típic que jugues amb els juguets que te regalen els pares al Nadal
i a part de jugar,
t'hi fiques molt al dintre del personatge de la joguina en si
i llavors li poses uns sons particularment.
I són sons que mires al redor de la ciutat,
sons quotidians de cada dia
i que els poses en pràctica jugant amb joguines.
Això passa després a...
també actuar al col·legi,
el típic sortir de casa de colònies
i sempre hi ha els que feien els xistes abans.
I ho vaig provar un dia allà
perquè realment dintre de l'escola
sempre estava fent sorolls a l'hora del pati,
inclús de dintre de la classe.
Els professors s'emprenyaven molt
perquè sempre estava al darrere de la classe
sempre fent els sons peculiars.
O sigui, el que era un problema abans,
ara diguéssim que ho has canalitzat, no?
Sí, sí.
I ara la gent disfruta amb això.
Bé, més que un problema,
potser era una dimensió, no?
Una cosa que potser hi havia gent que no l'agrada estudiar
i en el meu cas tenia més coses artístiques
i en aquella època,
perquè clar, som una miqueta no gran,
però ja als meus anys,
i llavors, clar, en aquella època
això de fer teatre i coses així
no estava ben vist, no?
Però vaja, que ara ja ho fas,
ja tens un espectacle,
que de fet la primera representació
que vas fer d'aquest El Triàngulo de les Bermudes,
quan vas dir, vinga, va,
jo tots aquests sorolls que faig
vaig a donar-los cos i donar-los un fil argumental.
La primera representació, quan va ser?
Bé, això va ser just l'any passat,
va ser la primera vegada que es va posar,
més que els sorolls van ser uns sketchos
que tenia jo mesclats dintre el cap
i us vaig posar ordenats i us vaig posar en escena, no?
El que passa és que, clar,
com són sons diferents i sketches diferents,
doncs vaig intentar fer un túnel del tiempo, no?
Un especial túnel del tiempo
i llavors el que vaig fer és inventar-me
això del Triàngulo de les Bermudes
perquè realment el que era és, bueno,
entrar una dimensió.
Un escurs per passar d'una època a l'altra per lligar-ho tot.
Una dimensió.
Jo sé fer el soroll d'una moto
i el soroll d'un bombarder,
com un lligo i jo.
Doncs clar, te vas inventar la història.
I no fa gaire, doncs, que ho vas estrenar.
No, no, això va ser fa un any
i després, bueno,
va passar sis mesos
i hem començat, bueno,
he començat ja
a moure'm per tot el que són els cicles
de la província.
Vaig estar també a Reus,
el que és el cicle monòlegs de Parla Sol,
dos vegades.
Home, dos vegades i, a més, té història,
perquè la primera vegada vas anar en unes condicions, no?
Sí.
I la segona és el que m'agradar.
Va ser un acte graciós
perquè, clar, en principi va ser...
Bueno, me van cridar,
en recombany,
i em va dir,
doncs, mira, a veure si vols vindre
com principiant, no?
I jo, doncs, clar, no vaig dir res
perquè realment no sabia
fins a quin cert punt
el meu espectacle
podia estar dintre de la gamma, no?
Vull dir, de l'èxit.
I, bueno, vaig arribar allà
i realment va tindre un èxit rotund
perquè vaig escollir
un dels millors sketches
que després, si acaso, ho comentarem.
I, per tant, la segona vegada
del Parlar Sol, d'aquest cicle de monòlegs,
ja vas anar com a humorista.
Exacte.
La segona vegada ja
vaig anar com a humorista
i, bueno, la primera també.
El que passa és que no vaig...
Clar, era una prova de foc
també per tu, no?
Sí, va ser una prova de foc
i vaig dir, bueno,
anem allà,
el més important de tot
és passar-t'ho bé.
Que per mi això...
Però tu t'ho passes bé
perquè, clar, jo m'imagino
tu que acabes de començar, diguéssim,
estrenant en públic,
no hi ha certa pressió
de veure, doncs, això,
precisament el públic
que està allà i baix
i tu que has de ser súper concentrat,
però molt.
Realment ets conscient
del que estàs fent
quan estàs dalt
o estàs totalment en otro mundo?
Exactament.
Abans de sortir
és quan estàs nerviós, no?
