Ai, aquesta bruixa, que sempre té molta sort, aquesta bruixa, eh?
Ai, del Mago d'Oz. Algun dia passarà amb la pel·lícula del Mago d'Oz.
A veure, a veure, sí, és veritat. Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Et noto bé?
Sí, mira, i estic a la mar de bé perquè aquest vespre...
No, mira, no em diu res. No sé si significa alguna cosa.
Passem directament al vespre, no comentem res.
De moment, de la loteria no en parlem.
D'acord, d'acord.
Hi ha moltes alegries i moltes tristors.
Jo et parlo perquè, esclar, el temps ens apreta,
que aquesta nit a les 10 del vespre, o de la nit,
al Cine Club de l'Antiquari, que està al carrer Sant Anna, número 3,
el casc antic de Tarragona,
passem la pel·lícula Objetivo Birmania.
És de l'any 1945, amb l'any negre,
una pel·lícula bèl·lica de la Segona Guerra Mundial,
que va interpretar Errol Flynn, James Brown,
William Prince, George Tobias, Henry Hull i Warner Anderson.
I va ser el director Raül Walsh,
un gran director especialitzat en aquests temes i en altres,
i tots els temes els dirigia molt bé.
Aquest vespre, amb entrada lliure,
a les 10, al Cine Club de l'Antiquari,
Sant Anna, número 3.
I ara anem a fer el que es mereixen els petitons,
encara que, com que encara no estan de vacances,
estan ja quasi, quasi, quasi, a punt, a punt, a punt.
A punt, a punt, a punt, demà, demà.
Anem a passar-los-hi un altre conte,
que aquest és un de molt conegut,
en castellà era, o és, la Cenicinta.
La Ventafox.
I en català és la Ventafox,
que és tal com el sentirem en català.
Perdona'm, que ahir me vas dir que no hi havia endolents,
i clar, que no hi ha endolents, hi ha endolentes.
Ah, exacte, tu em vas dir dolents, jo he passat a dir no, dolents, no n'hi ha endolents.
Ah, clar, clar, ja ho vull veure, ja, ja ho vull veure.
Anem a sentir les dolentes i les bones.
La Ventafox.
Veta, Quic, una vegada,
hi havia una noia que es deia Ventafox.
La madrastra i les germanastres
no se l'estimaven gens.
Ai!
Vols anar més de pressa i acabar d'una vegada?
encara et queden més feines per fer, saps?
Renta aquest vestit i neteja la llar de foc.
Entesos?
Sí.
Quan la Ventafox acabava tota la feina de la casa,
ja era negra nit
i de tant de fred que tenia,
anava a la llar de foc
perquè les cendres l'escalfessin una mica.
Precisament per això
li dèiem
la Ventafox.
Un dia,
el príncep d'aquell país
va decidir fer una gran festa.
Les dues germanastres
van estar molt contentes
de rebre les invitacions
i van començar a posar-se vestits
amb la junta de la Ventafox.
Si el vestit és daurat,
les sabates també han de ser daurades
perquè facin joc, estúpida!
I no som més escapar-te
mentre siguem a la festa.
Sents?
Sí.
Sí.
La pobra Ventafox
es va quedar ben sola a casa.
Vull anar a la festa.
Si la mare encara fos viva,
m'hi hauria portat ella.
Just en aquell moment.
Vintafox,
com que ets tan bona,
t'ajudaré
perquè puguis anar a la festa.
Vine,
vine amb mi.
Sal-hi,
que...
Amb la vareta màgica,
la fada padrina
va convertir una carbassa
en cotxe daurat.
uns ratolins
en cavalls.
Sal-hi, que...
i un gat en cotxe.
Ara,
a veure què fem
amb aquest vestit.
Vintafox,
només vull que em prometis
una cosa.
Has d'arribar aquí a casa
abans de la mitjanit.
Et sembla que podràs?
Digues.
Sí.
