.
Quan passen 20 minuts del punt de les 4 de la tarda,
aquí als ja tardes encetem una miqueta una secció
que ens acompanya de fet cada setmana, cada dijous a primera hora.
És una secció en què paguem un cop d'ull a les activitats
que realitza la Universitat Rovira i Virgili,
que són moltes i que aquesta setmana es centren,
almenys les més importants o les que arriben més al públic,
en la celebració de la Setmana de la Ciència.
La Universitat Rovira i Virgili apropa la ciència a tothom,
que si vulgui acostar que faci el pas d'anar cap al Palau de Fires
i Congressos de Tarragona, amb una mena de fira, exposició,
taller de demostració de les diferents vessants científiques
que ens ofereix la universitat i fins i tot la vida mateixa.
i hem enviat la Sílvia García a la nostra unitat mòbil,
amb la Sílvia perquè experimenti, perquè ens expliqui què hi troba per allà.
Des del Palau de Fires i Congressos, Sílvia García, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Doncs sí, estem dins el Palau de Congressos de Tarragona,
on s'està celebrant aquesta Setmana de la Ciència 2004.
I volia començar des de la primera planta,
però no he decidit baix o cap a baix,
perquè he vist microscopis, ordinadors...
És un munt de coses que m'han cridat precisament l'atenció.
i m'apropo amb una noia... Hola.
Hola, bona tarda.
Com es diu?
Carme.
Carme. Hola, Carme.
Explica'm una miqueta què és el que feu en aquest estant,
perquè puc veure química i salut, química i petroli,
química i polímers... Explica'm una mica.
Sí, en aquest estant el que pretenem
és apropar una mica la química a la gent.
I sobretot amb gent que ve d'instituts, nens,
i que vegin que la química no solament és una cosa de laboratori,
sinó que està amb tots els vessants de la vida quotidiana.
I també una mica treure tots aquells tabús i pors
que moltes vegades es creen.
Sí, perquè la gent a vegades associa química
amb les indústries que han alabora, perillositat,
i a la cuina mateix tenim química,
als productes de neteja tenim química,
llavors es tracta que vegin una mica tots aquests temes.
Ara t'imagina, jo tinc, no sé, comptem 8 anys,
i m'has d'explicar el que feu aquí.
Què és el primer que ensenyeu i com aneu?
Pam a pam, perquè hem de dir que és un dels estants
que hem pogut veure fins ara més grans.
Sí, sí, perquè la nostra facultat també és molt gran,
la química aquí a Tarragona també és molt important.
Bé, i nosaltres el que fem aquí és una mica
que la gent interactuï amb diferents experiències,
per exemple, que sàpiga el que és mirar en un microscopi,
que hi hagi productes d'obús comú amb el microscopi,
com la sal.
Després el que també tenim és un experiment
que fem una mena, és un polímer,
que és el que, per exemple, amb els penyals i tot això està,
vull dir, i per apropar-los amb el que és,
doncs li fem un petit experiment
que al final formen com una mena d'amoc
i els fa també molta gràcia.
Després un experiment amb aromes,
que es tracta de que olorin
i esbrinin o intentin saber el que hi ha, no?
I són aromes, jo què sé, plàtan
i que a vegades estan a la vida quotidiana
i així no ho identifiquen, no?
Llavors una mica, doncs, aquesta sèrie d'experiments.
I després també tenim imatges de la facultat,
pòsters que expliquen diferents conceptes relacionats amb la química.
i que ahir va ser el primer dia, que avui és el segon.
Jo no sé com vau veure la gent responent aquesta setmana de la ciència.
Bé, sobretot als matins,
que hi ha instituts que tenen visites concertades
i venen amb el seu professor
i donen un passeig per totes les instal·lacions
i, clar, veuen les diferents facultats de la universitat,
el que es fa.
i després per la tarda, doncs, són molt...
les visites són, almenys per el que hem vist d'altres anys,
pares amb els seus fills,
que quan surten de l'escola venen cap aquí
i, bueno, doncs, almenys, doncs, també...
