Bona nit
Bona nit
Jordi Roca del PP, bona tarda
Bona tarda
Gustavo Quadrado del PSC, bona tarda
Bona tarda
I Gerard Castells encara lesionat d'Esquerra Republicana, bona tarda
Bona tarda
Com esteu? Noteu una mica de sensació, una mica de tranquil·litat, que ja els temes, doncs, es comença a parlar de política ja?
Home, jo crec que es parla de política potser amb menys tensió, ja no diré les últimes dues setmanes perquè crec que són un parèntesi especial que ha succeït, sinó que en els últims dos o tres anys, la situació és molt més tranquil·la.
A veure, també el govern encara no està dinomenat i per tant no ha pogut fer res. Però jo crec que ja no hi ha tanta crispació com hi havia l'ambient de fa pocs mesos.
Teniu la sensació que està?
Home, jo crec que sí, que ha baixat una mica la crispació amb respecte a fa una setmana o dues setmanes, però bé, que encara no hem arribat a aquell punt de normalitat política, no?, que és desitjable per tots.
Suposo que surtin d'unes setmanes tan mogudes com hi ha hagut darrere, doncs, encara el procés una mica, encara li queda una miqueta de temps, però espero que arribem d'hora.
Jordi Fede, què penseu?
Home, crispació menys. El que passa és que jo crec que normalitat tampoc, perquè el que estàvem comentant ara fora de micròfon, no?,
amb aquestes denúncies que han fet contra les manifestacions del Partit Popular, tampoc és que sigui un ambient normal, pacífic dintre del que és la política,
en el qual jo crec que normalitat, normalitat tampoc.
Així que és veritat que ara potser la gent està més pendent de quins seran els propers ministres,
les properes persones que formaran l'equip de govern del Zapatero, que una altra cosa.
Ara en parlarem de tot això. Jordi, quina sensació teniu?
Jo, després de les eleccions, ara que queda temps, jo crec que ara s'ha de donar una mica de temps,
tots calmar-se una mica i, sobretot, despolititzar una mica la vida social.
O sigui, ara qualsevol cosa estava polititzada.
És a dir, l'escola, les associacions de veïns, l'esport.
Jo, sentir comentaris de política amb tertúlies esportives o llegir al Mundo o a l'esport,
comentaris polítics ja era una mica la salserocitjació de la vida política.
O sigui, fer tot, jo crec que això seria fora bo que ho deixéssim una mica,
que es calmessin una mica els fums, que no tothom fiqués cullera,
perquè, si no, es desvirtua.
És a dir, tu ets d'una associació de veïns o fas política o fas d'un partit?
Perquè molts problemes no tenen res a veure amb el color.
A veure si hi ha una miqueta de temps, una miqueta de calma,
que entrin els nous governs, a la Generalitat que es comenci a veure ja,
perquè, clar, quan hi ha període electoral no es fa res i a veure què tal.
Doncs parlem d'aquests nous aires, d'aquest relleu de poder,
que, de fet, de moment passa només per ser un rumor.
El Gustavo ens podria posar al dia, bé, del que no hi ha res confirmat,
els rumors que corren, de qui seran els nous ministres?
No, no hi hauria res confirmat, que jo sàpiga,
o sigui, tampoc és que a mi m'arribi la informació, òbviament, no?
Però, bueno, sí que s'estan sentint noms,
sí que sembla que està una mica més definit el tema del senyor Bono.
Què passa amb el senyor Bono?
A veure, que potser és de les coses que ha aixecat una mica més de polseguera,
dels nomenaments que ha aixecat més polseguera.
Bona defensa.
Bona defensa.
Havia d'anar a l'Interior, que és al Ministeri de Seguritat,
que li anaven a dir, li volen dir ara,
però es veu que altes instàncies de l'Estat preferien que anés a defensa.
Jo crec que ell mateix també ho preferia anar a defensa.
És que no ho sé, és que tampoc...
O sigui, no ho sé, és que de veritat...
Bueno, en el cas hipotètic...
