Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Acalorada.
Ja m'imagino, déu-n'hi-do, la corredissa,
segurament per arribar fins a la plaça de la Font.
Corredissa per arribar a la plaça de la Font
i, a més, la calor que fa sempre aquí al Saló de Plens.
A més, hem hagut de tancar els balcons
per tal que no se senti la remor de la plaça
mentre es dura aquest acte institucional
del pregó de la Festa Major.
Anna, estàvem amb la Núria fa un moment,
la Núria Cartanyà, des de la plaça del Rei,
i ens comentava que estava ple de goma a goma a basar
al Saló de Plenari, segurament, que també hi ha ple de gent.
Al Saló de Plenari, a hores d'ara, encara hi continua entrant gent.
Encara continua entrant gent.
Els regidors, tenents alcaldes i membres de la Corporació Municipal
estan acabant de prendre posicions
i, mentre també continuen entrant,
totes les persones que han estat convidades
a la lectura d'aquest pregó,
que, recordem-ho, enguany pronuncia l'alcalde de Clagenford,
una ciutat austríaca que, des de fa 10 anys,
està germanada en Tarragona.
T'he de confesar obertament, Anna, que no m'hi atreveixo.
L'he dit una vegada el nom de l'alcalde de Clagenford,
però no m'hi atreveixo a dir una segona.
Tu, que ja ets més experimentada,
jo t'ho deixo a les teves mans.
No et creguis, no et creguis.
Jo ho pronunciaré com si crec que s'ha de pronunciar,
però jo d'alemanya en sé ben poc,
i es diu Harald Soscher o alguna cosa semblant.
Suposo que deu sonar alguna cosa així,
com que no el tinc aquí a la vora perquè em corregeixi,
donem-ho per bo.
D'acord, d'acord.
Creiem que l'assist no començarà
perquè ja hem passat un minut?
Suposo que sí, perquè ara acabo de veure
com l'alcalde ja acaba d'entrar,
està tret allà davant de la mesa
de la presidència de la corporació.
És a dir, que mentre acaben de fer fotos,
que ara ja ha començat aquesta sessió fotogràfica
pròpia i típica de tots els actes institucionals,
jo crec que d'un moment a l'altre
li donaran pas ja a l'inici d'aquest acte,
que si vols comentem una miqueta com anirà tot plegat.
Endavant, sisplau.
Comentem una mica perquè enguany s'ha canviat el protocol d'aquest acte.
Si ho recordem, en anys anteriors,
primer es feia el toc de pregó,
des de fora del balcó,
amb els dos trompeters del Consell Municipal,
i després es feia la tronada.
Després s'entrava una altra vegada cap al saló de plens,
es feia la lectura del pregó,
i es tornava a sortir cap a fora,
on s'iniciava la ballada dels gegants.
Enguany per evitar l'espera que es produïa
entre la tronada i l'inici de la ballada dels gegants
per tota la gent que està a baix a la plaça de la Font
i que no poden accedir al saló de plens,
doncs s'ha decidit invertir l'ordre.
És a dir, primer es fa la lectura del pregó,
quan s'hagi acabat la lectura del pregó,
l'alcalde, acompanyat dels massers d'honors i del pregoner,
surtin al balcó,
uneixerant la bandera,
es farà el toc de pregó,
i es farà la tronada,
que enguany s'encarrega la pirotècnia Arcoiris,
que va ser la guanyadora del concurs internacional
de castells de focs d'enguany.
És una pirotècnia valenciana, recordem-ho.
I després, doncs, ja tot seguit,
es reprendrà, s'iniciarà la festa popular
a la plaça de la Font,
a l'entrada dels músics,
i també amb l'inici de la ballada dels gegants.
Déu-n'hi-do.
Aquest és una miqueta l'ordre del que passarà aquí aquesta tarda.
Hem de dir també...
Perdona, si no...
No, no, endavant, endavant, digues.
Puntualitzo que abans del pregó, però,
el que es farà,
i això sí que es manté com s'ha fet sempre,
es farà l'entrega del premi al balcó,
al Tarragoní de l'any,
un premi que atorga l'Associació de l'Òmnium Cultural,
i que en guany aquest premi recau en el Sergi Xirinacs,
que és el president de la Cooperativa Obrera,
i se li atorga aquest premi
per la seva tasca,
que ha realitzat durant tots els anys
que ha estat president d'aquest organisme,
doncs, en la feina de difusió cultural.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Doncs, tot això ho farem en directe ara mateix,
a través del micròfon que té a la mà la nostra companya Anna
i també a la banda tècnica en Lluís Comas.
Tot això, si voleu seguir la festa en directe,
i una pregunta que em dóna curiositat,
la gent que ara mateix està a la plaça de la Font
podrà sentir el que és el pregó de les festes?
Hi ha alguna mena de...
Tinc entès que no.
No.
Tinc entès que no.
El que sí, també s'ha habilitat,
és el saló d'actes,
perquè al saló de plens tampoc hi cap molta gent,
és un espai molt ibitat,
i llavors, clar, l'aforament de convidats seria molt reduït.
I el que es fa en aquestes ocasions
és habilitar el saló d'actes,
que està a l'altra banda
d'aquesta entrada principal de l'Ajuntament,
doncs s'habilita amb una gran pantalla
perquè també hi pugui anar gent allà
i seguir-ho a través d'aquesta gran pantalla.
Però és de la plaça de la Font?
Tinc entès que no.
És a dir, que la gent que agafi els auriculars
i s'escolti Tarragona Ràdio.
Exacte.
Del 96.7, Tarragona Ràdio,
la ràdio de les festes,
que seguirem en directe ara mateix
des del saló de plenaris de l'Ajuntament,
doncs el pregó de les festes s'intueix.
Aquest matí hem tingut l'oportunitat
dins del matí de Tarragona Ràdio
de poder parlar amb l'alcalde.
Ens ha anunciat, ens ha dit
de què aniria aquest pregó?
Se sap alguna cosa?
No.
Normalment en aquestes ocasions
acostumen a mantenir bastant balat
perquè sigui una miqueta sorpresa.
Ara suposo que dedueixo
que deurà parlar de les relacions
que hi ha entre Tarragona
i aquesta ciutat austríaca de Klagenfurt.
Sembla ser que falta poc ja
perquè comenci aquest acte.
En aquest moment l'alcalde,
en Joan Miguel Nadal,
està parlant amb el regidor
responsable de les festes,
en Carles Sala,
i si em permets una nota anecdòtica,
comentaré que fa tanta calor aquí
que han repartit uns vanos,
tot i coloris,
entre els regidors
i s'estan tots vantant.
Digníssimes autoritats.
Comença l'acte.
Senyor Pregoner,
senyor president
de la delegació del Tarragonès
d'Òmnium Cultural,
anem a donar opertura
a l'acte
de lliurament
del Premi al Balcó,
el tarragoní de l'any 2004.
Té la paraula
el senyor Joan Andreu Torres i Sabater,
president de la delegació
del Tarragonès de l'Òmnium Cultural,
que aglossarà la trajectòria
de la cooperativa obrera tarragonense
guardonada amb el Premi
Balcó Tarragona-Tarragoní
de l'any 2004.
Senyor president.
Excel·lentíssim senyor alcalde,
autoritats,
ciutadanes i ciutadans de Tarragona.
Òmnium Cultural del Tarragonès
amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Tarragona
es complau en aquesta data significativa
per a tots
i per a la ciutat
atorgar el Premi al Balcó
a la cooperativa obrera tarragonense
i nomenar-la
Tarragonina de l'any 2004.
La cooperativa obrera tarragonense
inicià les seves passes
el 1904
en una conjuntura negativa
per a la ciutat,
ja que encara no s'havia recuperat
de la crisi finissecular
caracteritzada
per les conseqüències de la filoxera
i les guerres colonials.
En aquell moment,
la ciutat
tenia 23.000
escatx habitants,
una xifra de població
que no recuperaria
fins l'any 1920.
Les cooperatives de consum
pretenien satisfer
les necessitats
dels seus membres
amb la compra al major
dels articles
de primera necessitat,
si bé s'especialitzaven
en queviures
i fleques
per la facilitat
de la seva conservació,
tota vegada
que aportaven
ajuts econòmics
a tots els socis
per malaltia,
bellesa
i defunció.
La idea
va partir
d'un col·lectiu
de 29 socis
animats
per la proposta
d'un treballador
de drogueria
per aconseguir
un proveïment
a bon preu
dels queviures
i els seus familiars
es destinaven
a alimentació.
La cooperativa
va esdevenir
així
un instrument
de socialització
i espai de trobada
de les capes populars
faons,
forners,
paletes,
estibadors,
confiters,
boters,
escombrers,
fogoners,
i altres.
Aquest primer grup
de socis,
presidits
per Josep Mas
Manresa,
van endegar
la cooperativa
de consum
amb una botiga
oberta a tothom
fins al 1912,
any a partir
del qual
es va limitar
les vendes
només als socis.
Es va establir
inicialment
en un local
de lloguer
al carrer
de l'Hospital
número 11,
amb la venda
de vi,
oli,
mistela,
espardenya,
cigrons,
sucre,
patates
i fesols,
els productes
habituals
en el consum
dels treballadors
de principis
del segle XIX.
A l'entressol
de l'immoble
s'hi va instal·lar
el cafè,
en taules,
cadires,
plats i tasses
que cadascú
havia portat
de casa seva.
