This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I a tardes. Tarragona Ràdio.
I a tardes.
I a tardes.
I a tardes.
I a tardes.
I a tardes.
A tardes.
A tardes.
A tardes.
Que ens portarà al Xalet Serra, a Conrat Setó al piano, a Xavier Pia al saxo i a la Josepa Urbano a la veu.
I a tardes.
I a tardes.
I a tardes.
Hola, bona tarda.
I a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
tardes.
a tardes.
a tardes.
tardes.
a tardes.
tardes.
tardes.
tardes.
tardes.
a tardes.
a tardes.
tardes.
tardes.
tardes.
a tardes.
tardes.
tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
a tardes.
permitsions.
a tardes.
a tardes.
tardes.
a tardes.
tardes.
i sí, han vist diversos concerts d'allà.
Aquest, el que ens ocupa avui, és en el Xalet Serra,
que és un edifici d'unes dimensions, em val a dir, més petites,
però que té aquest encant d'aquests espais i aquests racons modernistes fantàstics,
i està cedit a la ciutat d'arreu, suposo, a un nivell d'un particular,
no conec molt bé la història, però suposo que era una casa particular
amb la qual un arquitecte de renom va dissenyar el gust de la família.
Aquest espai està cap al nord d'arreu, sortint a prop de l'estació de Renfe,
el que és la carretera de Castellvell, però es pot anar caminant des d'arreu,
és pràcticament, està a tocar.
És fàcil d'arribar, diguem-ho així, no?
Sí, sí, totalment, i fàcil d'aparcar, a més.
Ah, importantíssim! És una de les qüestions, voldem dir, que importants,
perquè aquí a Tarragonia sabeu com va la història.
Ho sabem i ho patim des de fa set anys.
I tant, i tant. A veure, expliqueu-me aquesta conjugació del Conrad Setó,
del Xavi Pie, la veu de la Josepa,
com va néixer una mica?
Perquè, pel que m'heu explicat una mica abans d'entrar a Nandana,
és una mica una primera experiència en la que podrem disfrutar, Gaudí.
Sí, a nivell absolut, de fet, és l'estrena d'aquesta proposta.
A veure, el Xavi Pie i jo, de fons, estem escoltant un tema
del darrer disc meu, l'anyo del despertar,
i ve a compte que ell ja va participar molt activament en aquest disc.
El que passa és que fins a aquell moment la nostra col·laboració
havia sigut, doncs, bueno, de relació d'amistat
i de participació, diguem-ne, discogràfica,
però no havíem, en directe, sortit mai junts d'un escenari.
Jo anava a veure'l en els seus concerts,
bé, amb la Big Band de Tarragona,
amb el Tarragona Sextet, etcètera, etcètera,
amb el Hot Trio, i ell venia també.
els meus concerts, i bé, ens coneixíem,
ens observàvem musicalment,
i sempre dèiem aquella frase que a vegades passa
entre els músics, moltes vegades,
que quan hi ha un determinat feeling,
doncs, a veure si fem alguna cosa,
però moltes vegades aquest algú es queda,
a vegades no es cristal·litza,
i aquest any, per alguna raó que tampoc sabem
racionalment quina, hauria de tocar així,
doncs, un dia ens vam quedar al carrer
i ja vaig veure que aquell dia que ens vam trobar
ell va posar més de la seva part i va dir
escolta, quedem, per què no busquem un dia
i quedem per assajar ja directament,
no per parlar, que ja en parlàvem bastant.
Trobem l'excusa ja, no?
Exacte, busquem-la, i sí, vam quedar
en un espai molt maco d'aquí de Tarragona,
que és el magatzem, el teatre del magatzem,
el vam llogar com a lloc de això,
de primera trobada d'assaig, tancat,
diguem-ne, porta tancada,
i això va ser el 22 de maig d'aquest any.
