.
La veixetonada cantava,
i xetonada cantava.
Com serà el mar?
Serà blanc i gran com diuen.
Serà veritat
que de nit és com la plata.
Tothom que el ve
es queda ple d'enyorança.
Digue'm tu sol
que dins d'una altra contrada
has vist el mar.
Tota la vida he viscut
aquí, al pla de muntanya,
i fer diners no hi pogut
per veure la costa llunyana.
que no és el mar.
Sé que hi ha Mediterrà
que té la sisna d'unzella.
Sé que hi ha bancos de l'Eble,
sé que hi ha Maracalella.
de l'Eble,
de l'Eble.
de l'Eble.
de l'Eble.
mixtureés no hi ha
notes.
de l'Ebre.
D'on serà el mar, serà blau, diguem com t'igua.
Serà veritat, que de nit és com la plata.
Tothom que al veu t'has quedat ple de lliurança.
Diguem-t'ho sol, que vinc d'una altra contrada.
Has vist el mar, has vist el tot el de vida i viscó.
Aquí hi ha un pla de muntanya, i fer diners no hi ha comor.
Per veure la costa llunyana, sé que hi ha un Mediterràn.
que té l'exil de donzella.
Sé que hi ha barcos de vent, la sé que hi ha maracalella.
On les zones van i vell, en el compàs de l'habanera.
Però jo mai...
He vist el mar...
No, no us heu equivocat, us trobeu al 96.7, això és Tarragona Ràdio.
I sembla ser que quan arriba l'estiu, com que les habaneres surten a dojo.
O almenys tenim més oportunitat de sentir-les, que és una llàstima,
perquè podrien estar durant tot l'any.
La música dels mariners, com moltes vegades anomenem a l'habanera,
doncs hauria de sonar no només per l'estiu.
Però bé, ja que és així,
nosaltres tenim també el nostre racó particular,
mai millor dit,
perquè tenim un racó d'encís que ens explicaran
i ens parlaran en les veus de Reus.
Tenim amb nosaltres, per una banda, el senyor Lluís Castro.
Senyor Castro, molt bona tarda.
Bona tarda.
També el senyor Agustí Salom.
Agustí, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I el deixem a l'últim, però que va ser el primer en conèixer-nos,
que va ser el senyor Josep Rissueño.
Bona tarda, Josep.
Bona tarda.
Apropeu-vos més el micròfon, si no no se sentiran.
D'acord.
I aquí, si no tenim micro, malament, eh?
Que ja m'agradaria que fos la televisió,
perquè a més a més haguéssiu portat
o s'haguéssiu gairebé mig obligat
a portar la guitarra, l'harmoni,
a fer-ho tot aquí en directe, eh?
Però no ha estat possible,
almenys tenim les vostres veus.
Un altre dia vindrem i ho farem.
Clar que sí, que queda molt maco en directe de la ràdio, eh?
Tocar.
Un dia que fem la prova, ja m'ho direu, eh?
A veure.
A veure, si és veritat.
Hem de compromís d'haver de quedar.
Vinga, clar que sí.
Expliqueu-me una miqueta com van néixer
aquestes veus d'arreus.
A veure, me'n llencen la pilota cap al senyor Josep, eh?
Els tres que tens aquí,
el Lluís Castro, Agustí Salom, Josep Ressueño,
ja fa deu anys que ens coneixem
amb el món de l'Havanera.
Sí.
Perquè vam tenir una experiència anterior.
Aquesta experiència, doncs,
com que són molt aimants d'aquesta cosa,
de l'Havanera,
ens va fer que forméssim un grup
que es diu Veus d'arreus.
un 10 d'octubre del 98,
a les aules del centre de lectura,
d'arreus.
Sí.
I allà va néixer, doncs,
amb aquests dos joves,
perquè en aquell moment eren joveníssims,
ho sonen anys, encara ho sonen.
No, i tant, home.
Però fixa't, doncs,
que la guitarra tenia 13 anys
i l'acordionista pràcticament
en tenia 17.
13 i 17 anys?
Sí, sí, sí, sí.