és una mica d'apropar als pares i fills
amb la ciència, no?
Doncs moltíssimes gràcies per haver-nos atès
i us deixem que tenim una miqueta de feina.
Tenim una miqueta de feina.
Gràcies, bona tarda.
Adeus i bona tarda.
Doncs deixem aquest estant, recordem, dedicat a la química
i just davant llegim, tradueix la seqüència de l'ADN següent
i per fer-ho mirar, el poste del codi genètic.
Hi ha un munt de lletres, poses top,
hi ha uns senyors que estan amb uns ordinadors
i al meu costat, a la meva esquerra, hi ha dues noies.
Perdoneu, us puc molestar un moment?
És en directe per Tarragona Ràdio?
Que esteu en aquest estant, que jo ara mateix estic ocupant.
No, no, no, sí, estem en aquest estant.
A veure, que m'apropo, que m'apropo,
que estic una mica enllunyada.
A veure, a veure, com us dieu?
Francesca Fort.
Hola, Francesca.
És la Catalina Baig.
Hola, Catalina.
Hola.
A veure, explica'm,
perquè el primer que m'ha cridat a mi l'atenció d'aquest estant
és que només posa allò que llegeixes,
tradueix la seqüència de l'ADN següent.
Aquest és el Departament de Bioquímica i Biotecnologia
i llavors aquí estem treballant, bàsicament,
bueno, el que intentem és que els alumnes treballin
tot el que són la seqüència de l'ADN.
I per això tradueix la seqüència,
perquè ells ja saben com funciona tot això,
els alumnes de batxiller, sobretot,
a l'assignatura de Biologia.
Llavors, fixa't, hi ha una part que,
d'alguna manera,
els intentem també donar una visió general de la història,
de la bioquímica.
Això està, perdona'm, està més destinat,
com diies tu, a gent gran,
o sigui, els gens més petits no...
Sobretot alumnes de batxiller,
sobretot alumnes de batxiller,
ja ho veus, eh?
Vull dir, és un estanc que és molt específic.
Els alumnes de l'ESO,
si hi ha algun grup que van anar envenint,
el que sí que poden fer és visualitzar mostres al microscopi.
Tenim microscopis,
vull dir, la casa aquesta comercial,
Servici Tècnico de Microscopia,
cada edició de la Setmana de la Ciència,
ens ha proporcionat microscopis,
amb els quals els alumnes de l'ESO
sí que poden aquí jugar una miqueta.
I després hi ha una prova
amb la qual,
que ja és una cosa més de bioquímica de la salut,
en la qual tu pots mirar la teva concentració,
em sembla que són de diferents paràmetres bioquímics,
glucoses i coses d'aquestes,
que té a veure amb la salut.
Llavors, ens en diuen,
bueno, és tot un programa informàtic.
I després hi ha una altra part,
que és aquesta que tens aquí al darrere,
que nosaltres tenim un pull de professors
que perteneixen a Ciències de l'Educació.
I llavors hi ha aquesta part d'aquí,
perquè qualsevol alumne que faci batxiller
i que estigui interessat en fer magisteri,
llavors el professor responsable,
d'alguna manera,
li dona les nocions de com ha d'ensenyar els infants.
Sí, perquè nosaltres, aviam,
el Departament de Bioquímica i Biotonologia
té diferents àrees.
Des de la bioquímica vegetal,
per l'àrea de biosalut,
per bromatologia i nutrició,
i també els de magisteri.
Per tant, fem una miqueta de pica-pica de tot.
Jo no sé si algú us pregunta directament,
i per esbrirà el meu ADN,
o per veure, potser a través del microscopi,
alguna cosa determinada, us ho pregunten?
Sí, ells van anar preguntant.
