Fins demà!
Que és el Magí, Manel, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Què ens portareu avui? A veure, explica-ho una miqueta.
És que ens has deixat parats amb el face to face.
Cara, cara, no?
On estem ara?
He pensat, canvia de xip. Jordi, que això és la BBC.
Mira, això és la L. Això és la L novata d'aquesta setmana.
La L de novata.
La porto a l'esquena, ben verda i lluenta.
No et preocupes, que nosaltres som uns professionals.
Molt bé, ben fet, clar que sí.
Uns què?
Bé, alguna cosa així.
Molt bé, doncs com sempre tenim algunes notícies per comentar,
notícies que habitualment nosaltres creiem
que han tingut poc ressò durant aquesta setmana.
També tenim les efemèlides per tancar el que és el face to face.
A tal edat, eh?
Sí, sí, és molt bé.
Acabes de crear escola.
I després, com sempre, un treball discogràfic
que nosaltres volem ressaltar,
ja sigui una novetat, ja sigui un àlbum publicat a la prehistòria,
o fa 50 anys.
No, no fa tant, en aquest cas fa...
En aquest cas, el porta el Manel.
I potser avui no tindrem tant de pique.
Això t'anava a dir,
perquè normalment us passa alguna cosa amb aquests àlbums, no?
Sí, fa dues setmanes vaig portar Sabina, no?
I qui?
Un gran cantant d'aquí que es diu Joaquín Sabina
i al company no li agrada.
I va haver-hi una mica de polèmica.
Però bueno, aquesta setmana estem bastant d'acord
amb el tema musical.
Me l'alegro molt, eh?
Us acompanyarà l'Andrés Calamaro
i el seu disc Honestitat Brutal.
L'Andrés Calamaro
i el seu disc Honestitat Brutal.
De l'Andrés Calamaro,
després ja ho parlarem una mica més ampliament,
però podem dir que és un autèntic crac,
és un gran compositor.
Saps el que significa crac,
segons el diccionari de la llengua catalana?
Sí, és un desastre.
Un desastre, segons la llengua.
Home, clar, crac del 29, què?
No comences, no comences.
Una crisi.
Un astre.
Te sembla millor la definició?
Home, n'hi ha crisi, estrellats, també.
Bueno, va, endavant.
Este argentí que va néixer l'any 61
realment és un dels compositors
més importants que hi ha,
perquè realment porta una quantitat d'àlbums
i una quantitat de música publicada
impressionant.
i fa tres setmanes va presentar
l'últim disc seu,
anomenat El Cantant.
Este que estem escoltant,
Honestitat Brutal,
va aparèixer l'any 98
quan feia tan sols dos o tres anys
que s'havia separat
del grup que el va fer famós aquí a Espanya,
de los Rodríguez.
I bé,
jo que pensava que tots els argentins
eren psicòlegs i tot això.
Sí, possiblement el títol de psicologia.
Sí, també és possible.
Broma sabana,
anem amb les nostres notícies.
Una setmana després
dels brutals atemptats
succeits a Madrid,
sembla ser que les repercussions
nacionals i internacionals
de l'atemptat
ja es fan notar.
A nivell nacional
hi ha hagut un canvi de govern.
Quina setmana, no?
Sí, la veritat és que sí.
Una mica terrorífica,
gairebé per tots.
Sí, sí.
El cap de setmana va ser de bogeria.
Atemptats, després totes les...
Les mobilitzacions,
que va haver manifestacions,
podíem dir,
entre cometes, legals,
d'altres, il·legals.
Sí, bé, segons...
Aquests moviments,
per això deia,
entre cometes,
per clar...
Espontànies.
Depèn de quin ho llumini, no?
I no espontànies.
Exacte, exacte.
Els mòbils,
quina funció fan els mòbils, eh?
Sí, sí.
Jo que soc un antimòbil.
Sí, jo que no en tinc.
Tu tampoc.
Per això no vaig anar a la cura.
No us podien convocar cap dels mòbils.
No us podien convocar cap dels dos.
No tenia un mòbil.
I perquè la calle G9 ens cau molt lluny, també.
Sí, una mica, una mica.
És curiós, no ho sé.
Però, o sigui,
realment ha sigut una de les setmanes
més intenses des de...
potser des del 23F, no?
Sí.
I que sembla que hàgim passat ja mesos
i que fa res.
Fa una semana.
