Un quart d'hora seran les 6 de la tarda, temps de sobres, però per parlar sobre la programació aquesta setmana de la Sala Trono,
com cada divendres, bé, cada 15 dies, els divendres, toca teatre.
I parlem de moment amb la programadora de la Sala Trono, la Paloma Arza.
Paloma, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Ens hem posat en contacte amb un dels membres d'una companyia, la que visita aquest divendres a la Sala Trono concretament.
És la companyia Sinvergüenza del Sentimiento.
Sí, ja diu molt d'ells, eh?
Sí, i tant, són atrevits.
Sí, sí, amb un títol, el que ens proposen per aquest divendres, que es diu La linda locura de los recuerdos.
No, de los cuerdos.
De los cuerdos.
Ai, doncs m'he semblat que ho he llegit malament ja abans, eh?
En fi, que ens ho aclareixi tot el Mauri Biosca.
Mauri, bona tarda.
Ui, que mal recuerdo, eh?
Vaja, no us heu plantejat un canvi de títol, no us l'heu plantejat?
No, ja és veritat.
Si és quasi el millor, a mi m'ha enganxat molt aquest títol, no?
Com és aquesta frase, Mauri, que és del veneret?
Sí, està dintre d'un dels vers, bueno, dels textos del Mario, que, bueno, justament un que parla de l'imperialisme.
i va explicant una sèrie de coses molt maques, molt dolces, molt tendres, quasi que, per desgràcia, idealistes, no?
I va explicant aquestes postals així i va dient això, que us he explicat ara, no és l'imperialisme.
I llavors, hi ha una que parla de la linda locura de los cuerdos, no?
Una bogeria dels que estem, entre cometes, doncs, equilibrats, no?
I em va agradar aquesta expressió i la vaig aprofitar per...
M'agradava també posar el títol, doncs, algú del mateix autor del que va a l'espectacle, no?
I és que val a dir que aquesta obra, aquest espectacle, doncs, precisament és això,
està basat en textos del Benedetti.
Sí.
I, a més, us acompanyeu amb una guitarra, uns diaris, veiem aquí quatre cadires.
Sí, és... jo estic molt content perquè, a part que es muntarà ràpid,
és un espectacle on el protagonista realment són els textos del Mario Benedetti, no?
Que són textos molt directes, molt senzills, i llavors jo crec que és com coherent
no muntar aquí la gran... la gran parafernàlia, sinó que ens passem amb el llenguatge,
amb el que ens diem, no?
Però bé en silenci també, però amb el text és el més important.
Llavors, la música en directe del que fa és...
Bé, és un guitarrista també que és...
que hi ha molta connexió entre l'actor, que sóc jo, i el guitarrista,
i llavors l'important és la comunicació i el contacte directe amb la gent.
I clar, tenir un guitarrista allà és un luxe.
I la música, doncs clar, és un llenguatge que va, pam, directament, no?
Són tres notes que ja t'han tocat, i llavors entro jo i...
i un cop el clima està creat, doncs llavors jo llenço el text.
Utilitzem quatre cadides, quatre diaris,
algun element més, perquè, bueno,
perquè el que volem fer nosaltres és que el text arribi ràpid.
N'hi ha algun que és més poètic que l'altre,
i llavors a mi no m'interessa que la gent no entengui res, no?
Llavors m'interessa que la gent és...
Bé, que li arribi.
I llavors la feina d'entendre i de...
de donar voltes a les coses jo l'he fet jo,
i llavors jo ho explico d'una manera i intento.
Perquè arribi i perquè toqui la gent, no?
Mauri, per la gent que no ha agafat mai un llibre del Benedetti,
què té d'especial?
És un autor, a mi em va...
Jo no sóc l'haig d'admetre
i que no conec molts autors i sobretot de poesia.
El Benedetti no sembla que sigui poesia
perquè és molt directe.
Té molta ironia, té molta tendresa,
nostàlgia, mala llet també, perquè no...
Llavors, això és el que enganxa jo crec del Mario,
que no passa de moda, no?
Que és molt...
Tot i que, bueno, és actual, no?
I que es agrada...
Jo m'he trobat a molta gent gran que l'ha descobert,
gent jove que el coneixia.
Es va fer bastant conegut també per la pel·lícula
que van fer el Verdi molt temps,
La d'Oscura del Corazón.
I llavors té bastants adeptes, no?, aquest autor.
I això és perquè un autor fent poesia
doncs arribi a tanta gent,
alguna cosa ha de tenir, no?
Jo crec que és aquesta senzillesa
i que, bueno, jo crec que les coses que t'agraden
és perquè en el fons t'hi sents reflectit d'alguna manera, no?
