Aquest divendres, concretament a dos quarts de deu de la nit,
torna al teatre a la Sala Trono.
Normalment cada 15 dies tenim programació teatral
dins del Tarragona Cultura Contemporània TCC.
La setmana que ve en tornarem a tenir, eh?
Però centrem-nos en aquesta setmana.
Divendres, com us deia, la companyia Impromptu presenta Impromptu Teatre.
Tenim per parlar sobre aquesta peça teatral
la programadora de la Sala Trono, la Paloma Arfa,
com cada 15 dies.
Paloma, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I la Paloma ja d'entrada ens ha posat en contacte
amb un dels responsables d'Impromptu Teatre,
que és el Raimon Borrell.
Raimon, bona tarda.
Encantat de conèixer-te, eh?
Encantat de conèixer-te, ni que sigui via telefònica.
Cap problema, jo també estic encantat.
Hola, Raimon.
Hola, Paloma.
Una obra que porta el mateix títol, almenys que la companyia,
que és la vostra primera creació.
No, no, no.
Nosaltres, aquest és el quart espectacle d'improvisació que fem.
El que passa que el format sempre és d'improvisació.
Vam començar amb el maig d'improvisació,
que era un joc bastant dinàmic,
i l'hem anat evolucionant fins ara,
que és el quart espectacle que fem,
i que li diem Impromptu.
Em fa la impressió, no sé si m'equivoco,
que no és la primera vegada que passeu per Tarragona.
T'equivoques, em sembla.
És la primera, sí.
Bé, amb improvisació realment,
amb aquest espectacle, sí.
Explica, explica.
Tu ja has estat aquí, eh, Raimon?
Digue'm.
Dic, tu ja has estat aquí o no?
Sí, jo he passat per la sala Trono.
Ah, sí.
Sí, a nivell personal,
la gent molt maca,
als quals els agraeixo moltíssim
que ens donin oportunitat,
tant a mi com a altres professionals,
que intentem fer teatre.
I, bueno, vaig passar per aquí,
sí, vaig col·laborar amb ells
en un programa molt divertit
que es deia La Cortina Vermella.
L'any passat, sí.
L'any passat.
I, bueno, aquest cop portem una altra proposta
que jo penso que és molt canyera,
molt dinàmica, molt divertida
i que m'agradaria molt que la gent veiés
perquè penso que es fa poca improvisació
i, com a mínim, nosaltres n'estem molt orgullosos.
És que en la Folletó, doncs, promocional,
ens explica
que a Impromptu Teatre
pots viure una realitat del teatre diferent.
Els espais, els objectes, personatges
es creen sobre la marxa,
a la vista de tots.
Raimon, fins a quin punt?
Fins a quin punt no tenim uns assajos al darrere?
No, et seré molt franc.
T'ho dic sincerament.
Tenim molts assajos al darrere,
però l'assaig precisament que nosaltres treballem
és a l'estar obert al que succeeix al moment.
Mira, nosaltres tenim...
Bueno, el nostre crit de guerra
és el que diu el públic tria
i nosaltres improvisem.
I, de fet, això és el que fem.
Ho fem en un joc, en un format
que li hem donat nosaltres,
però realment al públic
se li entrega uns papers
on escriu, el que nosaltres li diem,
uns títols,
que són les bases de les improvisacions que fem.
I, en base a això,
fem improvisacions amb categories
que van des de la comèdia musical,
passant pel cine negre,
el culebron de tota la vida,
el teatre postmodern.
I el que fem, doncs, és improvisar.
És que no...
Ja sé que costa d'entendre-ho,
però és així.
Exactament aquest no he vist,
ja t'anava a comentar,
però coincideix que fa dos anys
al Liantiol,
per aquestes dades,
perquè era la castanyada,
tu hi eres, Raimon?
Sí, sí, sí.
I el Toni, alcalde.
Exacte.
Doncs, bueno, és veritat que s'ha de viure,
primer, alguna vegada s'ha de viure la vida,
això.
Ja ho penses.