Notes com batega el cor
molt ràpid.
Una vegada que et poses els peus
al damunt de l'escenari
o de l'espai escènic,
jo crec que marxa tot
perquè els focus
t'eslumbren totalment
i llavors és conscient
de dir
escolta, jo he nascut
per fer això,
doncs anem a passar-nos-ho bé
i fer passar bé
l'estona a la gent,
que és el més important.
Doncs ara parlem
més o menys en general
perquè és una obra
molt complexa
i que passa
per molts temps històrics.
Parlem d'aquest
El Triàngulo de las Bermudas
que us ho recordem,
de moment,
la podeu veure
el dia 9 de maig,
aquest mateix diumenge
a dos quarts de vuit
al Teatre al Magatzem.
Una obra que,
per exemple,
l'esquetx principal
al qual feia referència,
jo crec que té molt a veure
amb aquesta música.
Vacaciones en el mar.
No ben bé això,
però sí que hi ha
una escena molt divertida
de les que triunfan més
que passa ben bé al mar, no?
Explica'ns una mica,
si pots,
així en 4 a 13,
per quines etapes històriques
passarem
i com és això del Triàngulo?
Bé, certament,
això és un senyor
que està molt estressat,
els típics...
Bé,
no es pot passar
qualsevol de nosaltres
dintre de la ciutat.
Tot surt malament
i al final,
bé,
vol agafar
i provar
de disfrutar
i relaxar-se
i agafar un vol
que se'n va
només ni menys
que a les Bermudas, no?
I aquí és
on comença la història
i tota l'aventura
que passarà a aquest senyor,
no?
I exactament,
bé,
està a les Bermudas
i aquí és on comença
la seva gran aventura,
el mar.
El mar
i no només el mar,
després hi ha episodis, no?,
que passen en terra ferma
i, de fet,
a tots els episodis
els protagonitzes tu
perquè ets l'únic actor
que està damunt de l'escenari
amb el qual
jo crec que deus acabar
amb el cap partit,
una certa esquizofrènia, no?
Sí,
una miqueta
de mal de gola, inclús,
perquè cada vegada
que fas un sketch
has d'entrar
a la part de l'escenari,
als bambolines
i beure una miqueta d'aigua
perquè realment
hi ha més de 400
diferents sons.
Això és molt important
que tots surten
de la meva boca, no?
Que jo li deia al Richard
abans a fora de micro,
tu fas sorolls?
i dius, no, no, no,
jo faig sons, no sorolls,
matitzem-ho, això.
Bé, és que la gent diu,
això és un soroll,
no, no,
un soroll és una espècie de so,
no?,
que irrita, no?,
i és que això és com la gent gran, no?
Nen, baixa,
no feixis tant soroll, no?,
baixa la ràdio.
No, no, ja, ja,
això no és soroll, no?,
això és música, no?
Això és el mateix,
la gent dius que són sorolls
però no són sorolls,
són sons, no?,
sons, diferents sons, no?,
que pots matitzar cada un
i pots entendre perfectament
en cada un d'ells.
Sons, dius que n'hi ha com a 400?
Sí, 400 diferents.
Diferents, ja.
O sigui, realment,
amb tot l'obra de teatre
poden arribar a sortir 600 sons.
Sons, que també depèn una mica,
clar, no és el mateix
una motocicleta d'una marca
que una motocicleta trucada, no?
Sí, exacte.
No és el mateix
les típiques motos
que cada dia ens trobem,
al costat de la ciutat, no?,
que són les típiques motos
dels joves que les truquen,
que les canvien l'escapament, no?,
d'aire o inclús les truquen
i, bueno, fan virgueries
avui en dia, no?
No és el mateix això
que una moto antiga
amb CD-car,
una motoclàssica d'aquelles
que això també ho trobem
a l'espectacle, no?
Exacte, una moto,
doncs,
una de les típiques BMWs
alemanes de la Segona Guerra Mundial
que portaven el seu CD-car al costat,
o inclús els cotxes, no?,
els cotxes que ara
hi ha molts de Tuning
o inclús de Fórmula 1,
bueno, hi ha una...
Però a veure, a veure,
i tu com t'inspires?
