Un quart d'hora que queda per davant abans d'arribar al punt de les 7 de la tarda,
per tant, 15 minutets que tenim per parlar un altre cop sobre el festival Incurt,
aquest festival, segona edició baixa del Festival de Curmetratges d'Europa i la Mediterrània,
que arriba a Tarragona,
i que omplirà diferents espais de la ciutat dins d'aquest cap de setmana,
en què podreu veure la projecció de diferents curmetratges,
no només una retrospectiva, a la qual fèiem referència ahir,
una retrospectiva sobre els curmetratges al llarg de la història del cinema espanyol,
sinó també els curmetratges que entren en concurs.
A part, però, d'aquests passes cinematogràfics,
ens ha cridat molt l'atenció una altra de les activitats,
que, de fet, és el segon any ja que ens proposa l'Incurt,
i és una marató de guions de curmetratges.
La cosa consisteix, bàsicament, ara ens ho explicaran amb més detall,
en tancar a tothom que vulgui, això si és voluntari,
24 hores dins un mateix espai, els hi donen un tema,
i a partir d'aquí, amb tota la pressió aquesta d'estar tancats i no poder sortir,
doncs han d'escriure guions per un curmetratge en base al tema que els hi han proposat.
L'espai per aquesta marató de guionatge,
doncs és concretament a l'Hotel Imperial Tarragó de Tarragona,
i cap allà s'hi ha desplaçat la Sílvia García fa una horeta o així,
que estan ja, més d'una horeta ja,
que estan concentrats aquests aspirants guionistes,
i anem a veure quin ambient s'hi respira.
Sílvia, bona tarda.
Hola, què tal, Núria? Molt bona tarda.
Doncs sí, se respira un ambient de concentració.
Ara mateix acabo d'aixecar una mica la veu, però la torno a baixar.
Però, clar, m'han mirat tot, s'han girat tot de cop i volta.
I, clar, és això de les connexions de ràdio,
i sobretot quan la fem per telèfon com que fa pujar la veu.
Però no, no, baixem-la, baixem-la,
no volem desconcentrar ningú,
i si ens trobem precisament a l'Hotel Imperial Tarragó,
com molt bé deies,
i amb aquesta quarta marató d'escriptura de guions de conmetratge,
perquè ara mateix parlem amb l'Oriol Cabré,
ell és el coordinador d'aquestes 24 hores,
ell estarà aquí al peu del canó,
per tots els dubtes, per totes les preguntes,
i també, jo no sé si també és sense dormir.
Oriol, bona tarda.
Bé, ara mateix estic bastant descansat,
però he dinat molt bé,
perquè aquesta nit m'espera una nit molt llarga,
per atendre tots els joves guionistes
que estan aquí avui a Tarragona.
Explica'm una cosa,
és dos anys consecutius a Tarragona,
encara que hi ha porteu quatre anys,
o quatre edicions.
És la...
En guany celebrem-la al cinquè festival,
i la quarta marató aquí a Tarragona.
Hem fet bé les dues primeres van ser a Lleida,
i les darreres dues últimes han estat aquí a Tarragona.
O sigui, estem parlant de la quarta edició, sí.
Recordem que tota la gent que ha vingut a participar,
només li doneu una imatge,
en aquest cas ha sigut una fotografia,
i a partir d'aquí s'ha d'inspirar
per fer el que seria el jo d'un curtmetratge.
Explica'm aquesta fotografia per la gent que ens estigui sentint.
Bé, normalment, cada any,
bé, havíem donat una fotografia
que s'acompanyava d'una situació escrita.
i aquest any la fotografia ja era molt suggerent
i hem decidit no afegir-hi text.
La fotografia es tracta de tres mariners uniformats,
que estan en una botiga de joguets i de souvenirs,
i estan els tres allà parlant entre ells, no?
I creiem que és una fotografia...
A més, és una botiga així com una mica del...
podríem dir d'un barri xinès o d'un soho, no?
I dona molt...
dona una gran sensació de viatge
i d'aquí poden sortir molt bones històries.
Us ha sorprès, segurament,
que molta de la gent...
Vosaltres li doneu una idea
i vosaltres fins i tot teniu una idea
del que pot arribar a ser aquest curtmetratge
a través d'aquella fotografia
i d'haver-li donat totalment la volta
amb una altra cosa actualment gairebé impensable?
I sí, i sobretot això que tu dius,
t'adones quan llegeixes tots els treballs
i és allà on veus,
realment, la gran creativitat que tenen
tots els participants
i moltíssimes coses que no se t'haurien acudit,
doncs, les llegeixes
i realment són extraordinàries.
I com s'escriu?
Com s'escriu?
Com és això de fer un guió per un curtmetratge?