Jo, sí, en sèrio,
perquè és molt diferent
i és una certa enveja
de no estar a l'escenari, no?
Perquè és molt divertit,
molt dinàmic,
molt viu, o sigui...
Exacte.
Jo, el que us diria és,
no sé,
a vegades amb l'impronto
el que s'ha de fer és veure'l,
com amb tants espectacles
d'improvisació que hem fet,
però realment
l'única fórmula que tenim,
assagem molt
per estar molt preparats
i tenim, bueno,
doncs uns recursos
dels que tirem,
fem categories shakespearianes
i per tant hi ha un treball
a darrere,
per exemple Shakespeareana,
per dir-te alguna cosa,
però a partir d'aquí
el que fem és
estem a la sala,
estem amb el públic
amb el que estem,
que sovint l'utilitzem,
això també us ho avanço ja,
i a partir d'aquí,
doncs que voli la ment
intentar estar
el més lliure possible
per poder crear el moment
i disfrutar
que ens ho passem molt bé.
No sé, Raimon,
com és el teatre llentiol,
però em fa l'efecte
que pel que dius
aquest és una obra de teatre
de proximitat, no?
Com més petita a la sala
i més pròxim
al públic estiguis,
doncs més es crea
aquesta complicitat.
Moltíssim, moltíssim.
Nosaltres, de fet,
improvisem amb tot el que succeeix
al moment.
De totes maneres,
fins i tot tenim categories
amb les que podem treure el públic,
nosaltres baixem el públic,
ens hi barreixem.
No és que sigui una pauta
sempre fixa,
però com que et dic
que estem oberts
en funció del que ens trobem
en el moment,
doncs tot val.
Nosaltres tenim les eines
que som nosaltres com a actors
i a partir d'aquí,
doncs tenim el públic
que també existeix
i que també és una realitat
i una sèrie de categories
que ja us he fet quatre...
Bé,
que heu de veure-ho,
això heu de veure-ho
perquè és la manera, eh?
Però, Raimon,
explica que el públic
només participa activament
si vol,
o sigui...
Sí, sí,
no te'ls espanyol.
Si no pregunten això
de te sacan,
te sacan,
no ve ningú.
Té tota la raó,
la paloma.
Nosaltres,
si algú voluntàriament
vol participar,
el traiem,
el podem treure
i el podem utilitzar,
però això sempre,
sempre que quedi claríssim
és voluntari,
o sigui,
qui vol seure a la seva butaca
i veurem pront-ho
ho pot fer perfectament, eh?
Disfrutar des de la butaca
o donar idees, no?
O sigui,
a través del paperet, no?
Està clar.
I és una participació
d'una altra manera, no?
Està clar.
Tothom escriu el seu paper,
absolutament tothom
que entra per la porta
escriu el seu paper.
Nosaltres el posem en una urna.
Ah, explica,
explica això del paper.
Què han d'escriure?
Han d'escriure el que vulguin.
El que vulguin,
de Tarragona Ràdio, no?
Per dir-te alguna cosa, no?
Tu escrius el teu paperet,
nosaltres el recollim,
el posem dintre d'una urna
molt divertida,
aquesta urna està a sobre
de l'escenari
i a partir d'aquí
farem de l'ordre de 8, 9,
10 improvisacions
de temps variable
i agafarem cada cop
un títol
dels que ha escrit al públic.
I perquè no hi hagi dubtes,
quan acabi l'espectacle
demanem que salci la mà
a aquell que l'ha escrit.
I sobre el títol que hi hagi
improviseu, doncs,
alguna cosa?
Efectivament.
Una història al voltant
d'aquesta frase, no?
Exacte.
Té que ser el fil argumental,
teòricament.
Jo m'imagino, Raimon,
pel que dius,
això saps a què em sona?
M'imagino que vosaltres
heu passat hores i hores
en plan acampada
jugant amb això,
perquè això és un joc estupendo
per aquells sopars
de la muntanya.
Bé, això és recomanable
a tots els nivells.
Portat a la professionalitat, clar.