Jo he llegit una notícia en la qual Carmen Jacón confirmava ella mateixa,
no sé si és veritat, jo suposo que sí,
que aniria de vicepresidenta del Congrés,
a la taula del Congrés,
amb el senyor Marín, que seria el president,
i després també Pedro Solves, que seria el ministre d'Economia.
És així els noms que potser estan una mica més confirmats.
I el Sebastián, assessor econòmic, el Pedro Sebastián, o...?
Sí, Miguel Sebastián, sí.
Ministeri d'Economia, has dit?
Pedro Solves, que és el comissari d'Economia de la Unió Europea.
Què en penseu?
Si fos així, sempre és parlar per parlar,
perquè, clar, com diem, no hi ha reconfirmat, eh?
Però si fos així, quina impressió us dona?
Perquè el Ministeri d'Economia és un dels d'altres més...
Depèn del president de govern,
perquè ell amb el Felipe ja va dir que a Espanya no entrava l'euro ni de conya.
Llavors ara amb Zapatero, a veure què li deixen fer.
Home, jo crec que és una persona que a part ja havia ocupat el...
L'havia estat ministre d'Economia en l'època socialista
i que ha estat molts anys comissari europeu.
Vull dir que és una persona amb molta credibilitat,
tant a nivell nacional com internacional.
Jo crec que dins de...
S'ha deia molt que també podia ser el Miguel Sebastián
el que fos ministre d'Economia,
però bueno, si és el Pedro Solve,
jo crec que és una persona que ja té experiència en aquest camp.
Se'l troba al país collonut en tema econòmic.
Se'l troba amb la caixa plena...
Home, el Pedro Solve...
Se'l troba amb la caixa plena,
que l'altra vegada que va ser ministre se'l va trobar fet un...
Home, també va fet molta feina,
que va ser l'última etapa socialista abans d'entrar a la Partit Popular.
Sí, però ni pensions, ni entrar amb l'euro...
Perquè se'l va trobar...
Jo no sé com és, o sigui, el temps dirà, no?
Bé, jo crec que s'ha buscat una mica...
En aquest tema s'ha buscat una mica
el que és una mica...
Una persona que tingui una mica de relleu a nivell internacional,
sobretot dins d'Europa,
que ha sigut comissari econòmic a la Unió Europea
doncs ja té una credibilitat,
ja ha treballat amb empreses, amb empresaris, amb països,
ha fet una bona feina
i a part és una persona de partit de fa molt de temps,
i també és una garantia cap a...
Volver el felipisme.
Mentre no torni de l'esneritmo, mai més.
José Bono, com a possibilitat que sigui ministre de Defensa.
Què us reporta José Bono?
Què en penseu d'ell?
Perquè, clar, és un home polèmic, jo no.
Dependrà del president.
El que manes és el president de l'OB.
Òbviament, depèn de la política que tinguem.
si es posa molt de relleu a una política militarista,
llavors sí que té molt de relleu el que pugui fer o deixar de fer
o les actituds que pugui tenir,
les declaracions que pugui tenir un ministre de Defensa.
Si, com sembla,
intenta que el tarannà militar,
o la part militar, diguéssim, de l'Estat,
sigui més de cooperació i d'ajuda a països
que tinguin problemes per mitjans de Nacions Unides
i no una política més bel·licista,
llavors sí que jo crec que en aquest aspecte
jo crec que sí que ho pot fer bé.
I no és un paper tan important com podia ser un secretari,
o sigui, com podia ser als Estats Units,
el ministre de Defensa,
que aquest sí que és molt important el que diu
o que deixa de dir,
perquè influeix molt a les polítiques del propi país i externes.
o el nou Ministeri de la Vivienda,
Rescatado del Franquismo.
A veure quines polítiques farà.
Què no opineu de la creació d'aquest nou ministeri?
Gustavo?
Jo crec que...
No, no, no, el tripartit,
perquè el tripartit també serà Madrid.
Ara, jo, el que al·lucino,
jo ara em fa por parlar català,
perquè jo mai havia sentit parlar de castellà
a tanta gent amb ganes de ser ministre,
perquè el Carot, el Puig Sarkos,
tothom ara ha mort per ser de la Real Acadèmia de la Lengua.