O sigui, què fas
per treure tots aquests sons
que, en principi,
són d'un mateix àmbit,
perquè ara són motos
o són cotxes,
però, clar,
per treure'ls-hi
a aquest punt de distinció?
Home, ja...
Això ja és qüestió
de fixar-se molt
quan passen
pel carrer.
Això jo crec
que ho porto molt
de quan era petit, no?
Ara és més complicat
perquè hi ha
tantes games
de motos
i tantes motos
diferents,
però abans
potser que n'hi havia menys,
bueno,
era molt fàcil
diferenciar, no?
Inclús arribava
a diferenciar entre...
a fer el son
entre una 75,
125,
250,
350
i 4 temps,
que això
era molt graciós, no?
Que ets faràs
algun sorollet,
so, so.
Bé, és...
No, bueno,
és típic, eh?
Tothom ho diu això.
Ara aquí
és una aquesta difícil...
Bueno,
es pot fer totalment
perfectament el so,
però és molt difícil
de captar...
De matisar, no?
de captar al matis
per l'acústica.
Bueno,
hi ha les motos
que són de...
Per exemple,
del CD-Car,
que és una moto
alemana, no?
Que s'assembla bastant
potser al so
de Harley Davidson,
no?
Que aniria una miqueta
per...
Qui...
I aquesta,
després tenim l'altra
que pot ser perfectament
una BMW
dels que porten,
la policia
municipal d'aquí
de Rona,
no?
Que ja comença a dir,
és més finet el soroll,
no?
El so, no?
Que podria ser aquí...
Aquesta és més suau, no?
Molt bé,
espero que s'hagi apreciat
la diferència.
Nosaltres aquí
amb sort real
ho hem pogut escoltar, eh?
És una lluita difícil,
però bueno.
Clar,
tots els sons aquests,
al més de 400,
deia el Richard,
surten de la seva gola.
el que passa és que
fer un tipus d'espectacle
d'aquestes característiques
comporta uns problemes tècnics.
Sí.
Explica'ns què arribareu a fer al teatre
al magatzem diumenge
perquè allò soni com ha de sonar.
Tu primer ja tens un micròfon especial.
Exacte.
Jo porto un micròfon inalàmbric
d'aquests tipus Madonna,
que se li diu Madonna
perquè va ser la primera que va sortir
amb un micròfon d'aquestos,
que és un de cap,
un micròfon de cap
que just arriba
quasi a la boca
i això és la base.
Tot l'espectacle
és d'esquetx i pantomima
i després també
l'altre 50%
són els sons.
Llavors això
ho mescles tot junt
i és com veure una pel·lícula.
Tu tens que mirar l'actor,
l'actor interpreta
amb els sons,
amb la mímica
i llavors tu
entens perfectament
que és una obra de teatre
o una pel·lícula.
Ara,
qüestions tècniques
molt important,
tindrà un equip
de so
molt potent,
no per deixar
a tothom
malalt
les ulleres,
però més que res
per diferenciar
els greus.
La veu humana
té un problema
que no arriba
fins a unes freqüències
llavors
per poder realitzar
aquestes freqüències
hem de portar
uns equips
bastant potents.
En aquest cas
portarem 4.000 watts
que clar
és una potència
massa exagerada
pel teatre
amagatzem
però insisteixo
que no és per posar-lo
fort sinó
per poder arribar
segons quines freqüències.
Després també posem
un surround system
com ara
tothom s'està posant
al home cinema
o inclús
els cines
que tenen
els seus altaveus
escampats
per tota la sala
per poder
estar més
rodejat
del so.
Llavors també
posem uns
penso que van uns
20 altaveus
i
en principi
el teatre amagatzem
està molt
assustat
perquè diu
escolta
aquí m'estàs
abordant
massa
però
insisteixo
que no és
per qüestió
pressió acústica
sinó
més que res
perquè tothom
pugui sentir
perfectament
i estar
dintre
que estiguin
dintre
del mateix
sketch.
