El Carnaval 2019
A la ciutat de Tarragona compten aquesta mateixa nit amb la presència i l'actuació en directe d'una formació que arriba, podríem dir, de casa.
Ells són de Cambrils i es diuen Gadegang.
Anem a conèixer, si us sembla d'entrada, el nostre interlocutor, la persona d'aquesta formació que ens conduirà al llarg d'aquest petit reportatge sobre els Gadegang.
Hola, sóc el Jordi Martí i sóc de Gadegang i estem aquí per xerrar una miqueta.
Però la formació Gadegang no només està composada pel Jordi Martí.
Els tres músics que estem amb Gadegang, el Javi Bordera, que toca instruments ètnics, el Dani Morell que toca percussions i jo que toco instruments electrònics,
doncs ja fa bastants anys que ens coneixem d'estar amb molts altres grups d'aquí, de Cambrils.
I que ningú tingui l'errònia impressió que Gadegang acaben de començar amb això del món de la música.
Tenen un bagatge que demn'hi donen.
Coincidim amb el Javi amb Traut de Tarí, que és un grup de música tradicional.
Hem fet coses de música medieval, històries de teatre al carrer, col·laboracions amb altres grups.
Hem fet de tot durant deu anys.
Deu anys dedicats al món de la música, tot i que ara amb aquest projecte Gadegang sí que tenen les coses molt més clares.
És un projecte molt concret, amb un estil que, de fet, no s'anava gaire gens.
Una de les altres coses que ens movia molt i que ens molava era tot el que són els instruments electrònics,
i samplers, sintetitzadors, la música per un negador, coses d'aquestes, no?
I llavors, per què no, ja posant-se a fer totes les barbaritats que hem anat fent al llarg de la nostra vida professional,
ja només ens faltava fer això, barrejar instruments que sabem tocar i que fa deu anys que toquem,
com la viola de roda, el sac de jamex, el flaviol, l'acordia diatònic, tot això, barrejar-ho amb aquests altres instruments més actuals.
Tot i que fa deu anys, com ells mateixos comentaven, que es dediquen al món de la música,
sembla que amb aquest projecte conjunt, Gadegang, s'han fet un lloc dins el mercat discogràfic en català.
Un lloc que els ha vingut, o almenys els ha facilitat el camí, el que és la participació en diversos concursos,
és una porta d'entrada per a moltes formacions.
Jo estava molt sol a casa meva, i passava moltes hores sol, i llavors me distreia amb els meus aparatos,
i amb els meus aparatos musicals.
I llavors vaig fer una maqueta, i vam pensar en fer un grup així,
i vaig fer una primera maqueta, on hi havia cinc o sis temes,
i amb els altres dos companys del grup vam acabar de perfilar una mica la història,
perquè en un primer moment era molt fàcil dir, vale, volem barrejar això i això,
però vale, i ara com ho fem, no?, perquè hi ha moltes maneres de fer-ho.
I llavors, doncs, mica en mica va anar prenent forma del que volíem que fos Gadegang.
I llavors, amb la primera maqueta, la vam enviar a un parell de concursos, o tres,
i vam moure-ho una mica, i ens vam seleccionar pel concurs Sona Nou.
Llavors, el fet ja només de seleccionar-nos, doncs, ja va encendre bastant la xispa
que anés tot bastant més accelerat, no?, perquè nosaltres, diguéssim,
els primers assajos de Gadegang els vam fer el gener del 2003, no, 2002,
al gener del 2002, i, doncs, a l'abril ja ens van dir que estàvem seleccionats
i que teníem un bolo, el primer bolo de prèvia del Sona Nou, doncs, el Senglar Rock, no?
I, clar, llavors, doncs, per a nosaltres vinc a córrer a fer cançons i assajar
i, bueno, intentar muntar una mica la història.
I, esclar, el premi més llaminer per a moltes formacions d'aquest concurs i de molts concursos,
però, concretament, d'aquest concurs a Sona Nou va ser la gravació, l'enregistrament d'un disc.
De tota manera, guanyar el concurs sembla que no els va ser gaire fàcil, un hàndicap re de l'altre.
