Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bens demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
CUh!
remarks!
Fins demà!
Està el temps!
En el temps!
Ilmenà!
és el de si han de competir
o podrien competir algun dia
en una competició internacional contra Espanya.
Per què no agrada això, pel valor simbòlic que té?
Home, evidentment, evidentment que sí.
Sobre el que comentaves del Barça,
clar, és que resulta que
en ocasions es parla del tema
de Gales, d'Escòcia, però és que, clar, són federacions
que tenen lliga pròpia.
Què passa amb Gales, per exemple?
No, que no són estats
i, en canvi, tenen seleccions nacionals,
però, clar, tenen federació pròpia
independent de la resta de les illes
i, clar, tenen lliga pròpia.
A mi, personalment, no m'agradaria veure
el Barça jugar una lliga
contra la Gramenet
amb tot el respecte del món cap a la Gramenet
perquè aleshores perdria una mica de mèrit, però, bueno.
A mi m'agradaria veure el Barça guanyar el Madrid
a la lliga, no a la Gramenet
amb una lliga catalana, però, bueno.
Escolta, i ara que comentaves això que passa fora
que ens pot servir de referent, no? Doncs Gales i Escòcia
tenen selecció pròpia, com deies, fan la seva
de lligeta i s'enfronten també
com a selecció a la Gran Bretanya, en aquest cas,
que seria el paral·lelisme.
El que passa és que és contra la Gran Bretanya, no contra Anglaterra.
Contra Anglaterra.
Però no contra la Gran Bretanya.
La Gran Bretanya no existeix com a selecció.
És Anglaterra, Gales, Escòcia...
No existeix la Gran Bretanya?
És que estem molt peix, jo, eh?
Com a selecció no existeix.
Ni tan sols quan s'han d'afrontar...
És Anglaterra.
El que passa és que és un tema
que ve d'una tradició molt, molt, molt i molt antiga
i no té absolutament res a veure amb el cas català.
Llavors, potser seria, si fem una selecció catalana,
potser hauríem de fer també una selecció aragonesa,
una selecció gallega i anar fent.
Potser així s'entendria més.
Però és que jo crec que de vegades
una mica és pixar el fora de test
perquè avui en dia, no sé si en el Barça,
quants catalans n'hi ha?
O al Madrid, quants madrilenys n'hi ha?
I em sembla que només a la Real Societat
n'hi ha una majoritària concentració.
I el Bilbao.
No, però jo crec que és una cosa totalment diferent, no?
Una cosa és un equip professional
d'una determinada ciutat
que pot tenir els seus jugadors
en funció dels criteris de contractació
que es determinin
i una altra és una selecció
que estigui representant
en una determinada nació o estat, no?
Crec que són coses molt diferents.
El que pugui ser una lliga interna
amb els equips que la formin
i els jugadors que formin cada equip
i el que és una selecció,
que no estem parlant ja d'una lliga interna
ni una federació interna,
sinó una selecció.
Per tant, els criteris que puguis tindre
un club esportiu per determinar els seus jugadors
no té res a veure amb que pugui haver-hi possibilitats
que hi hagi una selecció pròpia o no pròpia.
Jo entenc que sí, eh?
Jo opino contràriament a tu.
Apropa't, apropa't el micròfon, Màriam.
Perdona, jo entenc que, a veure,
que se dilueix molt.
Per exemple, en una competició
com la Copa Amèrica, per exemple, de Vela,
si tu mires quin és l'equip
que defensa els colors de Suïssa,
doncs són tots neuzerlandesos
i què pinta aquí un neuzerlandès a Suïssa, no?
I per què Suïssa va guanyar la Copa Amèrica?
Perquè va fitxar, efectivament, un neuzerlandès.
Home, això seria un altre debat, però no.
Perquè això també passa,
també podríem debatre fins i tot d'equips que ja existeixen,
de seleccions que ja...
Home, és que si apliquem aquesta regla de tres,
si parlesin de la selecció italiana,
no tindria sentit,
perquè els equips italians estan compostats
per un munt de jugadors de diferents nacionalitats.
si apliquem aquesta regla de tres que dius tu,
no tindria sentit cap selecció,
perquè tots els clubs interns de cada país
no tenen només jugadors del seu propi estat,
tenen jugadors d'altres estats.
Aquí, si centrem una mica el tema de les seleccions catalanes,
el problema de fons és el següent,
i és que ens hem de plantejar
de manera hipotètica el que podria passar.