Sí, sí, no, no,
t'ho dic molt sincerament,
això és recomanable
des de jugar-hi,
com molt bé dius tu,
escolta'm,
per passar el temps
un dia de cap de setmana,
com per portar-ho a un escenari
i veure, doncs,
que tot això,
sobretot,
la pauta és que és divertit,
és jugar a...
Nosaltres juguem,
no deixem de jugar.
Si juguem que estem a Mart
i que la sala Trono
serà, jo què sé,
una nau especial,
jugarem a això,
m'entens?
I a partir d'aquí,
tot el que es tracta,
sí que t'ha de haver-hi molta,
escolta,
ara, dit així,
sembla que us estic venent la moto,
no?
Però tot això s'ha de fer
amb seriositat, eh?
Jo ja l'he comprat
fa rato,
la moto, eh?
Perquè ja m'ha semblat
una idea molt original
i a més que té un avantatge,
no sé si ho va fer expressament,
però un avantatge comercial
fantàstica,
que és que, clar,
porteu diverses temporades
al teatre Llentiol
i més que us hi podríeu estar,
perquè cada nit
l'espectacle és totalment diferent.
Cert, cert,
em faltava dir això.
Cada cop que veus un impromptu,
cada cop és diferent.
Per això,
nosaltres vam arribar
a crear, doncs,
un públic que, bueno,
que en lloc d'anar a fer una cervesa,
doncs venia per un impromptu.
Com que cada cop
és improvisació
i els títols,
lògicament,
són diferents
i la gent que ve
és diferent
o repeteix
i el canvia,
tot això el que fa
és que cada improvisació
i cada dia,
tant per mi que soc l'actor
i que m'ho passo molt bé
fent cada dia
alguna cosa diferent,
com per qui seu a la cadira
i veu cada dia
alguna cosa diferent.
Raimon,
o sigui,
els actors
sempre esteu els mateixos
o a vegades, no?
És més gran el grup?
No, en principi,
exacte.
Nosaltres, en principi,
som una companyia
de quatre actors,
el que passa
que tenim col·laboracions
en moments,
en aquests moments
tenim una companya
que està a Cambotja,
que és un ànima lliure
i ha anat a experimentar
amb la seva vida.
Tenim un altre gran company
que és el Toni Alcalde,
que en aquests moments
tampoc el tenim a prop
perquè el tenim a Madrid
i després som tres actors més
que són l'Emili Polido,
la Sara Desiré,
jo que soc el Raimon Borrell
i a darrere una directora
molt bona
que és la Maria Laura Fernández.
I llavors aquesta és la família
d'Impromptu.
També col·laborem
amb altres companys nostres
que s'han dedicat al clown,
s'han anat ramificant
i els hem adaptat
al nostre espectacle
amb artistes invitats,
etcètera.
És a dir,
que com diu la Paloma,
sí que anem fluctuant
una miqueta,
però en principi
la base de l'Impromptu
som aquests companys,
gent que ens divertim
fent teatre encara.
que penso jo, Raimon,
la Maria Laura Fernández,
la directora,
jo crec que li heu de fer
un monument,
perquè com es dirigeix
aquest tipus d'obra de teatre
que no saps mai
per on s'ho sortirà.
Mira,
a la Maria Laura
li hem d'agrair sempre
perquè ella el 99
va vindre amb aquesta idea.
Jo vaig tindre la sort
d'anar-hi a petar
i ella portava aquesta idea
que neix del maig
d'improvisació,
que neix al Quebec
fa moltíssim temps
i que és més espectacle
que és,
com et dic,
un joc d'improvisació
que tant al Quebec
com a Argentina,
a Centroamèrica,
inclús a nivell europeu,
es fan lligues d'improvisació.
A Argentina es diu
teatre esportiu.
És curiós, no?
Exacte.
És com unes olimpiades
de ver aquí.
Sí, sí,
és això, eh?
A nivell d'actor,
suposo que deu tenir
un punt molt agraït,
que és que, bueno,
te'n pots anar de la bola
com vulguis,
però deu tenir
potser algun punt negatiu
també això d'haver d'improvisar, no?