La cooperativa
va adquirir
una fleca
que hi havia
a la plaça
dels Sedassos
i entre el 1906
i el 1910
l'expenedoria
estava situada
al carrer
Podaca
número 28.
El lideratge
d'Andreu Sants
Canals,
al capdavant
de la cooperativa,
va fer possible
la compra del solar
i la construcció
de l'edifici.
L'any 1913
es van iniciar
tots els tràmits
i el febrer
del 1914
es va acordar
l'adquisició
del solar
situat
entre els carrers
Fortuny i Reding,
molt a prop
de la ubicació
projectada
del mercat
de la ciutat.
El projecte
de l'edifici
va anar a càrrec
de l'arquitecte
Josep Maria Pujol.
El 1915
es va començar
el moviment
de terres del solar
i l'any següent
es va comprar
la parcel·la
del costat
que és l'actual
façana
del carrer
Fortuny.
La festa
d'inauguració
de l'edifici
fou el primer
de maig
del 1919
i l'acabament
de la façana
el maig
del 1932.
L'edifici
seguia els paràmetres
de l'arquitectura
que les cooperatives
aixecaren a Catalunya
en les primeres
dècades
del segle
amb la botiga
el magatzem
i la fleca
a la planta baixa
i el primer pis
la sala de cafè
la sala d'actes
i d'esbergiment
la secretaria
i la sala
d'anàlisi.
Així
en els anys
de la guerra civil
l'obrera
incrementava notablement
la seva base social
fruit de les especials
circumstàncies
del moment
per entrar immediatament
en temps de postguerra
en un procés crític.
Bona part
dels dirigents
i dels militants
es van exiliar
i l'entitat
va patir
com tot el moviment cooperatiu
la persecució política
i les pressions
del comerç local.
A partir dels anys 50
amb la clausura
del cafè
l'amortització
del forn
i el procés
de la targia
de la botiga
que tancarà
definitivament
l'any 1965
la cooperativa
obrera
terraconensa
es va convertir
en una institució
que amplia
la seva capacitat
d'incidència
i va donar pas
a la presència activa
d'associacions
de caire cultural
recreatiu
i esportiu
que li van conferir
una nova dimensió
la qual cosa
va suposar
una aportació
important
al moviment cultural
de la nostra ciutat.
En aquest camp
destaquem
la tasca realitzada
en el món
de l'educació
procés gratuïts
de lectura
d'escriptura
comptabilitat
dibuix
i cultura general
així com
la creació
d'una biblioteca
que es nodria
de les aportacions
i donacions
dels socis
i d'altres ciutadans.
En l'àmbit cultural
i festiu
cal esmentar
el seu lligam
amb el cor
l'àncora
que sol·licita
albergar-s'hi
a partir del desembre
del 1918
més endavant
el setembre
del 1922
es va crear
un grup
excursionista
del qual
en sortia
la proposta
de formar
un esbar d'en Saire.
El gener
del 1925
es crea
una secció
dramàtica
i el juliol
de l'any següent
es van celebrar
els Jocs Florals
de l'Obrera.
Altres entitats
es van anar
i suplugant
a la cooperativa
la Societat
de Caçadors
L'Estornell
la Societat
de Pagesos
la Federació Obrera
Local
la Colla Nova
de Castellers
la Col·lectiva
de Cases Barates
el Centre Cultural
i fins i tot
el Cine Club Cultural
dins l'Obre Sindical
d'Educació i Descans
l'any 1953
el president honorífic
de la qual era
en Josep Maria Terrassa
Elvira.
Actualment
i continuant
aquest esperit
cooperativista
dels seus fundadors
una vintena
d'entitats
romanen
a la cooperativa
obrera
fent realitat
la solidaritat
la cooperació
l'educació
i la cultura.
Ens sumem
a la seva celebració
dels seus 100 anys
de testimoni actiu
i referent
d'una tasca
que ha contribuït
al millorament
de la nostra realitat
més immediata
la nostra ciutat
i de la qual
els ciutadans
i ciutadanes
de Tarragona
ens en sentim
orgullosos.
Enhorabona
i que continuï
la festa major.
Gràcies.
Finalitzat aquest Parlament
del president
de la delegació
de Tarragona
de l'Òmnium Cultural
es procedeix
al lliurement
d'aquest premi
al balcó
al Tarragoni
de l'any
el president
de la cooperativa
obrera
en Sergi Xirinax
que està produint
en aquests moments
tot seguit
és previst
que el propi
Sergi Xirinax
pronunciï
unes paraules
d'agraïment
i d'explicació
del que significa
aquest guardó
que se li otorga avui.
Bona tarda a tothom.
europa.
En nom
dels moltíssims
tarragonins
i tarragonines
animats
per la ideologia
de l'avenç social
i l'excés popular
i l'excés popular
a la cultura
es van embarcar
en la creació
d'aquesta entitat cooperativa
i de tots els que després l'han mantingut viva, agraeixo el reconeixement esperat i crec que de justícia
que a través de la noble iniciativa d'Òmnium Cultural la ciutat ret a l'obrera,
com se la coneixia abans, ja fa molt de temps, arreu del país.
Ni que sigui el cap de cent anys de la seva fundació.
Un reconeixement de la ciutat a la pròpia ciutat, crec jo,
perquè la cooperativa, nascuda en època de crisi, com ha dit el Joan Andreu,
però també de puixança social, sempre van aparellades,
encarnar bona part de la història viva de Tarragona.
També el reconeixement i l'agraïment mut dels venerables murs i columnetes,
els que la coneixeu, que suporten aquest magnífic edifici del carrer Fortuny,
sense la trempera dels quals el seu contingut i tota la feina feta
haguessin desaparegut, naturalment, fa 65 anys.
La nostra ciutat no s'ha caracteritzat precisament per haver conservat
ni gaires entitats ni gaires edificis de la solera de la cooperativa obrera.
Salvant les distàncies òbvies, permeteu-me que faci un paral·lelisme atrevit
entre la cooperativa, la nostra cooperativa, i la nostra Catalunya.
Una i l'altra, sempre intentant tenir tota la potència d'una societat capdavantera
i intentant gaudir de tota l'autonomia d'una plena majoria d'edat,
sense arribar a aconseguir-ho, sempre queixant-se que qui ho impedeix són els de fora.
Francament, una història a globs de vida, però també de frustració.
Això sí, tant l'una com l'altra van néixer amb vocació de modernitat.
Això és el que ens interessa.
No volem acomodar-nos als llaurers de la història passada.
Serveixi aquest guardó per esperonar-nos la imaginació i, sobretot, les ganes,
a fi d'encarar els cent anys que venen.
Ah, us anuncio que en breu començarem obres de millora al magatzem,
climatització inclosa, i si hi ha suport, a tota la casa.
Sempre al servei de la ciutat, de les idees i de la cultura.
Visca Santa Tecla i bona festa.
Paraules les que sentíem d'en Sergi Xirinax,
que s'hi acaba de lliurar el premi al Balcó,
el que reunir de l'any com a president de la Cooperativa Obrera.
Moltíssimes gràcies.
Té la paraula el senyor Albert Ballbé Navarro,
que farà la presentació del pregoner de la Festa Major de Santa Tecla d'enguany.
Il·lustríssim senyor alcalde, estimadíssim senyor arcabisbe i primat, mi general.
Saludats els braços eclesiàstic, civil i militar, i a tots vostès,
procedirem a fer la presentació del senyor Harald Scheuker, alcalde de Klagenfurt.
El senyor Scheuker va iniciar els seus estudis a l'Escola General Bàsica de Klagenfurt.
A continuació, durant vuit anys, va estar a l'Institut de Klagenfurt.
Seguidament, a l'Escola Superior de Comerç Internacional,
va obtindre el grau acadèmic de la diplomatura.
Inicia la seva activitat professional com a secretari del Departament de Finances
del distit de Salzburg, de 1996 al 1970,
i a continuació presta serveis a la Càmera de Comerç de Karten,
com a gerent de la secció d'Economia Exterior.
Des del 1984 és delegat del Consell Comarcal de Karten.
De 1986 al 1989 va ser vicepresident comarcal.
I, novament, va ser delegat del Consell Comarcal de Karten,
fins que, el 23 de març de 1997, és elegit alcalde de Klagenfurt.
Nuestro pregonero reúne dos condicions que avalan la idoneïda de su designación.
La primera està constituïda por su condició de alcalde de la ciudad hermana de Klagenfurt,
con la que, además de hermanamiento estrictamente formal,
mantenemos lazos de intercambios personales y culturales.
Nuestras entidades, nuestros artistas y nuestros grupos juveniles
intercambian estancias en una y otra ciudad,
lo que contribuye a un mejor conocimiento y profundiza en los lazos de amistad y franca colaboración.
La segunda circunstancia, señor alcalde, es de orden cronológico
y tiene que ver con la fecha de su nacimiento,
la fecha de nacimiento de nuestro buen pregonero.
La fecha a la que nos referimos es, precisamente, el día 23 de septiembre de 1940,
día de Santa Tecla, patrona de Tarragona.
La confluencia de los astros, o mejor diríamos la aduvina Providencia,
hace que hoy aquí tenga un significado especial.
En su consecuencia, nuestro pregonero, señor alcalde de Klagenfurt,
nacido bajo la vacación de Santa Tecla, tiene la palabra.
Muchas gracias.
Ahora, todo seguido, tendrá ya la palabra y la alcalde de Klagenfurt,
que ahora lo explicaba Albert Ballbé,
un de los motivos con los cuales ha estado estudiando un día de Santa Tecla
en el segundo lugar.