Vull dir, i no és fer catastrofisme,
faltaria més, clar que no.
Però és que aquí resulta que si tu fas una selecció catalana
i es classifica per una Eurocopa,
la selecció espanyola, d'altra banda,
es classifica per l'Eurocopa,
tens una sèrie de jugadors catalans
que han d'escollir
entre anar a la selecció catalana
o anar a la selecció espanyola,
que els poses en una situació difícil,
amb una pressió important.
A mi no m'agradaria personalment,
i és una qüestió de sentiments, evidentment,
i el Fede no sé què pensa,
quins són els seus sentiments,
perquè no visc a dins d'ell,
però jo parlo dels meus sentiments.
A mi veure un partit,
Catalunya contra Espanya,
i veure expressions perquè sé exactament
com podria anar la cosa,
que és un dels problemes que ha tingut aquest tema.
És a dir,
a mi ja m'agradaria poder anar al Camp Nou
a veure un partit de la selecció catalana
i defensar la selecció catalana.
Ja m'agradaria.
Però és que resulta
que acaben sent manifestacions
d'odi brutal a Espanya,
d'odi brutal a Espanya,
on s'han cremat fins i tot banderes espanyoles.
Jo sóc una pregunta, Alejandro.
Has anat a veure algun partit?
Dius que t'agradaria n'ha hagut uns quants.
No, no, no vaig precisament
perquè sé com va la cosa,
perquè el primer que vaig veure per televisió,
que va ser a l'Estadi Olímpic de Montjuïc,
es van cremar dues banderes espanyoles
i resulta que es feien servir banderes
que no són la senyera.
Per mi la bandera...
No us deixis parlar.
La bandera catalana és la senyera.
És igual que la bandera espanyola
amb el pajarraco que porten als ultrassurs de Madrid
m'ho fent.
Doncs de la mateixa manera,
l'estelada no és la meva bandera catalana.
No, el que passa és que...
Espolititza tot.
Joan, Joan.
Joan, sí, sí.
Que amb l'argument aquest,
vull dir que fa por a determinades expressions,
el Santiago Bernabéu,
bueno, tu has dit que eres coler
i per tant segur que...
Igual que jo te sents malament,
quan sents cridar polaco quien no vote,
un estadi sencer,
si es digués judío quien no vote,
moro quien no vote o negro quien no vote,
ja faria temps que el Real Madrid
estaria davant dels tribunals.
O sigui que expressions més dures contra els catalans,
estic convençut que se'n diu molt més el Bernabéu...
Però el que no pots fer és comparar,
anar amb comparacions per justificar una...
Jo el que crec és que dintre d'un col·lectiu de persones
hi ha una sèrie de persones moderades,
radicals, presentables i impresentables.
O sigui, el que no podem és dir sí o no
a una selecció catalana
perquè un nucli determinat de persones
d'una determinada població
pugui manifestar-se d'una determinada forma.
Evidentment que hi haurà gent
que s'expressa de forma molt diferent
a la que podríem expressar nosaltres,
però això no té per què privar
o això no tindria que ser un motiu
que anés en contra d'un reconeixement oficial d'una selecció.
Bé, el que passa és que és un raonament...
Jo entenc que t'ho puguis sentir-te incòmoda.
És un raonament absolutament excloent.
Perquè si tu has d'escollir
entre una selecció catalana i una selecció espanyola
si s'han d'afrontar un dia, és excloent.
I la nostra teoria és que el sentiment de catalanitat
i el sentiment d'espanyolitat
és absolutament compatible.
És a dir, i clar, resulta que estem a Espanya.
I finalment això és així.
I jo entenc perfectament i respecto molt,
i ho dic sincerament,
respecto molt que hi pugui haver gent
que sentimentalment no se senti identificat
amb la selecció espanyola
i sí totalment amb la selecció catalana.
Però jo crec que la majoria de catalans,
la majoria que se senten,
i això està demostrat, no és un raonament del PP,
se senten tant catalans com espanyols,
evidentment trobar-se en una situació
de veure un partit de futbol
quarts de final de la Copa del Món,
Catalunya contra Espanya,
no és una perspectiva massa agradable, la veritat.
Per què no?
No, podria...
Per mi no, avui, no seria.
La final, no?
La final, Catalunya-Espanya.
No, no, bueno...