Precisament per aquesta intensitat
que hem viscut
i per aquest, podríem dir,
estàvem una mica tots
com a una incertesa
que no sabíem ben bé
per on posar-nos, no?
Sí, sí.
I que mira,
s'ha acabat en un canvi de govern radical.
Hem passat d'una...
D'una dreta cada vegada més...
Més dura,
en una majoria absoluta
de la qual s'han aprofitat molt
i ara hem passat de cop a un...
Cap a les esquerres.
Cap a les esquerres.
Cap a les esquerres
i amb tots els reptes
que comporta ara
doncs al senyor Zapatero
i a tots els seus socis.
I no tenir precisament
la majoria absoluta
que aquesta és una altra
que ens sabem si és bo
o és dolent
perquè ara mateix...
Bueno, no sé.
Jo crec que és bo.
Després de l'experiència
de l'última majoria absoluta
potser ja està bé
que no ho decidis
que tot un sol grup, no?
Que tinguin que consultar
a altres tendències polítiques.
Sí, sí.
Sembla ser que també
a nivell internacional
hi ha...
Clar, com sempre
hi ha una sèrie de països
que estan contents
i hi ha una sèrie de països
que estan descontents
amb el canvi polític
succeït a l'estat espanyol.
Els descontents
ja ens podem imaginar qui són, no?
Sí, l'amic Blair, l'amic Bush.
L'amic Blair i l'amic Bush.
És la foto de les Azores.
Però després, per una altra banda,
sembla ser que hi ha
també a nivell internacional
doncs una sèrie de línies
de treball
que sembla que es tornarà
a reemprendre
pel que fa a la crisi...
Bueno, la crisi a la guerra d'Iraq
o la intervenció il·legal d'Iraq.
Sembla ser que la pucs
i la retirada
de les tropes espanyoles
en aquest territori
doncs portarà
o afiançarà
o donarà una via molt més ràpida
a la intervenció
de les Nacions Unides
per una banda.
Després també
canvis que poden succeir
o que estan previstos
entre cometes
gràcies al canvi polític
que ha succeït
amb el govern aquest del PSOE.
Doncs
el senyor Aznar
en la darrera legislatura
havia ficat moltes traves
a la Constitució Europea
també sobretot
per temes que donaven certes llibertats
a pobles
o nacionalismes perifèrics
per dir-ho d'alguna forma
sembla ser que el senyor Zapatero
doncs això
no tindrà tant en compte
perquè és molt...
Sembla ser que els socialistes
són molt més plurals
molt més oberts de ment
i crec que també és una prioritat
de tenir en compte
i un punt
o un pas endavant
Si vas veure les fotografies
que sortia el Chirac i el Schroeder
No, no vaig veure
que són el primer...
Sí, sí
Era la contra
El president alemany i frances
estaven eufònics
De joia
Estaven el dilluns
van sortir
que van fer una reunió
i estaven contentíssims
Suposo que per això
Més tenien el riure fàcil
es veu, no?
Sí
Hi ha unes imatges
que surten del cotxe, no?
Sí, sí, sí
Estan de cachondeu
Exacte
Un riure així molt...
Sí, volen dir
Ja ens hem tret en aquest damunt, no?
Sí, sí
Ens hem tret el del bigote del damunt
I sembla ser que també
doncs que
des de l'estat espanyol
des del govern de l'estat espanyol
es tornaran a mirar
i a mimar
les polítiques exteriors
cap a altres zones del planeta
que sembla ser
que Aznar i companyia
les havien perdut una mica de vista
i com sigui Amèrica Llatina
o les relacions amb el Mediterrani
amb la resta de països del Mediterrani
Perquè des de l'época de Felipe González
que havia quedat
Espanya a nivell internacional
estava molt bé
les relacions a nivell internacional
i ara en el període d'esnar
en Marroc
estaven sota mínims
Això que t'anava a comentar
perquè allà van estar a punt
precisament
per la història Pere Gil
a punt de trencar-se literalment
Sí, però ja abans de Pere Gil
ja hi havia més històries
Perquè també va ser un punt d'atonant
Sí
el conqueriment d'aquella illa especialment
Sí, una de la gràcia
Que ningú coneixia
Sí
Bueno, jo encara crec que no sé on està
perquè a mi
quan va haver l'afer Pere Gil
estava a Amèrica Central
durant un mes
i la veritat no me'n vaig enterar de res
Hemos conquistado Pere Gil
Ara m'ensenyen un mapa
doncs no sabria on està
A propet
entre Espanya i Marroc
Sí, no sé
Està per aquí
Estes coses almenys serveixen
per fer una miqueta de geografia
Sí, sí
Home, sempre es queda la Gibraltar
Sí
Sí, sí
O les Illes Medes
No ho sé
Què més notícies teniu?