Penso que són coses interactives,
i sempre hi ha algú responsable aquí
que els ajuda una mica.
Moltíssimes gràcies, deixo treballant.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau, bona tarda.
Doncs anem avançant,
i hem de dir que hi ha moltíssims tallers,
moltes coses que van a banda i a banda,
i que, si no anem amb molt de comptes,
podem arribar a perdre.
Ah, i arribem a incineració,
dioxines i salut,
que estan fent segona espècie de com de proves.
Jo ficaré el micro, si us sembla, Núria,
per aquí al mig.
A veure, a veure, escolto.
Hi ha un grup de noies,
es veu una noia que té els ulls tapats
i que està intentant induir alguna cosa
que està tapada i que ella no veu.
A banda, perquè tingui els ulls tapats
és perquè està a dins d'una capsa.
Anem a veure, anem a sentir.
A veure, em deixeu,
em passo pel mig.
Hola, hola, a veure.
Què més podes fer amb el paper de periódico?
Podéis fer màscaras.
Nunca habéis fet màscaras?
El paper de periódico va molt bé també per això.
Vinga, què més ves en la caja?
Què més hi ha?
Com es diu?
Hi ha un envase de iogurt de vidri.
Un envase de iogurt de vidri.
D'on vas, el envase de iogurt de vidri?
Què hi ha vist?
Hem de dir que la noia no sap,
que tenim el micròfon busat.
i clar, està tot de sorpresa per ella.
Però nosaltres estem aquí ficant el micròfon a veure què.
Així m'agrada, molt bé.
Així que va molt bé.
El envase de vidri.
Ha tocat alguna cosa perillosa, perquè ha cridat.
Que toca alguna cosa suave.
O per exemple, para hacer flanes.
Què és això?
Lo podéis pintar de colores.
Ai no, què és això?
Reutilitzar-lo, sobretot.
Reutilitzar-lo.
També va molt bé per fer també espelmes.
Què més?
Què més toques?
Un ratón de sot d'ordenador.
Un ratón d'ordenador.
És que havia dit alguna cosa suau
i diu un ratón d'ordenador.
Ara ja ens estàvem espantant, eh?
Quirar-lo, no, nunca.
Tienes que llevar-lo a la deixalleria
perquè el ratón d'ordenador
lleva compostos que són tòxics.
Llavors la deixalleria
ho van a desmontar
i van a separar
el que pot ser o no pot ser tòxic.
Ara m'interessaria
que te quitaras el pañolo,
te dieras la vuelta
i le contestaras
a la chiquilla que tienes aquí.
Hola.
Ara hem donat la sorpresa
perquè acaba de veure el micròfon.
Les altres companyes ja ho havien vist.
Què tal l'experiència?
Molt bé, no ho sé, rara.
Hem arribat just quan estaves
tocant el paper de diari,
si no has sentit malament.
Després has anat
amb un ratolí d'ordinador
que ens has donat un ensurt
perquè deies
he tocat alguna cosa suau.
Dic, a veure si és belluga.
He dit un ratolí i dic, ja està.
Sortirem totes corrents,
però no, d'ordinador.
He tocat una cosa suau,
no sé què era.
Què tal l'experimentació del tacte?
Molt interessant, està molt bé.
Com et dius, perdona.
Verònica.
Hola, Verònica.
I d'on veniu vosaltres?
Perquè veig que sou un grup...
De Salou.
De Salou.
Però d'un curs determinat,
d'una classe, d'una escola?
Sí, Vic, d'una escola d'adults,
que estem fent la secundària una altra vegada.
i que tal, heu donat una volta,
heu començat per aquí,
us heu trobat i...
Molt guai.
Doncs moltíssimes gràcies, us deixem.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Jo vull intentar parlar amb la noia
que està dins de l'estant,
que ens explicava tot això.
Vine cap aquí, em diu que no.
Unes preguntes, és un moment.
Com et dius?