No, jo el que crec,
i independentment del que pugui pensar
el meu partit polític i el vostre,
això és una idea general que jo dic ara,
independientment del nostre pensament.
Jo crec que escolent són els dos casos.
Potser un se sentiria escolós
perquè considera que és català
i forma part d'Espanya,
i a l'inversa, no?
Perquè potser algú considera
que només és català i no es considera part d'Espanya.
O sigui, l'exclusió ja pels dos costats,
independient que estiguem a favor o en contra
de les seleccions catalanes.
No, no, no, però l'exclusió podria existir...
És que tu parteixes d'una equiparació de situacions
que no té cap sentit,
perquè t'agradi o no,
i no és un...
T'agradi o no, estem a Espanya.
I això és així, i així es reconeix.
Jo quan parlava abans de banderes,
i que una persona que se senti catalana i espanyola
es pot sentir molt incòmoda
en un partit de la selecció catalana,
perquè les manifestacions són...
No és una qüestió de quatre gamberros.
Vull dir, és un tema important...
Però és que això jo crec que no té...
O sigui, no és un argument dir
de la manifestació, que si hi ha problemes,
que si poden deixar d'haver problemes,
això jo crec que tu has dit que estem a Espanya
perquè és així,
però jo entenc que pot canviar això?
No pot canviar?
O sigui, serem eternament això?
Passarà això?
És com una Constitució.
Jo crec que es pot canviar,
tot es pot canviar en aquesta vida.
Sí, ja, però una cosa.
Per què resulta que s'agafa el tema
de les eleccions catalanes
amb propostes fins i tot delirants
i psicotròpiques,
per no dir una altra cosa,
com això de la selecció
de competir amb la samarreta d'Andorra?
Vull dir,
per què s'agafa un tema sentimental?
Per què s'agafa un tema sentimental?
Per intentar posar damunt de la taula conflictes.
Perquè és que...
Jo estic al·lucinant...
Però potser és un tema
que el PP no dona màniga per fer res més.
O potser és un problema...
És que no és el PP.
És que no és el PP.
No és el PP.
Aquí ja no és una qüestió del PP.
Estem parlant d'un tema
com és sentiments de pertanyència
a un territori concret
i estem parlant de seleccions catalans.
És igual, exactament igual.
És que estem portant el debat
a uns extrems absolutament delirants.
L'altre dia s'estava fent un programa
en què es deia
que pràcticament
que l'Eurovisió,
el representant dels catalans
serà Andorra.
Un altre cop amb la història d'Andorra.
No ha donat un tema.
Perquè cantaran en català.
És a dir,
què és més representant
a Eurovisió dels catalans?
Andorra
que Espanya.
És el nostre estat.
Jo crec que ara
és tu que portes el discurs a l'extrem.
Jo aquest programa
a mi veurà una estona
i no vaig veure en cap moment
que aquestes manifestacions tan directes.
Cadascú
se sentirà identificat
amb qui vulgui.
A mi, potser un se sent identificat
amb la cançó francesa,
a mi, potser se sent identificat
amb la cançó anglesa.
I el programa està molt bé.
Però en cap moment
s'ha de portar
amb aquests extrems
i aquesta és una lectura
que tu fas.
No anem d'innocents, eh?
Vull dir,
hi ha algú...
Algo hi arreu.
El programa a mi em va agradar
i el tractament
que fan del programa
al programa del Buenafuente
és d'un humor extraordinari.
Sí, està molt bé,
però la intenció implícita
que hi ha al darrere
està claríssima.
La interpretació cadascú...
Perdona.
Jo he estat,
bé,
a molts partits
de la selecció catalana,
vaig estar amb l'últim
Catalunya i Equador
i ben juro
que el de la crema
de les banderes
és una cosa molt puntual.
Devíem ser 60.000 persones
i se'n devien...
Jo només n'hi vaig veure cremar
una que no ho justifico
ni molt menys,
però és una cosa puntual.
Home, jugant també
perquè jugàvem contra Equador
i jo suposo que la cosa
arribaria a fets més radicals
en un espanyol.
Jo estic convençut
que el 99% de persones...
Jo no em sento espanyol,
però el 99% de persones
que se senten espanyols
són demòcrates
i que hi ha un 1%
que ells faig
i que li encanta
la bandera amb l'aguila,
però no per això
he de dir
que tots els espanyols
que són feixistes.
Torno a dir,
sense aquí parar.