Doncs bé
Doncs
Alguna cosa més a comentar?
No
Si vols passar
Tanta broma
No sé
El que també trobo curiós
i que podem relacionar també
amb la segona notícia
és que
una sèrie d'entitats
socials catalanes
en total són 24
tenim aquí la xuleta
on hi ha
so de pau
i so racisme
sindicats
com a UGT
comissions obreres
partits polítics
Esquerra Republicana
Iniciativa per Catalunya
etc.
Un total de 24
sota signats
per dir-ho d'alguna forma
fan una crida
per prevenir
les reaccions
en racistes
i xenòfobes
arran dels atemptats
de l'11 de
ai de setembre
anava a dir
de l'11 de març
i que no confonem
doncs
els musulmans
amb terrorisme
perquè igual
que no tots els bascos
són atarres
no tots els musulmans
són terroristes
i això és un perill
que la gent
ho confonga ràpidament
ja identifique
terrorisme
l'islam
i satanitze
ja tot el que sigui
àrab
inclús
a mi em va fer
molta gràcia
que no n'hauria de fer
clar
que no sigui
una població
de França
aquesta setmana
no sé si ho veu veure
era un breu
que sortia
a la vanguardia
suposo que va sortir
en molts altres diaris
un senyor
anava pel poble
o per la no sé
quina ciutat era
i va veure
un musulmà
que s'assemblava
molt a Bin Laden
i el que va fer
va ser directament
pujar la vorera
amb el cotxe
i atropellar-lo
no em diguis
sí sí sí
això és fortíssim
el pànic aquest
ara que es té
envers tot el que és
doncs musulmà
o l'estètica
o simplement
tenir un color diferent
de pell
o portar una barba
no ho sé
doncs
va succeir això
per sort
no el va matar
i no res
i aquí
sembla que ara
per ara
s'ha quedat aquí
la notícia
no deia res més
però
que no arribem
a ser-se extrems
de psicòsis
i tot això
i que tenia que fer
Ben Laden
a França
sí
en un poble
en una ciutat
de França
no sé
bueno
mai se sap
ningú sap
on està
el senyor Bin Laden
i tant
i també serà
amb la psicòsis
que es veu que
perdoneu-me
es veu que ara
hi ha una altra
història d'una bomba
que estava
als Estats Units
Washington
sí
fa uns minuts
que d'alguna manera
hi havia una altra vegada
una mica d'èria
per allà
per a veure
què passava
si reflectia
de nou
no sé
és un estat així
de psicòsis
que potser
en alguns governs
ja els va bé
per a portar a terme
les seues polítiques
d'ocupació
de països
de guerres il·legals
i tot el que vulguis
ja els va bé
mantenir
este terror
entre la gent
això és molt perillós
sí
doncs bé
doncs la notícia
aquesta
qui es vulgui adherir
com a entitat
al manifest aquest
per una lluita activa
contra el racisme
i la xenofòbia
es pot dirigir
a la segona adreça
de mail
sotracisme
arroba
sotracisme
punt org
i adherir-se
doncs
amb aquestes 24 associacions
sot assignats
que firmen
aquests 6 punts
en contra del racisme
i la xenofòbia
sobretot
a partir
de fets
de l'11
de
11N
11M
de març
que bé
que tampoc
seria tan estrany
que succeissin coses així
perquè tots en la memòria
tenim
Elegido
tenim
altres brots
de racisme
i de violència
o els problemes de Reus
per exemple
també
que amb el tema
de la construcció
d'una mesquita
a mi personalment
m'agrada molt
un article d'opinió
que publicava
ahir
abans ahir
l'Isa Calvesa
és un dels periodistes
del diari de Tarragona
que deia
no
racisme
directament
és que al final
per moltes excuses
que es fiquin
al final sembla ser
que és racisme
el que hi ha
en moltes comunitats
de veïns
i tot això
jo no soc racista
però
i els punts suspensius
ja t'ho arriben a dir tot
i és una llàstima
és el que hem de començar
a mirar els graus
de racisme
que podem tenir
sí
a veure
jo sempre dic
que racistes
ho som tots
i també
els musulmans
també són racistes
quan parlem de musulmans
parlem d'una comunitat religiosa
però bueno
els magrebis
com a habitants del Marroc