La guitarra havia d'anar amb son pare
amb un paper,
perquè si no,
hauria pogut tindre problemes
el primer any.
Home, clar.
I a més, clar,
sent tan joves,
com s'inculca el món de l'Havanera,
amb una gent tan jove.
Fa sis anys que érem junts,
des de 98.
Déu-n'hi-do.
Canalla del Conservatori,
que els vam anar a buscar,
teníem moltes coses bones d'ells,
i ens va interessar,
i vam dir,
què, voleu vindre amb nosaltres,
i tal, i tal.
I va, sí, sí,
només va ser el primer dia
de veure'ls,
i seguidament ensajar cada dia.
Sí, sí.
I a l'Agustí com el van enredar?
A l'Agustí?
Si t'ho hagués d'explicar,
no acabaríem mai.
Jo sempre he estat.
Tots tenim el nostre cuc.
Sempre he estat
amb el moviment musical,
amb coral,
amb gust de rock,
ja de cambrils,
i, bueno,
doncs,
un dia, doncs,
me va vindre el meu cunyat,
que coneixia
amb un senyor
que era paleta
i que tocava la guitarra
i amb l'anterior
trobada que vam tindre
amb les habaneres,
doncs,
va dir,
vine, tu,
i no feia res en aquell moment,
i em va dir,
si vols vindre,
doncs,
i sí, sí,
vaig anar allí
però amb plan de veure què passa,
no?
I aquí estem,
vull dir,
sense programar res,
no?
Déu-n'hi-do.
I què té l'Havanera
que crida tant?
Perquè, clar,
té un ganxo,
té un ganxo.
És veritat,
l'has d'estimar,
jo crec que l'has d'estimar
per començar a entendre'l
d'alguna manera,
no?
Sí.
un grup de música
diferent,
romàntic,
com el vulguis dir,
però és fabulós,
l'Havanera és fabulosa.
I què els hi va triar?
Josep,
per què vau triar l'Havanera?
Què va ser que us va moure
precisament a fer
les veus de Reus?
A veure,
són veus de Reus
sense les,
el que passa que...
No, no,
la gent s'ha acostumat
a això, no?
No l'esperem vindre a Tarragona,
perquè és una cosa
que tenim pendent.
D'aquí hem vingut alguna vegada
però jo crec que hem de ser
més esgidus.
Ara,
anant al que dius tu,
si tu recordaràs
i els oients també,
ho haurà vist segurament
en aquells reportatges
que es fa de música moderna,
de tot tipus,
als Estats Units,
que hi ha una gran esplanada
on hi pot haver
30 o 40 mil persones,
en les quals,
independentment
que es faci música folk
o música de qualsevol tipus,
hi ha moltes edats.
i això és una utopia
però sembla
que potser a la llarga,
quan s'hi vas incorporant
més joves,
això volem fer,
doncs,
no sé,
tenim aquesta il·lusió,
més,
és il·lusió
que pas a utopia,
perquè amb el temps
potser,
aquestes històries d'amor,
perquè no deixi de ser
històries d'amor,
l'ú de la manera,
aquests viatges
del Carip,
anar i tornar,
ara es fan unes lletres
una mica diferents,
i que s'incorpori,
doncs,
gent jove,
perquè a la llarga,
més endavant,
es pugui veure
amb una cantada,
no solament gent gran,
perquè el jovent potser
es retreu una mica
perquè diu,
és que només va gent gran,
les cantades,
no,
a veure,
hi hem vist gent jove,
i han estat fins al final,
i no crec que hagin estat
perquè a la mare,
doncs,
li feia gràcia,
sinó perquè han volgut veure
que no tot és habanera,
hi ha balada,
hi ha balcet,
i fins i tot,
perdoni'm,
que també se saben les cançons,
la gent més jove,
perquè normalment,
allò que es diu
han mamat a casa,
qui no té un pare,
una mare,
que no ha posat alguna habanera,
un CD d'habaneres a casa,
o un caset,
no?
I quedes parat,
perquè a vegades vas
als llocs a cantar,
i diuen,
i aquesta habanera,
que la teniu?