La bandera de l'àguila,
que no és la bandera d'Espanya,
no és la bandera d'Espanya,
la bandera d'Espanya
no porta l'àguila,
i la bandera de Catalunya
és la senyera.
I jo,
als partits de Catalunya,
veig una altra bandera
que no és la senyera,
que és l'estelada,
que no és la bandera
dels catalans.
És d'una part dels catalans,
jo no sé exactament
quina part dels catalans,
de la mateixa manera
que la bandera de l'aguila
malauradament continua sent
la bandera d'un grupet d'Espanyols.
Però és que també la veus
en alguns camps
i en alguns partits?
Sí, sí, no, no,
però estem parlant
de milers d'estelades,
milers d'estelades.
És a dir,
és claríssim
que un,
difícilment,
es pot ficar
en el tema
de les seleccions catalanes
d'una manera neutral
quan es veu
que es polititza
tan brutalment.
Si el teu argument
és no entrar
a les seleccions catalanes
perquè hi ha banderes,
tampoc és un argument
de pes ni...
No, no, no, no,
perquè tens una sensació
d'exclusió total i absoluta.
Jo estic a favor
de les seleccions catalanes,
però de la mateixa...
És a dir,
que siguin compatibles
amb les espanyoles,
és a dir,
que puguin fer...
Jo estic a favor
que la selecció catalana
faci els seus partits
com els està fent.
Només estic dient
que el tipus de moviment
que s'ha creat
en torn d'aquesta reivindicació
és excloent
i que és un moviment
per una part dels catalans.
Per una part dels catalans.
Hi ha una altra part
de catalans
que ens sentim,
catalans i espanyols,
per cert,
la majoria,
independentment de qui es voti,
la majoria,
el 70%
en què es sembla
les enquestes.
Doncs,
el 70%,
la selecció catalana
ens podem sentir identificats,
però tal com s'està plantejant
la qüestió,
no perquè s'excloent.
Home,
de fet,
la base,
base,
base de tot això
que estem discutint
i que hi hagi tanta polèmica
amb aquests temes
ja és un argument sorprenent
que és identificar,
i aquí hi ha molta política
al darrere,
suposo,
identificar aquest sentiment
nacionalista
amb una selecció
o amb un equip de futbol,
quan avui en dia
hauria de ser menys que mai.
Perquè, a veure,
molta gent que s'identifica
i que li agrada moltíssim
al Barça i l'agafa com l'equip nacional,
si vas a mirar,
doncs,
perquè és el Barça,
però els jugadors,
quants n'hi ha que siguin de casa...
Jo crec que
s'ha difuminat tant
que ja ens fixem en una cosa local
i no tendim a una cosa més general
a nivell estatal,
diguéssim,
o sigui,
nosaltres defensem el Nàstic
o el Barça
o són clubs puntuals.
Més aviat,
això,
no mai anem a tendir
quan,
per exemple,
aquí hi ha poc interès
suposo en el futbol,
que és el que es veu més,
a mi no m'agrada,
però bueno,
m'agrada jugar-hi
i veure el futbol anglès
perquè hi ha molt de moviment,
aquí no m'agrada,
però bueno,
perquè és molt avorrit,
però bueno,
jo dic que normalment
el futbol a nivell nacional,
quan juga l'equip nacional
contra un mundial
o qualsevol cosa,
no sé si segueix
tant d'interès
i excita
tant d'interès a la gent,
com a mínim aquí,
no sé fins a quin punt arriba,
o sigui,
jo dic que
jo no sé si se pot arribar
a polititzar tant
una selecció catalana
quan realment
potser no és tan interessant,
o sigui,
jo crec que hi ha
altres punts de vista
i...
però si el futbol avui en dia,
per això que anava la meva pregunta,
no creieu que està ja molt polititzat,
com pot ser que hàgim arribat
a tenir aquest sentiment nacionalista
en un equip de futbol
que en realitat és esport?
És que no té res a veure,
jo soc del Barça
des dels nou anys
que vaig prendre consciència
del meu barcelonisme,
però jo en aquella època
vivia a Òscar,
jo vaig estar vivint a Òscar
dels quatre,
tarragoní,
però a Òscar dels quatre...
Però tu què et va passar?
Vas enamorar a l'equip
que tenien en aquell moment
de lo bé que jugàvem?