Hola, em dic Núria.
Hola, Núria.
Explica'm una miqueta,
com funciona precisament això?
La gent que ve per aquí,
els feu fer que el tacte sigui als seus ulls?
Sí, més que res pel fet
que estan molt acostumats a veure les coses
a través de la televisió,
a través d'internet,
i han oblidat una mica que tenim altres sentits.
Llavors, com que el nostre tema,
diguem una mica així,
seria la incineració i els residus,
en el moment en què deixen els residus al contenidor,
obliden totalment aquells residus.
Llavors, a nosaltres ens interessa
que a través del tacte
i de la seva pròpia imaginació
siguin capaços de conscienciar-se
una mica en el tema ambiental.
El que m'ha agradat molt
eren les sortides, precisament,
que nosaltres deiem paper de diari
i pensàvem o comentàvem fins i tot
que per llançar,
per embolicar algun peix,
quatre coses,
però tu donaves o teníeu la suggerència
de moltíssimes idees
amb tot el que deia la noia.
Són molts anys d'estar treballant
amb esplais i amb nens
i d'aprofitar justament els residus
per fer coses.
És molt important
que des de molt petits
se'ls ensenyi el tema del reciclatge
i els temes medi ambientals.
És molt important.
A banda d'aquest tacte,
precisament d'aquest taller,
voldríem dir de tacte,
feu alguna altra?
Bé, tenim altres coses,
com per exemple,
passem vídeos,
els expliquem una mica també
els tipus d'anàlisis
que fem al laboratori,
els expliquem una mica
el que fem amb les rates,
nosaltres treballem amb rates,
amb compostos tòxics,
una mica de tot.
Intentem explicar-los una mica
què fem.
i que també pertany òbviament
a la Universitat Rovira i Virgili,
que és el laboratori de toxicologia
i salut mediambiental.
Sí, de la Facultat de Medicina de Reus.
Perfecte, doncs moltíssimes gràcies.
A tu.
Adéu-siau.
Adéu.
Doncs deixem aquest grup de noies
que encara es queden aquí al costat
i anem avançant.
Doncs justament davant d'aquest estant
que comandàvem fa un moment
que ho trobàvem molt interessant,
és que devia dir molt interessant un,
però és que molt interessant també
aquest altre que ens hem trobat,
perquè posa els jaciments de Tarragona,
com es fa un projecte d'investigació
científica en prehistòria,
i tenim una noia...
Hola.
Hola.
Com et dius?
Gala.
La Gala, que és l'encarregada,
una de les encarregades d'aquest estant.
Explica'm una mica,
perquè hem de dir que just davant del vostre estant
teniu com una espècie de capsa,
una capsa de fusta gran,
on hi ha sorra,
on la gent no sé si hi ha de desenterrar alguna cosa.
Sí, es diu taula d'excavació.
Gràcies.
Sí, serveix per explicar i per aprendre a excavar
sense haver d'anar a jaciment.
i el que tenim és peces arqueològiques enterrades amb sorra,
amb pincells i recogidors per fer veure que s'excava
i quan surten els objectes,
identificar-los i posar-los a les fitxes d'excavació.
A veure, a veure, explica'm, explica'm, explica'm.
Ens apropem precisament i a veure,
podem veure, aquí hi ha com una espècie de cloïses, no?
Sí, bueno, aquestes les hem posat també per trobar-les
i perquè són molt planetes.
Hem posat ossos i cloïses plans perquè quedin ben enterrats.
Sí.
I com ho fa la gent?
O sigui bé?
Us ho pregunta?
I com és el que va de fer?
i ara nosaltres ho veiem més o menys pla
i en trons que estan plans,
però potser sota és on estan aquests jaciments,
aquestes que s'han de trobar.
Sí, així és.
Sí.
O sigui, quan venen els alumnes d'algunes escoles
que s'han apuntat aquí a fer els tallers,
estan enterrats aleshores amb pincells,
com si es tractés d'una excavació.
