Fins demà!
Un divendres més i un cop ja hem passat per bastant dels actes de Carnaval d'aquesta setmana,
ens centrem en una altra mena d'actualitat, l'actualitat potser més crua,
la que ens porten a la Manel Magí i el Jordi Ximeno cada divendres amb la secció Cara a Cara.
Bona tarda, xics.
Molt bona tarda. Què és això de l'actualitat més crua?
Home, notícies de Carnaval no me'n portareu, suposo, no?
No, crec que no.
Home, també podríem parlar una mica, no?
No, però avui venim disfressats.
Sí, home.
Sí, home.
Sí, de què?
Jo, de Manel Magí. I tu?
Jo, de Jordi Ximeno, clar.
Ja està. I tu ets qui, Richard?
Sí. No, jo soc un fan dels Pixis.
Ai, senyor.
El Manel ve de fan dels Pixis.
Ja, ja.
Molt bé, anem per feina perquè ens queden 20 minuts justets i no pot ser, no pot ser, cada dia entrem més tard això.
Avui, doncs, tindrem les notícies crues d'actualitat, com diu la Núria, tindrem la música de Jo la Tengo, una publicada l'any 1995, anomenat Electro Pura, i per tancar, doncs, les efemèrides d'aquesta setmana que ja estem tancant, finalitzant, però ens deixem ara per ara seduir amb la música de Jo la Tengo.
Jo la Tengo.
Jo la Tengo.
Jo la Tengo.
Jo la Tengo.
Ens deixem seduir per la música de Jo la Tengo, un dels grups preferits del Jordi, però això has fet aquesta introducció.
del Jordi i de molta més gent, eh?
Sí.
Sí, però ja parlarem de Jo la Tengo més endavant, no?, farem els quatre cèntims i arcs, i anem amb les notícies.
Primera notícia que tenim justament d'avui, dia 20, no?, avui és dia 20, no?, sí, dia 20, sortia a la majoria de diaris.
Més d'un milió de catalans viuen per sota del llindar de la pobresa, prop d'un milió dosens mil catalans, és a dir, el 18,6% de la població de Catalunya
viuen per sota del llindar de la pobresa, un índex superior a la mitjana de la Unió Europea, que és un 15%, segons un informe de l'Observatori de la Pobresa i l'Esclusió Social a Catalunya,
de la Fundació Un Sol Mont, de Caixa de Catalunya, i altres institucions.
L'estudi assenyala que la pobresa continua afectant sobretot les dones i la població més gran, de fet la tercera part de les persones de més de 64 anys està en aquesta situació,
i també alerta que un dels nous col·lectius amb risc més elevat d'exclusió és el dels immigrants, en concret 4 de cada 10 immigrants són pobres.
Les dades que farem servir per acabar de complimentar aquesta notícia, ens diuen això, que un 33,3% de la població de més de 64 anys era pobra,
això segons un informe i informació extreta de l'any 2000, però que ha estat publicada ara,
inactius contractats temporalment a temps parcial, aturats i en invalideix laboral, tenen més risc en el futur de ser pobres,
4 de cada 10 immigrants tenen risc de pobresa, i per últim un 9% de la població pateix alguna carença bàsica en l'habitatge,
que a la vegada les dades les podríem acabar de complimentar, que un percent de la població catalana no es pot permetre comprar carn i peix setmanalment,
un 1,6% s'ha retardat a l'hora de pagar el lloguer, o un 2,7% la hipoteca i un 6% dels catalans es retarden pagant diferents rebuts.
És a dir, normalment sempre parlem de la pobresa a altres parts d'aquest bonic planeta Terra, anomenat Terra,
però no oblidem que també al costat de les nostres cases, dels nostres habitatges, també hi ha pobres.
Clar que pobres, moltes vegades associem pobres amb indigent, a veure, no és això, eh?
No, clar, hi ha molta gent que no són indigents, però viuen en un...