Amb la primera actuació del Sona Nou, que tot i ser un desastre, perquè, bueno,
no per nosaltres, perquè era la primera actuació, però em portàvem bastant assajadet i tal,
sinó per l'organització, perquè ens vam fotre'm una hora vintempestiva,
que són les dues de la tarda, que al final se van acabar convertint en les quatre de la tarda,
no hi havia ningú, era un lloc que estava fora del recinte, bueno, un desastre, però, bueno,
hi havia el jurat, que era el que comptava, i el jurat els va agradar molt la nostra posada en escena
i la nostra proposta, no? I llavors, doncs, ens vam seleccionar per la final,
que va ser a la fila de Manresa, i, doncs, vam coincidir amb dos o tres grups més,
que els altres grups, doncs, potser feien folk més tradicional,
hi havia algú, un grup com el Pec Coca Quartet, que barrejava música tradicional amb jazz,
i, bueno, que potser era una aposta que ja estava més vista,
però potser el jurat, doncs, va voler apostar per una cosa diferent,
i ens va donar el primer premi.
Els Gadegang guanyen el Zona Nou, i ara, doncs, sí, a gaudir del premi.
Gràcies a haver guanyat el concurs Zona Nou,
que és un concurs que organitza conjuntament Televisió de Catalunya,
Catalunya Ràdio, i la revista Under Rock,
doncs, se'ns presta l'ocasió de poder gravar un disc,
que, clar, per un grup que s'ha format aquell mateix any,
doncs, és la reòstia, no?
Llavors, sí, i llavors, doncs, clar, i no només és el fet de gravar un disc,
sinó és amb totes les condicions, no?, amb una discogràfica al darrere,
que és disc medi, que, doncs, ens ha donat tot el recolzament en quant a promoció,
després, Televisió de Catalunya ens ha permès la gravació d'un videoclip,
que s'està matent per moltes televisions locals, també, no només per TV3,
i després, doncs, la gravació del disc, podíem escollir un productor,
el que volguéssim, i vam triar Marc Parrot per la seva experiència que tenia
amb diferents estils de música i també per la seva passió de la música electrònica
i de fer l'Índio, que és una de les nostres facetes, també.
Doncs sembla que van escollir ben, perquè, déu-n'hi-do,
el so tan professional, podríem dir, que els ha quedat en aquest treball discogràfic
dels Gadegan, que, per cert, es diu El Capet Bulli.
I és que Marc Parrot és un dels productors que està treballant més i millor en aquests dies,
a veure com va ser l'experiència de treballar amb ell.
I llavors, doncs, vam començar a gravar el disc aquest estiu passat,
que, bé, doncs, va ser una experiència molt guai,
perquè, bé, el Marc Parrot té un estudi acollonant,
és molt bona enginya de so, té moltes idees,
es va involucrar molt en el projecte, però sense tapar-nos, no?
O sigui, deixant-nos fer, també,
i intentant, doncs, reflexar el que nosaltres teníem a la nostra primera maqueta
i la substància del grup.
La gravació del disco no va ser ràpida,
el que va ser és, va ser troncada,
o va ser a moments,
perquè, per qüestions de coordinar el nostre calendari,
amb el calendari del Marc Parrot,
que, per sort, doncs, també té fenya a tope gravant el seu estudi,
gent, com, no sé,
la setmana abans d'entrar a nosaltres estava al Búmbrer
i gravant una història d'un disc nou que ha tret ara.
ens va portar a gravar el disco en ple estiu,
que és quan nosaltres tenim més fenya i més bolos i més històries,
no només en Catacanc, sinó en altres grups.
Llavors, anàvem allà a l'estudi,
gravàvem dos dies,
anàvem al Pirineu,
fèiem un bolo, baixàvem,
a Castelló,
tornàvem a l'estudi,
gravàvem l'endemà,
bueno, va ser així durant un mes,
doncs, ara vinc tres dies,
ara marxo,
que tinc molta feina,
però, bueno, tot això va donar,
crec que va donar una mica de vidilla,
el disco, també, d'Espavilar.
Ja veieu a Gadagang una formació molt fresca
que, de fet, no tenen cap problema
a l'hora de posar-se etiquetes
i admetre les seves influències.
Nosaltres ens definim com un grup de música electrònica.