El que fan és desenterrar els objectes
i un cop s'han desenterrat,
agafar amb la cinta mètrica...
S'ha de medir tot.
Sí, coordenar-lo,
posar on són les coordenades,
on està la X,
o sigui, situar les peces en un punt.
Allà on s'ha trobat
i d'alguna manera començar a desenterrar
a partir d'aquell moment.
Sí.
Molt bé, molt bé.
I a més s'ha d'apuntar tot,
és que s'ha d'apuntar tot.
el que m'he deis,
de quina manera s'ha trobat,
on s'ha trobat
i de quin material està fet.
És que veiem que és tot el detall.
Sí, és com a les excavacions de paleontologia
i de prehistòria.
Sí, sempre es fa així.
Hem de dir que ara mateix teniu un altre taller
on hi ha un grup de gent.
Explica'm què és el que els esteu explicant allà.
Ens anem apropant també?
La meva companya Letícia
els està explicant
com es pensen que eren les cabanes
a la prehistòria.
Hem fet una reproducció
amb la cabana de Terramata
i s'està explicant
com es va trobar,
on es va trobar.
I també sembla com un mural
més o menys de pintures prehistòriques,
que aquí cadascú fa la seva.
Sí, hem fet un petit taller
amb pigments d'òxids de ferro
i el que tractem és d'ensenyar
com es preparaven els pigments
i com es creu
que es pintaven les pintures rupestres.
Hem de dir que hi ha mans,
hi ha caps de cavall,
hi ha caragols,
hi ha una cara que riu.
Sí, molts d'aquests dibuixos
s'han fet als Unies i les Unies
que han vingut per aquí.
Molt bé.
Doncs Gala, moltíssimes gràcies.
És un nom preciós.
Moltes gràcies.
I fins la propera.
Fins la propera.
Adéu-sia, bona tarda.
Doncs deixem aquest estant dedicat,
recordem els jaciments de Tarragona.
També podem veure diferents pòsters
on parlen de la sierra de Atapuerca,
de l'àbric romaní i l'àbric cagut
de capellades a Barcelona
i anem avançant dins d'aquest jerogràfic
perquè per nosaltres hem donat una volta
però ha sigut massa ràpida
i continuem buscant d'altres tallers
i d'altres persones, d'altres amics
que ens comentin i ens parlin
sobre el que es pot arribar a trobar
dins d'aquesta setmana de la ciència.
Ara mateix trobem un altre estant
que és molt curiós que es diu
Vine al CESDA,
un vol universitari cap a la professió de pilot
i trobem a dos nois dins
com si estiguessin dins d'una cabina
precisament de vol.
Hola.
Perdoneu que us molesti, estem aquí en ple vol ara mateix.
Com us dieu?
Joan Manel.
David.
Vosaltres esteu encarregats de...
De la parada del CESDA.
De la parada del CESDA, sí.
Explica'm una miqueta,
per aquí la gent no es marejarà massa?
Sí, n'hi ha hagut algun que ha sortit una mica
amb un mal de cap, però no.
No, no, està...
No, simplement és per provar una mica,
no és que t'heig de centrar molt
i de concentrar-te molt, però vaja.
Hem de dir que és com si estiguessin a la cabina d'un avió
i a partir d'aquí tenen tota sèrie de comandaments
i es pot veure això mateix com si estigués...
I jo no sé, al mateix, a quants metres d'ada estaríem?
Estem ara.
A veure.
Ara estem a uns 3.000 metres d'altura, sí.
Aquí a l'esquerra hi ha l'aeroport de Reus.
Home, que petitet, eh?
Sí, a tanta altura.
Ara estaríem sobre l'amnca, per sobre de Tarragona,
pel que m'està dient.
Sí, sí.
I també es fa el que és la sortida i l'arribada.
Sí, es pot fer una mica més...