Home, no, crec que...
Ja va dir el Partit Socialista que volia governar en solitari.
Ah, per això ara tornarem al català.
El que passa és que jo crec que la declaració socialista és una
i les ganes i les intencions dels altres és una altra.
Jo crec que hi ha gent del tripartit de Catalunya
que sí que li interessaria i voldria formar part del govern espanyol,
el que passa és que s'han trobat que el Zapatero,
des d'un primer moment, he dit que vol anar en solitari,
però jo estic d'acord que ganes a moltes persones d'Esquerra Republicana
no els faltaria d'entrar a governar amb el president espanyol,
que s'han trobat amb unes declaracions taxatives des d'un primer moment
i se s'ha tancat el pas.
Però aquestes ganes...
Prou clares per el senyor Puig Acós,
en les quals deia que el compromís que estava aquí a Catalunya
amb el Partit Socialista,
llavors era extensiu a les relacions que tingui el PSC amb el PSOE
per poder aconseguir els acords que s'ha arribat.
Seria absurd intentar,
i jo crec que amb el neutre anar de govern que té Esquerra Republicana
seria absurd considerar que un partit nacionalista,
molt centrat i que està governant ara mateix a Catalunya,
intentés agafar ministeris a Madrid.
L'únic problema que podia generar una mica de problemes d'incomprensió.
Jo crec que el tripartit que vol traslladar
és una manera de veure Espanya una mica diferent,
llavors si ens ho creiem de veritat,
el que s'ha de fer és una mica pelotinament,
perquè no és fàcil que comprengui gent,
per exemple d'Extremadura o gent de Castellà de Manxa,
que comprengui aquesta idea d'un dia per l'altre
quan durant molts anys s'hi hem aixecat amb un altre tipus d'idees.
Però si portem...
Aquestes declaracions del Puigcercó són posteriors a les eleccions.
Jo et recordo que si fas un seguiment de les declaracions
que feien els leaders d'Esquerra Republicana,
en concret el senyor Carot,
que després s'ha renunciat a la seva acta de diputat,
per la qual cosa no sabíem qui aniria encara a Madrid,
et recordo que no només el Carot, sinó també el Puigcercó,
anaven dient en la seva campanya electoral
que si ells podien i tenien la possibilitat
d'entrar a governar a l'estat espanyol,
ho faria.
Per la qual cosa,
les declaracions del Puigcercó són posteriors
al que el senyor Zapatero digués
que volia governar en solitari.
Però abans que passessin aquests resultats,
abans que el senyor Zapatero
tanqués qualsevol tipus de possibilitat,
els leaders d'Esquerra Republicana
van declarar que sí que entrarien si podien.
Els leaders d'Esquerra Republicana
van declarar que tenien la clau del govern d'Espanya,
que no vol dir exactament...
La clau és complicat.
La clau és una roda de premsa.
La clau és intentar dir al seu electorat
a fi de comptes que no facin vot útil,
i s'ha demostrat que li ha funcionat
a Esquerra Republicana,
perquè el creixement ha sigut bèstia.
No crec que hi ha hagut gent d'Esquerra Republicana
que hagin votat socialistes per fer vot útil.
I li ha funcionat bé.
Era una mica que intentava dir al seu electorat
que votar a Esquerra Republicana
era prendre una decisió
perquè ells tindrien la clau.
Llavors, no s'ha de confondre
i no m'entrada.
A veure, a veure, a veure, a veure.
Gerard, expressa't.
Pobret, que he intentat entrar dues vegades.
Per al·lusions,
a veure, jo,
des del punt de vista d'Esquerra Republicana,
el fet que hi hagi o no hi hagi ministres a Madrid,
evidentment, potser sí que hi ha gent
que volia que hi haguessin ministres a Madrid,
de totes maneres,
potser no tantes ganes
com des de determinats sectors de Convergència i Unió.
Però, bueno, jo en aquest cas
no entraré en aquest cas de l'Itomés.
De totes maneres,
Esquerra Republicana...