L'únic que el que fem és agafar
algun instrument
que no s'acostuma a tocar
amb la música electrònica aquí,
que són, doncs,
aquests instruments tradicionals del país,
però, a veure, això és una cosa
que arreu d'Europa i arreu del món
fa un munt d'anys que s'està fent
i, bueno, a tots ens venen al cap,
doncs, cançons de música electrònica
fotés amb citar o amb gaites
o amb el que sigui, no?
I, a veure, senzillament estem utilitzant
els recursos que tenim.
Llavors, en quant a estils,
el disc és bastant eclèctic, no?
Hi ha estils que s'acosten més
el tecno més industrial
com el foc,
que és un tema bastant dur, agressiu,
però, en canvi, hi ha temes
que tenen una mica de pinzellada
catxonda, no?
I fins i tot temes
que tenen pinzellada
del rotllo mestizo,
de la música que està fent
per Barcelona, no?
Són coses que ens queden bastant lluny,
però hi ha gent que també es diu
que ens hi acostem una mica.
El que tenim és, a veure,
bastanta inclinació
per les melodies àrabs
i...
però, a veure,
que també creiem part,
que també creiem que formen part
de la nostra cultura, no?
O sigui, la música tradicional catalana
està plena de cançons
amb escales àrabs.
I, bueno...
I llavors, doncs, en quant a estils,
doncs, això és bastant variat
i potser el primer disc, doncs,
és una mica la...
el tirar el cuet
i a veure cap on es plota, no?
I llavors, doncs,
a mesura que anem...
O sigui, només des que ha sortit el disc,
que res, fa 3 o 4 mesos,
fins ara, doncs, més o menys
ja sabem cap a quina línia
hem de tirar, no?
I potser els pròxims discos
seran més marcadament ballables
i sense perdre, doncs,
l'intrusió d'aquests instruments tradicionals, no?
que és el que fa que siguem una mica diferents.
Tirar el cuet, com deien ells,
i veure cap a on explota.
De fet, explotarà aquesta mateixa nit
a la ciutat de Tarragona,
un dels actes de les festes de Carnaval.
Per això ens interessa molt
saber com és el directe dels Gadegang.
Així que avui...
Avui em sembla que no m'anaric, eh?
Avui vaig a tranqui, estia.
Hòstia, man, ja hi som atrevegats, eh?
Tu, que tens freno,
però jo tinc l'esquena, xunga, tio.
Me cago, però sempre estàs igual.
M'he de cuidar, jo,
que ja tinc una dada.
Hòstia, però anem a fotre dos birretes...
I què? Sortiràs, i què?
Sortiràs, i què?
Beuràs el mateix espai de sempre, i què?
Bueno, tenies que a casa,
a les 7 del matí,
borratxo com una cuba, i què?
Bueno, però t'han fotut de la penya,
i ja està, tio, i passes de tot.
I jo què sé, jo...
No portes bon rumbo.
Sembles mon pare, ja.
Cada un deu no portes bon rumbo.
Hòstia, t'hi...
Bueno, va, dóm un xupetet de whisky,
a veure si m'animo, perquè, escolta...
Un xupetet de whisky.
Però, eh, que anem a fotre...
Anem a fotre...
Ah, collons!
Està fort, això.
Primer aquí baix, un vinatxo,
aquí, aquella xiqueta.
I llavors, pim-pam...
Anem allà, fem un parell de rioques...
Doncs, i aquesta conversa entre els membres de Gadecang
no us ha acabat de convèncer.
Per anar al concert, millor que sapigueu com són els seus directes,
i segur que aquesta nit no falteu.
Hem anat fent actuacions arreu de Catalunya,
no només de prèvia de presentació del disc,
sinó, doncs, altres relacionades amb el concurs final nou,
després actuacions lliures on hem coincidit amb molts altres grups,
i, doncs, ens hem anat forjant una mica, doncs, com a grup.
I tot i ser, doncs, un grup que fa dos anys,
encara no, que funcionem, doncs,
potser per l'experiència d'haver estat deu anys
treballant en el món de la música,
doncs, ens fa tenir una mica de patilla,
una mica de rostro segons quines vegades,
i afrontar-se segons quins bolos, no?
I, de moment, estem supercontents
de la resposta que està tenint la gent.
