El dia com avui, 13 d'abril, però de l'any 1946, neix a Arkansas el Grim.
El Grim és conegut com un dels grans del sol de Memphis, i també un autèntic romàntic de la música jazz.
El músic va començar la seva formació amb els seus dotze germans cantant en un grup de gospel familiar.
Després de fer un trasllat amb tota la família, l'any 1964, Al va crear la banda The Creations, i va editar diversos singles.
Aquest grup amb el temps va passar a denominar-se el Grim and the Soulmates,
que van arribar a un èxit regional amb la cançó Backup Train, el 1967.
Willy Mitchell, el productor del Segell High, va quedar enlluernat amb el jove cantant de Soul.
Així, ràpidament, va començar a gravar un triple recopilatori anomenat Love and Happiness,
que resumia tota l'època durada del cantant, i es va obrir amb el seu primer disc, Green is Blues.
El següent disc, Gets Next to You, contenia el seu primer gran èxit, Tried of Being Alone.
La fama i la venda de discos van anar pujant com l'escuma,
arribant a convertir-se en l'estrella més venedora de principis del 70,
per sobre de James Brown i Marvin Giff.
Els discos es van acumular, fent créixer la llegenda del Green,
tal és el cas de LPs com
Let's Stay Together, I'm Still In Love With You,
Call Me, Living For You, or Explore Your Mind.
L'intèrpret sentia remordiments i volia recuperar el gospel.
No obstant, al productor no li va agradar la idea.
Finalment, va tenir una segona crisi, sentia que no feia Casa Déu
i va llançar diversos discos purament gospel.
En la mateixa ata d'avui, però de l'any 1980,
el musical més llarg de Broadway,
Gris, s'acomiada després de 8 anys.
Gris va ser una pel·lícula que va marcar tota una generació.
Està basada en un musical de Broadway
que va realitzar 3.388 representacions,
recollint 8 milions de dòlars de taquilla.
Tant el musical com el film relaten la història d'amor
entre una jove adolescent i un macarra,
condicionats pels seus companys i les bandes a les quals pertanyen,
sempre enfrontades.
No, gris, lightning, you're burning up the photo of my.
No, gris, lightning.
No, gris, lightning.
No, gris, lightning.
No, gris, lightning.
Sal pel·lícula va aconseguir recaudar més de 50.000 milions de pessetes.
I és que 20 anys més tard,
la pel·lícula encara segueixen la comèdia musical
més taquillera de tots els temps.
Només cal dir que des de fa 250 setmanes,
el film resisteix en el top 5 de les llistes nord-americanes del Billboard.
La història que representava va esdemanir una autèntica llegenda
formada per rebels joves,
caracteritzat amb cabells cap enrere,
benengominats i una xupa de cuir.
Aquests joves cantaven cançons senzilles,
però que enganxaven i seduïen a totes les noies dels 70 i dels 80.
Realment, gris va néixer a Chicago
com un projecte teatral escrit per Jim Jacobs i Warren Cassell.
Però seguidament, dos productors nord-americans,
Robert Singwood i Alan Carr,
van veure l'obra com la joia que coronaria els escenaris de Broadway.
Gris s'ha convertit en el dia d'avui
en la funció teatral més veterana
de les que actualment llueixen en la cartellera nord-americana.
La versió cinematogràfica de 1978
va servir per llançar a la fama els protagonistes.
L'actor jo entrevolta,
que ja venia d'interpretar un ballerí discotequer
en el film Fiebre del Sabado Noche,
representaria aquí el paper de Danny Zuko,
que el va convertir en un ídol de tots els nois.
El seu torn, la innocent i prototip de princesa adolescent dels 50, Sandy,
va ser interpretada per l'actriu Olivia Newton,
una cantant britànica que debutava en el cinema americà.
Per descomptat, Gris va desencadenar una immediata moda planetària
que va veure produir-se per dotzenes els imitadors de la parella Danny i Sandy
en discoteques i concursos de ball diversos.
Per a la productora, el mite estava venut,
ja que no parava de rebre llicències per crear àlbums de cromos, fotonovel·les,
fins i tot una línia de vaqueros i caçadores.
Així no va ser tan sols l'esperit de la funció,
sinó el fet que marcar una època en què la colla s'ho posava en substitut de la família
i en què l'adolescència es considerava com el millor període de la vida.
Aquesta etapa va ser engegada també a partir de la generació disco vinguda de finals dels 70.
Com a última curiositat,
Luis Ramírez va projectar traslladar l'obra als escenaris espanyols.
La versió espanyola es va estrenar a Madrid.
En aquest nou repertori es troben noves cançons de producció espanyola,
junal·les que ja existien en el film.
Entre les veus que participen es destaquen Edu, Rebeca, Miquel Erenxun o Carles Gonyi.
I fins aquí les efemèrides d'avui. Fins demà!
Gràcies!