En els límits, perquè se les veuen magres, però arriba a final de mes.
Sí, sí, aquí estaria. Clar, d'indigents potser no en veiem tants pel carrer, com es podríem veure en altres països o en altres llocs,
però és això, molta gent que viu al llindar de la pobresa, doncs si estem parlant, atenció, que les xifres, clar, hi ha molta barreja de xifres, no?
Quedem-nos amb aquest 18,6%.
Un 18,6% de la població catalana, és a dir, aproximadament 1.200.000 catalans i catalanes.
És molta gent.
És molta gent.
És molta gent. El quart món, no? Crec que es coneix amb aquest terme.
I després també, per una altra banda, hi ha la sort, que hi ha una sèrie d'entitats que treballen per pal·liar totes aquestes mancances dins de la societat catalana,
com serien, doncs, carites, etcètera, etcètera, i altres entitats, ja siguin religioses i no religioses.
Però que és el que diem sempre, no? Si el problema no s'agafa des de la base, aquestes entitats, evidentment, també pataran,
perquè és el típic del got que se sobre aixells d'aigua.
Sí, sí.
Evidentment. Si continua la gent vivint en pensions de 60.000, bé, en euros, quant serien?
Sí.
350 euros.
Sí, sí.
En fi, molt poca cosa. No dono ni per pagar els llocers.
Molt bé. Primera notícia de la tarda, eh?
Passem de Catalunya cap a...
Sí, m'agradaria comentar... Van comentar ja la situació d'Aití. La situació d'Aití és una situació molt complicada.
Ja la ONU advertia que hi pot haver una catastrofe humanitària per la guerra civil que hi ha
i que no poden portar a terme el repartiment d'aliments i d'ajudes a la població, no?
Però, esta setmana m'agradaria centrar-me més en la situació del país, que és catastròfica,
en la figura del que encara és el seu president. Sembla que té les hores comptades, però encara ho és, no?
Com un clar exemple d'esperança desfeta, no? De...
Com ha passat amb el Lula, no? El Lula Brasil és també una esperança per a que s'arreglen tots els problemes del país.
Doncs bé, Aití va sortir a principis dels 90 d'una brutal dictadura de diverses dècades,
dels Dubalier, de l'agent Claude Dubalier.
I un ferm opositor a aquest règim, que era el gent Bertran Aristide, va ser nomenat com a president,
van haver-hi unes eleccions i es va... va ser nomenat president del país.
Era un home que era sacerdot, va ser ordenat sacerdot l'any 82, va ser expulsat del país per les seves crítiques a la dictadura,
i quan va tornar se va instal·lar els barris de barraques de la capital,
promovent la teologia de l'alliberament, amb la guitarra a la mà, parlant el crioll,
que és la llengua que parlen les masses negres, no?
Oposades al francès que utilitzen les èlits més altes.
O sigui, era un autèntic revolucionari gairebé, i quan va pujar al poder, doncs hi van haver expectatives, no?
Ell dia que volia treure, almenys, el país de la misèria per instal·lar-lo en una pobresa decent, no?
Perquè és el país més pobre d'Amèrica i un dels més pobres del món.
Però als anys 90 va haver-hi un cop d'estat, ho van fer fora,
després, gràcies a l'ajuda sobretot dels americans, ho van tornar a instal·lar,
i a poc a poc s'han anat desfent totes les esperances a la voltant d'est home.
S'ha anat corrompent, a poc a poc, fins a arribar a l'extrem en què ara ja el país s'ha desorganitzat completament,
i hi ha hagut revoltes per tot arreu i està a punt de caure.
Per tant, no és el cas típic d'una persona, doncs, com tota la bona fe,
intenta canviar les coses i es troba que no pot.
És, bueno, una persona que a l'arribar al poder, doncs, s'ha deixat endur.
S'ha deixat arrossegar, exacte.
Et ficava l'exemple del Lula, però Lula és molt més recent, no?