Aleshores, des d'aleshores, bé,
hem fet cinc trobades en concret
i hem anat dissenyant i construint
tot un repertori, tot una aura musical,
val a dir que el concert,
has dit tres noms i és cert,
però no és un plantejament de trio,
sinó que és un duet, que en diem sonosfèric,
té nom de duo, el duo del Xavier i jo,
i aleshores, darrerament, en els últims anys,
espectacles diferents,
sempre m'agrada, diguem-ne,
afegir una aportació poètica
a càrrec de Josep Urbano,
com, per exemple, aquí a Tarragona,
en les dues últimes experiències que recordo,
va ser la del QS de l'any passat
i el concert a les Muralles de fa dos anys,
on ella va participar.
Aleshores, bé,
per nosaltres és aquesta línia d'anar-me
durant també un procés d'afegir poesia,
però no és que sigui d'un trio,
sinó, diguem-ne, és un duet
amb una col·laboració,
col·laboració puntual,
però amb més d'un poema,
concretament amb tres poemes.
Amb tres poemes.
Josep, ja te'ls saps ja de memòria,
ja te'ls tens ben estudiats,
hem assajat segurament que moltíssim,
no?, perquè tot surti brodat aquest dilluns.
Esperem que sí.
Fluirem, a veure què.
Com són aquests poemes?
Què és el que, d'alguna manera,
aportaràs en aquest concert?
Bé, doncs, com ha dit el Conrad,
són tres poemes molt diferents, oi?
Un és un poema d'una entranyable amiga nostra,
la Imma Pena,
que viu molt a prop d'aquí,
és una poetessa tarragonina.
Un altre és una...
En realitat és una cançó
que és del cantautor Miquel Pujador,
que està dedicada als músics.
Nosaltres la fem en forma de poesia recitada,
perquè es pot fer així, ho permet,
la lletra, oi, el texte,
i és molt maca.
És un poema dedicat als músics
i porta aquest títol, els músics.
I el tercer poema que farem
és un poema que es diu
Viento surt,
d'una poetessa argentina,
molt implicada sempre en els conflictes
que s'han viscut al seu país, oi?
I que el vam transcriure d'un disc,
d'un músic que nosaltres estimem molt,
que es diu Lito Vitale, també d'argentí, oi?
I bé, bueno, com que tenim una...
tenim una connexió molt forta
amb aquest músic,
doncs vam decidir de fer-lo,
dedicar-li amb ell,
al seu país,
i en aquest,
a la poetessa,
de dedicar-li uns instants d'aquest,
espectacle del dilluns.
Aquesta serà l'aportació meva.
Estava pensant que no ho vau tenir,
segurament, que massa fàcil era a triar,
encara que vau triar, jo que dius,
raons de pes per agafar aquestes poesies, no?
Doncs, no em resulta gens fàcil decidir-ho,
perquè sempre el que volem és treballar des de l'autenticitat,
per tant, ens els hem de creure,
ens hem d'entrar, vull dir,
és difícil moltes vegades decidir quin volem,
per tant, hi ha tot un treball de recerca previ, oi?
I després el treball propi de...
I també ha d'arribar, podíem dir,
més enllà del cervell, no?
Ha de baixar cap al cor.
És el que intento, cap al cor, cap al cos, cap a tot.
Cap a l'ànima, no?
Sí, sí, des del meu punt de vista
s'ha d'interpretar des de la totalitat del ser, oi?
L'emoció, la ment, el cos, el cor, etcètera, etcètera.
Tot, tot, tot.
Conrat, explica'm una miqueta dins
del que podrem veure aquest dilluns, dia 26,
recordem-nos de nou a tots, quarts d'11 de la nit,
de quina manera està planificat aquest espectacle, aquest concert?