Señor alcalde, excelencia, autoridades, señoras y señores,
amigos de Tarragona y con vecinos de Klagenfurt.
En primer lugar, quiero expresar mi agradecimiento
al consistorio de la ciudad y, especialmente,
a su alcalde, Jean-Michel Nadal, por haberme ofrecido la posibilidad
de compartir con todos ustedes este acto de inicio
de las fiestas de Santa Tecla, el pregón de la fiesta mayor de Tarragona.
Desde el año 1984, este sí hace ya 20 años,
una delegación oficial del Ayuntamiento de Klagenfurt
ha disfrutado, junto con ustedes, los ciudadanos de Tarragona,
de sus excelentes y acogedoras fiestas,
unos actos festivos a los que he asistido
y en los que he disfrutado como un tarragonense más.
Igual que mi predecesor en el cargo que en 1996 firmó
con el señor Miquel Nadal el ayer manamén entre Tarragona y Klagenfurt.
Una de las grandes figuras de la literatura contemporánea,
el poeta Robert Mussi, nacido en Klagenfurt en 1880,
decía que se podrían clasificar las actividades humanas
según el número de palabras que necesitan.
Mussi añadía que cuantas más palabras se necesitan
para realizar una determinada actividad,
más se tiene que pensar mal de su carácter.
Así pues, siguiendo las lúcidas indicaciones de este escritor,
a cuya memoria y estudio Klagenfurt ha dedicado
el archivo que lleva su nombre,
este pregón de la fiesta mayor de Santa Tecla del año 2004
tendrá cuantas menos palabras mejor.
Por una parte, Tarragona, ciudad de Cataluña,
que forma parte del Estado español.
Por la otra, la ciudad de Klagenfurt,
capital de la región de Carintia,
que pertenece a Austria.
Dos ciudades, dos naciones, dos estados.
Diferentes por su geografía, historia, cultura y lengua,
pero presentes ahora en una misma realidad,
la Unión Europea, o si se prefiere, simplemente Europa.
¿Cuál es el origen de nuestras relaciones?
¿Qué intercambios y contactos mantenemos en la actualidad?
¿Cuáles son los retos del futuro para cuestionar mejor esta Europa?
Este mes de mayo cuenta con 25 estados y 455 millones de habitantes.
Estos son los interrogantes que formulo
y a los que quiero decir algunas respuestas.
No soy historiador, pero creo que podríamos situar el origen de nuestra historia común
a inicios del siglo XIV,
cuando la corriente espiritual y cultural impulsada por la orden del cisterre
se expandía cerca de aquí desde los monasterios de Poblet y Santas Creus.
Al mismo tiempo, próximo a Clangford,
el monasterio cisterciense de Fichting cumplía una función similar.
En este caso, la orden monástica del cisterre configura una de las primeras experiencias
registradas en el ámbito de relaciones internacionales
por encima de las divisiones impuestas por el sistema feudal.
La religión y con ella el arte, la cultura y las nuevas técnicas de cultivo
se propagaba mediante una difusión lenta y silenciosa
por el continente europeo de norte a sur y de oeste a este.
Más tarde, a finales de la Edad Media,
se establecerán una serie de reuniones dinásticas
que confluirán en la herencia que recibirá Carlos V a inicios del siglo XVI.
La dinastía de la Casa de Austria simbolizará
uno de los principales proyectos políticos
basado en una idea europea supranacional.
Un proyecto que precisamente se sustentará en dos pilares,
los reinos hispánicos y los países austríacos.
La capitalidad europea era compartida entre Madrid y Viena,
los austríacos con un sistema político y administrativo
descentralizado, reinaban sobre una extensión territorial
que iba desde Portugal hasta Bologna en Europa,
así como sobre las posesiones de ultramar en Hispanoamérica.
El 26 de diciembre de 1629,
el rey Felipe IV de España, junto con su esposa,
la archiduquesa Mariana de Austria,
partieron de Madrid para celebrar la boda
entre la infanta María, hermana del rey,
y el futuro emperador de Austria, Fernando III.
El viaje de la corte finalizó curiosamente cerca de Klagenfurt
y duró 14 meses, sin dejar de pisar el territorio
dominado por las dos ramas de la dinastía y de los austriá.
Como vemos, pues, las relaciones eran muy estrechas,
pero aún más será la infanta María
la que llevará por primera vez a Viena
el símbolo de la religiosidad del pueblo catalán,
la imagen de la madre de Río de Montserrat.
Estas relaciones dinásticas,
estrechas tanto en el plano político
como en el cultural,
acabarán con el último de las austrias en España,
el rey Carlos II.
Mientras que la independencia de Portugal
era aceptada,
Cataluña quedaba a merced del expansionismo
de la dinastía borbónica,
especialmente de Luis XIV de Francia,
el rey Sol.
Como ya saben ustedes,
a inicios del siglo XVIII,
la guerra de sucesión española
terminará con el triunfo borbón,
la renuncia de los austrias
y la ocupación de Barcelona en 1714.
En los primeros años del siglo XIX,
una nueva y desgraciada experiencia común,
el expansionismo napoleónico
golpeará a Austria y España.
En 1809,
el ejército francés
destruirá casi completamente
las inmensas fortificaciones
que protegían Clagenfurt.
Tres años más tarde,
Tarragona y sus habitantes,
tras una encarnizada resistencia
ante los mismos invasores,
sufrirán el peor desastre
provocado por una guerra
en la historia contemporánea
de la ciudad.
Finalmente,
el siglo XX,
caracterizado como el siglo
de los extremos,
maravilloso
y abominable
al mismo tiempo,
capaz por una parte
de generar unos avances culturales,
científicos
y tecnológicos
inimaginables
en su inicio
y por otra parte
de registrar
la avergonzante cifra
de más de 200 millones
de víctimas
de la locura
y de la ambición humana.
Tras la desaparición
de los regímenes
dictatoriales
que tanto ustedes
como nosotros
hemos padecido
y olvidada
en el pasado
la Europa
de los súbditos,
entramos plenamente
en la Europa
de los ciudadanos.
De las cenizas
renacía
una nueva Europa.
En este punto,
no puedo dejar
de hacer referencia
a Ingeborg Bachman,
poeta,
ensayista
y narradora
nacida en Clangford
en 1926,
tal vez la escritora
que más ha influido
en la literatura
en lengua alemana
de la posguerra.
En sus poesías
se manifiesta
la preocupación
por la bestia apocalíptica
que significaba
la guerra fría.
En el mismo sentido,
en esta nueva Europa
valoramos la figura
del filósofo
Karl Popper,
que con su crítica
a las ideologías,
pronosticó
el derrumbe
de los regímenes
totalitarios europeos.
En Clangford,
en homenaje
a este filósofo,
se encuentra
el Museo Biblioteca
dedicado
a promocionar
el estudio
de su obra.
Una figura
de gran relevancia
del pensamiento
contemporáneo
que ha sido
reconocido
también
por la Generalitat
de Cataluña
con el Premio
Internacional
Cataluña,
el amado
Nobel Catalán.
Tras el desastre
de la guerra mundial,
las relaciones
diplomáticas
entre España
y Austria
no se restablecieron
hasta 1956.
A pesar de todo,
no será
hasta 1977
cuando el
Canciller
Bruno
Kraeski
visitará
España
para asistir
a la reunión
de la
Internacional
Socialista
y al mismo
tiempo
adherirse
a la joven
democracia
española.
Desde entonces
hasta la actualidad
se han registrado
numerosas
visitas oficiales
de jefes
de Estado
y primeros
ministros
austríacos
al Estado
español.
En sentido
inverso,
tanto los
reyes
de España
como los
presidentes
del gobierno
han viajado
a mi país
en diversas
ocasiones.
Más allá
de la presencia
en un u otro
país
de distintas
personalidades
y una vez
ingresada
a España
en la Europa
de los 12
y a Austria
en la Europa
de los 15.
¿Hacia dónde
vamos ahora
que contamos
con 25
miembros?
En el año
1993
en Viena
se reunieron
los jefes
de Estado
y de gobierno
de los países
miembros
del Consejo
de Europa
que por primera
vez
centraron
exclusivamente
el tema
de la cumbre
en la construcción
de una nueva
Europa
en la protección
de los derechos
de las minorías
y en la movilización
de la tolerancia
y el pluralismo
en Europa.
A pesar
de estas reuniones
de alto nivel
y de los avances
que se han conseguido
en los últimos años
desgraciadamente
la participación
de los ciudadanos
en las últimas
elecciones europeas
del 13 de junio
fue muy baja.
en un mundo
globalizado
a inicios
del siglo
XXI
es cierto
que la política
tradicional
cada día
se encuentra
con más dificultades
para gobernar
la vida económica
y social.
También es cierto
que el burocratismo
de Bruselas
y la complejidad
legal
del texto
constitucional
europeo
se alejan
cada vez
más
de los intereses
cotidianos
de los ciudadanos.
Por otra parte
contra este proceso
largo,
costoso
y tímido
de construcción
europea
se levantan
voces
anti-europeístas
opiniones
contrarias
a las que
debemos responder
con más o menos
entusiasmo
pero con convicción
con nuestra
tenacidad europea
y una actitud
optimista.
La supranacionalidad
de la Unión Europea
y la inmigración
no tienen que ser
percibidas
como una amenaza
para las diferentes
identidades nacionales
sino que
dentro del respeto
de la pluralidad
tienen que ser
consideradas
como elementos
enriquecedores.