Si t'agafa el dia
o el tema
que no pots amb ell.
Sí, home,
és un risc molt evident,
però precisament
el tema que sigui tan arriscat
et fa estar molt atent
al que succeeix
i, evidentment, home,
nosaltres som persones,
però això crec
que els passa
a tots els actors, no?
Encara que diràs,
bueno,
qui segueix un guió
no li passa,
crec que també
a altres nivells
li succeeix, no?
Sí, per això està de grup, no?
Sí, evidentment,
ens pot agafar dies
més alts i més baixos
als personatges
que puguis crear
aquells dies.
Si jo, per exemple,
tinc un gripasso de nassos
i al cap de tres dies
tinc un bolo,
potser, sense saber-ho jo,
els personatges
seran amb energies més baixes,
potser faré personatges
més grans,
perquè nosaltres
els personatges
els creem
a partir de nosaltres mateixos.
Tampoc estan escrits enlloc.
A part,
suposo que és importantíssima
la complicitat
que tinguis
amb la resta d'actors
per seguir-vos la veta,
seguir-vos el joc.
Això és bàsic.
És a dir,
nosaltres treballem
a partir de la mirada sincera,
encara que quedi ara
molt literari,
però de la mirada sincera
entre els companys
que ens trobem a escena
i de dir què és el que em diu
aquesta persona
en aquest moment.
És a dir,
si jo vaig a la meva bola,
com deies tu abans,
però el del company
va a la seva bola,
no hi ha improvisació,
no hi ha joc.
M'entens?
Llavors,
és molt important
que nosaltres
el treball que fem,
el treball que fem de cuina,
d'assaig personal d'actors,
és moltíssim
en connectar-nos amb nosaltres,
en creure
que el teu company,
el que tens al costat,
et donarà una eina
que et portarà més enllà.
Sempre.
És a dir,
jo proposo,
ell accepta
i a partir de l'acceptació
em proposa un altre tema.
I a partir d'aquí
anem creixent.
Aquesta és la nostra Bíblia.
És un teatre antidibos,
veritat?
Perdona?
Un teatre antidibos,
no?
Sí, exacte.
És impossible
anar per lliure totalment,
o sigui,
has de col·laborar
i és l'essència del teatre
en realitat
i del grup,
no?
Efectivament.
És un exercici actural
molt bo,
a part del que ha explicat ell,
que per tothom
també és molt interessant.
Però, bueno,
naturalment
és molt ric.
Efectivament.
Raimon,
deus estar ple d'anècdotes,
suposo.
Quin és,
quin diries que és
el moment d'improvisació,
la frase aquesta
que deies del paperet
que t'ha estat més difícil
o la que ha estat
més fàcil
o la que dius
Mare de Déu
però no ho agafo això?
Et vaig a ser molt franc,
n'hem fet uns quants,
ja no ho sé.
No ho sé.
Generalment els títols,
aquells títols que,
perquè nosaltres treballem
en categories,
és el que et dic,
no?
I si, per exemple,
estem treballant
un cine negre
i et surt
determinat nom
de televisió,
de programa actual,
rabiosa actualitat,
que t'ho veus mai.
i encara no n'hem embut.
Clar.
Això ens succeeix
a diari,
pràcticament.
O sigui,
que la persona
que aquella tarda
ha anat a veure
una pel·lícula
i s'ha quedat amb la cobla
i estem fent teatre postmodern
o estem fent categoria
Culebro,
estil Shakespeareà,
i aquí és d'entrada
quan llegeixes el títol,
perquè tu,
evidentment,
no saps quin és,
el llegeixes en veu alta
i dius,
bueno,
ara què hem de fer amb això,
no?
I es tracta,
doncs,
de sempre donar-li la volta,
sempre anar a favor.
però no et sé dir
una experiència
a nivell de dificultats
més que una altra,
és a dir,
home,
experiències,
moltes,
és que...
I no t'has quedat mai en blanc
allò a l'hora de donar resposta
perquè no tenies prou
muntat el personatge
o alguna cosa?
