La setmana passada no vam comentar gairebé res,
però només ens queden quatre dies per veure-hi a més a prop,
gairebé tocar les festes de Nadal.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Quatre dies, eh?
Quatre dies.
Però quatre, però és de veritat.
I el dia del sorteig, què, que no hi comptes amb això?
Home, però a veure, jo vaig directament cap al dia 24,
que és aquest divendres.
No, res, jo espero el dia 22 per poder comprar després el dia 24.
10 milions de peces, no?
No, 10 euros.
Ah, no, 10 euros, perdó.
No, 10 euros.
Sí, sí, sí.
Aquells nens que jo crec que, pobres,
jo sembla que estiguin fets entre la mateixa mida, eh?
No, és una manera de guanyar-se la vida com un altre.
I tant, no, no, i tant, i tant.
Doncs, Andrés, anem per feina amb el nostre.
Mira, mira, avui començarem un altre cicle,
com que ens apropem ja a les festes nadalenques
i a les vacances dels nens,
encara que avui els nens no crec que facin vacances,
començarem amb una sèrie de contes en català,
molt curtets i així extractats,
i avui començarem, si no et sap greu, Ana, tu,
amb l'Ibaba i los 40 ladrones.
L'Ibaba i los 40 ladrones?
Sí, però no pensis...
Ábrete, céssamo!
No, no, no, no és cap pel·lícula de política, eh?
No, no, no, és un conte infantil.
Ah, ah, però dires,
però l'Ibaba o los 40 ladrones?
Tot plegat, tot plegat, tot plegat.
Ah, no sé per on vas.
Sí, sí, sí, sí, no, no, res.
No, que no pensis que és una pel·lícula de polítics o coses d'aquesta.
No, no, no, però a veure,
que de tant en tant em sorprèn, Andrés,
que jo sé que alguna cosa sempre m'aportes entre mans.
Sí que era això el que m'amagaves aquest divendres.
En part sí, però després vindrà l'atraca final d'aquí uns dies.
Ah, sí, vindrà l'atraca final.
No m'acaba explicar, no m'acaba explicar.
Una pel·lícula que la pel·lícula està tenint molt d'èxit
amb aquella gent que la descobreix,
perquè no tothom sap que existeix aquesta pel·lícula,
però ja la passarem, ja.
Una pel·lícula també per infantons,
però que els grans disfruten també molt amb ella.
I no és ni de violències ni res d'això,
una pel·lícula molt distreta, molt divertida,
amb emocions també,
però ja la passarem.
Dura bastant, però bé, tot se'n farà.
I tampoc a poc i xinotxano.
Anem a començar amb aquesta pel·lícula,
que és molt curteta,
però el temps nostre també ho és més.
Doncs gairebé, Andrés, ens acomiadem sentint-ho, no?
Quasi, quasi. Doncs vinga.
Anem per feina.
Alibaba i los 40 ladronis.
Els 40 lladres.
Vé-te aquí que una vegada
hi havia una colla de 40 lladres
que espantaven tot el regne de Persia.
Per allà on passaven,
no hi deixaven mai ni una moneda.
quina gent més terrible.
Lladres.
Un pobre home com jo no té res perquè li robin,
però tampoc no està mai segur de res.
Me n'aniré a viure a la muntanya.
l'Alibaba treballava per un home ric
que es deia Casim.
Cada dia havia d'anar a la muntanya
a buscar llenya.
amb aquests feixols de llenya
no en tindré pas prou pel meu amo.
eh?
Si son...
Si son els 40 lladres.
Prò que hi fan, aquí dalt?
Sésam, obre't! Veniu, que deixarem els tresors aquí dins.
Ara ho entenc. Aquí amaguen tots els tresors que roben a la gent.
Sésam, tanca la porta!
Sésam, obre't! Sésam, obre't!
Ah, però quants tresors que hi ha aquí! Quina meravella! Se m'acut d'una idea!
L'Alí Bebà va escollir entre els tresors un collar ben bonic per la noia que estimava.
I ja imaginava l'efecte que li faria.
La Mulgiana era una de les minyones d'en Cassim.
Però aquest no volia que la Mulgiana el deixés per casar-se amb l'Alí Bebà.
Mulgiana, amor meu, vida meva!
Alí Bebà!
Alí Bebà!
Alí Bebà!
Mulgiana, tinc un regal per tu.
Et queda molt bé.
Ah!
Alí Bebà!
Alí Bebà!
On l'has trobada aquesta cosa tan bonica?
Que és la veritat!
Digues!
Parla d'un cop!
Però l'Alí Bebà!
L'Alí Bebà!
L'Alí Bebà!
Si t'ho dic, em donaràs permís per casar-me amb la Mulgiana de seguida?