Bueno, sí que hi he entrat,
però ho faré veure.
Ara, per al·lusions,
em tocarà a mi, si poso.
Però, de totes maneres,
Esquerra Republicana té uns pactes
amb el PSC aquí a Catalunya,
entre els quals
hi ha la reforma de l'Estatut
i el finançament.
O sigui, el fet d'entrar o no entrar
en un govern a Madrid
tampoc no condiciona
la política d'Esquerra Republicana,
perquè nosaltres hem arribat
amb uns acords del PSC
que es va comprometre
que el PSOE, si governava,
els intentaria fer.
O sigui, el fet,
evidentment,
possiblement sí que hi havia gent
que tenia ganes,
però que el fet
de ser-hi o no tenir ministres a Madrid
no condiciona
la política d'Esquerra Republicana,
en aquest cas.
Bueno, suposo que això
que determinats líders de Convergència
volguessin formar part
del govern de l'Estat,
suposo que ho tinguin
a haver comunicat
tot un particular,
perquè durant la campanya electoral
sempre s'ha dit
que Convergència
no entraria a governar
en cap partit polític
el govern d'Estat espanyol.
L'únic que faria
és arribar a acords puntuals
per temes concrets
que interessessin
i que beneficien a Catalunya,
però que mai, mai,
es formaria govern
independentment del partit polític
que tragués
millors resultats
a l'Estat espanyol.
Per tant, o t'ho han comunicat
de tu de forma diferent
a la societat catalana
o durant tota la campanya electoral
des de Convergència
s'ha dit que mai
entraríem a governar
independentment
del partit polític que hi hagués.
I no confon,
no confon el tema de la clau
amb el tema de la...
de formar part de govern,
perquè una cosa
és la roda de premsa
que fa el senyor Carot
ensenyant la clau
i una altra cosa
són les declaracions
que han fet
durant tota la campanya
en mítings
no ensenyant la clau,
però que han dit
que si podien formar part de govern
ho formarien.
En la qual són dues coses diferents,
una roda de premsa
amb la qual s'ensenya la clau
i una altra cosa
són les declaracions
que durant tota la campanya natural
han fet els mitjans de comunicació.
Jordi.
Jo,
des del meu punt de vista personal,
crec que els dos us equivoqueu.
Jo crec que si tu ets catalanista
el que vols és tenir
ministres a Madrid,
que és on hi ha el poder
i és on pots beneficiar a Catalunya.
I després de cara a la galeria
està molt bé dir
no, jo sí, tu no,
tu més, jo més,
però on hi ha el poder
és a Madrid.
On hi ha part del poder
que és com beneficies a Catalunya
és a Madrid.
i el normal és que
volguéssiu
estar on està el poder,
sigui a Brussel·les,
sigui a Madrid
o sigui a Barcelona.
I la forma de beneficiar
per aplicar les teves fórmules
és tenir,
des de lluny,
segur que no faràs res.
Per mi,
si tu ets catalanista
i vols beneficiar a Catalunya,
ara amb l'escenari,
no pots plantejar-te
escenaris hipotètics
que no existeixen.
Tu el que vols
és la pela
i vols el poder
i vols gestionar
i vols impulsar
les teves polítiques
que tu penses...
Pensa que des del ministeri,
no sé fins a quin punt
tens aquesta facilitat de moviment
perquè, clar,
si ets ministre
estàs supeditat.
Segur que de fora
del ministeri
no tindràs.
Clar,
evidentment,
com tot,
home,
és que governar
no és l'art de fer-ho tot perfecte,
sinó tothom serviria,
ja plegaríem
perquè qualsevol
ho podria fer,
però si pots beneficiar a Catalunya
ho faràs més
des de dintre del ministeri
que des de fora.
és que jo no ho he fet gaire.
No ho he fet gaire.
Jordi,
que fora,
això que has dit.
Es pot arribar a beneficiar a Catalunya
mitjançant pactes,
això no...
Sí,
però al final
la gestió diària
i les decisions diàries
i un nom de coses...
No,
però també comporta
una major implicació
i un major risc
a poder
cremar-se dins d'un govern.