A veure què passarà en aquest home, també si serà capaç de canviar alguna cosa o no, no?
Són aquestes cases d'esperança que surten al tercer món,
però que, per desgràcia, s'acaben morint pel camí.
La corrupció, la manegra del diner, suposo,
del poder, i després també, però, d'altra banda,
suposo que tampoc ha de ser gens fàcil governar un país
on tens una oposició, doncs, forta,
i que a la vegada, doncs, interessos internacionals.
Sobretot, interessos internacionals.
Sobretot, suposo que dels Estats Units i dels grans multinacionals,
que són un poder molt més important que molts altres països.
Sí, són el poder bàsic.
I bé.
Que no deixen que es faci cap canvi.
Doncs, en aquest cas...
Que els pugui perjudicar.
Doncs, sembla ser que t'ha els dies comptats,
però, a la banda, crec que hi ha França, no?,
que està demanant una intervenció militar.
Està demanant una intervenció.
Si els Estats Units diuen que enviaran tropes,
ja veurem el que passarà.
Però la qüestió és que allò que diuen del gos flac pusses, no?
Sí.
Un país que ja té totes les...
Desgràcies.
Desgràcies del món, doncs, encara damunt,
doncs, un president així,
ara una cop d'estat...
Bé, cop d'estat no, guerra civil,
i, a més, que no se sap ben bé qui el podrà succeir.
Molt menys pel que dieu, és un poble lluitador, no?
Perquè sé que, Toma, ja va sortir a l'Egites
perquè, doncs, la gent ja volia un canvi,
ja tenien les esperances...
Sí, volia un canvi,
perquè tenien la dictadura, des de feia moltes dècades,
del Jean-Claude Duvalier,
una dictadura brutal,
i va haver-hi una espècie de revolta
que els van fer fora.
Ara hi torna a veure, doncs, això, aquest sentiment de revolta...
Sí, no, però ben bé,
el que hi ha detrás, ara, de la revolta esta
són, més aviat, grups mafiosos...
Sí, els paramilitars de dretes, també.
O sigui, és una barreja que, de bo, no té res, evidentment.
Una de les grans taques negres, segurament,
de tota Amèrica llatina,
són els grups paramilitars de dretes i d'esquerres, també,
per què no dir-ho.
I que seria, doncs, el que van minant
sempre les possibles democràcies,
o les possibles vies de conversa
cap a la democràcia, etcètera.
Em atreu una intervenció?
Potser, ja no dic dels Estats Units,
però potser de França?
De l'ONU, trobo jo, no?
Sota la tutela de l'ONU, crec que sí,
que estaria bé, com a mínim,
per intentar, doncs, limitar
o el que seria una futura matança.
Sí, ja va haver-hi, quan és tome,
va haver-hi un cop d'estat que el van fer fora
i al cap de dos o tres anys
i sota la bandera de l'ONU van anar-hi 21.000 soldats
i el van restablir el poder en ell.
El que passa és que no se n'ha sabut sortir gaire bé.
En fi, així estan les coses aïtí.
Sí, sí.
Escoltem música
que almenys ens ho sé la creguem una mica,
que és Carnaval.