I dic,
ostres,
una habanera,
com ho saben,
que potser fa 50 anys
que està cantada,
jo dic,
sí,
aquestes cançons
arrelen,
arrelen de molt fons.
I a més,
com dèiem abans,
potser s'ha de fer
des de petits,
no?
Com la gent jove
que teniu vosaltres,
sí,
quan nosaltres vam començar,
15 anys,
17,
quan nosaltres vam començar,
les persones que ens veien,
deien,
coita,
quin grup més jove es porta allí,
i això
ens va donar molta espenta,
molta espenta,
i molta confiança,
amb aquells crios
que portàvem nosaltres,
que ja no són tan crios,
i ara ja són homes.
Teníem els nostres dubtes
quan els vam anar a buscar,
perquè, clar,
eren joves,
llavors pensàvem,
no sé,
fins aquí...
Queda petita por,
no?
Sí,
si s'adaptaran,
si no s'adaptaran,
i fa 4 anys
no m'estaven res
a la trobada que fan,
que hi ha un munt de grups,
no em facis dir quants,
però un munt n'hi ha,
i vèiem que hi havia gent jove,
i jo també em vaig quedar
bastant sorprès,
no?
O sigui,
gent de 20,
22,
Déu-n'hi-do.
Ja arribarem a aquesta trobada,
perquè sé que heu anat,
no per tot el món,
però poc us falta.
No, no,
sí, sí,
bastant, bastant,
hem fet quilòmetres.
Ja ho sé, ja ho sé,
però anem a aquella primera actuació
del grup Veus d'Arreus,
us en recordeu
d'aquella primera habanera?
Allò que el trencaix
ja el de dir
molt bona nit,
estem aquí,
som Veus d'Arreus.
Aquell neguit,
aquells nervis,
aquell tremolor de crames,
encara quan sortiu ara
a l'escenari passa sense voler?
Home,
nosaltres,
nosaltres,
tremolor no,
perquè com que ja havíem fet
els nostres bolos
i les nostres coses,
ho teníem molt assimilat,
però la joventut que portàvem,
potser sí,
que no estiguessin nerviosos
de veure tanta gent i tal,
no, no,
però de moment
es van adaptar molt bé,
molt bé.
Me n'alegro.
Com a Veus d'Arreus
vam començar
a Capçanes,
sí,
amb un local que tenen
que és un local
bastant bonic,
però després va vindre
al cap de poc temps
una actuació
que va ser entranyable,
que va ser
la primera vegada
que anàvem
al Teatre Bertrina
i a li sí que hi va haver
doncs una emoció
perquè, clar,
era la presentació
arreus,
diguéssim,
del grup,
no,
d'alguna manera,
encara que haguéssim,
era,
sí que es podia dir
que era la primera actuació
perquè
era el mes de maig,
no,
del 99
i feia un mes
que havíem començat
a Capçanes
i després havíem anat
a l'Ammella
i, bueno,
amb això doncs
hi va haver,
amb tot això
hi va haver,
doncs,
es va néixer un criu
perquè, clar,
aquí hi ha gent
que són pares,
no?
Sí.
Es va néixer un criu,
el David
i, doncs,
vam tindre sorpreses
a l'Albertina
també va ser emocionant
perquè hi va haver,
doncs,
una senyora d'anècdotes
i sempre te'n recordes
i sí que es tremolava
les cames
i la parla
La emoció, no?
perquè
sembla sempre
una mica
sempre el primer dia
Sí.
perquè, doncs,
ara estàvem a Barcelona
actuant l'altre dia
a la plaça
de Catalunya
segurament davant
de 500 persones
que, per cert,
estem molt contents
perquè la comissió
es va portar molt bé
sobretot
anava a la plaça
sortida
de cadires
i quan hi ha cadires
la gent s'acomoda molt, no?