No, no sé per què,
a més estava més aviat
rodejat de madridistes,
però em vaig fer del Barça
i a més de nen molt fanàtic,
molt fanàtic,
i en un entorn
més aviat madridista.
I jo de nacionalista
us pudeu imaginar
que no tinc absolutament res.
A mi em fa la impressió
que aquest cas que expliques tu,
tu mateixa,
ets una excepció,
que hi ha molta gent
que identifica Barça
en Catalunya.
Sobretot en Dancia
està ple de penyes barcelonistes
i que es faci segons
quin discurs
que el Barça
ha de tenir un discurs nacionalista,
doncs és una petita agressió
per a aquells
que no som nacionalistes
i som del Barça.
De quin equip sou els demés
que no us ho he preguntat?
N'hi ha més equips
i n'hi ha més esports,
sobretot.
O sigui,
no tot és futbol
i hi ha mil esports
que la gent practica
avui en dia
i el que passa
és que el futbol
sembla que sé
que està molt
a la imatge
i tot molt...
Jo crec que estem...
No sé si estem centrat
molt bé el debat.
O sigui,
quan parlem de seleccions catalanes
no parlem només
de seleccions catalanes
de futbol,
parlem de seleccions catalanes
de tots els esports.
Clar,
el que passa és que
la que més gent mou
i per tant políticament
és més rendible
és la de futbol.
I per això
s'organitza que s'organitza.
Tu saps que no és veritat
perquè aquest Nadal
s'han fet partits
de seleccions catalanes
de bàsquet,
d'envol,
de futbol...
El mateix dia
es va fer el dokey
patins
per omplir
la mateixa gent
que anava després
al partit de futbol.
És a dir,
és una tàctica política
ben organitzada
per fer...
Jo què sé aquí.
Jo crec que si es fes
una selecció catalana
d'escacs
ni caldria
portar-ho a polèmica,
no?
ni a portar-ho a discussió
o a selecció catalana
d'escacs,
cap problema.
No,
i a l'espai de futbol
és una altra història.
Això sí que et dona
la roda.
A mi hi ha una
federació catalana
d'escacs
independent
i...
Però mira,
ni ho sabem.
Jo crec que és
a nivell de federacions
el reconeixement oficial
d'una federació.
Exactament.
Però això no depèn
d'Espanya,
tampoc, eh?
Vull dir que
la federació catalana
independent
s'ha d'acceptar
a la FIFA,
a la FIBA,
on sigui,
i no és una qüestió
que Espanya digui
no, no,
ja podem fer selecció.
Això sí que parlem de futbol.
Sí, sí.
Això sí que parlem de futbol.
Si faríem desesports, no.
No,
és veritat que l'UQEI patins,
per exemple,
s'estaria més a prop
d'una selecció catalana
que, per cert,
seria el més normal
perquè el 95% dels jugadors
traient algun del Liceo Gallec
són tots catalans,
o sigui que tindria més sentit,
però el futbol i el bàsquet,
per parlar dels esports
més populars,
s'ha d'acceptar internacionalment
i no és una qüestió
que hagi de decidir Espanya.
s'ha d'acceptar internacionalment
i no és tant pel tema.
Jo el que volia dir
és que estàvem centrant
el discurs
en una activitat esportiva
concreta com era el futbol
quan la selecció catalana
ha d'arribar a tots els esports,
no només segons.
Primer això,
i després,
amb el tema del Barça,
és que jo crec que és molt diferent
els sentiments que puguis tindre
per un club professional
d'una determinada ciutat
que evidentment
que per el seu estatus internacional
pot representar més
un sentiment
fora de les teves fronteres,
però és molt diferent
el que tu puguis sentir
per un determinat club
que el que puguis sentir
per una selecció,
que és que és molt diferent.
Però és que, a veure,
jo conec el món,
bueno, jo navego,
jo el món de la vela el conec
i com se fa una classificació?
Doncs primer has de passar
la selecció catalana
es fa amb un campionat de Catalunya,
un campionat de Catalunya
de tots els participants catalans.
A partir d'aquí
te'n vas a un campionat d'Espanya
i d'aquí el del món.
Clar, o sigui,
si tu decideixes,
això, clar,
evidentment seria
la federació internacional
que hauria de decidir
si la selecció catalana
ja pot anar directament
a la del món,
si és representativa o no.
O sigui,
cada esport suposo que té
les seves coses,
però això ve una mica
encadenat des de dalt.