Como ilustración
Claudio Magris
en su obra
El Danubio
cita una
composición
poética
de mediados
del siglo
XVI
en la cual
se compara
Viena
con Pavel
pues en sus calles
se oía hablar
hebreo
griego
latín
alemán
francés
turco
español
poemio
esloveno
italiano
húngaro
holandés
sirio
croata
serbio
y polaco
los ciudadanos
europeos
no conocen
ni tienen
por qué conocer
los complejos
procedimientos
de las comisiones
o el funcionamiento
del parlamento
europeo
pero saben
que quieren
una Europa
más respetuosa
con la pluralidad
y las diferencias
una Europa
que reconozca
y potencie
la lengua
y la cultura
catalana
así como
la lengua
y la cultura
eslovena
un continente
más fuerte
y potente
para fomentar
la cohesión social
y mejorar
la convivencia
los ciudadanos
europeos
como la escritora
de Misiorat
Ingeborg Bachmann
necesitan
y quieren creer
que vendrá
un día
mejor
para conseguirlo
paralelamente
al trabajo
que se realiza
a nivel
de estados
y más allá
de banderas
fronteras
embajadores
y ideologías
políticas
están las ciudades
las naciones
las regiones
y las relaciones
directas
sin filtros
entre los ciudadanos
hay muchos ejemplos
de estas relaciones
recíprocas
que fluen
en otra dimensión
diferente
a la de los estados
en este sentido
es oportuno
mencionar
el programa
Sócrates Erasmus
que facilita
el intercambio
de alumnos
entre las universidades
europeas
como se está
registrando
actualmente
entre la Universidad
de Tarragona
y la Universidad
de Klagenfurt
una experiencia
positiva
que proporciona
a los jóvenes
los hombres
y mujeres
del futuro
una visión
más abierta
de Europa
podría citar
muchos más
ejemplos
de relaciones
económicas
y culturales
pero
centrémonos
en el nivel
local
el hermanamiento
o
ayermanamiento
de las ciudades
y de sus ciudadanos
Tarragona
y Klagenfurt
Klagenfurt
y Tarragona
Tarragona
una ciudad
en la cual
todo el año
es primavera
y cuya luminosidad
impresiona
al visitante
como bien
manifestaban
así siglos
los autores clásicos
Klagenfurt
refugio
de felicidad
y de paz
en palabras
del escritor
norteamericano
Julien Green
enterado
en Klagenfurt
todo empezó
en 1974
cuando representantes
de la asociación
Amigos de Austria
fundada por el señor
Montanera
se desplazaron
a distintas
ciudades
de mi país
para el intercambio
de palmas
durante los actos
de Semana Santa
bajo el lema
raíces de amistad
a través de las fronteras
durante 30 años
los amigos
de Austria
han desarrollado
sus actividades
para fomentar
los lazos fraternales
que hoy nos unen
desde Tarragona
trasladaron
el agua
de Sant Maggi
para regar
el roble
que la asociación
plantó
en el Stadtpark
de Viena
en Klagenfurt
a instancias
de los contactos
iniciados
en mi ciudad
por el señor
Retana
un año más tarde
en 1983
se creó
de la asociación
Fruin de Tarragona
Amigos de Tarragona
presidida
por el señor
Vega
entidad
que en 1994
patronizó
el mosaico
del paseo
de Sant Antoni
desde entonces
el escudo
de la ciudad
del dragón
forma parte
del paisaje
urbano
de Tarragona
poco después
y durante 11 años
se han realizado
numerosos
intercambios
intrafamiliares
entre las dos ciudades
protagonizados
por jóvenes
de entre 14
y 18 años
posteriormente
entre los años
1997
y 2000
jóvenes
universitarios
de Tarragona
han participado
en los seminarios
juveniles
internacionales
de Clangford
que mejor puente
de unión
podía haber
entre nosotros
las visitas
mutuas
de carácter cultural
también han contribuido
decisivamente
a consolidar
nuestro
ayermanamento
hemos tenido
el placer
de recibir
y admirar
a los chiquetes
de Saragio
la SPAC
Dancer de Tarragona
la orquestra
del Instituto
Martí Franquez
o las exposiciones
de sus pintores
especialmente
de Mariano Rubio
por nuestra parte
los integrantes
de la choral
Sintra Seltna
en los músicos
del grupo
Bluesbreakers
de los jóvenes
deportistas
o de nuestros artistas
siempre guardarán
en el recuerdo
como una experiencia
positiva
su estancia
en Tarragona
sentimiento
que nosotros
compartimos
ahora
que tengan
unas felices
fiestas
de Santa Tecla
y muchas gracias
por su atención
muchas gracias
aplausos

senyores y señores
senyores y señores
dignísimes autoritats
senyor arcabisbe
senyor rector
senyor president
de la Diputació
senyor president
de l'Òmnium
autoritats civils
judicials
militars
donem en nom
de tots vostès
la benvinguda
a totes les ciutats
agermanades
totes aquelles ciutats
que juntament
amb nosaltres
s'apropen
al voltant
del 23 de setembre
per celebrar
tots plegats
aquest acte
que és l'inici
formal
de les festes
de Santa Tecla
les festes
de la nostra ciutat
la Festa Gran
de Tarragona
voldria també
en nom de tots vostès
i donar
de la benvinguda
a agrair
al senyor alcalde
de Klagenfurt
la seva magnífica intervenció
el seu magnífic
raonament
i sobretot
donar-li les gràcies
perquè hagi tingut
la gentilesa
d'acceptar
aquí
estar aquí
avui
i pronunciar
tot aquest pregó
de les festes
de la nostra ciutat
moltíssimes gràcies
en nom de tots i tots
els que estem aquí
gràcies
senyors i senyors
comencem
avui
Santa Tecla
de la forma més oficial
que correspon
saben tots vostès
segurament ho han notat
que hem fet
algunes petites modificacions
amb el sistema horari
els que eren
habituals
de la reunió
d'avui
se'n recordaran
que al finalitzar
l'acte
pràcticament
el senyor Carles Sala
regidor
president del Consell Comarcal
i regidor de festes
estava pendent
que entrés
justament
els músics
i algunes vegades
tots vostès
atenien
al mateix temps
prestaven atenció
al mateix temps
el pregoner
i els músics
de fora
tot és millorable
la vida
tot té que tindre
un signe
de raonament
i de canvi
i aleshores
hem fet
una distribució
diferent
aquest any
és probable
que com a conseqüència
de tot això
els hem fet
a tots vostès
anar més de pressa
els hi oferim
les nostres disculpes
però crec que
d'aquesta manera
podrem participar
tots plegats en tots
i cada un dels actes
Santa Tecla
ens agermana
ens agermana
no solament
amb les ciutats
que estan
permanentment
amb nosaltres
sinó que també
ens agermana
entre tots els tarragonins
aquest any
hem tingut
l'oportunitat
de rebre
Santa Tecla
i al mateix temps
rebre el nou
arcabisbe
de la nostra ciutat
sigueu benvinguts
senyor arcabisbe
com vostè sap
amb les meves
paraules de rebuda
li demanava
d'una manera reiterada
i perdoni l'expressió
sé que vostè
em va escoltar
perfectament
li demanava
que sobretot
fes cas
de dues coses
que per nosaltres
són prou importants
la primera
és que Tarragona
se sent
capital
de la tarragonense
i primada
de les Espanyes
ja sé
que quan dic
primada de les Espanyes
hi ha algun altre
que ràpidament
se'n va a xiular
però primada
de les Espanyes
vol dir
una cosa
més important
que el fet
de la tarragonense
vol dir
que la preeminència
de la diòcesis
de Tarragona
sobre les altres
diòcesis
és un element
fonamental
i que els tarragonins
i les tarragonines
tenim molt arrelats
amb el nostre cor
també li deia
senyor arcabisbe
que per nosaltres
va significar
una sensació especial
en l'haver
participat
com a ciutat
amb el concili
i que per nosaltres
el record
de l'arcabisbe
Torrella
és emocionant
no solament
des de la perspectiva
que va donar
l'arcabisbe Torrella
a la nostra ciutat
i que després
va continuar
el doctor Martínez Sistac
sinó perquè
en aquell moment
els tarragonins
i les tarragonines
es vam sentir
importants
davant
del cristianisme
i davant
de la fe catòlica
i davant
de tot el que representava
la nostra ciutat
dintre del context
de Catalunya
i d'Espanya
nosaltres estem convençuts
senyor arcabisbe
i jo ho crec
personalment
n'estic convençut
de tot cor
que el relleu
a l'Arxidiócesi
de Tarragona
serà
en aquest sentit
un bon relleu
un relleu
que millorarà
perquè tot el que s'ha passat
s'ha d'anar a millorar
que millorarà
totes aquelles coses
que pels tarragonins
i les tarragonines
són un ampli desig
sigueu
amb el dia de Santa Tegla
encara que falten pocs dies
sigueu benvinguts
a la ciutat de Tarragona
i us desitgem
molta sort
amb la vostra feina
també hem tingut
aquests dies
com és costum
l'opertura
del curs
de la universitat
ja veu amb vostès
que per Santa Tegla
aquest any
s'han ajuntat
un munt de coses
per dir-ho d'alguna manera
tenim
l'inauguració
del curs
de la universitat
i esperem
i desitgem
que el senyor rector
se'n recordi