Tu,
perquè ho dius,
és del partit socialista
i és normal
que no vulguis compartir.
Però si Esquerra Republicana
i Convergència
creuen que les seves polítiques
són les millors per Catalunya,
independentment
de la resta de l'estat.
Però això s'acorda,
això és pacte.
Ah,
però el que han de fer
és que no estarà gens d'acord
amb això
perquè està pactant
amb governs centrals
durant un munt d'anys,
des del 93,
em sembla,
i mai ha governat.
Sí que és veritat
que hi va haver una època
que potser hi havia
una part de Convergència
que sí que considerava
que tocar una mica
de...
tocar algun ministeri
i seria positiu,
però mai han governat
i jo crec que Fede
no pot estar d'acord
perquè li estàs dient
llavors que no han fet mai
res per Catalunya
perquè no han tingut
cap ministeri.
No, no,
jo no et critico
la posició d'Esquerra
o de Convergència.
Jo et dic que per mi
si volguessis
el que has de fer
és estar a la pomada.
Has d'estar allà
i jugant-te
i equivocant-te
perquè, clar,
el poder el que té
és que t'equivoca,
però encertant-la.
I si tu estàs convençut
de les dades polítiques
és que si no governes
com el tripartit de Catalunya
oi, que no li han donat
la presidència a Maragall
oi, que volen carteres
i esport
i no sé què.
Doncs per què?
Perquè estàs convençut?
I l'escenari és aquest.
Independentment
que tu tinguis
uns plantejaments
que t'agradaria
una Catalunya independent
o no,
ara,
ara,
el 2004,
l'escenari és aquest
i tu has de voler
fer jugar
el teu programa.
En cap moment
jo no he dit
que no volia
que Esquerra Republicana
tingués ministres.
O sigui,
que sí que ho voleu.
No,
depenent de les circumstàncies
amb les condicions
amb les que s'entra.
Evidentment,
però jo no he dit
no,
i no crec
que el fet
de tenir o no tenir
ministres a Madrid
estigui enfrontat
amb la nostra
essència ideològica.
Amb la nostra coherència,
sí.
No,
coherència.
Perquè canvieu el discurs
cada dos dies.
Nosaltres canviem el discurs.
l'esquerra ha criticat
sempre la Converència i Unió
pels pactes
que ha pogut fer
a Madrid.
Això ho ha criticat
l'esquerra.
No amb els pactes
sinó amb qui es pacta
que és molt diferent
i amb quines condicions.
Estem aquí dient
que...
Sortim en una campanya
inclús que Convergència
diu prou ja
de riures de Catalunya
o com...
Prou de fer mal a Catalunya.
Prou de fer mal a Catalunya.
Collons,
vostè pacta en vuit anys
amb el Partit Popular.
No pudeu arribar
a dir-ho al Partit Popular.
A veure,
són coses
totalment diferents.
No, no és diferent.
No pots dir...
Això és un canvi
de discurs.
Perquè estàs pactant
una persona
que després estàs dient
a tothom
que és que t'està fent mal.
Ostres,
però què passa?
És una mena de masoquisme.
I vosaltres governareu
amb la posició
de derrotarem el PP?
Perquè era el que dèieu
a la campanya.
Un cop derrotat
ja no governareu.
L'única alternativa
factible
per fotre fora el PP.
Nosaltres no anàvem
a fer la guitza.
No anàvem a fer la guitza.
No anàvem a derrotar el PP.
Derrotar en unes eleccions
és derrotar.
No s'han guanyat el poder.
És derrotar,
es fot fora
o es fa la guitza.
Nosaltres érem
l'única alternativa
per veritablement,
com s'ha demostrat,
derrotar el Partit Popular
i trobar el del govern
i ja està.
I els ciutadans
han decidit
en aquell moment
que volien
trobar fora el PP
i han votat l'única opció
que jo crec
que era l'única factible
per fotre fora el PP.
Els demà
és per, mira,
si volem fotre el PP
ho fotrem
i fer la guitza.
Jo el que he intentat sentir
és que
es pot pactar
sempre que es treguin
interessos
per Catalunya.