Perquè jo crec que no deu ser senzill.
No, bueno,
jo crec que és un procés similar
a com el de tenir un fill, no?
El vas gestant,
el tens a dins,
tens les idees
i a poc a poc va creixent,
va creixent fins que està a punt i surt, no?
I en aquest cas és més violent i tot
perquè estan en 24 hores
i no porten res preparat
i sota és com una olla pressió
on surten les idees més bojes
i més interessants, jo crec.
Però vosaltres sí que esteu preparats
perquè teniu cafè per passar la nit
i algun que l'altre,
allò que dius,
que entén bé.
Sí, sí,
tenim cafè,
menjar per tota la nit,
servei de càtering
i inclús aquí fora
tenen una piscina
o els que s'adormen
puguin fer-la servir
i despertar-se.
O sigui,
algun altre concursant,
podríem dir,
podrà acabar remullat.
I tant.
O qui saps,
i al final tots ens hi encem,
ja ho veurem.
Home,
després de la pressió,
però clar,
ara mateix podíem dir
que estem frescos
perquè porteu,
no sé què seria una hora
i escacs,
dues hores d'aquí a poquet,
però clar,
quan arribi demà la matinada,
bueno,
aquesta matinada,
demà al matí,
de cara a la tarda,
que ja veigis que ja s'esgota,
que deu ser,
el que dius tu,
una olla a pressió.
Sí, sí,
i crec que és més encara
just dues hores
abans d'entregar el guió
quan te n'adones,
no?,
la gent,
les poques hores que ha dormit
i potser l'ha dormit malament
i molt de cafè
i allà notes les cares
i l'ambient una mica tens
i tot.
Sí,
seré ideal,
podríem dir,
veure-us demà.
Sí, sí,
demà,
demà a les 3,
2 del migdia
serà molt bo.
Home,
jo esperem que hi hagi
una comunió entre tots vosaltres,
que la gent no oblidi mai
aquesta evidència,
perquè és això,
no?,
és una evidència
a banda del guió
que és lliure.
Sí,
a més,
jo crec que s'ha de ressaltar
que no és una competició
on regni un esperit competitiu,
al contrari,
jo crec que regna
un esperit de camaraderia
i tots els participants,
a part que alguns ja repeteixen
repeteixen edicions passades,
que la majoria,
doncs,
entren en contacte els uns amb els altres,
intercanvien idees
i es creu una gran família.
Doncs,
Oriol,
moltíssimes gràcies
i molt bones 24 hores.
Moltes gràcies
i estic preparat.
Sí,
jo voldria preguntar-li,
diguem,
diguem,
voldria preguntar-li a l'Oriol,
Oriol,
m'han comentat
que no sé si en aquesta edició,
perquè us ha caigut entre setmana,
diguéssim dijous i divendres,
però a l'edició passada
va venir gent fins i tot de fora,
vull dir que no tinguem la impressió
que tothom és d'aquí de Tarragona.
Teniu participants d'altres llocs?
De fet,
és una competició oberta
a l'àmbit estatal.
L'any passat vam tenir
bastanta gent de fora.
Aquest any també tenim gent,
tenim un parell de grups
que vénen de Madrid
i inclús de Terrassa,
gent de Barcelona
i jo crec que,
sí, sí,
hi ha gent de tot arreu.
L'any passat vam tenir
més gent de fora a Catalunya
i aquest any,
jo crec que aquest any
un 70% és gent de Catalunya
i un 30% de fora.
Podem recordar
quin és el premi?
Aquest any ja no hi són a temps
si no s'han apuntat,
però vaja,
de cara l'any que ve
que això vagin pensant.
El premi són 3.000 euros
i és un premi
que hi ha una condició
que és que es destini
a la filmació
del projecte guanyador,
del guió guanyador.
I això és el que ho fa més interessant.
Tenen un termini
de dos anys per rodar-lo
i jo crec que et toqui,
que guanyis un premi així
és l'excusa perfecta
per rodar el teu primer curtmetratge.
A més,
un curtmetratge,
el del guanyador,
que jo crec que intentareu posar,
si no ara,
més endavant
en algun d'aquests
festivals incur
que vindreu fent a la ciutat,
no?,
en propes anys.
Està clar,
sí.
Molt bé.
I surt molta gent,
perdona'm, Núria,
però és que li heu obligat,
i la gent,
ja heu pogut veure
alguns curtmetratges
d'aquestes terceres edicions
a les anteriors?
Jo personalment no,
però algun corra per allà,
sí.
Jo m'agradaria veure
els foncars,
no tinc l'oportunitat.
Algún dia feu un recull,
no?
Sí,
sí,
esperem,
a veure si aquest any
guanya algú de Tarragona.