de la ciutat de Tarragona
jo ja li vaig demanar
el senyor rector
sàpiguen vostès
que m'ha imposat
una penitència
com diria el senyor Ballver
una penitència especial
jo no puc demanar
res més a la universitat
perquè diuen
que qui no demana
rep
no ho havia sentit
a dir mai
però
diuen que si guardo silenci
amb els propers temps
potser la ciutat
rep els reconeixements
que li pertoquen
senyor rector
com a tarragoní
que sou
i resident
al camí de la cuixa
us imprego
per veïnatge
que se'n recordeu
d'aquesta ciutat
que tants
i tants
i tants
i tants
esforços
ha fet
per la universitat
de Tarragona
senyores i senyors
benvolguts amics
i amigues
de la nostra ciutat
anem a començar
la Santa Tecla
d'enguany
amb alegria
amb disposició
amb agermanament
amb disfrutant-la
mantenint-la
i sobretot
pensant
que el millor
que pot succeir
a la nostra ciutat
el millor
que li pot succeir
a la nostra ciutat
és que els seus ciutadans
i les seves ciutadanes
siguin dones
i homes
feliços
i quina millor
manera
de repartir
aquesta felicitat
que en recordant-se'n
de Santa Tecla
i en recordant-se'n de Tarragona
visca Santa Tecla
visca Tarragona
visca Tarragona
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
s'etxaca la sessió
amb les praules
de l'alcalde
es posava final
en aquest acte institucional
del pregó
que dona ja
el toc
el tret d'inici oficial
a les festes
de Santa Tecla
en aquest moment
els membres
de la corporació municipal
tots els regidors
dins d'alcaldes
s'estan alçant
per abandonar
tot seguit
el salut a plens
i desplaçar-se
cap al balcó
on acompanyaran
l'alcalde
que també anirà
acompanyat
dels massers d'honors
i també
del pregoner
que quan recordem-ho
ha estat
l'alcalde
de la ciutat austríaca
de Kladenburg
i des d'allí
des del balcó
principal
del palau municipal
els dos trompeters
del Consell Municipal
faran
el toc de festes
tot seguit
la pirotècnia
arcoiris
dispararà
la tronada
la tronada
que simbolitza
ja l'inici
d'aquests actes
centrals
de les festes
de Santa Tecla
Sílvia
si et sembla
contactem un moment
amb tu
perquè em sembla
que hi ha la Núria
per baix
a la plaça
del Font
i mentrestant
nosaltres intentem
fer-nos un foradet
per sortir al balcó
si és que ho aconseguim
potser ella
et pot explicar
alguna coseta més
doncs intentarem
connectar precisament
amb la companya
Núria Cardenya
que es troba
com comentava
ara mateix
a la plaça
a la plaça
de la Font
a veure si és possible
aquesta connexió
Nois ja tenim
a la Núria
amb nosaltres
Núria
bona tarda
Bona tarda
Sílvia
Ui que llarg
els parlaments
que llarg el pregó
No però maquíssim
ha estat molt bé
perquè a més a més
ha tocat una mica
podíem dir
que la història
d'Òstria
i també la història
recent
i també llunyana
del que seria
Catalunya
Tarragona
Jo ho dic més que res
que s'ha fet llarg
en el sentit
que a veure
hem arribat aquí
a la plaça
que eren les 6 de la tarda
passaven pocs minutets
i hi havia 4 gats
allò que es feia estrany
deies Ui Santa Tecla
que poca gent que participa
Home recorda
que fer copa i puro
per un duro
la tecla tapa
i tot això
a la mateixa hora
gairebé
La gent és veritat
s'organitza
La qüestió és que ara
està la plaça
abarrotada
plena no només de gent
sinó de gegants
hi ha una mena
de fil de traca
situat des del balcó
de l'Ajuntament
on estem esperant
que sortin
i ja estan sortint
de fet les autoritats
una mena de traca
d'aquelles
que han de fer
una sorollada increïble
que s'apropa cap
a la part central
de la plaça
que està tota ballada
i amb la pirotècnia preparada
i potser el protagonisme
és no només
de la gent gran
sinó especialment
dels petits
que n'hi ha molts
tot i que petits
petits no ho sou
com us dieu
i quants anys teniu?
9
Udiol
Eloi
Aleix
9, 10 anys tots?
Sí?
Què és el que més
us agrada de Santa Tecla?
Els diables
A mi també
El drac
El drac
els diables
així que si us agraden
els diables
esteu esperant
amb candeletes
la traca, no?
El dilluns
I aquesta d'aquí
que n'he instal·lat avui?
Ah, sí, ja
Per què heu vingut
avui aquí?
A veure
Per veure-ho tot
per veure les festes
per veure els gegants
Que participeu
al seguici?
No
No
Què fas?
El patatuf
Què fas?
El patatuf
El ball del patatuf
El ball del patatuf
I aquesta nena
tan superpetita
que tenim?
Com te deus, Bitxo?
Adriana
I balla el patatuf
com l'algui
Jo me'l pato
Adriana
Adriana
Arianna
Arianna
Escolta, no te fan por
a tu les traques
els petardos?
No
I la cucafera
que et fa por?
No
Tampoc
Quina és el teu animal preferit
del seguici?
La cucafera
La cucafera
Ja m'ho semblava
A mi també
M'agrada molt
Però a Núria
Segur que li agrada
pels caramels
Que segurament t'agrada
pels caramels
Pots dir
Pots dir
Sí, el vio pot dir
Veus, veus
Que recordem que la cucafera
quan obre bé la boca
és per llençar caramels
I allà hi ha un remolí
de nens
que gaire hi havia
20 moments
que no es veu la cucafera
ni la gran ni la petita
Doncs sí, sí que és veritat
I de fet
ara que dius això de caramels
hem de recordar
que ahir va passar un nen
per l'estat de les festes
i ens va deixar uns quants caramels
sortits de la cucafera
Hem de dir que aquí
no van arribar
No
Els del sempre nàstic
ja saps tu
que som molt gulàfres
Jordi Blanc
Joan Andreu Pérez
Quim Pons
us van menjar
I a més a més
segurament que els convidats
l'USA
Abel Boades
Abel Boades
també va caure un
Molt, molts caramels
menja Abel Boades
M'imagino
M'imagino
Per endulcir una mica la tarda
entre pregunta i pregunta
Clar
Anar fent
Doncs Sílvia
està això
barrotat de gent
Han instal·lat aquí
dos altaveus per banda
quatre baffles
i disposats ja
a sonoritzar
el que serà
aquesta sortida
al balcó
de les autoritats
De moment veiem
que al balcó
s'hi han instal·lat
la premsa
Hi ha fotògrafs
prenent unes fotografies
de lo impressionantment
plena que està
la plaça de la Font
Val a dir
que també ajuda
el fet que la plaça de la Font
ara mateix estigui tancada
per aquesta part central
on hi ha
totes les petards
la traca
que mira
curiosament ens la posa
una pirotècnia de València
Ja és estrany això
i recordem que va ser
com ens deia abans l'Anna
que va ser la guanyadora
del concurs
Sí, sí, sí
aquests valencians
es veu que en saben
d'això de fer soroll
I tant
I tant
I si no d'aquí un moment
tindrem la mostra
el botó
i la xaqueta
i tot
Sí, sí
que ja no podrem parlar
ni res
Doncs el fet que estigui
tancat a la plaça
fa que encara es redueixi més
l'espai vital
podríem dir-ho així
i la gent que hi ha
que n'hi ha molta
doncs encara es fa veure més
eh
tots els bars de la plaça de la Font
o gairebé tots
avui faran
o aquestes festes
estan fent l'agost
perquè estan traient
les seves barres
podríem dir
un pam
enllà de carrer
tenen les barres aquí
i hi ha molta gent
que ja ha vingut
potser a quarts de sis de la tarda
s'ha apalancat
a la barra
o a les cadiretes
que tenen aquí fora
a la plaça de la Font
i escolta
tranquil·lament
és que ja es fa
precisament per això
hi arriba un moment
que molta gent
sobretot molts dels bars
restaurants situats
aquí a la plaça de la Font
aquest seria el seu estiu
per ells
doncs sí
sí sí
perquè en les dues setmanes
que duro la festa
la plaça de la Font
és punt neuràlgic
de tota aquesta festivitat
i sempre hi ha moltíssima gent
encara que recomanem
a tothom
que també ens estigui sentint
que després s'apropin
a l'embalat
de la plaça Verdaguer
perquè a l'espai àmbar
tenim la tecla tapa
on podran menjar
d'allò més bo
truita
l'homatge
llonganissa
ho dic perquè ho porten
bons amics d'aquesta casa
i clar
tots aquests dinerets
que ells recolleixen
recordem que serveixen
després pel carnaval
i d'altres actes
mira mira
com fa publicitat
home
és que tenim gent
com
a veure si et sonen
aerodans
amics de la part alta
aquí a Marro
la Vallaruga
col·lectiu de dones
de Sant Salvador
Club Maginet
disc 45
som i serem
què et sonen aquests noms?
em sonen una mica
de carnaval
com si fossin de Carragona
i de carnaval
sí sí
em sonen
clar i han d'agafar
calerons
que el carnaval
de seguida
se'n llença
Déu-n'hi-do
encara que estiguem
per Santa Ticle
sí sí sí
o mira
ho fan amb previsió
i tant
si et sembla
Sílvia i jo
mira mentre esperem
que ve que encara es pot parlar
que encara no hi ha
la traquenia
als parlaments
aquí al balcó
parlem amb aquesta senyora
bona tarda
per Tarragona Ràdio
bona tarda
com es diu vostè?