A veure, és un concert que diríem, en principi, de petit format,
però aquesta, tot i que és veritat,
aquesta denominació d'origen, diguem-ne,
de petit format no vol dir que hi hagi menys força,
sinó que moltes vegades, i jo ho experimento així,
quan menys persones hi ha a l'escenari
i més a prop està el públic,
i aquest és un d'aquests casos,
perquè en els concerts que jo he vist allà,
la primera fila la tens gairebé a un metro i mig del piano,
o dos metres, perquè en el fons allò suposo
que seria el menjador de la casa, senyorial, no?
Què vull dir amb això?
Que tot és molt, curiosament, s'amplifica,
però d'una manera natural.
Vull dir que qualsevol, clar, evidentment,
la persona està respirant la teva aura,
si tu estàs inquiet, o al revés,
si el públic està d'una manera especial,
tot es fa més...
O sigui, és petit, però el mateix està amplificat, no?
Ja m'he sentit que la intimitat arriba abans, no?
Exacte, és més...
És més arriscat, i molts artistes pensen això,
és molt més arriscat tocar en sales petites,
quan dic arriscat, em refereixo a més,
que fa més respecte,
i això que a vegades es diu intimisme,
no vol dir que sigui més fluix o de baixa intensitat,
sinó que posa el matís d'aquest al revés,
perquè tot és molt més a cau d'orella,
i tots els matisos, clar, es pot treballar més.
Dic tot això perquè, clar, l'espectacle està muntat,
en va ser això.
Què vull dir?
Doncs si en un moment d'on hi ha una sugerència sonora,
el joc amb el silenci,
les dinàmiques,
l'expressió,
el fet de pregunta i resposta,
en aquest cas entre el saxo i el piano,
un element molt important que a mi m'agradaria destacar,
i que és com va néixer el duet en el primer saig,
que no vam planificar res musical,
val a dir, és maco explicar,
que no vam dir, bueno,
ens entendrem,
doncs a partir d'aquestes peces,
a veure com va i escollim alguna cosa,
ens vam trobar senzillament en una sala,
un dia concret,
amb els instruments,
amb la nostra millor predisposició,
per fer una cosa que jo no dic,
que em dic improvisació ritual,
i estem treballant en aquest sentit.
Clar, quants més assajos hem fet,
sí que hem concretat algunes coses en forma de peces,
però volem mantenir aquest esperit
que hi hagi una part del concert
que d'alguna manera sigui irrepetible,
pel fet de la temperatura que hi hagi en aquell moment,
del públic que hi hagi com estàs tu,
és el que jo entenc per improvisació ritual,
és a dir, l'aspecte més sagrat de la improvisació,
no només de subproducte,
que a vegades aquesta paraula,
doncs li donem el doble sentit
i a vegades més pejoratiu,
d'una cosa menys preparada,
al revés,
és preparar-se un gran músic,
un gran improvisador,
que és Agustí Fernández,
fa un símil molt interessant amb el futbol,
diu,
el jugador que durant la setmana s'entrena,
no sap el dissabte o el diumenge
si tindrà que córrer en aquesta direcció
o en l'altra,
sinó que té que tenir els reflexos
i el seu físic,
doncs el músic improvisador
es prepara o s'ha de preparar
d'aquesta manera,
estan en forma mentalment i físicament
com per en aquell moment dialogar,
saber quan ha de callar,
quan ha d'intervenir,
és una altra manera de preparar-se
i per aquesta línia ho estem fent.
I això neix precisament en la comunicació
que sembla que per vosaltres,
tant per el Javi com per tu,
era gaire veïnata,
que ja la teníeu sense parlar,
jo què dius,
o almenys l'heu articulat
en pocs mesos d'assaig?
Sí, jo a l'assajar amb ell
m'he adonat que parlem un llenguatge
bastant similar,
que ens entenem en aquest sentit
i no sempre passa.
La raó a vegades,
bueno,
és un comú de coses
que no saps per què,
potser és perquè ens agraden
determinats músics
doncs en comú,
que han begut de fonts comunes,
la relació amb l'instrument s'assembla...
