Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Què us va passar la setmana passada? Expliqueu-ho, expliqueu-ho, que no us vau atrevi a baixar.
Bé, doncs, això és qüestió de la discogràfica.
De la pluja, de la pluja.
Tant xulo és que sou a l'escenari.
Estàvem a Barcelona, plovent i no vam poder baixar al final.
Així que quan no us vegin, que quan veieu els obrim pas en directe, que us sapigueu, que la pluja els acollora una mica, parlant malament.
Però ja us tenim aquí. Esteu de gira presentant el nou treball discogràfic, un treball que es diu La Flama i que de fet heu dedicat així genèricament a tothom, a tots els que amb el seu esforç mantenen viva La Flama. La Flama de què?
Bé, La Flama lliga un poc amb el concepte del disc terra, que era el terra, era el viatge a les arrels, era un poc, reflectia un poc d'allò on veníem, els obrim pas i un poc quins eren els nostres referents.
La Flama és el foc, és el pas endavant, en aquest sentit. I també és la Flama que es relleva i que es transporta i que un poc significa la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra identitat com a poble i també la memòria dels que ja no hi són,
de tots aquells que han lluitat i han deixat tot el seu esforç en mantenir la Flama i en donar-los-la perquè nosaltres la mantenim encesa.
Sou un grup eminentment reivindicatiu, jo crec, no? És curiosíssim perquè els vostres, digues, digues...
No, que sí, està clar.
Però que és molt curiós perquè vosaltres veniu de València i de fet esteu triomfant per tots els països catalans, heu anat de gira, jo deia abans, gairebé per tots els poblets i raconets de Catalunya, no?
I veniu de València i a les vostres concerts és molt comú veure estelades, sou una mica l'estàndard d'aquest catalanisme.
Sí, estaríeu d'acord amb això o no és el que preteneu i us ho trobeu?
Home, més que l'estàndard, som fills d'aquest catalanisme, no?
Vull dir, al País Valencià n'hi ha una gran part, n'hi ha molta població que té dins seu, pot ser el carrer no es nota tant,
els mitjans de comunicació no es nota tant, però n'hi ha molta gent que viu un país, una cultura,
que tot i estar molt amagada dels mitjans i tal, es presenta al carrer, no?
Vull dir, fa poc vam tindre la manifestació el 25 d'abril que van sortir més de quasi 40.000 persones al carrer,
vull dir, n'hi ha una cultura viva, catalana, valenciana, al carrer, no?
I nosaltres diguem que som fills d'aixa cultura i per tant, defensors també.
I cal defensar coses? Us trobeu que teniu més feina ara?
Potser que fa un temps, perquè Obrim Pass, de fet, ja fa temps que funcioneu.
Sí, Obrim Pass ja portem molts anys i bé, el que hem fet sempre és reflectir un poc el que pensem
i reflectir un poc el que som, no?
Nosaltres som gent jove que va néixer a València ara ja fa 10 anys i érem molt joves, teníem 17 anys
i ens hem criat un poc amb el grup i un poc hem anat, poc a poc, en totes les cançons que hem anat fent,
un poc reflectint en totes les experiències i tota, també un poc tota la ràbia,
tots els sentiments que sentim, no? Com a joves i com a veïns de València, no?
Del País Valencià, dels periodos catalans.
I jo crec que això és el que hem anat construint, no?
Aquesta és l'història que hem anat construint, Obrim Pass i que un poc reflecteix com són com a persones, no?
Teníeu un estiu, l'estiu passat, doncs molt atapaït de concerts
i ara suposo que després de passar tot allò dels directes us vau tancar per gravar aquest nou treball,
La Flama, com està deixada passada el directe a l'estudi? Com ha anat la gravació?
Home, diguem que durant tot l'estiu les cançons han anat gestant-se, no?
No hem tingut massa temps entre el que són els directes i la gravació,
però sí, bé, ja l'octubre vam dir, doncs parem de fer concerts i ens centrem més en les noves cançons
i, bé, ens vam tancar a l'estudi, bé, primer al local d'assaig i després d'estar un mes,
un parell de mesos al local d'assaig, doncs ja vam poder anar a l'estudi i, diguem,
enregistrar el nou disc.