Això és el que ha fet
la Convenència de l'Unió
d'altres molts anys.
La Convenència de l'Unió
l'únic que ha fet
pactar
amb el govern central
ha sigut
en benefici de Catalunya
o almenys
aquesta ha sigut la intenció.
Hauríem pogut tindre
els nostres encers
i els nostres desencers
perquè això és normal
que pugui passar
en cada partit polític
que una decisió sigui encertada
o que una decisió
pugui ser desencertada.
Però si s'ha pactat
i s'ha pactat
era perquè es considerava
que era beneficiari
per Catalunya.
Després s'ha pogut demostrar
que hi ha hagut
determinats partits polítics
o determinats governs
que en comptes
d'ajudar a Catalunya
que tu,
ara Jordi,
deies,
home,
has de tindre ministres
per ajudar a Catalunya.
Val tu,
s'ha tingut un govern sencer
i no heu ajudat a Catalunya.
Una altra cosa és...
Això ho diràs tu.
Potser no hem ajudat
a Convergència.
No, perdona.
Però de moment
la Generalitat
quan va entrar
no tenia ni envidia
de peles de pressupost
i era un T3.
Tu diguem
les mesures que s'ha adoptat
per part de Partit Popular
a nivell central
que hagin beneficiat Catalunya.
Llavors,
consideres que
Convergència i Unió
ha fracassat
amb els seus pactes
amb el Partit Popular?
No governava
amb el Partit Popular.
Tu has dit
que es pot arribar
a pactes
sempre que siguin
beneficiós per Catalunya
i ara estàs dient
que no ha sigut
beneficiós per Catalunya
a pactar amb el Partit Popular.
A nivell central,
qui ha pactat?
Se'ha donat recolzament.
Se'ha donat recolzament.
Jo que ja sàpiga
en aquesta última legislatura
Convergència i Unió
no ha pactat
amb el Partit Popular.
Qui governava?
Quin partit?
L'últim any.
Diguem-ne,
qui governava
amb el Govern central?
No,
l'últim any no.
La majoria absoluta
del Partit Popular
és als quatre anys,
no un any.
Però s'ha pactat
aquí a Catalunya,
llavors és fa extensible.
S'ha pactat aquí a Catalunya
amb el Partit Popular
i s'ha pactat a Tarragona
i s'ha pactat
en molts llocs
i llavors és fa extensible.
Estem parlant
a nivell central.
Aquí són partits grans,
i són ciutats grans,
llavors sí que implica.
Aquests quatre anys
no ha pactat mai,
o sigui,
no ha governat
amb el Partit Popular.
Evidentment,
no hem format part
d'aquest govern.
És més,
el senyor Aznar
va proposar
a Convenència i Unió
agafar un ministeri.
I què va fer
a Convenència i Unió?
Dic que no.
Això hi ha una carta
del senyor Aznar
enviada a la Generalitat,
enviada al senyor Jordi Pujol,
dient si volia formar part
del...
I va dir que no.
Has estat
que pot arribar acords,
arribar acords
no vol dir
estar governant
amb un partit.
Es pot arribar acords
si beneficien a Catalunya.
Ara estàvem parlant
de governar
i de ministeri.
Estàvem parlant, eh?
Hauríeu d'explicar
com si en teoria
el PP perjudica Catalunya,
que això encara
heu d'explicar
on i per què,
perquè rebeu
el seu recolzament
a la Generalitat.
Vaja, jo no ho faria.
Algú si perjudica
a casa meva
no el deixo estar a casa meva.
Em sembla que estem parlant
d'ambits de tot això
totalment diferents.
A part que hauríeu d'explicar
amb què hem perjudicat.
Jo no he dit
que hagi perjudicat.
Tu m'has dit
els ministeris són per beneficiar.
Jo dic, bueno,
si comparem comunitats autònomes
per comunitat autònoma,
digueu-me
quines han sigut
les més beneficiades
i quines han sigut
les que menys.
A lo millor Catalunya
no està en el rànquing
de les primeres.
