No vull perdre la paciència, però he decidit durar
sense aixecar els peus de terra.
Aprofitant les consignes que presta la gent que m'ha fet observar.
I vaig fent el camí pel camí,
apartant les dorses d'oportunitat.
I vaig fent el camí, el camí,
separant les paraules dels veus mitjans.
Així de contundent sonarà la Sala Zero aquest divendres,
demà mateix, a dos quarts de dotze,
amb el concert que oferiran primer els NN33,
aquesta formació que estem escoltant de fons,
que vindran a presentar el seu treball de la rebel·lia.
I després, amb els inadaptats,
que ens presentaran el seu disc, que és, de fet, com el seu títol diu,
un homenatge a Obidem.
Això serà, recordem, demà divendres,
a la Sala Zero, dos quarts de dotze de la nit.
De moment, els NN33 i els inadaptats
estan més o menys representats aquí,
en les cares del Josep i l'Àlex.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ens acompanya el Bull, que també el saludem.
Hola, com anem?
És el representant de la discogràfica.
Bé, és teva la discogràfica, Bull?
Bé, és de tots, som un equip.
Esteu una mica especialitzats pel que veig en bandes així...
hardcore, turrilles, eh?
Sí, en principi, suposo que són les bandes que hem anat trobant,
amb aquests inicis, les bandes que hem anat trobant pel camí,
i és les que tenim més a prop,
però ja ens estem obrint a bandes de folk i diferents estils.
Molt bé.
Doncs anem ja a parlar de moment amb el Josep, dels NN33.
Mira, ja que inaugureu vosaltres, no?, el concert.
Ja us va bé, això de començar vosaltres a tocar.
Sí, estem acostumats, eh?
De fet, sou col·legues, ja us coneixeu, ja us va bé anar junts.
Sí, sí, fa molts anys, o sigui, que han cantat.
Com és aquest disc que presenteu, de la rebel·lia?
No és el primer que feu, però sí amb el nom d'NN33, no?
Sí, sí, sí, abans era amb la formació d'anys,
que vam treure un disc al 98, amb la gent de propaganda,
i, bueno, vam trencar aquell projecte, vam partir de cero,
i hem creat el GNN33.
El nom d'on ve?
Bé, és una llarga història.
Sí, pots resumir així, és que tenim curiositat, eh?
És difícil, molt comercial no és, ja t'ho dic ara, però bueno.
Un dels temes, no?, del nom,
és el símbol més anti-americà que n'hi ha,
que és posar la bandera cap per baix,
doncs amb el T i amb Estats Units d'Amèrica, no?
Ahà.
Cap al revés.
Com, com?
És E-U-U al revés, no?
Molt bé.
Vale, vale, veus, ja està clarit.
Mira, està ben trobat, això.
Sí, no?
I és que teniu aquest puntet, no?
Feu música contundent, així, hardcore,
de fet, feu diversos estils perquè hem llegit,
però també teniu el punt reivindicatiu.
Sí, sí, clar.
Quina és la filosofia?
S'ha de mantenir sempre.
La filosofia del grup, tot i que ja ens has avançat alguna cosa, eh?
Doncs mantenir un punt de crítica, de consciència social, no?,
que fa falta, sobretot.
Fa falta.
Sí, sí, sí, tal com està el món, i ara més que mai, penso, penso i pensem molts.
I s'ha de mantenir sempre, tenim l'oportunitat aquesta d'arribar a la gent a través de la música
i de fer una mica, doncs, arribar al missatge a tothom, no?
Creieu que és necessari que a través de la música és pràctic, és el que ha de ser?
Sí, nosaltres sí, ho creiem, i sempre hem viscut així, amb aquesta consciència social.
Suposo que de la zona d'on venim, no?, del barri de Barcelona a Vallabona,
que és l'Estrarradi, i tot s'havia de fer per mitja de revoltes socials,
i petites revoltes allà dins del barri per aconseguir les coses,
i estem acostumats a tota la vida, a fer les coses així, i és el que pensem.
Parlant de Barcelona i de barris, teniu alguna cançó de tipus fòrum?
De tipus fòrum?
O ja no hi veu ser a temps?
No, no, no, i a més, com no sabíem ben bé el que era, qualsevol fa un tema al fòrum.
Clar, aquí està, clar, quina lletra hi poses.