Home és que
suposem
que el 90%
de la viscòmica
que té l'espectacle
és això
precisament
el poder distingir
entre un so i l'altre
i després t'hi has trobat
amb una cosa
que jo no sé
si t'hi has trobat
o si ja hi comptaves
clar
tu dius
jo vaig a fer un espectacle
del que sé fer
que és de sons
però després hi ha
la part mímica
que en fi
has resultat
que també tens
una bona part mímica
Richard
Bueno
la mímica
és una cosa
que tinc encara
una espina clavada
els sons
estan ja
totalment
fabricats
i polits
es poden
inventar més
però la mímica
sempre
és allò
que tens
sempre
pots
millorar més
pots millorar més
pots fer més cursos
jo realment
la meva mímica
que faig
és perquè surt
realment
del meu cos
vull dir que
m'imagino
un senyor
amb una moto
perfectament
a 100 por hora
la cara que pots posar
l'aire que et dona
la cara
m'hi puc imaginar
una miqueta
i això
el que estic posant
experimentant
ara
no
no destarco
que algun dia
pugui fer
algun curs
més de mímica
per polir
i perfeccionar
sempre ha estat
perfeccionar
una obra
que s'ha estrenat
en petit comitè
podríem dir
que després
ja es va estrenar
públicament
en aquest segle
de monòlegs
per la sol
que ha repetit
per tant
hi ha portat dues edicions
i que arribarà ara
aquest El triàngulo
de les bermudas
del Richard Fleish
arribarà diumenge
a dos quarts de vuit
al teatre
al magatzem
després tenim
una altra cita
a Tarragona
estàs fent
com una mena
de circuit
una espècie
de Tarraco
minitour
digue-li així
estem també
a la mateixa setmana
penso que és el dia
12
dimecres 12
estem també
a la vaqueria
a la sala vaqueria
també amb tot aquest
muntatge
tècnic
sí
perquè és molt important
insisteixo
que el so
és molt important
i després
encara hi ha
per tancar dates
algunes sales
que hi ha aquí a Tarragona
petites i grans
i bueno
i què passa al setembre?
on aneu al setembre?
al setembre ja és un repte
bastant
important
és un repte
amb el qual
es presentem
parlo en plural
perquè tinc un equip
bastant bo
al darrere meu
que són
bàsicament amics meus
i gent que m'està
apoyant molt
molt
i bueno
i per això
parlo sempre en plural
però
bueno
anem a Tarragona
realment
és la segona vegada
que ens presentem
al Festival de Tarragona
del carrer
de Teatre del carrer
i aquesta vegada
s'han acceptat
i bueno
anem amb molta il·lusió
molt de carinyo
i amb moltes ganes
perquè
això és el que he volgut
fer tota la vida
i bueno
penso que
aconseguirem
un bon resultat
perquè des d'ara
fins a Tarragona
tot on s'ha
o me n'ha trobat
o a les diferents sales
que hem estat
la gent està reaccionant
la veritat
és que no hi ha cap persona
que surti de la sala
indiferent
vull dir
no és que
o m'agrada
o no m'agrada
no
hi ha molta gent
que riu molt
i altra gent
que es queda
sorpresa
sorpresa
per què?
perquè
clar
fer una persona
que fa tants
tants de sons
no és normal
veure-la cada dia
és un espectacle
que no quedes indiferent
això és el que és important
molt bé
t'has inspirat
en alguna
companyia
en algun tipus
de comèdia
en alguns còmics
quin tipus d'humor
t'agrada a tu?