I ràpid, pim-pam.
Bé, pim-pam.
Bé, dit així, sí.
Sí, ara sembla fàcil, però.
Home, sí, aportava la preparació de dos mesos, allà fent arranjaments i tal.
No, a mi, la veritat és que a l'hora de gravar ja tot va anar molt més rodat, no?
A banda que vam treballar amb un equip tècnic que per nosaltres ha estat de luxe
i que ens ha ajudat molt i que aquí hem après molt i amb el que hem estat molt a gust, no?
I a l'estudi que vam gravar a la meitat de la muntanya, allà a una magia al País Basc,
doncs la veritat és que s'estava molt a gust, no?
A meitat de les ovelles i vaques i tot això típico.
Jo m'imagino el tècnic de so tornant-se boig perquè veig aquí que utilitzeu un munt d'instruments
i a més instruments que potser no són gaire comuns, no?
I potser és difícil de sonoritzar-los perquè, no ho sé, veig per aquí la dolçaina, la gralla, bé.
De tot una mica més les col·laboracions.
Hi ha algun instrument a destacar, allò que diguis, mira, això és un petit toc que li hem volgut donar?
Quins serien els instruments més curiosos o més estranys que utilitzeu?
Home, avui en dia ja estranys en nosaltres, no?
No, no? Duem ja 8 anys en la dolçaina, 10 anys en el grup i en 8 anys en la dolçaina
és un instrument que, diguem, caracteritza el saudo brimpàs.
N'hi ha que dir que a Euskal Herria també s'utilitza, bueno,
ja estàvem acostumats a sonoritzar dolçaines allà a Navarra,
tenen una cosa que li duen gaita però que és com una dolçaina.
i bé, en col·laboracions, doncs sí que hem tingut, diguem,
hem clavat una mica més de sonoritats, no?,
que els altres discos com és l'acordió de Carles Velda,
la veu d'una companya nostra, de la Manoli,
i bé, la veu del Feli Uventura que hem sentit així al principi.
I així sona la flama?
La mare canta noneta per a dormir totes les nits
i de matí sembrar la terra
i recollir tots els seus fruits.
que la chiqueta és la flama
del pobre i del carrer,
de la nimeta i la barra,
la flor del taloncet.
Esperant veure la mare,
esperant que arribi el pare.
Quin estil musical fan els Obrimpas?
Quina etiqueta us poseu?
Bé, nosaltres sempre hem dit que fem una mescla
de la música que hem sentit sempre i que de joves sentíem
i que un poc van des del reggae,
l'esca,
passant pel hardcore
i tot amb el neixo d'unió d'aquesta dolçaina, no?
Fa gràcia perquè dius des del reggae,
l'esca passant pel hardcore,
com si fos allò el camí de passada.
Sí, és que no és res,
però no és res.
És música que sempre ha anat molt relacionada, no?,
curiosament.
Jo crec que perquè un poc l'esca
i el reggae,
bé, més l'esca també et desfogues, no?,
ballant i té energia,
igual que el hardcore,
que és una música amb molta energia, no?
Jo crec que aquesta energia
és un poc el que hem intentat copsar a la nostra música, no?
Amb el neixo d'unió que deia de la dolçaina,
que un poc apropa a totes aquestes influències,
més de la música negra o de la música anglosaxona,
a la música mediterrània més nostra
i a la música tradicional que també hem escoltat amb brusco com el tall, no?
Sí, perquè ara que fas referència al tall,
de fet, veiem aquí gairebé en la contraportada
del que és el llibret que acompanya el CD,
d'aquest nou treball, eh?,
ho recordem, La Flama.
Doncs en la contraportada doneu a...
Teniu la típica secció d'agraïments,
però és que ja no ho podíeu posar en lletra més petita,
perquè n'hi ha un munt.
Sí.
Agraïu gairebé a tothom.
Què és tots aquests agraïments?
Suposo que grups de referència que teniu, no?
Sí, home, és una barreja de tot, un poc, no?
Primer, doncs, estan els típics agraïments
a la gent que ha col·laborat en el disc,
a la discogràfica, al management i tal.
Després, doncs, els nostres companys
de grups que són com germans nostres
i, sobretot, també de grups que ens influencien,
ens han influenciat
i que continuen agradant molt.