també són racistes
segurament els senegalessos
també
els iraquis
també són racistes
etcètera
i és curiós
perquè portar per aquí
abans li comentava a Manel
els veïns
de
de
de la zona
on s'ha de ficar
ara
la
la mesquita
aquesta famosa
desgraciadament famosa
de Reus
i amb la imatge
que està donant
aquesta ciutat
doncs s'han queixat
a l'Ajuntament
perquè
bueno
entre diferents raons
volen un aparcament
per als membres
de la comunitat islàmica
a banda de
de tenir el seu espai
per la mesquita
una limitació
de la capacitat
del local
de la mesquita
a 150 persones
que no sé per què
150
potser és un número màgic
no ho sabem
i després també
les grans conglomeracions
de gent
que s'apropen
no sé
al fòrum 2004
de les cultures
no molesten
les grans conglomeracions
de gent
que s'apropen
a una setmana santa
no molesten
o tots els musulmans
que venen
en les butxaques
plenes
de petrodòlares
a Marbella
que estan a Marbella
no molesten
i després
una de les queixes
és que demanen
també
al voltant
de la mesquita
una valla
de formicó
que redueixi
l'impacte visual
no ho sé
és curiós
a mi la veritat
no m'entra al cap
no ho sé
cadascú
que opinii
el que vulgui
perquè per sort
saps què diu molta gent
quan parles d'este tema
molta gent diu
és que allà el seu país
això no mos ho deixaríem fer
és el que contesta
quasi tothom
és molt curiós
és la gran excusa
és que allà no mos ho deixaríem fer
després que vam estar
colonitzant
tot el seu territori
durant més d'un segle
i a més
que si els seus règims
que tenen els seus països
són dictadures
o són règims
amb més llibertat
que aquí
aquí precisament
tenim un règim
que hi ha llibertat
i s'ha d'aprofitar
això
però a la gent
no entra en això
li costa molt
sí
i s'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
aательно
t'ha d'aprofitar
t'ha d'aprofitar
Te quiero, igual.
Te quiero, te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero.
Te quiero, pero te olvidaste abril en el ropero.
Pero igual te quiero, no me gusta esperar.
Pero igual te espero.
Primero te quiero, igual.
Te quiero, me dejaste el florero y te llevaste la flor.
Pero igual te quiero, me dejaste el vestido y te llevaste el amor.
Te quiero, pero te olvidaste abril en el ropero.
Primero te quiero, igual.
No sé, estoy despierto o tengo los ojos abiertos.
No sé, estoy despierto o tengo los ojos abiertos.
Te quiero, no sé si estoy despierto.
Quina cançó més adequada, més optimista.
Te quiero, a pesar de tot el que em fas, jo te quiero igual.
Manel, ets el rei, avui no em queixo jo.
Vale, molt bé.
Fes-nos quatre cèntims o cinc, va.
Sí, què podem dir del senyor Calamaro?
Que no hagi dit ja.
Sí, també va néixer a Argentina el 22 d'agost de l'any 61.
Ja des de molt jovenet se va ficar en l'assumpte de la música, que se veu que era el que més li agradava.
Sí, perquè segurament d'estudiar no estudiava gaire.
No, que va fer psicologia, com he dit.
Ah, val.
Va tindre el seu grup, que es va anomenar Raïces, en el qual va gravar el primer LP als 17 anys.
Posteriorment va anar passant per diferents bandes, com Trigemino, El Mervan,
fins que l'any 79 va desembarcar a la banda que li va donar ja èxit al seu país, Argentina, que eren Los Abuelos.
L'any 84 gravava ja el seu primer àlbum solitari, Hotel Calamaro,
i a partir d'allí la segona part dels 80 va fer diferents col·laboracions en altres grups,
altres treballs en solitari,
fins que l'any 90 va arribar aquí a Espanya,
i juntament amb un altre argentí com era Ariel Roth, ex-tequila,
Julián Infante, també ex-tequila,
vam fundar un dels grups de més èxit del panorama musical espanyol de principis dels 90,
Los Rodríguez, amb el qual va aconseguir grans èxits.