I també hi ha
una participació
de molts llocs
de comunitats
de l'estat espanyol
on realment
te demanen coses
sobretot
els manos
i te tornes a emocionar
i dius
una altra vegada
doncs sí,
una altra vegada
i segurament
ara parlant precisament
d'això
de la gent
que participa
segurament que
i comentant també
que heu voltat
per molts llocs
haurà notat que
la vanera
hi ha molta gent
que la viu
de moltes maneres
diferents
sí, sí
hi ha gent que la viu
la sent
com una cosa
molt pròpia
molt, molt
i d'altres
com un final de festa
que diuen
mira,
han de posar
un grup de vaneres
i que això
deu donar
especialment
una mica de ràbia
hi ha de tot
però el que passa
que t'has d'adaptar
el que et trobes
hi ha gent
que clar
a veure
jo soc conscient
que una hora i mitja
de maneres seguides
és bastant pal
per molt que t'agradi
llavors nosaltres portem
ja la política
de fer una mica de broma
fer participar la gent
la vella Lola
amb aquells mocadors
llavors fem pujar
amb algú de baix
vinga va
pugi
va canti amb nosaltres
vull dir
trencant una miqueta
aquella coseta
hi ha alguna brometa
la gent riu
hi ha vegades que no riu
gent més sèria
hi ha gent que escolta molt
hi ha gent que
t'arriu més
que no pas escolta
t'has d'adaptar una mica
però bueno
la feina és la mateixa
nosaltres
hem de quedar una miqueta
al marge d'això
t'has d'adaptar
al que et trobes
i com s'adapten les cançons
una vegada que tens
per exemple
dius
a veure
per aquesta actuació
podem fer aquestes cançons
si ens trobem una altra nova
a veure com reaccionen a la gent
com s'adapta
com es fa això
nosaltres
cada any fem
una sèrie de cançons
i renovem
la programació
diguéssim
llavors
fem
una cosa molt variada
perquè tenim un sortit
de cançons
que són molt alegres
unes altres
que són balades
en fi
hi ha una varietat
molt maca
i llavors
segons l'ambient
què veus
perquè això se nota
perquè quan
estàs a dalt d'un escenari
i veus l'ambient
només veus
quan surts a fora
i ja la gent
ja t'aplaudeix
diu
aquí ja ganxo
aquí ja
ja s'hi pot animar
doncs comences
amb un perill de cançons
animant-les
i després
ja
tot roda bé
i deu ser
també la complicitat
una mica
entre tots els músics
perquè segurament
que l'Agustín
mira el Josep
el Josep
mira l'altre company
i diuen
aquí
anem a ficar marro
i com que es fa
més ganes
que es nota
també
és que quan veus
que la gent
participa
hasta te donen
més ganes
i tot
a vegades
veus aquell senyor
de l'esquerra
que comença a tancar els ulls
i al final
dius
bueno
li queden 5 minuts
o dedicarem una
especialment amb ell
o ja em fas una
una mica més alegre
i aquella que volíem fer
no la facis
perquè
vull dir
som a la marxa
de tot
te trobes de tot
i a vegades
potser
em vols cantar
no sé
18, 20, 22
i només ne'n cantes 15
perquè
comences a explicar tonteries
o fas una miqueta de broma
veus que la gent respon
i està clar
t'has de donar a la gent
i comences
allí a explicar
anècdotes i coses
i la gent vingui a riure
per exemple
cas que tenim molt macos
de record
tothom és l'Aimella de Mar
per exemple
per anomenar un
allí ens ho van passar
bomba
s'ho van passar més bé
n'altres que ells
doncs és un repte
perquè l'Aimella de Mar
és un lloc de pescadors
és un lloc on estan
molt acostumats
a les havaneres
doncs allí ens ho van passar
ole ole ole
o sigui que teniu un sobresalent
allò que dius
un excelent
en nota eh
sí perquè
allà tenim la sort
que ja ens han jugat
diverses vegades
eh
senyal que els agrada
per això
però què us va passar
a veure explica'm
explica'm
què va passar amb ella
doncs
l'agustí
a esquerda
sense mara
ara m'ho faràs explicar
aquí
sí sí
vam començar
vam començar
que bueno
doncs a la part de per allà baix
un dia de molta color
vam encendre els focus
i hi havien com uns
uns mosquits
i les papallones voladores
i llavors clar
la partitura
no saps si és una negra
o si és una blanca
i jo
però això sense començar
l'actuació
pensava que era
és fusa o semifusa
i llavors vam comentar
una actuació
que ens va passar del Tebre
que allí sí que era
helicòpteros
allí eren grossíssims
i aleshores clar
vosaltres teniu la llum
que us mira directament
a vosaltres
que va tot
i jo
i em va passar un cas
també molt graciós
però les vaig passar
a Canutes
que estava cantant
una cançó
i se'm va ficar
una papallona
dintre la boca
i em va vindre uns ascos
però vaig tenir
em sembla que me la vaig engullir
llavors comences
a explicar això
i dius
ai
encara no vam començar
a cantar
i la gent hi ha res
i clar
ja et fiquen al terreno
més fàcil
ara has de cantar
i agradar
si no
una cosa
no va lligar amb l'altra
però ja tens
el camí
una miqueta més facilet
i internacionalment
parlant
també heu sortit
heu estat
a llocs que dius
mai hagués pensat
arribar-hi
a Andorra
a Vall d'Aran
a Viella
a Viella
a Viella
a Vall d'Aran
això són les
les més lluny
tirant cap aquí baix
també hem anat
a la zona de Castellón
a Torol
a Castelló de Plan
aneu-n'hi-do
i ara esperem
sortir fora de Catalunya
a veure a veure
explica'm això Josep
no es pot dir encara
fins que no estigui
al sac i ben rodat
està lligat
secret total
se va pescar el peix
però prometem que
d'aquí
d'aquí un parell de mesos
ho sabràs
ai molt bé
molt bé
us tornarem a convidar
eh
volia
volia
volia
fer un incit
què voldràs
una cançoneta
volia parlar
en nom
de
de tots els grups
de maneres
endavant
sí
de tots
de tots
sense
mirar nivells
però també
de part nostra
d'una cosa
que sí que ens fa
manca
més comprensió
per part de les
comissions de festes
perquè de vegades
no és el preu
solament
el que importa
sinó que és la
qualitat del grup
i com que avui
parlem de nosaltres
no parlem de ningú
ho haig de dir així
ens hem d'esperiviar més
nosaltres
nosaltres
ja ho fem
eh
de fer entendre
que
que valem molt la pena
i que els comissions
estan molt contentes
amb nosaltres
però clar
aquí al Tarragonès
tenim pendent
doncs
fer
fer el possible
eh
sí
de que
doncs
puguem anar
a més llocs
perquè clar
aquí a Tarragona
capital
jo crec que la gent
ho té superat
això
és igual que es diguin
veus d'arreus
i tant
es podien dir
veus de Tarragona
però clar
no és el cas
no
i llavors
ens agradaria
aquest no és
aquest no és el tema
i evidentment
això ha de ser minories
de persones
que potser poden dir
mira és que es diuen
és quina llàstima
que es diguin així
no?
home
no però
home jo espero que no
que no sigui per això
però hem fet broma
alguna vegada
no no però ja ja ja
però això és l'atípic
el que sempre ha passat
no entre Tarragona i Reus
i Tarragona
i no és el nom del grup
és les persones que el fan
jo vaig néixer a la Monagal
o sigui que
o sigui que
tenim un accident
vull dir que ja soc tarragoní
eh
jo vas vindre en petera
tenim
tenim
un
un xicot
un xicot que és de Cardona
sí
que el tenim
que és el Lluís
tenim
l'Agustí
que encara que hagi nascut
a la Monagal
és
és bastant de Cambril
molt
i
escolta'm
l'origen de molts
doncs no
no és ben bé a Reus
jo crec que no ha d'estar
compatible
amb la música
amb els sentiments
que teòricament
és el que és la música
el que et dona
el nom de Reus
el nom de Reus
ens agrada
perquè és de
d'alguna manera
tenim un repte
no?