O sigui,
però les seleccions catalanes
existeixen en tots els esports.
Que competeixen
contra la resta d'Espanya
o competeixen
contra la resta d'un món,
això ja potser és una...
Em sembla que hi ha un nivell,
hi ha un nivell,
que és el tema
del Comitè Olímpic Internacional,
que no té res a veure amb la FIFA,
perquè la FIFA sí que es reconeix
per una tradició antigua.
La FIFA és de futbol, eh?
No, per això parlo...
El tema que parlàvem abans
de Gales, d'Escòcia,
és un tema que és d'abans
de la FIFA,
de manera que ja s'accepta.
En rugby, en rugby,
el comitè...
Són les signacions.
El Comitè Olímpic Internacional
només acceptaria seleccions
d'esports,
parlo genèric,
de tots els esports,
d'estats així reconeguts
en les...
És a dir,
que el tema del futbol
és un tema
i el tema
de reconeixement
de seleccions catalanes
a nivell olímpic
és molt més fumut
perquè Catalunya no té estat.
Jo tampoc crec que és
el Comitè Olímpic Internacional
perquè això només fa referència
a les olimpiades,
no és un organisme...
No, però és qui engloba
les federacions esportives,
els comitè olímpics nacionals.
El coi és només
l'organisme d'olimpiades.
Clar, és només l'organisme d'olimpiades.
Sí, no, no, ja, ja, ja,
però pels comitès olímpics nacionals
és qui ho regula.
No, però és que cada federació,
per exemple,
l'Aissaf en Vela,
doncs bé,
aquest té potestat
per decidir
com se munten les federacions.
La de futbol, la FIFA,
doncs aquest tindrà la potestat
per definir
com se munten les federacions.
Catalunya té federació pròpia de futbol?
Alejandro,
no només era cas de la Gran Bretanya,
sinó també l'extinta
exunió soviètica,
també anava en Rússia
per la seva banda,
a Ucrània per una altra banda.
Van haver d'esperar.
Anavant amb la CCCP,
era Unió Soviètica.
Bueno,
els jaus olímpics no ho sé,
però el futbol,
jo sé que la...
Bueno,
el futbol va ser
quan es va desintegrar tot allò.
Jo estaria,
jo quasi perquè tinc els cromos
a casa del Mundial d'Espanya
del 82,
jo diria que van...
Jo diria que Rússia va
separada
i Lituània van...
No, no, no,
segur que no.
Pròxim dia t'aporto els cromos
i segur.
Al Mundial d'Espanya
va anar només
la Unió Soviètica,
que portaven aquell porter enorme,
que va jugar al Dsaev,
em sembla que es veia.
Quina memòria que teniu,
els homes pel futbol,
és increíble.
Dsaev.
I era Unió Soviètica.
De fet,
és ara que tenen
Federació Independent,
que el Setzenko
ha de jugar amb Ucraïna
i per això
no va arribar mai un Mundial.
Bueno,
el prossim dia
porto en tot cas
proves físiques
i ho mirarem.
Si no,
ja em disculpiria jo,
els disculpiria...
No se la disculpa a ningú,
però...
I el segon tema,
jo crec que passa amb això
igual com el tema
del marc polític,
de Catalunya,
que les posicions
són tan enfrontades
que a totes les formacions
polítiques
hauríem de tindre
una mica d'imaginació
i trobar un punt
de trobada
que hi puguem estar
mínimament d'acord,
perquè el que tampoc pot ser,
i ara m'estic anant molt
per los cerros de Òbeda,
no sé com se diu la frase,
que tampoc és just
a les últimes eleccions
que encara tinguem
un estatut
que només
el defensa
un partit polític
com és ara el teu Alejandro,
que representa
una minoria
dels catalans.
El que hem de trobar
és un marc
en què
ni tan sols els socialistes
defensen
ni aquest marc,
un marc on puguem
trobar-nos tots
més o menys bé.
A les eleccions
cada partit
defensava un estatut diferent,
perquè cada partit
va presentar el seu estatut,
és a dir,
és molt fàcil dir
reformar l'estatut,
però s'han de posar d'acord.
A veure si es posa d'acord
el tripartit
amb el seu,
a veure si es posa d'acord
el tripartit
perquè dir reformen,
o sigui que no diguis...
El tripartit no té prou, eh?