O perdona'm,
allò que comentaves abans,
que d'alguna manera
us heu conegut a través de l'escenari
sense conèixer-vos.
Sí,
el fet que en el moment
que ja anem a tocar
estem valorant
i estem també pendent de l'altre,
perquè moltes vegades
en música,
a nivell de grans estrelles,
diguem-ne,
de la música clàssica,
per exemple,
en formats de música de cambra,
si el grup no es coneix molt bé,
és senzillament una successió
de sumar solistes interessants,
però cada un està per la seva història,
el violoncialista,
pel seu discurs,
aleshores són com monòlegs
en compartiments estancs
i clar,
la música ha de ser una altra cosa
molt més...
és diferent,
això evidentment
ha d'haver una osma o sí,
que això és fàcil dir-ho,
però clar,
no sempre es dona.
D'entrada,
perquè es dona
i és estar molt pendent de l'altre,
saber quan has de callar,
escoltar,
interactuar amb ell,
clar,
quan passa això
és molt més màgic
i és...
t'adones que al mateix temps
que estàs descarregant energia
també l'estàs rebent
i això és molt interessant
i juguem això,
diguem-ne,
a nivell dels assajos,
perquè pot semblar un contrasentit
i es podia fer la broma que ve,
com improviseu,
aleshores no necessiteu assajar,
no és al revés.
Justament perquè aquell dia
les coses estiguin així,
has de veure exacte
com planifiques
d'alguna manera
els climes,
les textures,
com et coneixes,
com un instrument
el potencies un a l'altre,
etcètera,
i està resultant
una experiència
d'aquelles que si no la fas
no l'aprens mai.
Nosaltres ja l'havíem practicat
en altres contextes,
però ho apliquem a aquest duo.
Insistir també
en la cosa
d'aquest totalment acústic,
és a dir,
no hi ha cap element electrònic,
cap filtre,
cap història,
és el seu son natural
amb el seu saxo soprano,
que és la veu
que ell ha escollit
per expressar-se,
i el piano
que em trobaré aquell dia,
que jo no sabré
com és
fins a les 8 de la tarda
que em trobaré,
i això serà a les 10 i mitja,
o sigui que el piano...
Aquest sí que és el teu repte,
serà.
Sempre és el del pianista,
aquest en tots els gèneros,
fixeu-vos que
a vegades un no hi pensa,
però els altres instrumentistes,
tots,
sense excepció,
a vegades un arpista,
a vegades un contraball,
li deixen algun instrument
si està de gira,
però el pianista
és l'únic que
el seu instrument
és el que es troba aquí el dia
i clar,
no es porta el de casa,
perquè evidentment
és una moguda potent,
no?
Sí, i tant.
Jo conec
d'haver escoltat
el piano que hi ha allà,
però probablement
sigui un altre,
si jo en un altre
i em tindré que fer amic d'ell
doncs dues hores abans
i jugar amb aquest so.
Amb una manera de relacionar-se
doncs seria tocar-lo,
afinar-lo,
acabar de polir-lo,
al teu gust.
Sí, exactament.
Això dediquem una mica
a les hores anteriors,
però vull dir que no pot ser
molt, molt abans,
per tant també hi ha
aquest risc
i aquesta immediatesa.
Aquest dilluns
a dos quarts d'onze de la nit
us tindrem,
recordem,
dins d'aquest cicle
en música a la cambra,
dins del festival
d'estiu de Reus,
però hi ha alguna cosa més?
Hi ha alguna cosa
apuntada a l'agenda
on podem compartir
aquests moments
tan màgics
amb el Conrad,
amb el Xavi
i també amb la Josepa?
Et refereixes
a la mateixa formació
si hi ha altres projectes?
Sí, sí,
hi teniu pensat.
Sí,
clar,
està engegada
una màquina
que ara no la podem matar,
diguem-ne,
és obvi,
perquè porta una inèrcia natural.