Li prometo que tornaré a casa
abans de mitjanit.
Moltíssimes gràcies,
fada padrina.
era com un somni.
Aviat seria
la festa del príncep.
era com un provisions,
es que no tenia
hay d'arribar.
Ah!
Oh!
Ho!
Ho!
Ja!
Ai!
Au!
Au!
Au!
Au!
Au!
Em concedeix aquest honor? Vol ballar amb mi?
Sí.
Les germanastres es van posar molt geloses veient aquesta bellesa inesperada.
La ventafocs pensava.
Quin príncep més ben plantat.
La ventafocs, de tan contenta com estava, no es va recordar de l'hora.
Altesa, moltíssimes gràcies, però ara me n'haig d'anar per desgràcia.
Príncesa.
Príncesa.
Espereu un moment.
Quan va tocar l'última campanada, la màgia es va acabar i tot va tornar a la forma de abans.
La ventafocs també.
Però el príncep se n'havia enamorat el primer cop d'ull.
I es passava les hores mortes amb edelit davant de la sabata de cristall que la ventafocs havia perdut la nit del ball.
Vull tornar a veure aquella princesa tan bonica.
Si la trobo, li demanaré que es casi amb mi.
Però...
Però el príncep no sabia on vivia aquesta noia ni qui era.
Només tenia una pista.
La sabata que li havia caigut del peu.
Ja ho tinc.
Ja sé com ho faré.
El príncep la va fer buscar tot seguit.
I com?
Doncs va demanar que totes les noies del poble s'emprovessin aquella sabata de cristall.
I quan van arribar a casa de la ventafocs, les germanastres tenien moltes ganes d'emprovar-se la sabata.
Però els peus de la gran eren massa petits.
I els de la petita eren massa grossos.
Però el criat es va adonar que hi havia la ventafocs.
Li va fer posar la sabata.
La ventafocs va obeir i naturalment li anava com un guant.
Ah, perfecte!
Sou vos la princesa que busca el príncep.
Això ha quedat ben clar.
Jo no sóc cap princesa.
Jo només sóc una pobra noia.
Sóc la minyona d'aquestes senyores.
No, no m'ho crec.
Altesa!
Tu ets la princesa que va aparèixer al meu ball.
No.
Jo només sóc una noia normal i corrent.
I què?
Jo no t'estimo pel teu vestit o per les teves joies.
T'estimo per aquests ulls tan bonics i tan tendres.
Altesa!
Així va ser com la ventafocs es va casar amb el príncep i va viure al castell ben feliç per sempre més.
Així va ser com la ventafocs.
Així va ser com la ventafocs.
Així va ser com la ventafocs.
la ventafocs.
Així va ser com la ventafocs.
Així va ser com la ventafocs.
la ventafocs.
Així va ser com la ventafocs.
la ventafocs.
Així va ser com la ventafocs.
la ventafocs.
Així va ser com la ventafocs.
La ventafocs.
La ventafocs.
La ventafocs.
La ventafocs.
La ventafocs.
La ventafocs.
Estava tan contenta i era tan feliç estimant el príncep que sempre va creure ser la noia més feliç del món.
S'ha acabat el conte de la ventafocs.
Jo t'haig de fer una consulta.
Tu saps quan va començar la loteria?
No.
Doncs quan va haver la ventafocs.
Perquè mira si no li va tocar la loteria amb el príncep.
Diguem que sí, eh?
Diguem que sí.
A més a més la butlleta la tenia posada al peu, eh?
Imagina't, saps?
Demà un altre conte.
I ja demà, ja sí, podríem dir que gaire bé tocar les festes, eh?
Tocant els torrons i acabant de preparar-ho tot.
I si aquests dies enrere parlàvem de les llums, ara estan com més brillants que mai, eh?
Imagina't.
Comencem, estem tornant amb això dels contes, Andrés?
D'un romanticisme amb la ventafocs.
Fins demà.
Si Déu vol.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.