Doncs ara tornem amb el Josep, això que sonava, i de fet del que ens parlava eren els NN33,
mira, jo crec que la gent ara ho pillarà, se'n recordarà, eh?
als Estats Units, al revés.
Passem ara a parlar amb l'Àlex, dels Inadaptats.
A tu t'emprenya molt, que jo tinc guimania, va com va.
A mi m'emprenya molt, que tu vagis ben cria, va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit...
Els Inadaptats que presentaran a divendres, com us dèiem, a la sala 0, el seu treball, homenatge a Ovidi.
No és la primera vegada, Àlex, que feu un homenatge a Ovidi Montlló, no?
Bé, no és la primera vegada, com a persones, bueno, amb Inadaptats ja havíem fet amb el disco INDP,
la versió del Percavull, i després van continuar fent un format acústic,
el bull, el baixista, la guitarra, el traixo i jo,
que es deia La Fera Feroig, on fèiem cançons d'Ovidi Montlló,
però amb el seu mateix estic musical, no?
Ara l'heu inadaptat al nostre...
L'heu inadaptat.
Escolta, què té l'Ovidi Montlló?
Doncs té l'essència del treballador català,
d'aquell que sempre enganyen i queda amb un racó a l'hora del final,
té el reguix de tota la gent que va lluitar la transició
i que es van trobar amb una monarquia parlamentària
i amb els fills dels franquistes fins fa poc governant, no?,
com Aznar i companyia,
i una mica recuperar aquest esperit rebel que tant fa falta avui en dia
perquè el món avanci d'una vegada per totes.
Ara t'ho anava a dir, potser algú pensarà,
això són temes ja passats de moda.
Sí, seria bo pensar-ho.
Seria bo, no?
Seria bo pensar-ho, però bueno, la realitat està sent les barbaritats més bèsties
que es poden veure a Irak
o a les denúncies cap a la policia de tortures, exacte.
Veiem una situació realment dramàtica, no?,
avui en dia i fa falta molta consciència social.
I us ha sigut fàcil agafar els temes melòdics d'Ubidi Montlló
i donar-los aquesta base tan canyera?
Sí, perquè com que té un ventall tan ampli,
o sigui, Ubidi Montlló com a intèrpret,
que vam fer una selecció, de selecció, de selecció
i vam agafar els seus 14 temes
que més donaven peu a ser interpretats des de l'Ava Sant Punk.
Destaca-nos algun, algun que trobem a dins del disc?
O aquest mateix que escoltàvem?
Aquest mateix, el Ba' Com Ball, tot explota pel cap o per la pota,
el Teresa, tenim lliçó de sumes i verbs, autocrítica i crítica,
de l'Espai, doncs sí.
A mi m'agraden tots, jo soc fan de l'Ubidi.
Home, és curiós perquè segurament arribareu a un públic
que és molt diferent del públic que escolta el vostre estil musical
del públic que té la referència de l'Ubidi Montlló.
Llavors, pilleu totes dues bandes.
Bé, més que re, pillem la nostra, no?
Perquè, clar, l'estil de música que fem
per a les altres generacions és una mica difícil.
És un canvi de generació, però és un mateix tipus de gent, no?
O sigui, una gent que té un compromís,
que entén la música o qualsevol tipus d'art com a comunicació
i que espera alguna cosa més que bons acords en un concert, no?
Tant els NN33 com els inadaptats treballeu amb el que és el hardcore,
el punk, el hip-hop, sí?
Una miqueta, esteu en la mateixa línia.
Segur que us piqueu a veure qui dels dos grups és més dur, jo.
Clar que sí.
No, no, no.
Es tracta d'a veure com ho podem fer tots plegats contra millor, no?
Possible.
Escolta, ja que aneu junts de gira i tot,
no us intercanvieu els músics?
No.
No feu barreges, no?
De moment, no.
Ja ho veureu, amb el temps segur.
Una mica difícil, ara mateix.
I algú és el baixista?
Jo soc el baixista.
Clar, jo t'havia presentat aquí com el jefe.
Tinc una esquizofrènia aquesta.
A veure, també és el jefe.
De jefe, de baixista, de tot.
Home, dels baixistes acostumen a ser estranys, eh?
Sí.
Sí.
Aquest no, eh?
Soc molt estrany.
Molt normalet.
Què toqueu vosaltres, Pep i Àlex?