Clar,
ara et diré
alguna cosa que riuràs,
sempre estàs en blanc.
O sigui,
quan jo estic improvisant,
nosaltres preparem la improvisació
en 10-15 segons,
llegim el títol,
llegim el títol aquest,
per exemple,
m'he quedat en blanc,
aquest és el títol de la impro.
Jo el llegeixo
amb els meus companys
i tinc 10 o 15 segons
per sortir a escena.
Això i res
és quasi el mateix.
O sigui,
que tota l'estona,
entre cometes,
estem en blanc.
Aquest blanc nuclear
a nivell de text
no existeix,
però sí que és un blanc
a nivell de dir
què farà ara
quan surti el meu company?
Què em diràs?
Si ell m'apunta amb una pistola,
automàticament
el seré a les mans.
No sé si t'estic liant
o t'estic aclarint.
No, no,
m'estic fent una idea
del que costa
i sobretot tenint en compte
que compteu només
amb la paraula
i amb el gest,
que per exemple
no podeu recolzar-vos
en elements
com el vestuari
que a vegades
doncs donen un punt
que acaba de redonir.
Però sí el cos,
el treball corporal
molt, molt
sobretot.
Veus unes transformacions
que sembla
un home gran
i de seguida
és un nen
el que demani
el paperet.
com serà
la posada
en escena Raimon
aquest a Ragon
a divendres
per anar fent boca?
Quanta gent vindreu
i tractareu
tots aquests
temes que deies
tant
novel·la negra
o
culebron?
Sí, sí,
en tenim diversos.
En tenim diversos.
Llavors nosaltres
farem tot el que puguem.
És a dir,
a nivell de nosaltres
l'espectacle
les improvisacions
van sortint
i el temps
és entre cometes
il·limitat.
Sobre els 5-10 minuts
és el que pot durar
una improvisació.
a partir d'aquí
tenim moltes categories
i, bueno,
les anem traient
lliurement.
El format
que posarem
la posada en escena
és sempre la mateixa.
Nosaltres
juguem amb aquestes
normes del joc
que són aquestes categories
amb aquests títols
que agafem
del públic
que els escriuen
al mateix moment
i tenim un escenari
pelat
com si diguéssim
com a màxim
tindràs una cortina
al fons
i nosaltres
doncs estem
amb la nostra roba
d'improvisar
que és una roba
entre cometes
neutral
i no disposem
de res més.
El que sí que farem
és que intentarem
donar molta canya
aquí a Tarragona
perquè, bueno,
jo m'agradaria molt
poder-hi baixar
més sovint, no?
I et dic un cop més
agrair la Salatrona
que ens doni l'opció.
Raimon,
l'espectacle
anterior
que teníeu
que era
sortim en pilotes
era això?
El sortim
el sortim
en pilotes
era una evolució
del maig
d'improvisació
amb el que
hi havia
una competició.
És a dir,
aviam si ara
no us liaré més.
Nosaltres,
a més d'improvisar,
competíem per equips.
Deia,
perquè sortim
en pilotes
la gent anava
a veure
com sortíeu.
i era això,
el blanc nuclear
aquest que parlaves abans.
Exacte,
el sortim en pilotes
com molt bé diu la Paloma
era l'estat aquest
que abans tu també em deies
de
surto en pilotes
és a dir,
no tinc res,
l'únic que tinc
és a mi mateix
i el company
o els companys
que sortiran.
Però sí,
calçotets
i samarreta.
Exacte.
I amb el sortim
en pilotes
jugàvem
que el públic
triava i votava
la improvisació
que li havia agradat més.
Un cop més el públic
torna a aparèixer
com a element
que participa
de l'espectacle.
Quin és el gènere
per tot el temps
que porteu de representació?
Quin és el gènere
que us demanen més?
La gent tira
el culebron
és una cosa
que és que la gent
el culebron
aquest venezolà
no enganxós
a nosaltres
ens agrada molt fer-ho
però portem molt de temps
fent-lo
i anem innovant
però aquest encara
ens el demanen moltíssim.