és que
segons com facis
o quedis
poden dir
conyes que porten
el nom de Reus
però sembla
no és el cas
no?
sí
i és això
que
volem vindre més
a Tarragona
i farem tot el possible
per fer-ho
estava sentint
perquè aquesta cançó
que m'agrada moltíssim
perdoneu eh
a Tarragona
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la vida
que hi ha al món
els dos fills de Catalunya
d'una de dos les mans
i ben units
com el germà
tant en temps
de pau com en
la guerra
des del mar
fins a la serra
enrairem
els nostres camps
lalalalalalalalal
i ha vingut molt a compte
del que estava dient el Josep
t'has fixat Josep eh
que la música ens acompanya
i tant i tant
perquè acabi a la fi
tots i en germans
sí sí sí
de la mateixa terra
que es diu Catalunya
el que havia a la fi no?
sí sí sí
per això que dic
mira és que ha arribat
just el moment eh
o arribem a fer voler
i no ens surt eh
parlant de tot
no feu cap aniversari
l'emissora
vam fer
carai
vam fer l'aniversari
el primer aniversari
que estàvem aquí
a les estudis
i també vam fer
el cent aniversari
de la Rambla
vam estar a la Rambla
en directe
el dia de la música
el pròxim aniversari
ja s'ha de convidar eh
us heu de venir cap aquí
i tant
i tant i tant
i cantar en directe
no ens han tirat mai tomàques
no ens han tirat mai a la piscina
vull dir
home ha posat tomàques
amb el carç que estan
el que passa que una vegada
que llencin eh
que llencin
una vegada vam deixar
un poble sense llum eh
què us va passar?
vull dir jo també ho dic tot
a veure a veure
a l'argentera
vam anar
ja fa
no sé quants anys fa
però vam anar
al començament
vam anar a l'argentera
i va quedar tot el poble
sense llum
allò a l'enxufar
es veu que va patar
jo què sé què va passar
i vam estar a mitja hora
però tot el poble
Agustí
això va ser Fexa Ener
sempre tenen la culpa a ell
va fallar
va ser un cas
que és molt curiós
és molt curiós
perquè resulta que aquest poble
amb l'era que estem encara
encara tenen la llum
de 125
tenia
i bueno
ara potser ja el té
no
està clar
quan li vam enxufar
tanta potència
dels aparatos
va saltar l'automàtic
del poble
i diu
l'alcalde
no sé què ha passat
no sé què ha passat
aquesta gent
aquesta gent
totes n'hi ha unes quantes
però bueno
és un altre tema
no suposo
jo m'aguardo
perquè encara
heu vist allò que des deia
hem vingut a parlar
d'un treball discogràfic
que m'heu de presentar
i encara no hem parlat
encara no hem fet res
ja portem 22 minuts
d'entrevista
jo no sé com ho farem
jo no sé com ho farem
un minut per peça va
parlem una miqueta
d'aquest treball discogràfic
ha costat molt
de triar les cançons
de dir aquesta cançó sí
aquesta cançó no
i a més clar
segurament que deu ser
un recull
de tot el que porteu fins ara
perquè sento cançons
que són
d'aquelles de tota la vida
com la que sentíem
fa un moment
la gravació
la gravació
va ser més complicada
perquè es va gravar
a instruments a part
amb estudi professional
a Tarragona
pot ser propaganda
a la Rambla Catalunya
a Músics
a Músics
molt bé
molt bona gent
amb el Quim
a Tarragona
a gravar
i escolta'm
i
l'instrumental
a part
i les veus
amb l'instrumental
de fons
i això té un risc
i nosaltres
no en tenim cap
de vergonya
de dir
que
ens agrada més
en directe
la cosa
no?