Sí, al final queda per agrair
a la família i als amics
que els posem, els pobres.
Els deixeu pel final, allò.
Els deixem pel final i els agraïm personalment.
i des d'aquí també fem un homenatge
a la gent que ens aguanta dia a dia.
Per a tota la gent que sabem que teniu molts seguidors
que ja han seguit la vostra trajectòria,
la dels Obrim Pas,
què trobaran de nou i què trobaran de continuïtat,
podríem dir, en aquest nou treball discogràfic,
La Flama?
Bé, La Flama és, com dèiem,
un pas endavant en la línia musical del Terra.
Jo crec que amb el Terra vam trobar el nostre estil
on ens sentíem a gust
i vam marcar un avant i un després
a l'hora de fer les cançons
i de preparar el disc.
Amb La Flama hem seguit per aquest camí
i hem incorporat sonoritats noves,
com dèiem l'acordió,
hem intentat obrir l'estil
i donar-li una volta més de cargola a les cançons
i aprofundint un poc més.
A banda, les cançons van més lligades entre elles,
estan més interrelacionades
i fan tot el disc una unitat
relacionada amb el concepte del foc i La Flama.
Que escrius tu les lletres, Javi.
Escriu jo les lletres.
Sí, ja deia jo que aquest xic sap de què parla.
Doncs això que escolteu de fons
són els Obrint Pas enregistrats,
però jo m'agradaria que ens recordessin
com són els seus concerts,
que de veritat valen la pena
i si us pica la curiositat,
teniu la propera cita el dia 30,
demà mateix, amb un roig del camp.
Com són els Obrint Pas en directe?
Tota aquesta munió d'instruments
també la porteu dalt de l'escenari?
Les col·laboracions normalment
no les solen dur
perquè no és molt fàcil.
Nosaltres som vuit persones
dalt de l'escenari
i ja estaríem parlant d'11 o 12,
però pràcticament tot el que enregistrem
ho interpretem en directe.
I bé, som un grup molt de directe
i molt directes.
És un grup que ens agrada molt tocar
davant del públic
i de fet és on més segurs i confiats ens sentim.
I bé, doncs ens agrada molt fer festa,
fer ballar a la gent
i amb un toc de compromís sempre.
I la gent, suposo que us respon fàcilment, no?
Sí, la vegada és que tenim sort
que un poc ens sentim molt identificats
amb la gent que ens ve a veure, no?
I nosaltres hem crescut,
ens hem fet grans en pocs escenaris, no?
I vam començar quan teníem 16 anys
i ara, ara que en tenim uns quants més,
la idea és que ens hem fet
un poc com a persones
anant de concerts
i ens continuem sentint identificats
amb la gent
i desfogant tota l'energia que tenim
i que acumulem a la setmana
com la gent que va a veure'ns
i fer tots junts una gran festa.
Tota aquesta festa, aquesta catargi,
aquesta deixant energia
tindrà lloc de moment demà
amb un roig del camp.
Ens podeu avançar l'hora?
Sabeu l'hora?
En què començaran més o menys?
Doncs allà a les 12, crec.
Ja també una hora molt típica,
allà després de sopar.
Allà a la nit, per la nit.
Però és que també és primícia
que nosaltres encara no ho sabíem
i és que tornareu
i ja a la mateixa ciutat de Tarragona
serà el setembre, no?
Dins les festes de Santa Tecla.
Sí, això ens han dit,
ens han dit avui que tocarem a Santa Tecla.
Això és festa grossa aquí,
no sé si heu estat mai a Santa Tecla aquí.
Sí, vam estar fa un parell d'anys.
No, fa uns 4 o 5.
És que teniu una edat, eh, ja, Miquel?
Sí, sí, ja, no, comencem
a no identificar-hi els anys.
O sigui, quan Miquel tenia 30 anys vam estar...
Sí, ara en tenim 40.
No, vam estar fa molts anys
i la veritat és que molta il·lusió de vindre,
ja teníem moltes ganes de vindre aquí
a la festa grossa Santa Tecla
i compartir tota aquesta energia
que dèiem a les festes d'aquí de Tarragona.