És una mica fals, doncs, d'alguna manera,
però bé, sí, es pot dir que sí,
que amb aquestes prestacions que hi ha aquí d'instruments
està bé, és una bona manera de practicar-ho, sí.
Què els hi feu fer a la gent?
Sobretot, segurament que nois joves,
potser els que més s'apunten?
Sí, sí.
Bé, la gent normalment els hi posem el joc,
doncs des que comença a despagar l'avió,
ells acceleren, bé, fan les coses més bàsiques que es pot fer amb un avió,
una mica els pedals per girar i això,
i bé, no té més.
No té més, no té més.
La gent normalment el que fa és pujar cap dalt,
però després cau perquè comencen a fer una mica el ruc, no?
Fem tombarelles, no?
Sí, bé.
Teòricament quin és l'avió que portem o l'avió que es porta?
Ara és un Airbus de 120.
Petitet, eh?
Home, petit.
Per això t'ho deia, petit, petit.
Una mica irònic.
No és un avioneta, eh?
Una mica irònic, sí, sí.
Per això t'ho deia, perquè Déu-n'hi-do.
A més, també s'ha de mirar, per exemple,
ara que em comentaves que portem un Airbus,
què és el que s'ha de mirar i tu que portes els comandaments,
o almenys m'assembla que els portes tu,
què és el que s'ha de mirar a l'hora de, podríem dir,
de despegar, a l'hora de volar,
i sobretot de, no sé si el vent, el temps, no sé,
explica-m'ho tu.
Mirem primer l'altímetre, que ara estem guanyant altura,
després també a l'hora de despegar,
tenim de despegar amb un angle que tampoc no sigui molt elevat,
entre 10 i 15 graus.
I després també portem el GPS,
que ens situem on es troba l'aeroport
i ens serveix de guia per no perdre'ns.
També fa una mica allò de torre de control,
el torre de control i amant... No, això no arriba, no?
Però jo pregunto, pregunto.
No, no.
Només és la simulació, el vol...
Sí, suposo que també es podria fer servir,
el que passa que, bé, la gent, doncs, no...
Tampoc no hi entra tant, així, amb tanta complexitat, no?,
amb el simulador, no?
Doncs us deixo volant, mai millor dit,
i moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Adéu, vinga, gràcies a tots.
Adéu, sí, adéu.
Doncs sortim d'aquest avió,
que hi havia moments que m'amarejava,
eh, se m'anava al cap, se m'anava al cap,
i anem avançant, anem parlant,
centre d'estudis superiors d'aviació,
allà on estàvem, amb el CESDA,
amb aquest estant dedicat al vol.
Bé, si voleu volar, eh,
i sense moure's del Palau de Congressos de Tarragona,
ja ho sabeu.
A veure, tenim una altra recerca antropològica social,
formació de l'any, el nostre punt més fort,
anem a preguntar.
L'antropologia, sempre important.
A veure, que ens hi venien dues noies.
Hola, hola, no me diu que no, hola.
Hola.
Digue'm tu que sí, ja, com et dius?
Marta.
A veure, Marta, explica'm què és el que es fa en aquest estant.
Nosaltres som estudiants d'antropologia social i cultural
i oferim una mica una visió general dels nostres estudis
i, a més, ofereixim també una mica de jocs
per a la gent que vulgui participar.
Però jocs no són els jocs de sempre que podem trobar
a qualsevol taula de jocs.
A veure, no són els escacs habituals,
ni les dames, ni un parxís.
Quins són aquests jocs? Explica'm.
Es diuen jocs del món i són una mica més exòtics
que els jocs normals.
És per això que és interessant conèixer-vos.
Molt bé.
I quin és el que heu vist que té més preferència?
De moment, de moment,
és que com que fem turnos,
nosaltres no hem estat al matí,
doncs no sabem...
D'acord, d'acord.
Clar, que al matí s'haurà triat un joc,
a la tarda potser ho triaran d'un altre, no?
