Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Andrés, el 25 de desembre.
Fum, fum, fum.
Peig, és que no la sabia jo.
Però, sí, és una pel·lícula molt clàssica, aquesta.
No, però a Nadala.
A Nadala.
Ai, em sap que és una pel·lícula clàssica.
El 25 de desembre.
Fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet gros i blanquet, gros i blanquet.
No la coneixia jo, aquesta.
Que hi haurà una de pluja gràcies al meu cas que hi hauràs.
Demà que no tenim programa, Andrés, que t'aviso ara.
No hi ha programa demà?
No.
No, perquè te prepara els torrons, que ve la família,
que s'han tenit, plàstida nit, que és demà.
Carai, i tots canteu així?
No.
No, gràcies a Déu, si no, d'una en salveu, eh?
D'una en salveu.
Si no, no vinc.
Bé, diuen que per Nadal, si...
Que deu vella ser corral.
Exacte.
Veus?
Que ha passat avui.
No l'havies convidat a casa teva, ara em vius aquesta altra.
Clar.
Vale.
Captada, captada la directa.
Captada, directíssima.
Però no tenim algun conte, Andrés, avui, per acabar.
És que estem més contents que mai avui, eh?
Avui tenim un que es diu, mira, avui tenim un que es diu les sabatetes vermelles.
Jo espero que t'agradi i que aprenguis a comprar-te sabatetes.
Anant cap allà.
Què és això de que m'aprengui?
Bé, ara parlem millor.
Escolta, escolta-ho, escolta-ho.
Ho sentim, ho sentim.
Vet aquí que una vegada hi havia un sabater que va passar-se mitja nit treballant
per fer unes sabates vermelles a una nena veïna que es deia Karen.
La Karen vivia amb la seva mare, que estava molt malalta i, a més, eren molt pobres.
Karen, com has estat tan bona noia, mira què t'he fet.
Espero que aquestes sabates et faran molt feliç.
Oh, gràcies.
Però aquella nit
L'home!
Es va morir la mare de la nena.
El dia de l'enterrament, la Karen es va posar les sabates vermelles.
Sabia que no eren adequades, però no en tenia d'altres.
Oh, quines sabates més boniques!
Però ara m'he quedat tota sola.
Atura't!
Què fa aquesta noia plorant?
Pobrissona, per què plores?
Quan aquella senyora va saber que la Karen s'havia quedat òrfana,
va parlar amb el rector per adoptar-la com a filla seva.
la Karen va pensar que aquesta bona sort li venia per les sabatetes vermelles.
La senyora li va comprar molta roba nova a la Karen, i també sabates, i la va fer anar a l'escola.
Però la Karen estava trista, perquè li van fer llençar al foc les sabates preferides.
I cada dia la Karen pensava en aquelles sabates vermelles.
Ah, com m'hauria agradat poder tornar a dur aquelles sabates vermelles.
Karen, em sembla que ja és hora que et presentem a l'església.
Demà anirem al poble i et comprarem roba i sabates noves.
Què et sembla?
Està bé, àvia.
A la sabateria, la Karen va veure un parell de sabates vermelles,
i va tenir moltes ganes de quedar-se-les.
Doncs trobo que et queden molt bé.
Ho diu de debò, em puc quedar aquestes sabates?
La senyora, que tenia molt mala vista, no va veure que eren vermelles.
Si ho hagués sabut, no els hi hauria pas comprades, perquè no eren sabates per anar a l'església.
Oh!
Un vell soldat que s'estava a la porta de l'església, li va veure les sabates, i va dir...
Aquestes sabates t'aniran d'allò tan bé quan comencis a ballar.
A l'església tota la gent es mirava les sabates de la Karen.
Ella, però, n'estava molt i molt contenta.
Durant el sermó, la Karen es va passar tota l'estona pensant en sabatetes,
i no va escoltar les paraules del rector.
Ah, quan podré ballar amb aquestes sabates tan boniques!
De tornada cap a casa, la Karen i la senyora van tornar a trobar el soldat, que va dir...
Quines sabates de ball tan boniques!
Llavors, la Karen ja no va resistir més, i es va posar a fer uns passos de dansa.
Les sabates van començar a ballar soles.
Ella volia parar, però no hi havia manera.
Amb molt d'esforç, la gent va arribar per fi a treure-li les sabates dels peus.
A partir d'aquell dia, les sabates vermelles es van quedar ben desades a l'armari, tancades amb pany i clau.
Al cap de poc, la senyora es va posar malalta i va haver d'estar-se al llit.
La Karen li estava molt agraïda perquè l'havia adoptada, i va esforçar-se molt perquè no li faltés res.
Però al poble s'hi havia de fer aviat una gran festa.
La Karen es va posar molt contenta quan va rebre la invitació.
La Karen, filleta, em sap molt greu, però queda't.
Sí, àvia, és clar.
Però en el seu cor no hi havia altra cosa que un parell de sabates vermelles.
M'agradaria tant posar-me-les i poder anar a la festa.
Bé, m'imagino que no passarà res perquè me les emprovi.
Però les sabates tenien unes altres intencions.
Un cop se les va haver posades, no va poder parar de ballar.
Karen! Àvia!
Així va ser com la Karen va anar ballant a la festa.
Un cop allà, no va poder parar de ballar.
Fins quan volia descansar una estona, les sabates no la deixaven.
I encara pitjor, les sabates feien el que volien i la Karen no ho podia evitar.
Al cap d'una estona, la Karen va acabar anant-se'n de la festa.
I tot ballant va sortir del poble i es va perdre pel bosc.
Socor, sisplau!
La Karen va veure que la senyora que l'havia adoptada s'havia mort sola, perquè ella l'havia deixada per anar ballant.
Déu meu, perdona'm, perdona'm el que he fet.
No hauria d'haver deixat la meva àvia sola quan més em necessitava per anar ballant.
Porta'm amb l'àvia ara mateix, t'ho demano, porta-m'hi.
Et prometo que no tornaré a deixar-la mai més.
La Karen, l'havia, vina'm-hi.
La Karen, l'havia, vina'm-hi.
Així que t'has adormit.
Àvia, que contenta que estic. Ja no estàs malalta.
I des d'aquell dia, la Karen es va esforçar molt per fer companyia a la seva benefactora
i va desar les sabates vermelles al fons de l'armari.
I d'aquesta manera s'ha acabat precisament això de sant, les sabates vermelles al fons de l'armari.
Andrés, que ja hem acabat, eh?
Ja hem acabat, ja estàs, estaves amb Badalit, eh?
No t'he notat, t'he notat.
Sí, estava acabat escoltant el conte aquest.
Mira que m'agrada, amb el que a mi m'agrada ballar no tindre aquestes sabatetes.
Veus, veus, i ara que vénen festes, te vindrien de bé amb aquest talonet.
Felices festes a tothom i espero que el dilluns ho puguem tornar a explicar.
I tant, i tant.
I puguem sentir un altre conte.
Vinga.
Fins bones festes a tothom.
Exacte, a veure on es passa d'aquests dies de festa.
Molt bé, a casa, a casa.
A casa, a la família, no?
A casa, a la família, no?
Aquí, sí, sí.
I tant, i tant.
Bones festes.
Bones festes, Andrés.
Fins dilluns si tu vols.
Gràcies, adéu-siau i bon cap de setmana.
Gràcies, gràcies.
Gràcies.
Bones festes.
.
Fins demà!
Fins demà!