Curiosament
ahir llegíem
i posava
espectacle en català
i el Joan Negrié
va dir
bueno en català
menys quan és culebron
que és en venezolà.
És cert,
és que si no
ja perd
per gràcia.
És cert
això del català
és a dir
en principi
és català
però clar
com que parlem
de categories
molts cops
utilitzem el castellà
i fins i tot
fem una
ja ho veureu
hi ha com unes bandes sonores
amb uns
doblatges
d'idiomes
que teòricament
són idiomes
però que acaben
sent frases absurdes
ho heu de veure
eh?
Escolta
i com a fil argumental
la podeu tirar
tant cap a la
cap al drama
com cap a la comèdia
o sempre intenteu
donar-li un toc
de comèdia?
O depèn del que requereixi?
Nosaltres
no ens classifiquem
generalment
les connotacions
són humorístiques
perquè sempre
li hem donat
un guinyo
és a dir
quan agafem
una categoria
d'aquestes
que té anomenat
i la treballem
li donem un guinyo
nosaltres tenim una categoria
i li diem teatre postmodern
i fem una fusió personal
a nivell de megamics
del que entenem
que pot ser
el teatre postmodern
però també tenim
categories dramàtiques
en les quals
aquest paràmetre d'humor
desapareix una mica
no?
Eminentment
tiraríem més cap a l'humor
però
tampoc
un cop més
no em puc tancar
només a dir-te
que és un espectacle d'humor
perquè et mentiria
Paloma
et queda alguna pregunta
ja pel Raimon
jo?
M'ha picat la curiositat
per anar-ho a veure
no ho sé
si pensava
que en aquesta ocasió
sí que portaven
alguna cosa de vestuari
per les imatges
que he vist
o no
Sí
aviam
nosaltres rebem el públic
amb un clar
no us puc avançar
tot l'espectacle
Paloma
Paloma no m'ha prietat
Paloma no m'ha prietat
Paloma no m'ha prietat
però la gent ha vist
les imatges igual
que sortiu tan macos
així vestits
i per això ara pensava
que això és propaganda
o és veritat
no
anem a aclarir-ho
doncs ja està
no donis més
no no no
no et preocupis
jo us explico
nosaltres rebem el públic
amb uns personatges
que van vestits
i van molt engalanats
però a partir d'aquí
un cop els hem rebut
i els hem donat els papers
i tal
pugem a l'escenari
i patim la transformació
per quedar-nos en neutre
i no us dic més
us deixo aquí la història
tampoc hi ha molt més
és a dir
ens quedem neutrals
amb un vestuari neutral
per poder improvisar
que ningú es pensi
que anem amb pilotes
bé
ja no
no
no
simbòlicament
no aneu enganyats
a la sala
metafòricament amb pilotes
no no
metafòricament
podríem arribar a dir-ho
però no
Raimon vau rebre
el Premi Aplaudiment 2002
sí
suposo que és un premi
almenys pel títol
la referència que en tinc
que l'hotorga el públic
pot ser?
no
això l'hotorga
això és un premi FAT
Sebastià Gasc
que donen
bueno doncs
aquesta associació
de les arts creatives
sí
i bueno
hi ha un petit tribunal
hi ha una gent
que bueno
després de veure
nosaltres hem rebut
un dels premis
però n'hi ha forces més
tots van relacionats
amb les arts creatives
i a nosaltres
ens el van donar
com a espectacle
bueno
de Sala Alternativa de Teatre
i bueno
l'hotorga
l'hotorga
aquesta associació
aquesta entitat
per dir-ho així
és només
doncs
un punt de reconeixement
potser més popular
de la tasca que porteu fent
digue'm
nosaltres
perdona
aquest tall
és que et sento molt baixet
i a vegades
no sé si intervinc massa
no
ui
ets el convidat
sóc el convidat
gràcies
jo t'ho explico
el tema
del Premi Aplaudiment
que ens van donar
el 2002
és molt reconfortant
sobretot
perquè nosaltres
com a espectacle
que creiem que encara
són forces alternatius
perquè costa programar
aquest tipus d'històries
doncs portàvem
molt de temps
donant guerra
i evidentment
nosaltres no ens movem
pels premis
perquè penso que
menys amb aquesta professió
ho hem de fer
però evidentment
va ser un reconeixement
després de molt de temps
d'una sèrie de personatges
i d'entitats
del Mundillo
que van considerar
que el que fèiem
estava bé
i ens van engrescar
sobretot
a seguir fent
i això
doncs
és una cosa
que personalment
sempre està bé
no?