Home,
teniu l'excusa
de cara a la cinquena,
cinc anys,
cinc curs,
nous...
A veure,
no ho sé.
Gràcies a l'Oriol.
Gràcies a l'Oriol.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
adéu-siau.
No seria com m'heu pogut sentir,
doncs,
això que està molt interessant,
que 3.000 euros,
que tens l'oportunitat
de fer el que seria
el teu curtmetratge,
poder enregistrar-ho,
i a més a més,
sobre el guió
que tu has,
que tu t'has primit
al cervell,
doncs,
intentant fer-te ben fèl·lo.
I tenim un noi
que es diu Jordi Castellbi,
Jordi,
sisplau,
posa't això.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Jordi li he pregat,
ha fet un kit-kat,
estava parat,
perquè estava allà
amb l'ordinador
i d'on ha dit,
vinga a escriure,
vinga a escriure,
vinga a escriure,
i li he vist que parava
un moment,
que s'aixecava,
que estirava les cames.
Què tal?
Bé, bueno,
de moment,
doncs,
de fent,
de mica en mica.
Explica'm una miqueta,
fruixet,
perquè ningú t'escolti,
la idea que has tingut.
Es pot dir o no?
A veure,
sí, sí.
Bé,
és que se m'han acudit
diversos frentes de batalla.
Diversos frentes.
Per dir,
d'alguna manera.
Però la premissa argumental
de totes
és el fet
de dos estranys
passejant,
no?,
per un lloc
que no és el seu.
Una de les idees,
no sé,
doncs,
és que troben
algun objecte
que a un li recorda
alguna cosa
que havia tingut
a la infància,
no?,
l'agafa
i se n'adona
que realment
és l'objecte
que havia tingut
a la infància
i la història
en funció
de la búsqueda
d'on ha sorgit
aquest objecte
per què està allà,
etcètera,
etcètera,
no?
Una altra,
doncs,
és una situació
quasi d'acord
com de
dos oficials
que van,
de la Marina
o del que sigui,
que van
tenint converses
ingenioses
sobre el port,
etcètera,
etcètera,
van a petar allà
i comencen a discutir
sobre una de les figures
que si és molt cutre,
que si no sé què,
sí,
però li regalaré
a la meva mare,
que els dirà que la mare
és cutre,
no sé,
coses així,
simplement són simples idees
a desenvolupar,
de moment només estic pensant
idees a desenvolupar,
no tinc res en profunditat.
Sílvia,
la primera vegada,
digue'm,
jo li volia preguntar,
com es deia aquest noi?
Com et dius?
Es diu Jordi.
Jordi,
escolti,
tu per on comences
a fer un curtmetratge?
T'imagines personatges,
l'ambientació,
estructuralment,
com s'estructura això?
Doncs,
simplement penso en els elements
que tinc
i d'aquesta volta
sorgeix
una imatge
o una frase,
una paraula
i a partir d'allà
vas endavant
o vas endarrere.
Vas fer com un brainstorm
d'apuntar tot el que et va
anar passant pel cap?
Sí, sí, sí,
bàsicament és això.
Vull dir,
és bastant intuitiu.
La veritat és que no s'ha deixat
mai cap mena d'estructura
prefixada,
simplement és
que és el que em desperta,
o sigui,
imatges que trobo
que són interessants
relacionar-les
amb diàlegs
que poden sortir
d'aquesta imatge
o viceversa.
És un procés
una mica abstracte.
Doncs et deixo
en mans de la Sílvia.
La Sílvia,
em sembla que estava
a punt de preguntar-li
si era la primera vegada
que participava.
Exacte,
exacte,
és la primera vegada
que participes?
Sí,
per mi és la primera vegada
aquesta.
Explica'm una miqueta,
quan vas sementar-te
que es feia precisament
aquest amena de concurs,
què és el que vas pensar?
M'apunto de seguida,
t'ho vas rumiar una mica?
No,
la veritat és que
ho vaig decidir
bastant ràpid.
El que més em vaig mirar
és que no em coincidia
amb els examens.
Important.
Ja està.
I el que més va ser,
si algú s'hi vol apuntar,
no, no,
doncs hi vaig jo sol i està.
O sigui,
i a més a més,
és veritat que ell és molt valent
perquè ara mateix està sol,
encara que hi ha molta gent
al teu voltant,
però que tu has d'estar concentrat
pel que has de fer
i tirar-ho endavant,
no?
Sí, sí,
és el que s'ha de fer,
és el que toca.
Jordi,
per acabar,
si t'emportessis els 3.000 euros
tinguessis l'oportunitat
de fer el teu curtmetratge,
has pensat en algun actor actiu
que t'agradaria treballar
o almenys que participés
en aquest curtmetratge?