Molt bé.
Doncs moltíssimes gràcies, us deixo.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu, bona tarda.
Núria, jo convidaria a tota la gent que ens estigui sentint
a que pugui baixar, que pugui gaudir de tots aquests tallers.
A veure, a veure...
Crear salut implica tothom.
Hi ha un munt de gent aquí, eh?
Aquí m'hi fico, hi ha gent, jo m'apropo.
Hola.
Hola.
En qui puc parlar?
Amb ella?
Sí?
Sí, amb la Marcia.
Ja pots parlar amb la Marcia.
Hi ha un munt de gent, eh?
Que esteu totes al mateix stand?
És l'escola d'infermeria.
Ah, escola.
Ah, doncs fem una cosa, parlo amb la profe, eh?
Sí, no, no, primer amb la profe, primer amb la profe.
A veure, a veure...
Hola.
Què tal?
Hola, bona tarda.
Com es diu?
Carme Vives.
Hola, senyora Carme.
A veure, parli'm una miqueta del que es pot fer
precisament aquí, en aquest taller.
En aquest taller estem fent, ensenyant a fer reanimació
cardiopulmonar, la bàsica.
Prenem la pressió arterial i, sobretot, el que fem és promoció de salut.
Passem unes enquestes sobre promoció de salut en exercici i nutrició,
que sembla que són els camps en els quals estem una mica coixos,
tot i que tenim un estat de benestar.
I després tenim uns pòsters de promoció de salut,
que tothom pot fer salut a partir de ser solidaris, no?
I de la pau.
Som conscients de l'important que és la salut?
Jo crec que no, que no tenim massa consciència de totes les necessitats que tenim
i com les cobrim.
Per tant, tenim poca consciència.
L'objectiu és prendre consciència d'això, no?
I nosaltres, a l'escola d'infermeria, el que fem és això,
sobretot a primer curs,
conèixer les necessitats de la persona i prendre consciència
de com mengem, de com dormim, de com fem exercici.
I a partir d'aquí poder ensenyar
i això és el que ens portarà a mantenir-nos en salut.
Molt bé, perfecte, perquè a més a més,
hem de dir que ara mateix acaba d'entrar un grup de nois
que jo no sé si ara estan fent, l'estan medint l'atenció.
La RCP bàsica, per fer respiració cardiopulmonar,
per salvar una persona que penso que és un aprenentatge
que tota la població hauria de tenir.
I ara aquest grup de nois ho aprendran.
Els alumnes ho faran.
Amb el seu permissi, vaig a registrar-ho,
vaig directament cap allà.
Núria, ho vaig a sentir en directe.
A veure què és el que ha de fer.
A veure, a veure, perdoneu, eh?
No, no, sigue, sigue.
A veure.
Si simplement s'ha desmallat,
l'únic que pots fer és deixar-lo a terra,
li aixecaràs les cames
i després el que faràs serà creuar-li aquest braç,
creuar-li aquesta cama i girar-lo.
D'acord?
Truca a una ambulància i esperar que vingui.
Si resulta que tu mires la consciència.
Com miraràs la consciència?
Li picaràs una mica la cara,
no allò de donar bandaus.
No.
Li piques una mica la cara,
li dius que, escolti,
amb què li ha passat?
Si no et contesta,
el que pots fer és aplicar un estímul dolorós.
Però res de pessigades,
res de bufetades i totes aquestes històries.
Si toques aquí darrere,
sota l'orella,
oi que et molesta?
Sí.
Doncs si t'apretes pot arribar a molestar bastant.
Si és una persona que simplement allò s'ha desmallat i ja està,
pot ser que aplicant-li aquest estímul reaccioni i es desperti.
Si tu li piques a la cara fluixet,
em li preguntes,
li apliques dolor i no et contesta,
què faràs?
Miraràs si respira.
Com miraràs si respira?