Jo soc cantant.
Jo també soc cantant, els que cridem.
Hem vingut les veus representatives.
Molt bé, s'aguanta bé tot un concert amb aquest ritme?
Hòsties.
A nivell de veu?
Costa una miqueta, eh?
Costa, costa.
Jo al principi em costava, però ara ja...
Però bueno.
Heu de passar per una acadèmia, home.
I tant, sí, sí.
Sí, sí.
Operació Triunfo.
Un tema, un tema que ens havia quedat penjat dels inadaptats.
Ens ha xocat molt que, per exemple, teniu una de les cançons arranjades per Big Banius.
La interpreta l'orquestra de jazz transpanadès.
Exacte.
Quina és, quina és?
Jo tinc ganes de sentir-la.
És l'última, la cançó, i això de Sumas y Verbs.
I és una col·laboració amb l'Estea Molero, que ja ve de temps.
És aquesta?
No, no.
Això és en N33.
No és en N33.
És que no hem tingut encara temps.
Ens acaba d'arribar els CDs, els acabem de treure de la funda també, no hem tingut temps d'escoltar-los.
Exacte.
Això, clar, això ja somatjats.
D'aquí va ser la idea d'això, com va sortir?
Això va sortir de les col·laboracions que vam tenir fa temps i amistat amb l'Estea Molero,
que ara està estudiant composició a Rotterdam, i ell ja té la gran orquestra de la companyia catalana de l'Ating Jazz.
I li van donar que ell interpretés, fes arranjament sobre un tema d'obidi, que escollís ell,
i va escollir aquest per fer un clau de swing amb la nostra bateria, el bull al baix i jo cantant,
i una secció de 10 bands, amics seus, que van participar altruistament en el projecte.
I quan els hi vau a presentar això, que volíeu aquesta orquestra, que us ajudés i que toqués amb vosaltres, què us van dir?
Ah, no, no.
Encantat.
A nosaltres li van dir que fes una cançó i amb el format que ell volgués.
Ah, i llavors, clar, tots eren col·leguilles d'ell.
I ell va escollir, s'ha de fer amb Big Band i s'ha de fer en swing, i es va fer totes les partitures,
es va donar cadascú i vinga, mano a saló.
I com us ho feu això en directe? No la toqueu aquesta, no? Pels bolos?
No, la vam tocar el dia passat a la festa d'Enderroc, la vam fer com a curiositat,
la vam fer a la festa d'Enderroc l'altre dia a biquini, i és l'única vegada que l'hem fet.
Costa molt mobilitzar aquestes bèsties.
Doncs mira, ja que parlàvem d'això, com aneu de bolos?
Bé, molt bé.
Sí? D'on veniu? Quina és l'última que heu fet?
L'últim, aquesta seman hem tingut descans,
vam estar tocant a l'Efnac el divendres,
amb el format acústic de la Fera Feroja,
anteriorment vam estar a Cardedeu, a Molins de Rei,
demà toquem a Tarragona, demà passat Manresa,
la setmana següent fent la presentació a Barcelona, a la sala KGB,
el dia 4 a la sala Coton, Lleida, el dia 5 a Manlleu,
el dia 12 a Corunya, el dia 13 a Lleida...
Però ja, m'he perdut, m'he perdut, m'he perdut, ja està, ja està, ja està.
Aneu bé, eh? De volgut, aneu bé.
I de cara a l'estiu suposo que encara millor,
com es presenta aquest estiu?
Sí, estem a algun festival, al Rebrot, en Penso...
I l'oportunitat de sortir fora també,
tenim algunes, d'anar cap a Galícia, Euskadi, Madrid...
I heu acompanyat, ara hem fallat amb els noms,
però heu acompanyat bandes tan mítiques ja com Reincidentes,
Escape, Avias Corpus, no?
També teniu els NN33.
Sí, una antiga formació que érem els Ànser,
que vam organitzar una mega gira per totes les capitals
de la província de l'estat espanyol,
i hem concedit amb bandes com aquestes, sí.
Molt bé, home, sempre dona gustasso, no?
Mira, aquesta vegada s'ho ha tocat amb els inadaptats,
bé, no és el que veu.
No, millor caminar d'adaptats que quan es concedim amb aquesta gent, eh?
Com serà, ja entrem en matèria,
com serà el concert aquest de la Sala Zero, divendres, demà?