jo tinc
potser els meus pares
de tot això
es pot dir perfectament
que és el Tricicle
a mi
és un grup teatral
català
ja porta molts anys
em penso que fa poc
que han fet 20 anys
i realment
crec que jo
i per mi
i per molta gent
de la mímica
i de l'humor
i tot
ha sigut una companyia
molt
ha sigut i ho és encara
una companyia molt important
i després també
d'allà he agafat
potser la mímica
potser el tema
més professional
i després també
d'una miqueta
del Pepe Rubianes
encara que és
a l'època
que on feia
el Soró
els sons també
i mesclar una miqueta
d'humor
amb sons
i amb monòlogs
ara ja
fa un altre tipus
de teatre
i després
també hi ha
un artista internacional
que és un dels millors
que hi ha
molt semblant
la mateixa línia
que jo
que és un senyor francès
un tal
Michael
Kurtamanys
que aquest ja ve de Canadà
i aquest senyor
és una vergueria
el vull dir
aquest senyor
fa coses
de
del cartons
ja comença
amb coses de cartons
que ja és més complicat
els efectes aquells
de sa dels dibuixos
exacte
inclús imita
imitava
diferents tipus
de
personatges
i la veritat
és que feia unes cares
que mai he vist
a la meva vida
t'has llançat
en això del món
del teatre
vaja
ja ho portaves a la sang
però t'has llançat
a estrenar un públic
la cosa funciona
suposo que plans de futur
tots els que et deixin
i més
si es pogués viure
d'això perfecte
home
això seria
jo crec que el somni
de tothom
d'agafar i viure
del que t'agrada fer
i del que has soñat
tota la vida
això ara
suposo que el temps
l'experiència
i si algun
crec que el de Tàrrega
serà un trampolí
un trampolí
bastant
bastant important
perquè per allà
passen 200.000 persones
un dissabte
passen
no sé si
80 o
més de 200
o 300 programadors
de tota Europa
inclús
anglesos
francesos
i
provarem aquest any
a Tàrrega
a veure com va
i qui ho sap
potser
inclús
podrem
l'any següent
o sigui
l'any que hi ve
doncs
podríem provar
inclús
el festival
de Edimburgo
que aquest sí que és
un dels més importants
del món
doncs Richard Fleish
ja per anar acabant
recomana'ns
que li preguntem
a tothom
què passa per aquí
recomana'ns
un moment
d'aquest espectacle
del Triàngulo
de les Bermudas
en una hora i pico
que dura
pot ser això
sí
un moment
un troç
un esqueig
una hora i alguna cosa
sí
doncs de tota aquesta hora
hi ha alguna cosa
una cosa puntual
a mi m'agrada molt
el que has posat
el que hem parlat abans
del món
del pescador
aquest personatge
que se troba
al mig de l'oceà
i té diferents aventures
però
m'agrada molt
un que és
quan està a la illa
a una illa
al mig de les Bermudes
aquesta dimensió
li fa tombar
i li fa tornar boig
a aquest noi
que és
una illa
en la qual
és juràssica
vull dir que
realment surten
dinosaurios
per acabar-ho de complicar
no tenia prou
de ser una illa
d'estar perdut allà
de ser nàufra
sí, sí
cada vegada
se ho complica més
això és la gràcia
que té
el senyor aquest
tot li surt malament
i això és la gràcia
però el més fort
és trobar-se
al mig d'una illa
juràssica
al mig de les Bermudes
amb la qual
té una aventura
amb el dinosauri
T-Rex
que és el més
el més gran
i també té
ocells
gegants
que també
volen atacar
i després
d'aquí
ja passem
a la segona guerra mundial
que dius
això doncs surt
i resulta que és un barco
que està al mig
de l'oceà
de les Bermudes
també
i ha aparegut
de no res
entre la boira
un barco
un portaavions
japonès
o inclús també
un submarí
alemany
això és molt graciós
una obra
en què has d'estar
molt pendent
de l'escenari
ja no et pots
anar a despistar
un moment
de fet
la mateixa trama
ja enganxa
doncs ja definitivament
Richard
per anar acabant
el soroll
que t'és més fàcil
de fer
i el que t'és més difícil
el més fàcil
potser és
la Fórmula 1
perquè és un so
molt característic
i fàcil
de fer
ara
diguéssim
de posar en escena
però és molt difícil
a l'hora
de respirar
perquè has de respirar
molt
amb l'estómac
i realment
és difícil
però fàcil
de fer
després un altre
que és difícil
potser
els sons
de
no ho sé
aquí m'agafes una neta
aquí
doncs hauria
de pensar
perquè realment
tots surten
naturalment
de la meva veu
i realment
és que quan estic
a escena
la gent
es podria preguntar
hosti
quantes hores
ha practicat
aquest noi
és que realment
surten naturalment
del cos
ets així
ens en alegrem
però de poder mantenir
una conversa normal
amb tu
sí
sí
perquè quan era petit
de cinc
de cinc
paraules
només hi havia
dos parlades
i els demés
en els sons
en aquest cas
molt bé
doncs Richard Fleix
ja anirem al Teatre Magatzem
us recordem
aquest diumenge
imprescindible
dos quarts de vuit del vespre
El Triangulo de las Bermudas
una obra que us deixarà
doncs amb un bon gust de boca
riureu molt
gràcies Richard
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres