Són sprinters, es diuen Jordi i Adrià, de moment els dos components que en tenim aquí.
Bona tarda, xics.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què és el Jordi? Què és l'Adrià? Ja m'he perdut jo.
El Jordi i l'Adrià.
I ens en falten un parell encara, no?
Sí, ens en falten un parell, sí.
Ens en falten el Dito, que és la guitarra solista, que no és on està.
Que està a Lleida, que no ha pogut vindre avui.
Que es diu Dito.
Dito. Bueno, es diu Javi, però tothom li diu Dito.
Dito, això ja passa amb els grups, eh?
Sí, sí, sí.
I qui més ens falta?
És estar a l'Elias, que està a Mèxic, que arriba demà.
Ah, que exòtic, no?
Sí.
Una llei de l'altre a Mèxic, valsos aquí, pringats de Tarragona.
Uf, efectivament.
Home, també és exòtic, Tarragona.
Sí, sí, sí, però tampoc tant.
El que passa és que us la deveu conèixer una miqueta millor, perquè sou tots d'aquí?
Sí.
Bueno, el Bateria no, el Bateria és de Castelló, però tots els altres som d'aquí.
Escolta, i què hi fa a Mèxic? Que es pot dir, això?
Sí, se n'ha anat amb una ONG, 10 dies, amb una ONG.
Sabia que anaves a dir amb una mexicana, i dic, bueno, no cal continuar.
Bueno, això no ho sabem. Potser allò de la ONG és una excusa.
Potser és una excusa, però diríem que no, que se n'ha anat amb una ONG i arriba demà mateix.
Per tant, músics, això?
Home, com a la de ser.
Quatre components, què fan el Bateria i l'Adrià, dins del grup?
Jo soc el baixista i podríem dir que cantant principal.
Que també és raro, no? Un baixista que...
Sí, és difícil, però ho fa molt bé, ho fa molt bé, la veritat.
No, jo soc la guitarra rítmica, podríem dir, i també soc una de les veus, no la principal, però també soc una de les veus.
Sprinters, tarragonins, quant de temps fa que funcioneu?
Doncs com a grup ens vam reunir, doncs, aproximadament a principis de l'estiu passat,
i vam fer el nostre primer concert com a grup, doncs, a primers de novembre de l'any passat.
Què vols dir, que abans ja éreu col·leguilles i tal?
Sí, més o menys ens coneixíem tots, i llavors ens vam unir, ja...
Tots havíem fet alguna cosa de música, alguns al conservatori, així, d'altres instruments,
i ens vam unir per, mira, per les mateixes influències i el típic.
Molt bé, doncs, mira, recent bastant, no? Perquè un anyet de vida, és poqueta cosa.
I una de les primeres coses que heu fet, doncs, des d'aquest any de vida, és presentar-vos al DO.
Bueno, nosaltres des de l'1 de novembre de l'any passat fins ara portem 50 concerts fets, ja.
Mira, deixa'ls anar, eh?
Són bastants, no ens ha anat malament la cosa.
La gira al Japó va estar molt bé.
No, no, però després també ens va ajudar...
Es pot dir, van obrir els ulls els xafones.
També ens va ajudar molt que vam estar de grup local fix en un local de Torredembarra,
que estiu al No C, i tocàvem allà cada setmana, des del març fins ara, al setembre,
cada setmana estàvem allà.
Éreu el grup resident del No C.
El grup resident del No C.
Bonic local, bonic local.
O s'han fet moltes coses, eh?
Teniu que anar perquè està molt bé.
Està molt bé aquell lloc.
S'han anat fent cosetes i sí.
És possible que a partir d'ara, al mes d'octubre, tornem a tocar allà cada setmana.
Bueno, està per parlar.
Però això és secret d'estat.
Això és secret, això no ho hem dit.
No ho hem dit encara.
Novetà, novetà.
Ja ens n'entenarem.
Mira, per fi hi ha algú que ens dona una notícia a tu, que hi ha un secretisme amb això d'un grup.
Sí?
Déu-n'hi-do.
A veure, sprinters, per la gent que encara no us ha sentit mai, quin tipus de música feu?
Doncs principalment, que és pop rock, no podríem dir.
A l'estil, la nostra principal influència, però amb molta diferència, són els Beatles.
Com no?
Així que fem pop rock molt clàssic, amb moltes veus, és el que treballem més, les harmonies vocals i tot això.
I bé, això.
Moltes influències.
Això també permet que el nostre estil sigui bastant variat.
O sigui, pots trobar cançons d'estil Beatles, Oasis, The Hooking, Pitbulls, Jimi Hendrix.
De fet, Oasis també són Beatles dos.
Sí, sí, però de fet, Namtros som...
Com que Namtros hem nascut a l'època equivocada, Namtros havíem d'haver nascut als 60-70...
O no tindríem que ha nascut ja.
Exacte, és una altra possibilitat.
Comencem bé.
Sí, aleshores, les nostres principals influències són d'aquests anys, bàsicament dels 60 i dels 70.
Quin és el tema dels Beatles que us agrada més?
Ui, no, no.
Això és un delicte, però...
No, per saber si sou més de l'època, podríem dir, més clàssica o de l'experimental...
Bueno, jo te'n diria un de primera època i un de segona.
Jo què sé, de primera, Hell, potser, que és molt típic, però...
I de segona a mi m'agrada especialment, doncs...
Pito, Pito, Colorita...
Nostra, Overfields, Penny Lane, un tema d'aquests de segona època.
Seríem d'acord, Adrià.
Home, a mi m'agrada més quan comencen a fer Psicodèlia, podríem dir.
Sí, ell és més psicodèlic, sí, sí.
Sí, jo soc més ral.
No, hi ha un tema que es diu Rain, que és increïble.
És d'aquells que no coneix ningú, però potser tot el més bon.
És que Nantros amb això som una mica friquis.
Escolteu-lo, Nantros amb això som molt...
Rain, mira, jo me l'apunto ara.
A puntatalà que és bona.
Qui el va fer, el Paul McCartney o el John Lennon?
No, no, no. Està molt bé perquè innova, perquè posa unes cintes de casset, les fan al revés i fa una sonoritat molt bonica.
Està molt xulo.
Que amb aquests extrems encara no hi heu arribat, no?
Vosaltres?
No, no. Nantros encara estem a primera època, compte dels anys 62 al 64, encara estem amb el Piruletón i tal, però bueno, ja anem avançant, ja ens fiquem més en la segona època també.
Molt bé.
Sprinters, escolta, però suposo que, vaja, feu alguna versió quan esteu en directe?
Sí, sí, Nantros, el nostre repertori sempre és, normalment fem un 50% de cada part, si fem, normalment els nostres concerts duren entre una hora i mig a dues hores, fem concerts llargs,
i pots comptar que fem unes 12 cançons nostres i 12 versions, una cosa així, sempre pos versions d'això, de Beatles, Beach Boys, Elvis Presley, tinc fins i tot, Eric Clapton, Creedence, Creed Warrior Revival, grups d'aquestes.
Depèn del públic també.
Sí, depèn de com veiem la gent, si està animada, doncs farem coses més animades, més rocks, de Chuck Berry i coses així.
I que us demanen cançons.
Sí, sí, sempre, sempre. I això provoca que fem bogeries a l'escenari com provar cançons que no hem assajat mai i les intentem allà, així en plan.
Només que el guitarra solista se la sàpiga una mica i jo me la sàpiga una mica amb el baix, s'acopla l'altra guitarra i s'acopla la bateria i mira, ja fem alguna cosa.
El cantant, tu mateix t'he deus inventar la lletra vegades?
Sí, normalment ja ho fa, vull dir.
Bueno, jo intento aprendre-me-la, sí, més o menys, el que passa és que tenim, sobretot de versions, costa aprendre-les, fem unes 40 versions diferents i lletres al final sí que hi ha alguna que...
Sempre hi ha l'estribillo, no? La tornada, que em diuen, que aquest quadra.
Normalment sí, però el que són els versos jo he arribat a dir unes barbaritats, però bueno, ara ja està superat això.
Si hi ha algun anglès a la sala, que has de fer les orelles.
Ja ens ha passat, això perquè hem tocat en algunes ocasions també el tenir aquesta sortida de música més versions i més això.
Hem tocat algunes vegades en hotels i a Port Aventura, per exemple, hem tocat els hotels i llavors allà anem més preocupats,
perquè la gran majoria són gent de fora.
Veu gent que posa unes cares com dient, aquest tio què està explicant, perdilla...