A mitjà dels 90, disolts ja Los Rodríguez,
Los Senyor Calamaro va continuar en solitari,
i mos ha deleitat amb discos com Alta Sociedat,
el que estem escoltant, Honestitat Brutal,
El Salmón, publicat l'any 2001,
que és un disc que conté més de 100 cançons,
i fruit d'una experiència compositora.
Sí, compositora.
Però al mes va tancar, juntament amb els seus músics,
durant quatre mesos a un hotel,
en pla monjos,
allí composant tot el dia sense parar.
Van acabar histèrics tots, quasi matant-se,
però de l'experiència em van sortir més de 300 cançons.
Déu-n'hi-do.
Tota una màquina.
I em va aprofitar 103 per al seu disc del Salmó,
que té 5...
Però dic que són cançons que acostumen a ser bastant petites,
comparades amb d'altres, no?
Sí, normalment.
Hi ha grans, hi ha d'altres petites,
però són molt petites.
Hi ha temes, però normalment un minut i mig, dos minuts.
No són cançons de 4 o 5 minuts o 6, no?
No, no, no.
I a més té una varietat musical impressionant.
Pot tocar des de tangos,
fins a blues, rock and roll, fins a música tecno.
És impressionant.
Però el punt de bogeria que va assolir...
Sí, va acabar molt mal.
Després de 4 mesos...
Sí, diu que van arribar a acabar tirant la tele per la finestra i coses així.
Sí, molt malament.
És a l'hotel.
És a l'hotel, no?, que un argentí toqui tangos.
Sí, perquè el tango és típic de...
de Dinamarca, no?
Sí, sí, mira que t'ho anava a dir, eh?
Sí, no?
Sí, perquè el...
O de Mongòlia.
També, potser sí.
També, no?
Sí.
De la baixa Mongòlia.
Clar, este Mongòlia és una versió del tango.
Sí, sí.
El tango mongol, que és diferent.
Vinga.
No era Grècia, Joronya que Joronya.
Joronya que Joronya, tango que Joronya.
Sí, sí.
I res més.
I fa unes poques setmanes este bon home ha tret l'últim seu disc, El Cantante.
Sí, per això no quedava clar que hi fia música.
Sí, exactament.
Molt bé, anem a les efemèrides, però abans recordar ràpidament un parell de manifestacions,
ja que, darrerament, sembla ser que l'últim any tothom l'únic que es dediqueix a fer manifestacions o a menjar.
Home, ja va bé, ja va bé.
Recordem un parell.
Demà, crec que a moltes ciutats de tota Catalunya, de tota Espanya, de tot el món, etcètera, etcètera,
hi ha manifestacions encara en contra de l'ocupació, doncs, il·legal de l'Iraq, no?
I, bé, a Tarragona no sé si a quina hora, ni a quin lloc, ni res.
Sí, a les 5 de la tarda a la plaça dels Despullats, si no m'equivoco.
Molt bé, 5 de la tarda a la plaça dels Despullats, a Tarragona, en contra de la guerra.
A les 7 de les Despullats.
En contra dels conflictes bèl·lics, en general, segurament.
En general, doncs, si tothom que estigui interessat en el tema, doncs que vagi.
Molt bé, i després també una altra manifestació.
Abans parlàvem d'Andarreus i dels seus problemes de convivència.
Doncs, manifestació pel proper divendres, 26 de març, a les 8 de la tarda, a la plaça del Mercadal.
La convoca a l'Assemblea de Ciutadans, Ciutadanes i Entitats de Reus.
Sota el nema, un reus obert per conviure en pau.
Doncs, ja ho sabeu, en contra de la tolerància i el racisme...
En contra, no, a favor de la tolerància.
No, en contra de la intolerància, he dit, crec, crec, eh?
Sí, sí, sí.
El racisme i la xenofòbia.
Molt bé.
I, com sempre, arribem als darrers minuts.
De pressa i corrents.
I, com a petardos, les efemèrides de la setmana.
Comencem pel dia 15, no?
Pel dia 15, sí.
Sí, sí.
Pel dia 15 de març.
En este cas de l'any, 44 abans de Cris.
Ja ha plocut.
Déu-n'hi-do, eh?
Doncs, un senyor que vivia a Roma, i s'anomenava Juli César,
va ser assassinat a les portes del Senat, si no m'equivoco,
per Marcos Brutus i Cayo Cassio.