Amàlia
Amàlia
Amàlia que és de Tarragona
sí
cada any venim aquí a la plaça de la Font?
cada any
cada any
sí
i acaba d'arribar vostè?
fa una estona aquí estic
ho dic perquè ha agafat un bon lloc
sí
a la força
he hagut de vindre una mica aviat
per poder agafar bon lloc
doncs sí
està en un bon lloc l'Amàlia
perquè està tot just aquí
davant del balcó
què és el que potser de moment
li agrada més a les festes
o el que li crida més?
jo he sortit molt poc
o sigui no he pogut sortir gaire
però almenys tal dia
com ara avui
tot el que fan m'agrada molt
almenys el dia
clar és que cada dia té alguna cosa especial
anava a dir
el dia principal no
perquè cada dia té l'ús
està tot molt variat
molta variació
per joventut
per gent gran
per tot
de tota manera
que tenim més cites a l'Amàlia
que ja tens el dia repartit
després d'aquí
ja cap a casa
que demà m'espero un dia
una miqueta gotat
és el que passa
que les festes
que acaben entre setmana
malament
i tant
doncs moltes gràcies
i ha disfrutat de santa
a vosaltres
ja ho veus Sílvia
doncs gent de tota mena
i molts petits
com et deia
però molts molts molts
i qui més qui menys
amb el seu mocador
de les festes
sí sí
la samarreta de les festes
no que anava a preguntar-te
Núria
tu què estaves aquí
a la plaça de la Font
s'ha pogut sentir
des del campanar de la catedral
el toc de prima?
s'han sentit les campanes
allà a tres quarts?
jo francament
no les he sentit
però també t'he de dir
que no soc un bon exemple
perquè us estava escoltant
tenia a la ràdio
els auriculars posats
per no perdre
amb fil del discurs
i ara mateix
al balcó
ja es adueixen
totes les autoritats
estan ja preparats
doncs de moment
doncs de moment
està ple de fotògrafs
fotògrafs
només fotògrafs
hi ha la premsa
hi ha la premsa
del balcó
que allueixen molt
sí
mira Anna Plaza
macos
saludem l'Anna
no sé si ens veurà
està preparadíssima
no sé si també
ens sentirà
i si podem entrar així
amb ella també
no sé
sí que ens sent
perquè està rient
podem entrar Anna
aixeca la mà
si podem entrar
podem entrar amb l'Anna Plaza
que ens digui alguna cosa
Anna
obre el micròfon
dona
a veure a veure
si podem entrar amb ella
encara que no sigui dos minuts
Anna
estàs per aquí
hem perdut ara mateix
la comunicació
de l'Anna
com la Núria
això no és possible
Anna des del balcó
Núria des de la plaça de la Font
des de sota
hola Sílvia
Núria doncs amb tu
amb l'Anna
no acabem d'agafar
no acabem d'enganxar micròfon
vinga
doncs
em sembla que ara ha anat
cap a preparar
a tocar el típic botonet
que fins que no el toques
no pots fer res
aquest és el bo
aquest és el bo
doncs esperem
esperem que torni
a sortir l'Anna al balcó
que ens faci una senyal
aixecant el braç
i llavors sabrem
que podrem connectar amb ella
molta expectació
i la típica imatge
a mi m'agradaria veure-ho
des de dalt
la típica imatge
de tota la gent
que estava per aquí
doncs prenent àlgols
nens jugant i tal
ara ja situats
de cara a l'Ajuntament
i amb el coll en l'aire
com perquè t'agafi
una tortícula
és considerable
a més sent
un dia
podíem dir entre mig
però encara ens queden
doncs imagina't
quatre o cinc dies
de festa
i amb una
allò que t'ha passat
com t'ho has fet
mira el dia del pregó
imagina't
en cap amunt
mira en cap amunt
si et sembla que
intenta parlar
aquí llamo una senyora
i una noia
bona tarda
per Tarragona Radio
no soy de aquí
soy de Madrid
pues bienvenida
soy de Madrid
oi tanto
bienvenida
gracias
ha venido expressamente
para las fiestas
expressamente he venido
a ver las fiestas
que es el primer año
que viene
sí
pero tiene familia aquí
o algún
en Salou
oiga y que tal
esto que le parece
entretenido
está bien
de momento
que ha visto
de las fiestas
lo que he visto
me ha gustado
pero ha visto
solo está aquí
hoy
no
vine el domingo
y estuvimos
toda la tarde
también viendo
todo el desfile
salió la niña
salió la niña
en el desfile
¿cómo lo llaman?
con el pantalón blanco
y la camisita esa de roja
te rayas rojas y blancas
a veure la nena
la nena dels donetes
hola
com te dius?
Sònia
Sònia
que menges
un donete
que diu
que tu
surts
a la
cercavila
surts a la
cercavila
a la
Santa Tecla Petita
no surts
a la
Santa Tecla Petita
veus
una castellera
una castellera
és que la tenim aquí
menjant sal
de onot
pobre
i clar
dos coses
alhora
no podia ser
usted es muy previsora
que se ha traído el abanico
es de aquí
de la compañera
pues muy espabilada
las castellanas
somos muy espabiladas
además aquí hace un calor
de esos
que en Madrid
no tanto
no a lo mejor
pegajoso
en Madrid hace más calor
pero no es pegajoso
como aquí
es el problema
¿cómo se llama usted?
Tere
pues bienvenido a Tarragona
y el año que viene
a volver a fichar
muy bien
gracias
eso es lo que tiene
Nuria
eso es lo que tiene
el estar tan apropiado
del mar
veus
tenim el problema
d'estar a prop del mar
i es enganxosa
la calor que tenim
nosaltres aquí a Tarragona
doncs Anna Plaz
en aquests moments
està aixecant el braç
no és a on som
no ens veu ella
nosaltres si la tenim
controladíssima
no no
ens sentim
Anna bona tarda
bona tarda
oh quin pati
quin pati
què ha passat
res
provarem-nos amb els cables
aquestes coses que passen
és que com sou quatre
hi ha l'ajuntament ara
que no hi ha gent
no hi ha gent
bueno ara ja m'ha aconseguit
sortir al balcó
ja m'imagino
que ha estat una mica difícil
tu em veus a mi
però jo no et veig amb tu eh
t'anava sentint
i t'aixecava la mà
perquè et sentia
però no et veig
no tinc ni idea
d'on pares
a la...
tal com estàs tu
a la part dreta
a la part dreta
eeeh
saludant-se
us heu trobat
porto un fantàstic mocador
de les festes
de la moixiganga
color carmesí
eh
l'altra va tota vestida
per les festes
i en canvi
atenció
ei
compte
entrem
comença la banda
a baix
a la plaça
a la font
entonar
aquest toc
de festes

sembla que se li ha posat
els pèls de punta
d'escoltar
aquesta sonoritat
tan aguda
i tan característica
de les timpetes
que estan aquí dalt
al bloco principal
del palau municipal
aquí a la plaça
de la font
i que suposen
aquest tret oficial
a la festa major
de Santa Tegla
que ja fa dies
que van dansa
la festa
però avui justament
i demà
i passat demà
i divendres
seran els dies centrals
dos colabiliers
que van
que van
i machst
de la feine
la festa
fou
de la feine
deap
Councillor
de la feine
l'anora
autentari
en 좋을
dearent
i
de la feine
de la feine
de la feine
de la feine
han
El tot de pregó.
Un so ben cerimoniós,
amb aquest en què s'inicien oficialment les festes.
A càrrec recordem de dos trompeters del Consell Municipal
i que anuncien ara mateix que al balcó principal
es troba la senyora de la ciutat,
escrotada pels mercers.
És així, Anna?
Exactament, tot i que jo, si m'aboco gaire més al balcó,
crec que caic, per veure-ho bé.
No, no, no, perquè hem de viure la festa, Anna,
i amb la teva companyia, eh?
Home, i tant, i tant.
Estan sortint ja al balcó?
Digues, digues.
Dic que estaven sortint ja al balcó les diferents autoritats
per donar inici.
Sí, suposo que estan sortint, tot i que ja et dic que des d'aquí
on n'estic jo, difícilment ho veig,
perquè m'hauria d'abocar molt, molt, molt,
i més ja no m'atreveixo, eh?
Un altre truc de pregó.
Un altre truc de pregó.
Un altre truc de pregó.
Un altre truc de pregó.
que es fan, es fan,
paren, es tornen a fer,
rampen,
això despista una mica la gent, no?
Aquest és el tercer, el tercer troc de les trombetes.
I ara sí que surten les autoritats al balcó.
Es pot veure, Núria, des de sota?
Jo sí, jo sí que ho veig.
Tu, Núria, des de baix ho deus veure,
fins i tot millor que jo, jo ho sento de conya.
Sí, sí, Joan Miquel Nadal està en aquest moment.
Un eixant al panor de la ciutat, sí senyora.
Sí, acompanyat, evidentment,
per l'alcalde de la ciutat de Clàudia.
Uau!
La primera salva.
La segona i el tercer correm i tot, eh?
I aquí, suposem que d'un moment a l'altre,
començarà ja la gran tronada.
Companyes, deixem que el so faci la seva feina,
diguem-ho així, no?
És curiós veure com volen els moixons, eh?
Avui hi ha una...
Ha sigut sonar la primera salva
i han començat a volar espaurdits.
I el que és impressionant també és que,
amb aquests greus de les salves pirotècniques,
jo la veritat és que m'escarrifo
i els nens estan tranquil·líssims, eh?