En Cassim s'interessava molt més pels tresors que no pas per la seva minyona.
Molt bé!
Et pots quedar a la Mulgiana, però el tresor serà tot meu.
Entesos?
Moltes gràcies, Cassim!
Césam!
Césam!
Obre't!
Césam!
Tanca't!
I ara què he de dir?
No me'n recordo.
En Cassim de tant pensant els tresors ja no recordava de la frase que obria la porta.
Obre la porta!
Obre la porta!
Obre't ja!
Obre't un cop!
Césam!
Obre't!
Com és?
S'obre!
A partir d'aquell dia, en Cassim no va tornar mai més al poble.
L'Alí Bebà era molt feliç amb la seva dona.
De tant en tant pensava en el tresor, però ell no volia desaparèixer com havia fet en Cassim i a la cova no s'hi va voler acostar.
Però un dia, un dels lladres va veure el culleret de la Mulgiana.
Llavors el lladre va marcar amb una creu la porta de la casa de l'Alí.
Però la Mulgiana va endevinar el que volia dir aquella marca.
Va esperar fins que es va fer fosc i va posar una creu igual a totes les portes del poble.
Així que has posat una marca a la porta de l'home que sap on és el nostre magatall.
Meteu-lo!
Què és això?
Així que aquesta vegada els lladres no van poder trobar la casa de l'Alí Bebà.
El capità però estava molt enfadat i els va fer vestir tots com mercaders de gerres d'aigua.
Tenim gerres molt bones i les volem canviar per collars de bona qualitat.
Sabeu si hi ha algú al poble que en tingui?
La gent va dir que l'Alí Bebà i la Mulgiana en tenien.
L'Alí Bebà no en sabia res.
I com que era molt hospitalari, va convidar els lladres a passar la nit a casa seva.
Espero que no us ofendrà la meva casa tan modesta.
Mentrestant la Mulgiana preparava el menjar pels convidats.
però va sentir unes veus que venien de les gerres.
I quan ens encarregarem de l'Alí Bebà?
Quan el camp toqui el gom serà l'hora de sortir.
L'Alí Bebà es trobava en un gran perill.
Llavors la Mulgiana va omplir tota una caldera d'oli.
i el va fer bullir fins que va estar ben roent.
Tots els lladres van quedar rostits per l'oli.
No em va quedar ni un de viu.
Però el capità encara no ho sabia.
Gràcies per aquest sopar tan bo.
A canvi d'això ballaré la dansa del sabre.
Vol tocar aquest gom?
Sí, d'acord. M'agradarà molt.
Però què fan aquests ximples? No han sentit el gom?
Però per molt que l'Alí Bebà tocava el gom,
els lladres no apareixien.
De que rates ho he de fer jo mateix.
La Mulgiana va començar a llançar totes les perles del collà contra el capità.
i la Mulgiana van morir tots els lladres.
I van arribar a ser la parella amb la Mulgiana.
Ah!
Ah!
Mulgiana!
Però què fas ara?
Fixa't-hi bé.
No te'n recordes de la seva cara?
Així que era el capità dels lladres.
Gràcies a la Mulgiana van morir tots els lladres.
i van arribar a ser la parella més rica de tot el món.
I què farem amb tants de tresors, Mulgiana?
Fes allò que et sembli millor de fer.
Tenint-te a tu no fa falta res més.
Amor meu, a mi tampoc, Alí.
A mi tampoc, Alí.
L'Alí Babà va compartir el seu tresor amb tots els pobres del país.
I va viure feliç per sempre més.
Doncs sí, va viure feliç per sempre més.
Andrés, que ja m'ha acabat amb l'Alí Babà i els 40 lladres, eh?
Que t'ha agradat, això.
Doncs sí.
No t'ha recordat a ningú, això?
Bueno, masses persones.
No, no, no.
No centrem el tema, eh?
Bueno, jo vull aclarir una cosa,
perquè és clar, nosaltres fem cinema clàssic
i s'ha de tenir present
que això està basat en pel·lícula que ja s'han fet de cinema clàssic,
però hem buscat aquestes versions
que, per cert, estan visionables en vídeo,
i s'ha fet també en pel·lícules en alguns ciners,
allò de cursmetratges,
i per això ens hem atrevit a passar-ho,
perquè els crius també tenen dret
a tindre les seves pel·lícules clàssiques,
en aquest cas contes.
El seu raconet, el seu raconet dins de la ràdio.
Andrés, que no ens queda més temps,
que ens hem patat fins i tot.
Demà tornem una altra vegada
i demà passarem un altre conte.
Vinga, fins demà, gràcies.
Si no vol.
Adéu-siau, bona tarda.