D'entrada no puc pensar
en aquests termes
perquè primer s'ha de desenvolupar
la idea
i si pensés en aquests termes
em condicionaria amb la idea
i primer haig de tenir la idea
i després ja em buscaré a la vida.
Molt bé,
Aquest xiquet sap el que es fa
aquest xiquet, eh?
Oh, i tant, i tant, eh?
Tot i que tampoc sóc burro,
no pensaré en una idea
que sigui impossible de fer,
sempre dintre
de les meves possibilitats,
però que sigui
interessant per si sola,
no condicionada a cap persona
ni contactes
ni res per l'estil.
Jordi, jo tinc una pregunta
també de tipus així
com més físic, curiositat.
A veure, has de passar aquí
24 hores
perquè suposo que fins l'última hora
no ho tindràs tot enllestit, no?
Això ja ho tens clar.
Sí, sí.
Què t'has portat per passar la nit?
Algun tipus de tentempié?
Zona d'avituallamiento?
Una maquineta de feitar?
No, no ho sé, no ho sé.
No, però aquí
aquí ens alimenten
a base de pastes i cafè.
Bueno.
I també tindran avituallamiento
que ens ho han comentat abans.
Sí, però no t'has portat res tu de casa
de dir, mira, jo és que sense...
No, no, no.
amb xurruques no puc passar per dir-ho.
No, no, no.
Jo he venit a col·lapuesto.
La meva jaqueta,
la roba de sobre...
I cap fetitxa, cap cosa,
cap objecte que et doni bona sort?
No, no, no.
O que t'inspiri?
No t'has portat la musa avui?
A pelo, a pelo.
Potser m'hauria de portar música, veus?
Això sí, no et diré que no, però mira.
Mira, uns woman i tal.
Llàstima.
Sí, uns woman, però bueno.
Una cosa, Núria, que llàstima
que d'haver-ho sabit abans
i fins i tot ens portem el trage de bany
perquè després la piscina...
Bé, la veritat és que m'està mirant la piscina
i si l'aigua està suficientment bé
no m'importarà tenir trage de bany o no, eh?
Bé, de cara a la matinada
ja crec que no s'estingeix massa.
Sí, va, llavors ja...
Jordi, gràcies.
De res.
Adéu, bona tarda.
Núria, no sé si puc parlar amb una noia
en són el temps,
perquè sé que anàvem el temps
una mica t'ha comptat.
Tenim minut i mig,
però sí, per fer-li quatre preguntes.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
Àlia.
Hola, Àlia.
Què tal va la idea?
Doncs, perdó, mira,
ara estic intentant fer una primera sinopsi
per aclarir-me una mica les idees
i a veure si la cosa pot tirar per aquí o no.
Inspira o no aquesta fotografia?
Doncs m'ha costat, m'ha costat,
perquè hi ha molts elements
i no saps molt quin agafar
i també hi ha la possibilitat
de fer una cosa molt típica
i aleshores, doncs,
que faig una idea original
i no se sap ben bé com fer-ho.
Doncs que vagi de gust les 24 hores.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau, bona tarda.
Doncs, Rogeu, deixaríem aquí
i recordem que demà a les 5 de la tarda
és quan es tanca,
precisament,
i esperem que amb molts guions,
amb moltes idees
i, sobretot, amb un guanyador,
guanyadora,
que no ho sabem perquè hi ha noies i nois.
El que sí que hem pot veure,
que allò que dius,
aquí, desquadre, cinc persones,
almenys a l'estat on estem nosaltres,
no n'hi ha.
Sí que ens han dit
que hi ha molta gent
que ha sortit fora al jardí,
a un jardí on hi ha una piscina,
que comentàvem abans,
i que allà, precisament,
també hi ha d'altres grups
que han buscat l'aire lliure
per inspirar-se.
Hi ha una miqueta de tot,
gent que s'ha quedat davant de l'ordinador,
d'altres que han sortit fora
i saber que no faltin.
I el que vull aquí
són les idees
per treure aquests curtmetratges.
Doncs, Sílvia García,
moltíssimes gràcies
per apropar-te cap a l'hotel
a Imperial Tarracó
i conèixer aquests joves guionistes,
potser, futurs promeses del cinema.
Ja ho veurem.
Oh, no se sap mai.
Al millor, tenim per aquí...
Bé, no vull dir noms,
perquè precisament això,
per no avançar ningú,
però és que no se sap.
Ah, fes contactes.
Tu fes contactes, Sílvia.
Ah, farem tèpots a tots,
per si les mosques.
Gràcies, Sílvia.
de l'hotel Imperial Tarracó,
fa Tarragona Radio,
bona tarda.