No tenen por, no s'amaguen.
Què va?
En aquests moments,
l'alcalde Joan Miquel Nadal
i l'alcalde de Clàgenfort
han descès aquella traca enorme que baixa.
i l'alcalde Joan Miquel Nadal
i l'alcalde de Clàgenfort
que han descès la traca enorme que baixa.
Ara ve el fort.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Com bé, què ha passat?
Dic segur, que algú que està treballant i...
Què ha passat? A veure si ha patat alguna cosa.
Oh, mira, ja que estem aquí en confiança de xerrer,
una anècdota.
Digues, digues, Maria.
Una anècdota.
I a l'estat de les festes,
va venir uns senyors francesos,
amb uns ulls esbatenats, tots sorpresos,
dient, perdona, en francès ens ho deien,
què és això de Santa Ticle?
Havien estat passejant per tota la ciutat
i veien per tot arreu pertens de Santa Perla.
Clar.
I no res, els hi vam explicar.
programa d'actes en mà,
feina de rai per explicar-los el que era el seguissi.
Va, Núria, i com us vau entendre en francès?
Miga en anglès, mig en català, tampoc ens enganxem, eh?
Veus? Molt bé, veus.
Veia com ser internacional.
I tant, i tant, i tant.
Dica, ara mateix estarem a punt de l'arribada
de les bandes de música convidades.
O ja hi són, allà?
Anna, tu pots ser...
Tu que ets a baix...
A veure, una que està a dalt, l'altra que està a baix,
ho esteu veient tot.
Ho estem veient tot, però estem repartides.
Doncs en aquest moment han anat prenent posicions
els gegants, ara que han de treure el Negrito i la Negrita
també aquí davant.
Sí.
I les bandes el que faran serà entrar al vestíbul
de l'Ajuntament.
I si no m'equivoco, si no em falla la memòria,
començaran el seu toc, el seu concert,
amb l'emparitor roca, com marca la tradició.
Exacte, és el que t'anava a dir com i ja és tradicional, eh?
Amb aquest passo doble, si se'm permet l'expressió,
tan estupendo...
I tant, se't permet, eh?
Se't permet, i tant.
Una expressió molt poc normativa, però molt nostrada.
I si no, que els hi podem preguntar a la gent de l'Àliga
que el tenen cap amunt i cap avall, eh?
Si em permets una expressió, un comentari també,
m'he quedat sola al balcó.
Com que t'has quedat sola?
M'he quedat sola, tothom ha marxat, ja.
És increïble.
Ara l'Anna llueix més i a més...
Vas d'acord perfectament en el color carmesí de la ciutat, eh?
Veus?
Sí, és veritat.
Hem-ho fet expressament, però tot lliga aquí, tot lliga.
Amb envid de denominació d'origen, també?
Sí, també.
Color bordeus.
T'agrada.
Color bordeus, tal qual, eh?
Doncs em comenten que sí, eh?
Que les bandes de música estan ja preparades al hall de l'Ajuntament.
Al hall de l'Ajuntament.
Per tocar, i de fet ara acaben d'entrar,
les altres veiem un senyor amb un saxo.
Bé, tot uniformat, cap al hall de l'Ajuntament.
Difícil ho tindrà per entrar,
perquè està tot ple de gent, el que són les escales.
Núrieta, i tu com ho tindràs per entrar?
Jo vols que entri a l'Ajuntament.
Jo t'ho recomano, val la pena.
Doncs fem una cosa.
Si la Núria entra...
És que a mi no m'arriba el cable.
No t'arriba, malament, llavors, eh?
Jo malament ho tinc per baixar,
però tu potser per entrar,
que tens com a més autonomia i més llibertat.
Vinga, doncs aneu parlant, doneu-me temps i m'hi poso.
Vinga.
Va, va, Núria, intenta fer lloc.
Si vols, Sílvia, recordem així breument
una miqueta què és el que han explicat
en aquest pregó de festa major
que ha pronunciat l'alcalde de Clagenford.
Harold Esbrer?
A veure, torno a dir el nom.
Quan l'ha pronunciat el tinent d'alcalde de Cultura,
he descobert que l'he pronunciat fatal.
Jo també.
No, que ho has fet bé, Anna.
I el tornaria a dir, però és que no m'hi atreveixo.
Ho has fet bé, Anna.
Ho he fet bé?
Ho has fet molt bé.
Bueno, la Núria sap alemany.
Si ella ho diu que ho he fet bé...
I nosaltres no ho sé la Gavi, eh?
Sí.
Doncs bé, l'alcalde de Clagenford, Harold Esbrer,
ell ha parlat de les vinculacions
que hi ha entre Tarleona i la seva ciutat,
Clagenford,
i més en general,
entre Catalunya i també hi ha bastant
tot l'àmbit de l'estat espanyol
i el seu país, Àustria.
Ha parlat d'aquella època
en què l'incipient estat espanyol,
i que en aquell moment estava composat
per diverses nacions,
i també Àustria,
formaven part d'una mateixa dinastia.
Estaven governats tots dos,
estaven sota la marca de l'imperi àustria.
que sota la dinastia dels Àustries,
ha arrencat el seu repàs per aquests vincles
a partir d'aquest moment històric,
en desplendor dels dos estats,
i llavors ha anat comentant també una mica
com les històries han anat discorrent en paral·lel.
Primer, quan hi va haver la guerra de successió,
després de la mort de Carles II,
i quan hi va haver Catalunya,
i Espanya ja va quedar sota el domini burbònic.
Després, al cap de bastant de temps,
ja va venir la guerra del francès,
quan les tropes napoleòniques
intentaven construir un nou imperi
sota el mandat francès arreu d'Europa.
En aquell moment, tant Catalunya com també Àustria
van ser víctimes d'aquestes guerres
sorgides de les tropes de la invasió,
de les tropes napoleòniques.
Posteriorment, ja recuperades en certa manera els furs,
per dir-ho així,
va ser una altra vegada víctimes,
els dos països van ser víctimes
d'una situació difícil,
com són les dictadures, no?
En el cas d'Òstia,
que també es va trobar sota el règim filarià,
i en el cas de Catalunya
es va trobar sota el règim flanquista.
Ha repassat també una miqueta
el que suposa la Constitució de la Unió Europea,
els reptes que se'ns plantegen ara,
els reptes d'aconseguir una Europa unida,
però al mateix temps respectuosa
amb les diferents nacionalitats,
amb les diferents cultures.
Ha fet una reivindicació,
jo crec que molt significativa,
a favor de les llengües minoritàries a Europa,
llengües minoritàries com, per exemple, cadalà,
com, per exemple, els m'ha anat també l'eslové.
També he parlat del repte que hem de fer front,
com és el de la immigració,
referint-se que Europa s'ha de convertir
en un espai integrador per tota la gent que ve de fora.
Això sí, tampoc sense perdre les nostres arrels,
les nostres costums i la nostra cultura.
D'aquí a més ha parlat l'alcalde de Klagenfurt.
L'alcalde de Klagenfurt també ha fet un repàs
a les relacions que hi ha hagut al llarg dels anys
entre la seva ciutat,
entre Klagenfurt, aquesta ciutat austríaca,
i Tarragona, que es va iniciar l'any 1974,
una relació que es va iniciar fa prop de 30 anys
a través d'una associació que es diu Els Amics d'Àustria
i que va establir, va començar a fomentar les relacions
fent viatges, portant, per exemple, a Klagenfurt,
l'aigua de Sant Magí,
i anant reforçant les unions entre Tarragona i Klagenfurt.
A nivell cultural, sobretot, s'ha comentat.
Tot documentat, tot documentat i tot ben explicat.
I a partir d'aquí, al cap d'uns anys,
ja es va decidir que aquestes dues ciutats,
Tarragona i Klagenfurt, fossin ciutats exermenades.
Això és el que ha explicat l'alcalde de Klagenfurt.
Déu-n'hi-do, eh?
Ho explico així de memòria i segur que alguna vegada...
Això, perdona, mana, això ha estat de memòria?
Això ha estat de memòria.
Déu-n'hi-do, eh?
Segur que he dit alguna aberració pel mig.
No, no, no, no, perquè la memòria falla.
Jo estava per aquí comentant amb un company i estava dient
això ho té apuntat.
Sí, segurament.
Perquè això no és possible que hagi agafat tants apunts
en el moment que el senyor Harald,
l'alcalde de Klagenfurt, ho estava dient.
Dic, això és impossible.
Però no, l'Anna té una memòria prodigiosa, eh?
Més o menys, t'ho diria jo.
Sílvia, Anna, sí, diguem, diguem-ne, diguem-ne.
Diguem-ne, diguem-ne, diguem-ne, diguem-ne, diguem-ne-ne.
Veus que no has pogut entrar? Molt bé.
Sí, i anem a fer una entrevista,
mentre esperem que anem a tocar les bandes musicals convidades,
anem a fer una entrevista a la Cucafera, que la tinc aquí.
La Cucafera parla? Núria, quina sorpresa.
No ho sé si parla, però vaja, se la veu ben predisposada,
està aquí al hall de l'Ajuntament,
tota règia, ella, com l'àliga.
I no sé aquest...
Home, la Cucafera no sé si és règia, eh?
No, ho és més l'àliga, no?
L'àliga sí que és règia.
L'àliga sí que és més predisposada, sí.
L'àliga, per aquí, tota daurada,
amb el seu... la seva corona dalt del cap.
La veritat és que...