Julie Christie
The rumors are true
Last page is turned
The eyes are blue
To the movie star
And a sword in life
Mr. X
His own suffering wife
I spend so much time
Dreaming about
Eleanor Bar
In my room
With the curtains drawn
I see her in the arms of Paul
Saying I can say no more
As the music swells
Somehow strong
From the blue city
Our hero marches in our peace
So now I'm looking for a lucky charm
With the needle hanging out at a time
I see her in the arms of Paul
I see her in the arms of Paul
I see her in the arms of Paul
So now I'm going to tell you who are the
You are the love of Paul
You are the love of Paul
So now I'm going to tell you who are the
You are the love of Paul
I'm going to tell you who are the love of Paul
Ai, the tyrannia del rayonge i del temps
Ai, sempre
És que no hi haguem mai
Tenim un pel·li
que t'expliqui primer el nom
d'on ve el nom
jo he sentit que el nom de Jo la tengo
es veu que les dones mexicanes
i tot això quan tenen
el període d'expressió
la regla
la frase que utilitzen és Jo la tengo
i d'aquí prové el nom
d'aquesta formació nord-americana
en concret de Hoboken, Nova Jersey
formats l'any 1984
que en l'actualitat està formada
pel triu de Georgia Hubley
Ira Kaplan i James McNeil
tenen un fotimer d'àlbums
ara no em distrauré a comptar-los
hi ha àlbums tan interessants com aquest Electro Pura
de l'any 1995
per cert, un gran any
per la música pop-rock en general
si un dia potser podem fer un repàs
de grans treballs discogràfics publicats
el 95
referències des de la Velvet Underground
que inclús van imitar
en una pel·lícula, això t'an diu Warhol
si no recordo malament
referència de tot el pop-rock
nord-americà independent
anterior als anys 80-90
grups contemporanis
jo la tengo
podrien ser Pavement
Sonic Youth
Soft Voice
etc.
i aquest àlbum
que és una joia
una de les grans joies
de la corona
d'aquesta formació
i del pop-rock independent
nord-americà
de principi a final
amb temes com
el Pablo
Andrea
que hem començat a escoltar
o aquest mateix Tom Courney
que estem escoltant
ara tot
tot seguit
ja està
i mentre seguim movent el cap
doncs donarem pas a les efemèrides
no?
quin remei
doncs vinga
sis minuts per parlar de femèrides
tal dia com avui
en fi
tots els dies de la setmana
haurem de portar
algun tipus de beguda
refrescada
energètica
perquè això sembla
una marató
un cop de whisky
a veure
dilluns era dia 16
dilluns 16
de febrer
de febrer
de l'any 2004
molt bé
de l'any 1519
Frei Bartó Lomé de les Cases
defensor dels indígenes
es va reunir
amb el rei Carles I
es va entrevistar
a prop de Barcelona
aquest gran defensor
de la població indígena
a les Índies occidentals
és a dir a Amèrica
el pare de les Cases
va presentar al monarca hispànic
una proposta
per a la colonització pacífica
de Venezuela
i d'altres territoris
sense recórrer
a les conqueridors
que a la vegada
s'utilitzaven
la violència i les armes
per conquerir
Carles I
sembla ser que era
el millor interlocutor
que el desaparegut
Ferran el Catòlic
però el decret
que reiterava
el principi de llibertat
dels indis
i que substituïa
la conquesta
per la penetració pacífica
dels nous territoris
no va transcendir
del paper
va ser paper mullat
i els conquistadors
en conseqüència
van continuar
obrint-se a camí
amb la força
de les armes
per a tota Amèrica
i Atina
per exemple
que no li vam fer cas
no
seria el resum
Manel
podríem haver dit
les cases
defensors dels indígenes
s'entrevista
amb el rei Carles I
i aquest no li fa cas
ja està
sí
evidentment
no, no, molt interessant
Jordi
gràcies
sí, sí
pel 16 de febrer
tenim alguna altra cosa
sí, passem al any 1936
el Front Popular
guanya
les eleccions
que es van celebrar
aquell dia
amb un 72%
de participació
eleccions
que van portar
5 mesos després
a l'inici
de la Guerra Civil
molt bé
passem al 17 de febrer
Moria
l'autor, actor i director teatral
Jan Baptiste
Poquelin
més conegut com a Morier
ah, Morier
volem dir
va morir a París
durant la representació
de la seva obra
El malalt imaginari
ho deixem estar aquí
pots continuar
no, no, no, no, no, no, no, no vull
que la va pel mà, no?