Com sou en directe?
Nosaltres, bèsties, una mica burros,
i si el dissona durete, el directe encara penso que més.
Però molta festa, eh?
Molta energia, espera i molta suor,
i és un concert d'aquests agitat i mogut.
El pitjor que pot passar és que la gent se us quedi allò palancats a la barra mirant-vos sense...
Exacte, llavors és que no funciona.
Home, o sí, no? És que hi ha públic que ja ho fan, això.
Sí, i els més grandets, però esperem que els joves que tinguin ganes de saltar davant, no?
Doncs no sé si demanar-vos-ho...
Clar, tothom que passa per aquí els demano.
El que passa és que un concert també és diferent, no?
Algun moment del concert en què ens hàgim de fixar.
no sé, quan canvieu la guitarra, quan comenceu a fer la intro, la intro d'una cançó...
Bueno, per nosaltres els inadaptats...
Les que els concerts suposo que cadascun és diferent.
Sí.
Però si teniu un tic d'aquells...
Sí, nosaltres, la introducció que fem és bastant bona,
fiquem un tema de l'Uidi Monlló,
Tope Marciano.
Tope Marciano, sí?
Sí, sí, però amb la seva veu, amb la seva pròpia veu.
Així, Tope Rari, en pla de pel·lícula de sèrie B, de ciència-ficció,
i comença així el tema i està bé. És curiós.
Vinga, NN33.
Doncs no sabria què dir-te ara mateix,
perquè cada concert és una mica diferent,
i les circumstàncies, i et trobes de vegades escenaris que si passa alguna cosa...
N'hi ha moltes, moltes circumstàncies que poden...
Però bueno, tot el concert, un bon moment tot el concert.
Vinga.
Ja per acabar, Josep, Àlex i Bull.
El Bull no l'hem deixat parlar gaire, pobre.
De fet, ja ens ha avisat, jo no he parlat gaire.
Recomaneu-nos-ho, digueu-nos que esteu escoltant ara mateix,
a part dels vostres discos, clar,
per saber una mica les influències que podeu tenir, o...
Buf, jo és que he tornat molt, molt enrere, eh, ara.
Sí?
Sí, sí.
Estic escoltant discos antics, jo què sé,
l'Agents de Grein, de Barreligion, o...
Per tornar una miqueta a les arrels.
No perdre el referent.
Sí, sí, perquè a l'actualitat no surt més a Cosseta Bona, o sigui que...
L'Àlex, el jazz, no?
Bueno, sí, de veritat que m'han fet empapar-me de Billy Holiday i companyia,
i, bueno, destacaria ara així,
m'agrada molt un grup basc que es diu En Coralla,
que ha entès el segon disc i tal,
i penso que té molta canya, no?, avui en dia.
Bull.
Uf, jo estic escoltant mil coses,
perquè allà la discogràfica m'envien...
Estic escoltant molta música nova de grups de...
Per això, que comença, que m'envien maquetes i tal.
Personalment, vaig estar...
Estic veient DVDs de Clash, que em van deixar...
Que t'han enviat perquè els rediti.
No, no, no, això no.
Això ja personalment, no?
I molt bé, molt bé.
Escolta, doncs tu, que passen per les teves mans un munt de projectes,
d'aquestes noves fornades,
hi ha futur per aquesta música, encara,
que de fet porta molts anys arrossegant-se aquest tipus de música, no?
Això és el punk de tota la vida, clar, amb les vostres aportacions,
però encara, encara tira.
Jo crec que sí, si nosaltres apostem per grups així,
que s'ho prenguin en sèrio,
que tinguin ganes de tirar un projecte endavant,
siguin punk o sigui el que sigui,
crec que hi ha grups boníssims, no?
I que hi ha sortida, que és l'esquerda,
que no hi ha dins de la música cantada en català.
Molt bé, sí, sí, que aquest també és un tema...
Va, que no cal tocar.
Inadaptats NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
A tu, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
Us ho recordem, serà demà divendres a dos quarts de dotze
a la sala Zero.
NN33 i Inadaptats.
Amb aquesta contundència que esteu escoltant,
podeu comprar les vostres entrades anticipades
al preu de 8 euros i si passeu per taquilla, 10.
A tu, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.
NN33, Josep, Àlex Bull, gràcies.