Porta el colom?
El colom, el colom...
No, no, no, no, no, no.
Fins al dia de Santa Ticle això crec que està guardat.
Fins al dia de Santa Ticle no deu menjar.
La tenen aquí.
No, està d'esperar, està d'esperar.
A pa i aigua, pobreta.
A régim, que s'ha de moure aquesta nit, eh?
Així pesa menys, pels pobres que la porten.
Doncs tenim aquí unes noies d'una banda de música.
Mira, com que anem bé de temps,
us faig unes preguntetes per Tarragona Ràdio.
Val.
Com et dius?
Pura.
Pura, d'on veniu?
M'ho has comentat abans, però digueu-ho tu mateixa.
Doncs venim del Balà de la Ribera,
que està en la província de València.
I la Pura què toca?
Què és aquest instrument que tens?
La flauta travessera.
Molt bé.
Quanta gent sou?
Quantes són tot noies?
No, tot no.
N'hi ha cinc o sis xics.
Què passa?
Que els xics d'això de la música no...
Sí, el que passa és que...
Així estan en festes,
però en el Balà no són festes.
Llavors molta gent de la banda treballa
i no ha pogut acudir.
Molt bé.
Anem a parlar amb més noies que porten un instrument.
Aquesta xica porta un saxo.
Com te dius?
Amparo.
Amb molt valencianet.
Correcte.
Quina és la cançó,
el tema que tocareu ara per estrenar?
El què?
El tema,
el primer tema que tocareu.
Que ho saps?
Amparito Roca.
Ja l'heu estat...
Per supòs, diu.
Ja l'heu estat assajant?
Ja ho coneixeu?
Us hem de memòria de tres anys.
Bueno, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Us agrada aquest tema?
És el típic d'aquí, eh?
D'aquí.
De València no, però d'aquí sí.
Doncs bueno, ja ho sabeu, no?
Que ara tot just si us senten l'amparito Roca,
tothom a ballar.
Clar.
Us torneu locos?
Jo no sé què vols passar.
Esteu re locos, diu.
Home, una miqueta sí, eh?
No, no, no.
Sobretot amb l'amparito Roca una miqueta sí.
Quanta temps fa que funcioneu com a banda musical?
50 anys?
No sé, molts.
Home, 50 anys?
Només que en siguin 49 ja són molts.
No, quants anys dic que estem de banda?
50.
Més de 50 més.
Més de 50.
Bueno, esteu concentrats?
Sí, sí, estem vingut a treballar.
Molt bé.
Suposo que també ha gaudit de les festes, no?
Sí.
Quin dia marxeu?
Fins quan us quedeu per aquí?
El Dichaus, però de nit ja.
Quan acaben les festes, m'ho se n'anem.
Vale.
Doncs escolta, que us provin molt les festes de Santa Tecla,
que, bueno, serà un èxit, sobretot si comenceu així tocant l'amparito Roca
i a veure si us queda una estoneta per relaxar-vos i disfrutar vosaltres de les festes.
Gràcies.
De res, adeu.
M'ha fet molta gràcia.
Núria, sí, sí.
Sent-ho timbals.
No sé si és que s'estan escalfant ja o què.
Ai, filla, jo també el sento, però no sé d'on venen, eh?
Jo crec que sí.
Perquè si hi ha tanta gent.
Uh-huh.
Tanta.
Sí, sí, la veritat és que les escales estan plenes, però estan intransitables.
No comencen a tocar encara perquè encara surten gegants.
Encara surten gegants.
De l'Ajuntament encara surten gegants, que també la pregunta és com poden aconseguir passar per la porta.
I jo la pregunta és on els posaran?
Aquesta nit.
Perquè no hi caben.
No, no, ara mateix, és que no hi caben. No n'hi caben més aquí a la plaça.
És veritat, està abarrotada entre la gent que hi ha i els gegants.
Companyes, han d'entrar tots perquè tots han de ballar aquest amparito Roca, també.
Doncs sí, sí, sí.
Per això, que és la manera, podríem dir, que el despertar dels gegants i també d'alguna manera el despertar de les festes, davant just de l'Ajuntament.
Més músics.
Sí, sí, ui, espera't, espera't.
Jo, mira, vols que parles?
Vinga, aprofitem, aprofitem, va a veure. Ja sabem que tenim algú de València per aquí, fent de les seves.
És que no volen parlar. Els músics són tímids.
Ja ho tenen, ja ho tenen.
Diuen que sí.
Ja ho tenen.
Com te dius? Bona tarda.
Agustí, qui sou?
Se'n talla la comunicació, Núria.
Se'n talla la comunicació, Agustí.
Sí, apropa'ls cap a la porta una miqueta, a veure si...
Me l'emporto, l'Agustí, ja no poden tocar.
D'on sou, Agustí?
De l'emposta.
Com us dieu?
Som la xaranga L'Alegria.
Home, coneguts, eh?
I tant.
Tenga de l'alegria.
I què tocareu avui aquí?
Pues ahora farem, mi pienso, que el primer Amparito Roca de las festas.
Que curiós, no?
Sí.
Que raro.
No se sent molt esta canción aquí, eh?
No sabem si agradarà, no?
No poso arriscada.
Heu de tocar.
Molta sort, que vagi bé.
Ai, ai, que m'han cridat l'atenció.
Diu, perdona, nen, però hem d'anar a tocar, eh?
El primer és el primer.
S'estan preparant, eh?
S'estan preparant.
I això vol dir, Núria, que en un moment de l'altre et quedaràs ensordida per l'Amparito Roca.
Sí.
I la veritat és que...
Com si fos una onada, jo...
No sé on posar-me, perquè estic al mig, però, clar, entre que surten els gegants i que entren els músics,
quasi que vaig entrant, eh?
Home, les escales, ara mateix, seria el lloc, jo no sé si oportú, o no et deixen entrar fins allà.
Sí, sí que puc, sí que puc entrar.
S'han situat a les escales primeres que pugen, o sigui, travesses el hall,
i hi ha les primeres escales que pugen cap a dalt a l'Ajuntament
i hi ha els músics així preparats com per fer-se una foto.
Déu-n'hi-do.
En cada grau de les escales.
I, Anna, des de la plaça de la Font es pot veure que continuen sortint gegants.
La gent continua arribant a la plaça de la Font.
Crec que l'Anna la tenim a veure mirant el hall, eh?
Sí, sí.
La tenim mirant a veure si et veu, seguríssim, eh?
Acaba de deixar el micròfon i ha sortit a sentir l'Amparito Roca, eh?
Ep, compte.
Oi, oi?
Això és un avís?
Jo, com els tres primers canyonassos que hem sentit abans...
No, això era un músic perdut, que no se n'anava.
No sé si podreu rebre, però bé que...
S'està mig perdent la cobertura aquí a la plaça de la Font,
dins de l'Ajuntament de Tarragona, recordem,
esperant aquest primer Amparito Roca de les festes.
I a manca només de vuit minuts per arribar a dos quarts,
recordem, dos quarts de vuit de la tarda,
on s'ha de tancar el nostre programa.
A veure si podem sentir aquest Amparito Roca,
abans d'acomiadar-nos.
A veure, a veure, com arriba d'aquí la connexió,
d'aquí, es talla, es talla, es talla.
Vaig sortint cap a fora, doncs, que hi haurà més cobertura.
Suposo que des d'aquí...
Ai, aquí va sentint-se, eh?
Va sentint-se i no es talla tant.
Surto fins i tot una miqueta, com que el so serà molt potent,
amb la quantitat de músics que hi ha.
Seguríssim, eh?
Mira, ni que surtin una mica, jo crec que arribarà.
Estava pensant, Núria, la coordinació, que ara mateix,
encara que sigui la mateixa peça musical,
cadascú la deu tocar d'una manera diferent.
I clar, són moltes bandes de música,
i deu haver una coordinació entre ells magnífica.
Suposo que sí.
Jo no arribo a veure si hi ha algun director d'orquestra,
però deu tornar una mica boig,
havent de coordinar tots aquests músics,
que ja et dic que estan situats en cada graó de les escales de l'Ajuntament
i fan moníssim, perquè tots van en camisa blanca.
Hem de dir que teniu musical i cultural del debat de la Ribera,
del País Valencià, i la banda de l'Alegria d'en Posta.
El que passa que deuen ser uns quants.
Sí.
Perquè de veritat són dues bandes, o sigui, imaginem-los.
Déu-n'hi-do. I bàsicament tenen instruments de vent, eh?
També de percussió algun timbal, però els de vent són els que triunfan més.
A punt de començar jo aquí al costat de la Cucafera,
que sembla que em dóna molt bona cobertura.
I a més a més et fa una mica de parasò.
Sí.
Mai m'hi ho he dit.
I em protegeix de tota aquesta gent, que hi ha molta gent aquí al Fala.
Imaginem, eh? Imaginem.
I estava pensant també que l'arrencada dels gegants,
que s'ha de fer des de la plaça de la Font,
hi ha els gegantos negritos, els gegants moros de la ciutat,
els gegants antics de la ciutat, els del cos del bou,
el nano caleto del cos del bou, els gegants vells, els nanos del carrer...
Ai, em veia!
Compte, compte que anem!
Compte!
Compte, compte que anem!
Compte, compte que anem!
Compte, compte que anem!
Compte, compte que anem!
Compte, compte que anem!
Compte, compte que anem!
Compte, compte que anem!
Compte!
Compte, compte que anem!
Compte, compte que anem!
Compte!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!