Jo en cap moment
de la meva boca
en cap moment
ha sortit la paraula
perjudicar.
No l'he dit mai.
No l'he dit mai.
L'únic que he dit
a Catalunya se l'ha beneficiat
que cadascú
faci el seu judici de valor.
A lo millor
vosaltres considereu que sí
i jo a lo millor
considero que se l'ha beneficiat
menys del que potser
se li podia haver beneficiat.
Això sempre és de comparar.
Això sempre és de comparar.
Però mai he dit
que s'hagi perjudicat.
Això no ho he dit mai.
Com diu el refrany
otros vendran
que bueno estiaran.
Gerard?
No, però a veure...
El Gerard no s'imposa avui.
No sé què li passa.
Digues.
No, perquè és que
si parlem tots alhora
després el Lugier
no se sap.
No perdis temps.
No perdis temps.
No, però a veure
aquí s'està dient
que Convergència i Unió
diu que havia pactat
amb el Partit Popular
a pactes concrets
amb el Partit Popular
a Madrid
per aconseguir coses.
I després has dit
que el PP
no havia donat
les suficients coses
per Catalunya.
i llavors no sé per què...
Bueno, jo sí que ho sé
o m'ho puc imaginar
perquè s'arriba a acords
amb el Partit Popular.
O sigui, s'ha criticat
no, és que el PP
no ens fa l'ús suficient
però en canvi després
s'arriba a els acords
no a aquells
al 80% de lleis
que s'aprovencionen
els importants
que són els pressupostos
l'únic partit que vota
a favor dels pressupostos
del govern
de la Generalitat de Convergència
i del Partit Popular.
O sigui, jo crec
que és totalment contradictori.
La pregunta real és
què fareu ara al tripartit
perquè el 80% dels catalans
no té cap govern
que no sigui del tripartit
perquè ajuntaments
Generalitat i Estat
són del tripartit.
Suposo que ara
això serà la pera.
Totes les feines
seran fixes.
Pujaran als sous
una barbaritat.
La vivenda, bueno,
regalada anirà.
S'obraran, s'obraran
la vivenda social.
S'obraran vivendes.
Mira, imagina't.
Hauríem de viure
una cada dues cases, tu.
Hauríem de fer maletes
cada dia.
Com és que a nivell polític
hi ha tanta aversió,
tan supersticària
cada vegada que dieu pacte?
Per què sap greu pactar
si total és joc de política?
Per què?
Perquè la gent no vol
majoria absoluta
ni vol pacte.
Quan són els altres.
El que la gent vol és governar.
El que tenen els pactes
és que dóna molt de joc.
Perquè, clar,
si tu pactes
estàs condicionat políticament
a el que faci l'altra persona.
Home, si ets prou viu
per pactar...
A Convergència
se l'ha estat matxacant
durant vuit anys
perquè, entre cometes,
pactava amb el PP.
I ara a nosaltres
se'ns matxacarà
durant tres anys
amb rou sense rou.
Perquè pacteu amb Alfonso Guerra.
Exacte.
I amb el Bono.
Alfonso Guerra.
El partit de Rodríguez Ibarra.
A la gent no li agraden
les mayores absolutes.
És una arma molt bona política.
Però, bueno,
els partits
que es curren un programa
i que creuen
en els seus ideals
el que volen
és aplicar
aquest programa
a rejetable, no?
Perquè és una mica
el que és
al final de compte
la seva personalitat
i la seva forma
de treballar.
Llavors,
mentre menys
dificultats
tinguis
per tirar-te cap endavant
plenament
el teu programa
millor.
Però jo crec
que és molt
més positiu
per la ciutadania
i pel país
i per
qualsevol
àmbit
d'actuació
que no hi hagi
majories absolutes
perquè
d'aquesta manera
es veu més reflexada
una mica
el que és
la pluralitat
social
i la pluralitat
de polítiques
i la pluralitat
de visions.
Però t'ho he imaginat
ara,
mitja broma,
mitja en sèrio,
que el govern socialista
fa alguna cosa,
aprova que hi hagi un metro
o aprova que se faci
una nova línia de metro
a Madrid
i ho denega Barcelona.