Clar
sempre fa goig
Home sí
Què farem
amb aquest Impromptu Teatre?
Continueu encara
fent temporada
al Teatre Llentiol?
O aneu més aviat
de gira?
En aquest moment
anem fent bolus
anem fent bolus
aquí i allà
bueno
ens estem movent
bastant
nosaltres sempre
intentem reciclar-nos molt
llavors
ara hem tingut
una temporada
bastant de treball
personal
com et deia
perquè
la base de la improvisació
com que som nosaltres
ens hem d'anar reciclant
ens hem d'anar treballant
intentant
treballar el cos
diferents disciplines
i
sempre per anar creixent
i anar
aportant coses noves
llavors
ara hem tingut
una etapa
últimament
de treball bastant personal
i ara tornem a la càrrega
una miqueta
amb bolus
i ja veurem
el que arribi
Vaja que tenim
teatre d'improvisació
per estona
no?
No és que esteu ja
cremats del tema
i busqueu altres alternatives
No, no
esperem que això duri
esperem que
nosaltres hi creiem molt
nosaltres estem fascinats
amb això
i tant de bo
que puguem seguir-ho fent
molt d'anys
Bueno
el Raimon també fa teatre
d'un altre tipus
no Raimon?
Sí
bueno
els actors hem de fer
una mica de tot
jo també he passat
pel gènere musical
i d'altres històries
però
és que crec que
els actors avui en dia
hem de ser una miqueta
versàtils
perquè si no
bueno
malament
com que el pati
està com està
Doncs Raimon
ja per tancar l'entrevista
per tothom que ens estigui
escoltant
que vingui divendres
a la sala Trono
quina frase
vols que t'escrivim?
Quina frase
vull que m'escriviu?
Sí
si algú que ens escolta
va divendres
sisplau
escriviu la frase
que digui el Raimon
i mira ja
després la sort
ja ha de jugar a favor d'ell
No home
no és que si faig això
em diran que ho tenim preparat
No Raimon
digue'm en una
va que no
no la posarem
El que t'agradaria
No la posareu
Doncs per exemple
la poseu
M'agrada baixar Tarragona
perquè la tarda
m'inspira calma
Vinga
M'agrada baixar Tarragona
perquè la tarda
m'inspira calma
O sigui
són d'aquest tipus
les frases
que us podem posar
Aquesta és la que ja escriuria
Allò per putejar
el pobre actor
que estàs dalt
de l'escenari
Sí
Encara
queden tres dies
per pensar
quina frase
Teniu tot el temps
del món
Sí
Vaja
Aquí a divendres
Però sigueu bons
No poseu complicat
Sigueu bons
que venim de bon rotllo
Raimon Borrell
Venint a Tarragona
més que blanc nuclear
hauria de ser
blanc petroquímic
Dirà
Sí
Anem canviant el xip
Ja fas bé
d'anar-me preparant
perquè jo vinc
amb els aires
de Barcelona
i no
i ja va bé
que sàpig
on vaig a petar
Molt bé
Petroquímic
Exacte
Doncs Raimon Borrell
en aquest cas
hem estat parlant amb ell
de la companyia
Impromptu
i concretament
de l'espectacle
que portaran aquest divendres
a dos quarts de deu
a la sala
Trono Impromptu
Teatre
Improvisació
100%
Moltes gràcies
i molta merda
com se sol dir
en el Mundo
Moltíssimes gràcies
a tots vosaltres
Bona tarda
Adéu
Bona tarda
Adéu