S'acabem de neixer ja.
Exacte.
Probablement,
passat a l'agost,
doncs,
concretament el mes de setembre
i a més molt a prop d'aquí,
això és una primícia
encara no confirmada,
per tant és una preprimícia,
però és possible
que dintre d'un curs
que es farà precisament
d'interpretació pianística
i d'improvisació
amb concert de Cluenda
hagi un tast també,
perquè clar,
com el duet,
i això seria molt a prop d'aquí,
seria l'Auditori
de Caixa Tarragona.
Això no està confirmat,
però és probable
a dins del setembre
i sí que tenim pensat,
doncs,
a dintre de la tardor
en registrar el primer disc
ja purament d'aquesta formació
emblemàtica,
diguem-ne.
Jo us convidaria de nou
a venir a aquests micròfons
de Tarragona Ràdio
quan arribi el moment,
ja sigui per presentar
el treball discogràfic,
com parlar de nou
d'aquest concert Cluenda,
que seria,
jo crec que molt interessant
per tota la gent
que segueix de mica en mica
aquests concerts
i d'altres que puguin sorgir,
tant del Conrad Sator,
del Xavier Pied,
o a la veu
de la Josep Urbano.
No ens queda més temps,
per què no m'acomideu
a la gent que ens estigui sentint
aquesta propi
en aquest moment tan màgic
i tan especial
que tindran l'única oportunitat
ara per ara dilluns?
Sí,
totes aquelles persones
que o perquè
a vegades et pregunten
quan fas el proper concert
i jo els intento dosificar bastant
com perquè,
bé,
és un moment
doncs tan bo
millor que un altre,
a més és un dilluns,
una bona forma
de començar la setmana,
l'espai arquitectònic
és deliciós,
de desplaçar-se,
en aquest cas,
si venen de Tarragona
que està bastant a prop
i jo sempre que he estat,
quan jo he estat a l'altra banda,
com a oient,
com a espectador
en aquests concerts,
amb la Josep,
que hem estat
com a mínim
amb un parell d'ells,
doncs,
és un espai
molt interessant
per gaudir molt directament
d'un moment
que després el tens amb el record
i que si no l'has estat
senzillament
no hi pots parlar d'ell,
no?
Exacte,
i te'l perds,
te'l perds,
que això és una llàstima
i no van a les excuses,
que moltes vegades
allò de,
oi,
estem cansats,
ja arribaran les vacances
i a més ara,
digues.
No,
d'altra banda,
ell no ha dit res
respecte,
en aquest moment,
respecte a la música,
però és molt,
absolutament,
molt recomanable
l'experiència musical
que viuran
aquest dia.
Perfecte.
Doncs Josep,
Conrad,
Conrad,
Josep,
amics,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Un plaer d'haver-ho estat aquí
amb vosaltres.
Moltes gràcies a vosaltres.
I el que dèiem,
quan tenim qualsevol notícia,
esteu més que convidats
a que ens comenteu
o ho expliquem aquí
amb la família de la ràdio.
Molt bé.
Gràcies.
Bona tarda.
Auspicio de cualquier promesa
Si todo en ti
Es belleza
Eterna
Brindas tu copañeja
A los amantes
Bañados en el néctar
Del olvido
Como gotas de luz
Entre el rocío
Eterna
Ensoñando
Pernoctando caminos
Puedes sentirte mar
Y abrazar caracolas
Río
Sierpe de los mil brazos
Hoguera cenital
Y flor
Y flor de estrellas
Anhelar rumbos
Inexistentes
Fundirte en la fragua
De los deseos
Ahondándote
En los abismos
Más inciertos
Ascender
Escaleras de espuma
Y hoyar
Y hoyar
El último
De no sé
Qué cielo
Escalencia
Más en la quarta
Más en la quarta
de lacameza
Resparable
Y ahora
O
O
Gràcies.