És que,
evidentment,
el que és lògic
és que...
Serà per culpa d'Esquerra.
Serà per culpa d'Esquerra Republicana.
O sigui,
ara,
el que tenen els pactes
és això,
que la gent
i els de Convergència
vindran i diran
per què pacteu
amb els d'Esquerra
si després...
Jo crec que...
Però és el dolent
que tenen els pactes
que sempre poden utilitzar
el que ha fet
el teu company
de viatge polític
per...
Per guanyar-te'ho tu.
Sí,
però...
Però això de que
les majories absolutes
són dolentes?
Si la gent ho decidís així,
són tan democràtiques
com les minories.
Són dolentes
pels que perden.
Ah,
clar,
són dolentes
pels que perden.
Democràtiques sí que són,
perquè en total
tenim el que decidim.
Això és tan claríssim.
Després dels 4 anys
tenen el poder
de dir
mira,
ja no confio més en tu
i fora.
Perquè quan treu majories absolutes...
Jo no veia
a la Junta d'Andalusia
que digui
no, no,
mira,
saps què?
Donem 10 diputats
al PP
perquè sigui una minoria absoluta.
No, però
la Junta d'Andalusia
el primer que va declarar
va ser
que es pactaria
i s'arribiria d'acords
amb els partits
amb els que ho alts.
També ho va dir
el Partit Popular
i després no ho va fer.
Sí,
però bueno,
nosaltres sabem
el Partit Socialista
durant molts anys
sí que ho ha fet.
A Barcelona ho va fer
quan teníem majoria absoluta
i a molts ajuntaments
s'ha fet.
I em sembla
que a Andalusia
no era necessari.
Perquè si no arribava
a la Generalitat.
no ho sé ben del cert
però a Andalusia
no era necessari
l'última legislatura
pactar
amb el partit
que s'havia pactat
perquè amb un
em sembla
que ja era suficient
i es va pactar amb els dos.
Però això és l'estratègia
perquè voleu arribar
a la Generalitat.
No, però no és necessari.
El que jo te diga...
Encara que hi fos estratègia
però ja és un tarannà.
Perquè si no pacteu
a l'Ajuntament de Barcelona
ara a la Generalitat
hi hauria un govern nacionalista.
O es pot parlar
o es pot fer les coses
per cojones.
Llavors
és la diferència.
El PSOE sempre ho ha fet
molt bé, molt bé.
Molt dialogant.
O millor que el PP segur.
Evidentment.
Home, oi...
No, i ara teniu temps...
El PP ha fet coses bones.
Ara teniu l'oportunitat
de mantenir
aquelles coses bones
i fer de més bones.
Home, ara...
Després el PP haurà de fer
les bones, les bones
i serem un país...
Això serà a Disneylàndia.
El Partit Socialista
el que ha de demostrar ara
és que darrere del discurs
de derrotarem el PP
hi ha alguna cosa més.
Esclar, hi ha un programa.
L'únic que passa és que hi ha...
jo els 100 dies no els diria,
jo diria els 4 anys
que ha de marge
perquè un govern...
Home, s'ha de tornar a muntar
tot el que ha desmuntat
en temes de serveis socials
i educació, etcètera, etcètera,
el Partit Popular
i a mantindre les coses
que ha fet bé
i a part començar a construir coses
que ha fet el Partit Popular
fruit de la seva política neoliberal
que a la qual nosaltres no estem d'acord.
Sense carregar-te les pensions
i l'ocupació, clar.
La pensió...
La vam ficar nosaltres
és una cosa
que nosaltres volem estimar.
Des de quan el Partit Popular
és neoliberal?
Si és socialdemòcrata,
te'n vas a Suècia
i et diuen que...
Home, això el rato no ho dirà.
Gustavo, Jordi,
45 segons
i arribem ja a les notícies.
Queda molta feina per fer,
quedant més tertúlies
per endavant
i, en fi,
que us esperem dijous que ve.
Jordi, Gustavo, Gerard,
fer-te i gràcies.
Hei, hei.