El PP el que va dir
és el següent,
el PP el que va dir
és que es podria reformar
l'estatut,
però amb un acord
semblant
igual,
com a mínim
igual
al que es va arribar
en el seu moment
quan es va aprovar
el que ara mateix tenim.
Però un altre tema,
aquest tema
no s'ha de tractar
en campanya electoral
perquè si alguna cosa
va caracteritzar
aquell estatut
és que no era
l'estatut
de cap partit
en concret
sinó que era
l'estatut de tots.
I anar amb unes eleccions
amb el meu estatut,
l'altre partit
amb el seu estatut,
això no és estar d'acord
amb reformar l'estatut.
Perdona, eh?
Jo crec que
són coses diferents.
jo crec que és normal
que cada partit
es posi durant campanya
al seu model d'estatut
perquè cadascú
pot adoptar
un criteri diferent
i una altra cosa
és quan realment
es posin a fer l'estatut
que evidentment
hi ha un consens.
Prova d'això
és que amb els vots
del tripartit
no n'hi ha prou
per reformar l'estatut.
I nosaltres...
Hi ha una majoria qualificada
a l'estatut
amb la qual cosa
per exemple
si convergència
és necessari
són els diputats
de convergència
per reformar l'estatut.
I per reformar l'estatut
també és necessari
un consens també?
Llavors hi haurà un consens.
Jo crec que és normal
que durant campanya
cada partit
es posi al seu model d'estatut
el que pareix
seria l'estatut
no sé si ideal
o l'estatut model
i a partir d'aquí
és quan es discutirà
un consens més ampli
en totes les coses polítiques.
Perquè les coses
que van més enllà
del debat polític
és a dir
les coses que han de ser compartides
no es poden deixar
com si fos un mercat fenici
per comerciar
el meu estatut
el teu estatut.
No home
en funció
del pes polític
en funció del pes polític
que tu li donis
a un partit polític
en les eleccions
aquell partit polític
tindrà més força
o menys
per defensar
el seu model d'estatut
que potser és el que val
més gent
d'aquest país.
No, però és que...
Jo crec que a partir
d'un esborrany
s'ha de posar a treballar
no xarlar, xarlar
sinó treballar
perquè de vegades
xarlem massa
i no acabem de concretar res
perquè no acostem
com deia el Joan
no acostem mai les posicions.
Si cada qual
s'enroca
o s'enquista
en una posició
evidentment
aquí no avançarem mai.
La prova més clara
que no s'ha treballat bé
és que si cada partit
porta el debat
al seu estatut
doncs passarà
que si no s'han sigut
capaços
de posar-se d'acord
per posar
nombrar el president
de la Corporació
de Ràdio i Televisió
de Catalunya
doncs ja em direu
vosaltres
si seran capaços
de posar-se d'acord
per fer un nou estatut.
Aquest és el resultat
de no treballar bé.
De no treballar bé
perquè es deixa davant
del tema...
No fem de la magògia
perquè si ara parlem del prestigio
jo sé que es parla malament.
Ei, ei, ei, ei.
No, no, no.
Aquí ja us planto.
Aquí em planto.
Fede, Fede, Fede.
Aquí em planto.
Un minut i mig
ja acabem.
No pot ser que hàgim
començat parlant d'esport
perquè veieu
l'ho polititzat
que estan els esports.
Quina vergonya
per la pobra gent
que el practica.
I hem acabat parlant
de l'Estatut
i ara és on anàvem
cap al prestigio.
Jo no he tret el tema
de l'Estatut.
Qui ha tret el tema
de l'Estatut?
Com som?
Jo parlava de futbol,
de l'Estatut i de bloc.
Escolta, jo us convido
a un dia
a posar l'Estatut
aquí sobre la taula
amb els seus ets i uts
i anar fent.
Sí, sí, sí.
I el prestigio
i el que convingui.
El proper dia
que és que queda un minutet
i no farem res tampoc.
Si el minutet encara aprofitem.
Sintonia de fons.
Ara us demanem
que ens digueix alguna cançó
que us agradi
i bueno, deixem
la nova llei
i en principi
proposta
d'Alcoholisme Zero
per un altre dia
i Álvarez Cascos
que pot donar molt
que parlar.
Esperarem que hi siguis,
que vinguis.
Alejandro,
per parlar d'això.
Serà ja
en properes tertúlies.
Joan,
Mario,
Fede,
Alejandro,
gràcies.
Moltíssimes gràcies.