I va dir aquelles famoses paraules de...
Ara em lluiré.
Tu, coca, fillos meus, tu també, fill meu, com a vorea Brutus.
Ah, curiós.
Sí, curiós.
I el va en metalli.
Que va ser a base de gabinetades, si no recordo malament.
Sí, 15 gabinetades.
Se van assegurar.
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
15 de març de 1968, la revista Life, coneguda a tot el món,
considerada era el Jimi Hendrix el guitarrista més espectacular del món.
I el senyor Hendrix què va fer?
Doncs, per celebrar-ho, va muntar una festa al Waldorf, a Història de Nova York.
M'hagués recordat-ho tant, aquella festa.
Sí, sí.
Anys 60, una passada, segurament.
Imagina't.
16 de març.
Sí, de l'any 36.
Naix el dibuixant Francisco Ibáñez, creador de Mortadelo y Filamón.
Zipi Zape, la trece rueda...
No, Zipi Zape no.
Ai, no, perdó, la trece rueda, el precede.
Mec, mec, mec, mea culpa, mea culpa.
Sí, era d'Escobar, no?
Era d'Escobar, era d'Escobar.
El botón de Sacarino, Rompo Seixos, Pepe Gotera y Otilio.
Molt bé, i un 16 de març també, però de l'any 1971, seguim amb guitarristes,
i en aquest cas tampoc no... bastant relacionats, podríem dir.
En aquest cas moria Aaron Tybón Walker, músic i guitarrista de blues,
va ser un dels primers músics que va electrificar la guitarra de blues,
i segurament una gran referència pel senyor Jimi Hendrix.
Seguim, no?
Jo, efemèrides, 17 de març de 1917.
Jo, mira, avui, efemèrides musicals.
Estàs musicals, avui?
Neixia el pianista de jazz Nat King Cole,
que en un principi anava amb trios de jazz, piano i tot això,
que els seus enregistraments de jazz són una qualitat, la veritat, increïble,
i ho dic amb coneixement de causa, crec que es diu així, no?
I després es va dedicar a la cançon Ligera, no?
Qui no recorda la veu de Nat King Cole amb ansietat...
Nat King Cole.
No he de t'anar-te tan cerca, no?
I tot això, que cantaré ara també.
Cantes bé, canta més, canta més.
17 de març de 1916.
Neix, Nat King Cole.
Sí, molt bé.
En aquest cas, ara passarem a un altre 17 de març de l'any 1970.
L'exèrcit dels Estats Units acusa 14 oficials d'alt rang de censurar informació sobre la matança de civils a l'aldea de Mil Lai,
a Vietnam del Sur, com més a dos anys abans per tropes nord-americanes.
Van matar una vuitantena de persones.
Sembla ser que el tema de censurar informació, la mala informació i tot això...
Ja ve de fa temps, eh?
Ja ve de fa temps, es veu, eh?
Inclús Napoleó, al 1790 o 91, havia censurat diaris francesos, diaris de París, perquè li portaven la contrària.
Com va dir el ministre de propaganda de Hitler, el que els va dir la mentira, quan més gran sigui, més se la creuen.
Molt bé.
18 de març, en 1785, curiosament, un edicte imperial prohibia interpretar i veiar el vals a Viena.
Va tindre poc èxit, no?, perquè es veu, aquest edicte.
Sí, sí.
I un altre 18 de març de l'any 38, 1938, l'aviació italiana va bombardejar Barcelona.
Curiós.
I tal dia com avui, de l'any, Manel...
1812, Espanya, les Corts, reunides a Càdiz, aproven la primera Constitució del país, coneguda com el nom de la Pepa, perquè es va aprovar precisament el dia de Sant Pepa, no?
Molt bé.
Proclamava esta Constitució al principi de la sobirania de la nació amb una clara separació de poders.
Molt bé, molt bé. I finalment, ja per tancar, doncs, 19 de març de 1882, s'instal·lava la primera pedra de la Sagrada Família, que posteriorment, el director d'obres, doncs, seria l'Antoni Gaudí, fill de Reus.
I jo feia això una altra, si em deixeu.
Vinga.
I en tal hora com el d'avui hem d'acabar el cara a cara.
Oh, face to face.
Face to face.
Face to face.
Molt bé.
Molt bé.
Bye.
Adeu.
Bye bye.
Fins la setmana, vinent.
Adeus, jao.
Fins la setmana, vinent.