Doncs haurem de tornar a parlar, eh,
de cara al setembre.
Si torneu a passar per aquí,
haurem de pillar una altra vegada.
Ja per anar a acabar,
Javi Miquel, una pregunta que fem a tothom,
a tots els museus que passen per aquí.
Què escolteu ara mateix?
Us influencia o no?
Però saps el típic CD que porteu al cotxe?
Què esteu escoltant ara mateix?
Home, jo...
L'últim que estava escoltant este any
eren, diguem, preposicions de l'any passat,
de l'últim dels dos minguets,
el Buenavista Social Club,
la veritat és que res així d'última actualitat.
Jo estava escoltant últimament
el dits del Xarrameco,
tiquis-miquis.
M'anen parlant molt bé d'aquest dits.
T'agrada?
Sí, tot és que està bé,
som amics de...
Bé, ho volen portar en anonimat,
sé que no direm qui són,
però som companys
i bé, jo crec que és un dels exponents
de la nova fornada de músics,
de gent que està fent
Espícies Catalans,
que estan intentant crear
a través de la música electrònica,
la música tradicional
i la música que dèiem abans,
l'escal, el reggae,
estan intentant crear una sonoritat pròpia
a Espícies Catalans
i donar-li un estil reconeixible des de fora,
jo crec que és molt positiu això.
Com veieu el panorama musical a València?
Us pregunto concretament.
Doncs a València,
jo crec que és esperançador
que hi ha molts grups
i que ja des de sempre
hi ha hagut grups,
el que passa és que és molt difícil
trencar un poc el cercle viciós
de la pròpia comarca
i trencar el silenci
des de València
a què molts grups es veuen obligats.
Però vaja, jo crec que molt esperançador
i amb molta força,
amb molta veritat,
grup molt joves
és que de ben segurs
no aniran a parlar.
a la pròpia comarca.
A la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca.
A la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
comarca,
a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca,
i a la pròpia comarca,
a la pròpia comarca.
Doncs anem acabant aquesta entrevista
amb el Javi Sarrià i el Miquel Gironès,
dos dels components dels Obrim Pàs.
I abans de marxar,
jo els he dit,
sobretot comentem-lo de la pàgina web.
Tenen una web que,
vaja,
fantàstica,
completeta.
Saps el nostre magnífic dissenyador gràfic
i bateria,
Marc Guardiola,
que és un mestre de la programació web
i del disseny.
Tot i que...
que sou d'aquells grups
que us ho feu una miqueta tot vosaltres,
no, també?
Sí, sí.
Bueno,
intentem fer el que podem
i quan algú dels grups
sap fer alguna cosa
intentem que ho fèrem nosaltres
perquè així també un poc
reflecteix el que és el grup,
no?
I a l'hora de tindre una imatge gràfica
doncs és important.
Nosaltres creiem
i tenim la sort de comptar amb Marc
que és molt bo
i que ens dona ràbia reconèixer-lo.
Però bé,
i també li hem de renyar un poc
perquè a vegades
ara estem fent una web nova
que està en construcció
i està a poc a poc
agafant continguts.
Però a poc a poc
hauria d'estar allà.
Però bé,
nosaltres vam visitar l'antiga
i va llegir a tot,
fotografies,
lletres de cançons,
era fantàstica.
Necessitava un ordinador
prou potent
per a poder accedir.
Això també és veritat.
Ara hem fet una més senzilla,
més popular,
diguem.
I també incorporem
les partitures de l'Alzaina
que molta gent ens escriu
i ens demana
i nosaltres som molt contents
que la gent s'apropiara a l'Alzaina
i toca les cançons.
Doncs encara que estigui en construcció,
recordem a la web
com s'accedeix,
és molt fàcil.
És 3B dobles,
obrimpas.com.
Sí, no té més.
Doncs tanquem l'entrevista
ja definitivament
amb aquest sisetall
extret del nou treball discogràfic
dels Obrim Pas,
un treball que hem conegut
una miqueta més aquesta tarda.
Es diu La Flama.
Javi Miquel,
moltes gràcies,
que us vagi molt bé
al concert de demà
amb un roig
i us esperem ja de cara
al setembre a Tarragona.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.