Home, una miqueta de patilla sí que l'han de tenir, eh,
per aguantar el que és tot un espectacle
damunt de l'escenari.
Per a nosaltres, en directe,
a part de, doncs, estar tocant els tres,
amb cadascú la seva, amb els seus aparatos,
doncs, bueno, en un primer moment
sobta bastant, no?, veure cada canc,
perquè no portem bateria,
no portem baix elèctric,
no portem, bueno, sí, portem guitarras,
però no estan sonant tot el rato.
I llavors ja només de la posada en escena primera,
doncs, ja sobta, no?,
al mig hi ha tota una secció d'aparells,
d'aparells com si hi hagués un disc jockey
que està fent una sessió,
però també té els seus sintetitzadors,
els seus taclats també està tocant per allà,
està fent mescles,
i, doncs, hi ha totes les percussions en directe,
i després, doncs, tots aquests instruments,
doncs, que ja de per si sobten molt,
a veure un instrument com la viola de roda,
que és un instrument del segle XI,
doncs, tocat amb sintetitzadors.
I, a part d'això, doncs,
nosaltres, hi ha molta gent que diu que fem performance,
però nosaltres diem que l'únic que fem
és que ens agrada fer el pallacito,
perquè no el podem evitar,
i ens agrada molt provocar una mica l'atenció de la gent,
Però amb música electrònica,
com serà en directe?
La música electrònica, ja de per si,
és senzillament més de disco,
per escoltar,
o que l'aconxi algú,
o que l'escoltis en un pad, no?
Nosaltres aquest component també el tenim,
segons quins temes, no?
Però també li sorprèn a molta gent
que un grup que diu que fa bandera,
que diu que fa música electrònica,
en directe, no es foti molt de xou, no?
Perquè creiem que és una part important, no?
de tot l'espectacle.
Llavors, nosaltres depèn del tema que estem fent,
doncs ens vestim d'una manera,
o ens vestim d'una altra,
intentant sempre provocar una reacció al públic.
I de moment, doncs,
estem molt contents d'haver actuat a llocs
on ningú tenia ni la mínima idea
de qui eren ni què feien,
i doncs crear aquesta atenció, no?
I hi ha molta gent que ens diu,
hòstia, és caca de gang,
o t'agrada molt o no t'agrada gent?
Doncs bueno, però això està de puta mare,
no? Creies una reacció.
I llavors, doncs, depèn del tema,
com el foc, que és més agressiu,
doncs sortim amb unes màscares de soldador,
amb unes samarretes de malla,
amb unes tatxes de ferro,
i intentem anar al rotllo així,
una mica a fer els paus,
i provocar una mica una imatge agressiva i dura, no?
Però, en canvi, després,
doncs ens fiquem uns batins
i agafem unes maraques,
com si ens aixequéssim de dormir,
i cantem al ball de tranquis,
que no tenim així més cachondo,
o ens vestim tots tres amb unes samarretes taronges,
intentem canviar-nos de vestuari.
Normalment, amb una actuació d'una hora i quart o així,
ens canviem cinc o sis vegades de vestuari.
I no només de vestuari, sinó de posició, també.
No estem sempre els tres tocant el mateix,
al mateix lloc,
sinó que ens anem rotant una mica, no?,
perquè hi hagi més moguda de l'escenari, no?
Que no siguin tres tios fixos allà clavats,
tocant una cançó, ara l'altra, ara l'altra.
Doncs, i després d'aquest petit mini-reportatge
sobre els gadegangus,
de cou, alguna cosa vol dir que us ha picat el coquet
i que no us podeu perdre aquesta nit
l'actuació d'aquests cambrilencs gadegang.
El dijous, dia 19, estem a Tarragona,
a partir de les 11 de la nit,
el tinglado número 1 del Serrallo,
actuant amb la Mala Rodrígue,
que és una música que ens encanta.
I després, el divendres, dia 20 de febrer,
estem a Solsona, actuant a la sala Dolmen,
juntament amb el DJ Christian Moguel,
i que serà una festa bastant de Tecnopower i Destroyer.
Doncs fins aquí aquest petit recordatori
d'una formació que ja va passar pels nostres estudis a Gadegang.
Un reportatge que hem elaborat gràcies a la col·laboració
dins la producció de la nostra companya Marta Montagut.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!