sí, sí
definitiva
en resum
molt bé
molt bé
17 de febrer
en este cas de l'any 1909
un altre mort
va morir el cap indi
Jerónimo
als 80 anys
va ser
el darrer cap
dels apatges
xirikawas
que va lluitar
contra els invasors blancs
se va rendir definitivament
l'any 1886
el general Miles
i va morir a l'exili
amb 80 anys va morir
Jerónimo
tot un crit de guerra
exacte
molt bé
18 de febrer
més morts encara
de 1900
no, mentira
toca a tu
la meva
té més
ni les afemèrides
poden ser alegres
tothom mor
sí, home, sempre parlem de morts
per recordar la gent
com si sol fer
va morir
el 18 de febrer
de l'any 1564
als 88 anys
Miguel Ángel Buonarroti
a Roma
famós per ser
un dels més grans
escultors
pintors
arquitectes
i poetes
fins i tot
Miguel Ángel
Miguel Ángel
o Tortuga Nenge
una famosésima Tortuga Nenge
exacte
un gran homenatge
del món del còmic
18 de febrer
de 1915
moria
també
Giné
de los Ríos
a Madrid
desapareixia
el fundador
de la institució
libre
bueno
de la institució
libre d'ensenyanza
una iniciativa pedagògica
d'inspiració
cruxista
que va revolucionar
el sistema educatiu
a l'estat espanyol
de fet era
doncs
la universitat
com si diguéssim
de començament de segle
la universitat
el canvi de segle
sí sí
on va anar
Federico García Lorca
i tots els il·lustrats
de l'època
tu sí que en saps
i sense xuletes
ostres
molt bé
19 de febrer
passem al 19 de febrer
de 1797
el papa Pius XVI
es rendia Napoleó
el papa
doncs
havia pres
les armes
contra l'exèrcit francès
i es va veure
obligat
després
de la derrota
signar la pau
de Tolentino
i
en aquest tractat
es ratificava
la capitulació
i el pontífec
s'havia d'indemnitzar
França
amb 100 obres d'art
i 100 còdecs
de la biblioteca
vaticana
els hi havia de donar
eh
mira
ja sé on han sortit
els quadros del Louvre
sí
en part
segurament
en part
sí
i passem a un altre
femèlidi
també del 19 de febrer
en esta carta
l'any 1861
el jar de Rússia
Alexandre II
va promulgar una llei
per a la liberalització
dels camperols
mitjançant la qual
uns 22 milions
de súbdits pagesos
rebien la llibertat
el que passa
és que les propietats
van continuar
a les mans
dels quatre terrenaments
ah sí
va dir
ja són lliures
són lliures
però on anem
llavors tenia tota una massa
de camperols
que passaven gana
que no tenien feina
però eren lliures
sí però eren lliures
podien morir en llibertat
que fort
molt bé
i passem a tal dia com avui
de l'any 1909
l'escriptor italià
Filippo Tomas
o Marinetti
publicava el primer
manifest futurista
a les pàgines
del diari
Francesc Le Figaro
és a dir
doncs
amb la famosa
cita
o una
o una de les línies
d'aquest manifest
que
ens deia
que és més bonic
un cotxe
que la victòria
de Samotrassia
i que doncs
reivindicava
en aquest cas
tota la modernitat
en tot el que era
la velocitat
la indústria
la maquinària
la tecnologia
del moment
i després a la vegada
va estar relacionada
amb el naixent
feixisme italià
aha
aha
vale vale
i per últim
situem tot això
a començaments
del segle passat
no?
1909
doncs
estava dintre l'època
de les vanguardies
era una vanguardia
més futurista
i la Figaro
era molt influent
també
a l'època
i per a què va
ja
30 segons
20 de febrer de 1986
els russos posen en òrbita
l'estació espaial
Mir
que tenia que durar 5 anys
i al final
va durar 15
i van treure un bon rendiment
sí sí
doncs a demanar
el Jordi
gràcies
vinga
adéu