I perquè et toqui alguna cosa, doncs ha de tenir part de tu.
I el Benedetti crec que té aquesta gràcia.
Per això jo vaig...
Bueno, em va ser irresistible, no?,
quan vaig veure aquests textos a dir
hosti, això són bombons al de l'escenari.
Clar, és el que em va passar a mi
quan vaig veure el títol
i l'autor i l'actor, en aquest cas, no?
Perquè realment era contundent, no?,
Màrio Benedetti,
perquè nosaltres a la sala
sempre hem pensat que donaríem prioritat
al teatre pur,
o sigui, el més pur possible, no?
El que passa que, bueno,
la poesia feta a teatre ja és el colmo, no?
Sí, jo m'agrada recalcar
que jo crec que la gent surt d'allà veient teatre, no?
Perquè són uns textos
que són molt sintètics dins del que cap, no?
I cada poema té un missatge molt concret
i això de vegades veus obres de teatre
que, bueno,
que hi pot haver molta trama i molt d'allà
però que et quedes una mica...
que no t'agafa tard
i en canvi això et trapa molt més de seguida.
I per això m'interessa que no...
Quan dius poesia, a vegades la gent se m'espanta, no?
I en canvi he vist aquest espectacle
amb molta gent
que no sabien ni què era el Benedetti
i que s'han acabat comprant un llibre, per exemple, no?
Que això és una gran...
I que ja et dic que surts veient un espectacle de teatre.
Màrio Benedetti,
que té una extensíssima col·lecció de poemes
i també de narracions,
jo no sé si t'ha costat molt fer la tria.
Home, Déu-n'hi-do,
jo vaig començar que em vaig llegir contes
i volia explicar històries
però després me'n vaig adonar d'això,
que els contes tenien un altre ritme, no?
I que dalt de l'escenari jo volia una altra cosa.
És cert que jo a nivell de teatre
he estat en una companyia a poca conya molts anys
fins ara que sense poc vaig fer un petit trencament
i un canvi de rumb
i estava molt acostumat a treballar amb sketchos, no?
Amb coses que són exprimides, no?
Que de seguida et toquen, no?
I llavors em va agradar molt el ritme
d'anar fent diferents poemes.
Em vaig llegir tot el...
que això és un plaer, la veritat,
tota la poesia del Benedetti
i vaig agafar els que jo creia
que podien arribar més fàcilment,
els que jo veia que a mi
podien fer disfrutar més de l'escenari,
no els que jo pensava
i aquest és boníssim
i si algú no l'entén malament
ja s'ho farà, no?
Al revés, no?
I llavors jo estic content
perquè ha vingut a veure l'espectacle
allò Fanàtics del Benedetti
i un tio d'Uruguai
que, bueno, que el segueix sempre
i em va, doncs, felicitar
per la tria que havia fet
amb la qual cosa jo ja estic supercontent, no?
De quants textos estem parlant?
Són una vintena, jo crec, de poemes
i llavors està fet d'una manera
que de vegades,
tot i que fem una petita projecció darrere
perquè hi hagi el...
res, marquem una mica el títol
perquè la gent...
o si no ho donem un full
perquè la gent sàpiga
quins poemes ha escoltat
o ha vist
però de vegades n'hi ha alguns asseguits
que fa que...
respecten-los tots íntegrament
però sí que l'hort és important
i llavors n'acabes de veure un
i llavors te'n posen un altre
que hi té molt a veure, no?
pot ser una vintena, vint i escaig
textos del Benoretti
Té com una dramaturgia, no?
Esgueix com una obra de teatre
Sí, bueno, són dos...
les sinopsis una mica expliquem
et costa d'explicar
perquè cada poema també
és parlant de la vida, no?
llavors...
però sí que són dos...
jo m'imagino, bueno, són dos juglars
dos tios que passen per una plaça
pel que és el mateix teatre
i amb uns diaris, repartint diaris, no?
repartint notícies
i a partir del diari l'obren
i bueno, la veritat és que dins d'un diari
hi ha tela, no?, marinera
que ja ens els llegim d'una manera
o les desgràcies les llegim d'una manera
molt quotidiana
i que estem com immunitzats
i llavors a partir d'aquí
ells et desperten una mica, no?
i a partir d'aquí doncs
sorgeix tot l'espectacle
i et parlen doncs del món
de la gent desmeravilladora
és que en parla ell, no?