Acostes l'orella al nas,
i mirant cap al tòrax.
I llavors miraràs si el tòrax es mou
i notaràs la calentor de la respiració a l'orella.
I llavors després miraràs el pols.
Per respirar el pols,
prens com a referència la tràquea,
poses dos dits al costat de la tràquea
i aquí tens la caròtida,
que és on més es nota el pols.
Mira.
A veure, estan en un maniquí.
Té pols?
A veure, a veure si té pols.
Hòstia.
Tu, no.
Fes el que t'he dit.
I el noi que està fent l'espròvia.
La tràquea, dos dits al costat
i aquí hi ha el pols.
Aquí on tinc jo els dits.
D'acord, i jo entres que faig així.
No, la tràquea.
Sí, la tràquea.
Dos dits aquí al costat.
Dos dits aquí al costat.
I aquí hi ha el pols.
D'acord, i faig així.
Té pols el nino?
Sí.
Sí?
Sí.
D'acord.
Està viu, eh?
Està viu.
Hem trobat el pols.
Molt bé.
Doncs si té pols però no respira,
l'únic que farà serà
fer-li dues insuflacions,
cada 15 segons.
I trucar a una ambulància
i esperar que vingui.
I mentrestant tu no paris.
Fes dues insuflacions
cada 15 segons.
I quan portis un minut
tornes a comprovar
si la persona respira.
D'acord?
D'acord.
La situació més crítica.
Tu arribes,
li provoques l'estímul,
li parles,
mira si respira,
mira si té pols
i ni respira ni té pols
ni et contesta.
D'acord?
Llavors t'has de posar a actuar ja.
Ens ho està posant molt negre, eh?
El despulles
i
li fas una hiperextensió del coll
que és aixecar el cap així.
D'acord?
Intentes segellar bé el nas,
obres una mica la boca
i insufles.
Pots insuflar que el nino està net, eh?
D'acord?
Llavors,
per aplicar les compressions
el que has de fer
és buscar la punta de l'esternum,
poses dos dits
i el palmell de la mà.
D'acord?
Llavors aquest nino és un xivato
i si ho fas malament ens ho dirà.
A més a més,
quasi mort i xivato,
a més a més.
a posar-se aquí
i posar-se de color verd.
I aquesta ratlleta vermella d'aquí
s'ha d'arribar a posar de color verd
aquí baix també.
D'acord?
Ho proves?
A veure si ho fa bé aquest noi.
No, ho fa.
A prova, home, vinga.
Ànim, vinga.
Vinga, jo t'aguanto el cap.
Tu li tapes el nas
i li obres la boca i ensufles.
D'acord.
I aquí no hi ha de fer res.
Després, després.
Ah, d'acord.
Vinga.
És que sóc una mica torpe
jo per aquestes coses.
No passa res.
Vinga.
Estem aprenent tots, eh?
Vinga, ànim.
Que estem amb tu.
No, a mi malament rai.
Jo seré l'exemple no seguir.
A veure.
S'haigella el nas.
S'haigella el nas.
Ben fort, eh?
Que si no s'escapa l'aire.
I obres i ensufla.
Més fort, més fort.
Més.
Vale.
S'haigella la boca ben segellada.
Així?
No, tu amb la teva boca
has de tapar tota aquesta boca.
Si no l'aire s'escapa.
Ah, vale.
Vale.
I li tapa el nas
i obro la boca.
I tapa la boca.
Se t'està escapant tot l'aire, eh?
Núria, jo amb el teu permís
em quedo aquí continuant
amb les classes
de reanimació cardiopulmonar.
Ai, ai, ai, ai.
que encara truquem a l'ambulància, eh?
I acomiadem la connexió
des de la Setmana de la Ciència
per Tarragona Ràdio.
Sílvia García.
Bona tarda, Núria.
Adeu-siau.
Adeu, Sílvia.
Moltíssimes gràcies.