Però bueno, alguna cosa ho fem.
Escolta, doncs trobo que sí que us ha mogut molt, no? I li heu tret un suquet comercial a la història dels sprinters.
Molt bé, sí.
Creu-vos-hi-do.
Recordeu algun concert en concret especial, per lo lluny que era o per lo especial que no es té?
O menolles.
Sí, n'hem tingut diversos. Hem tocat a Saragossa també.
I a Saragossa per lluny, però així especial el de Salou va estar molt bé.
Hem tocat les nits daurades de Salou.
Oi de bé, està a tope de gent?
Sí, sí, sí. A més va ser un concert molt bo, el vam estar preparant i en quant al muntatge hi havia 16.000 vats de so,
tot això típic, amb molt d'equipament i va estar molt bé.
Ho vam passar molt bé.
Sí, va estar. Va ser divertit.
Me sembla que aquí en qüestió de vats tampoc us quedareu curts, no?
No, sí, sí, sí.
Perquè, a veure, actueu dissabte, ho recordem, el dia 25 dissabte, dos quarts de dues de la matinada,
al Parc de les Granotes, deu ser això, no?
Sí, sí, sí, efectivament.
I també m'han dit que el muntatge estarà prou bestreu, ben sonoritzat.
Això ens han dit.
Què us heu preparat al bolo?
Bueno, és que hem tingut...
Ai, ai, ai, ha fet la típica cara d'excusa, allò de quan no has fet els deures.
No, no, l'hem preparat, el que passa és que per qüestions que no tenen res a veure amb la música,
i això, bueno, per una sèrie de coses hem canviat la nostra bateria que teníem fins ara.
Que tenia una noia?
Sí, tenia una noia.
Salutacions per la Júlia.
Salutacions per la Júlia, sí.
I ara, a principis de setembre, doncs, ha deixat el grup, ha deixat el grup, ha deixat el grup i ara...
Tenim aquí un espontànic que ens està dient coses, però és que està molt sent directe.
Autògrafa nova, por favor.
Ha deixat el grup i ara tenim una altra bateria.
Ahà.
I això.
I heu hagut de, doncs, assaigar, però, clar, teniu aquest puntet feble que encara no...
Sí, hem hagut d'assaigar, sí.
Molt bé.
Alguna cosa especial que ens podeu destacar d'aquest concert de dissabte?
Home, farem uns 11-12 temes, aproximadament.
Sí.
No, estan mogudets.
O sigui, que estarà bé, estarà bé.
Sí, nosaltres intentarem fer animar la gent i això suposo que ho aconseguirem.
A veure, no?
Sí, a veure.
Gravacions.
Jo sempre demano els...
Ui, gravacions.
Nosaltres tenim una gravació que li diem la Sagrada Família,
perquè portem des del gener fent-la i encara portem quatre temes
i ens en queden dos per gravar.
Sí.
Però bueno.
Està allò una miqueta a mitges.
Encara li falta, li falta, Déu-n'hi-do.
Però en breu, eh?
Però bé, sí, sí, sí.
A part, quedarà bé, perquè ens ho estem currant molt i això suposo que quedarà bé.
Home, de moment, si aneu també amb el que són actuacions,
també la gravació és una cosa que no us corre pressa,
perquè si ja moveu el grup sense tenir cap saber...
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Doncs el que li preguntem a tothom, Jordi, Adrià,
un moment clau estelar d'aquest bolo que fareu dissabte?
Una cançó, un estribill, una tornada, una frase...
Home, el dito quan es despulla, no?
Va, va, això no m'ho crec.
No, potser, com que tenim bateria nou,
potser si fa algun solo de bateria,
potser serà un moment estelar.
Com els solos del dito també són estelars.
Els solos del dito a la guitarra són estelars, sí.
Algo farem.
Potser l'Alies vindrà una mica influït per coses que hagi escoltat a Mèxic
i s'esbranquerà en una cosa especial.
Sí, també pot ser.
Un México, México lindo.
A lo millor ens sorprèn, sí, sí.
Doncs ho deixem així amb la porta oberta a la improvisació,
el que pugui passar aquest dissabte, dia 25,
a dos quarts de Dugas, al Parc de les Granotes amb els sprinters.
Jordi, Adrià, moltes gràcies, molta sort,
i us seguirem la pista a partir d'ara.
Molt bé, gràcies.