de la gent que ens fa que la vida
sigui una mica més xunga
del que hauria de ser
et parlen de la part humana nostra
que podem despertar
com ens hem d'enfrontar la por
ens parla doncs de relacions d'amor
de despedides
de despedides civilitzades
i ens parla de política
ens parla de l'imperialisme
que per exemple aquest poem
està escrit ja fa anys
i bueno, tot el que estem veient
amb la guerra d'Iraq
i amb tot el follon que hi ha
i tots els interessos
i bueno, i tot l'imperialisme americà
que encara existeix, no?
doncs és una cosa superactual
i t'ho fa des d'un punt
sense intentar llicionar ningú, no?
explicant-te el que ell pensa
La linda locura de los cuerdos
una obra que arribarà divendres
us recordem a la sala Trono
però que ja l'heu portat
per diversos llocs
ja ha estat estrenada
i teniu plans fins i tot futurs per l'obra
Sí, la veritat és que tot va sorgir una mica així
perquè bueno, jo crec que els espectacles així
es detecten com que és una cosa
com una necessitat de fer-ho
i que està fet molt amb molt carinyo
hi haurà qui no li agradi, evidentment
sinó també malament
però que sí que és veritat
que està fet amb molt d'amor
allò sense dir...
això s'ha d'estrenar d'aquí dos mesos
com que hi ha moltes coses
que es fan realment
i tristament així
per encàrrec
i en canvi aquí
hem estat molt temps fent-ho
i que l'espectacle està viu
potser encara passa alguna cosa
jo canvio un poema el dia abans
i això ho manté viu
I penso que l'espai
tu, Mauri, encara no coneixes l'espai de...
No, però el que m'han explicat
crec que hi quedarà de conya
si és una sala petita
Sí, jo penso que sí
i acollidora
que és ideal
és on estic més a gust
Sí, perquè és un apropament del públic
i és per la poesia
i tot això és ideal, penso
És un tio que se t'assenta allà al costat
sense fer-te interactuar
i això també ho deixa molt clar
no faig fer res
simplement és que
és com si estàs a la cuina
a casa teva
amb la llar de foc encesa
i això m'ho va dir un dia
una senyora
que em va agradar molt la definició
és una mica la tradició
aquesta que s'havia parlat abans
que una persona
t'està explicant històries
al costat
i que hi entres
en una tranquil·litat
i una facilitat ràpida
Mauri, ja per anar acabant l'entrevista
que ens queda no res
tres minuts i mig
t'atreveixes a locutar
així per ràdio
un dels poemes
que formaran part de l'espectacle?
Mira, hay acabados de tiempo
preciso tiempo
necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra
o ya no saben qué hacer con él
tiempo en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
la verdad es que no me importa el color
tiempo
cándido tiempo
que yo pueda abrir
y cerrar
como una puerta
tiempo para mirar un árbol
un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar que viene
y no es invierno
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato
y sin reloj
bueno
vale decir
preciso
o sea
necesito
bueno
digamos
me hace falta
tiempo sin tiempo

de divertimento
y ahora
quería decir
alguna cosa más
pero
sin olvidar que
bueno
yo me pongo mucho
en la piel de los espectadores
yo no soy una persona
que m'agrada
i tot el teatre
i trobo coses de teatre
que són una teatre
una mica feixugues
i això és una cosa
molt lleugera
que l'heu conegut
el Benedetti
o li heu ensenyat
l'espectacle
mira el Benedetti
jo estic content
perquè no l'he conegut personalment
però en sap de la meva existència
perquè bueno
per veus
li van arribar veus
al seu editor
al seu agent literari
i res
també li vaig poder demanar permís
perquè clar
això no és una obra
que es pugui veure
perquè
les obres de teatre
doncs has d'agafar
els drets
i ja estan fetes
això és una cosa més creada
a partir de la matèria prima
i del Màrio
però no
és una obra convencional
i no és ni un recital
ni una obra de teatre normal
amb la qual
no sabia com s'havia fet
perquè és molt tema dels drets
i em vaig posar en contacte amb ell
i re
em va dir que endavant
i que em desitjava molta sort
la veritat és que el Màrio
ja té 82 o 83 anys
i està debilitat
i bueno
és molt molt la casa seva ja
i és més difícil conèixer'l
o sigui
que no vindrà divendres
bueno
mai se sap el que pot passar
a més a més
això és poesia molt alt
és una mica
es pot dir mai
que no
d'una manera categòrica
qui sap
li guardeu una cadirata
a la sala trona
jo al centre la hi guardo
molt bé
doncs
Mauri
Mauri Biosca
moltíssima sort
amb aquesta representació
de divendres
i en general
amb tot el que us deporti
la linda locura
de los cuerdos
aquesta hora que teniu entre mans
gràcies