s'ha viu d'una altra manera
aquest risc
que es passa
a l'estudi
d'alguna manera
fa minvar
la qualitat
del grup
això no és cap vergonya
aquí sense cap vergonya
s'ha de reconèixer
malgrat tot
doncs he quedat
molt
molt amb aquest
però creiem
que nosaltres
en directe
doncs la cooperatació
que hi ha
els assajos
allò que en guany
doncs
la canalla
ens ha fotut
molta canya
i per primera vegada
en sis anys
han fet
els deures
una mica
millor
que els altres anys
com més
doncs
no cridar tant
guardar més els espais
respirar millor
tot això
sembla que no
i ha costat
ha costat temps
i en guany
ho hem aconseguit
i la gent nota
que en guany
com és que ho feu
sembla que ho fem
millor
doncs és que han fet
els deures
avançats
i ara parlant
de les cançons
és
que aquest repertori
està triat
diguéssim
i ara que continuïn
els companys
del repertori
del 2003
d'acord
sí això són
per exemple
tenim 25 peces
i llavors
democràticament
perquè clar
som 5
i són 5 pares
i llavors
la primera norma
que tenim al grup
és democràcia
que tothom pugui cantar
que tothom pugui
jo vull fer la Torita
jo vull fer la Menganita
jo vull fer aquesta
i llavors
les 15
que van ser més votades
estan en aquest CD
imagino
el local d'assaig
a veure
quina ens agrada
ens agrada aquesta
aquesta aquesta
aquí votem
nosaltres votem per aquesta
jo volia fer
jo volia fer el platanito
amarillo
i el Josep
no li ve
no ho vull
un exemple
i n'hi ha
en aquest CD
n'hi ha cançons
de molt bona qualitat
que n'hi ha
són molt maques
que si l'arriba
si l'ho sents
aquí dintre
n'hi ha cançons
molt
però boniques
boniques
i ara es pot trobar
aquest CD
però a veure
estem parlant molt bé
d'aquest CD
però la gent
que li agradi
emportar-se
les veus de Reus
cap a casa
on ha d'anar?
Doncs mira
el millor lloc
que nosaltres
som una mica
reacis
a distribuir
són com maniosos
però amb una mania
que és una mania
suportable
que és que tenim
les ganes
que per exemple
el dia
el dia 31
de juliol
doncs
a la nit
a les 10
sí que aquest cap de setmana
que ve
vingueu a Salou
al carrer Carles Boigues
al parc de Salou
que allí actuem
a l'Ajuntament
a les 10
de la nit
doncs allí
es pot adquirir
l'endemà
que és dia 1
d'agost
podeu anar a Cambrils
a l'urbanització
de la Llosa
però a les 8
de la tarda
Déu-n'hi-do
també el podreu comprar
i bueno
així vindria la llista
que no acabaria
i un dia abans
de Salou
a Reus
a l'urbanització
Xalés Quintana
a les 10
de la nit
3 dies seguits
que ho podeu fer
nosaltres fem això
perquè la gent
ens va veure
els agrada
ho compra
i llavors
clar
és un lligat
primer mines
i després compra
i ara quan arriba
l'estiu
jo com deia abans
que hi ha moltíssimes
actuacions d'habaneres
per què amaguen
entre cometes
això d'amagar
l'habanera
durant l'hivern
quan també
d'alguna manera
està ubicada
jo crec que estaria
tot l'any
no té edat
ni té temps
algunes actuacions
surten
de cara a l'hivern
o la tardor
però són mínimes
si són
potser
algunes festes
d'hivern
de pobles
i coses
però està clar
el bonic d'això
és fer les habaneres
al carrer
que és
el que
és el típic
la fas
a dintre un teatre
o una sala parroquial
o coses d'aquestes
i ja canvia
perquè la gent
també estaria bé
que també
no han de treure la idea
per renovar
tot això ja ho fomentem
ja els representants
ja els hi diem
i això
són una miqueta així
perquè jo m'imagino
no sé
un teatre metropol
o el teatre bretina
com vau fer vosaltres
la presentació
ple de gent
segurament a rebentar
i tots amb les cançons
sabent-se les cançons
i que maco
deu quedar també
i cantant-la
la gent
que això és únic
a més
la sonoritat d'un teatre
quan tens l'acústica agafada
deu ser fantàstic
a Lluís
a Falcet
que vam anar ara
al desembre
del 2003
a la quarta
al teatre
a la quarta
i clar
no hi va haver rom
però bueno
era amb una coral
a més a més
nosaltres vam convidar
una coral
que eren dos corals
de Marçà i de Falcet
que quan s'acabés
doncs féssim
el meu avi
tots plegats
a l'escenari
imagina't
i allí doncs a més
hi faltava això
el rom
i era el desembre
si no crec recordar
que era el 21 de desembre
fantàstic
el que passa
que clar
el 21 de desembre
no pots anar a la platja
no pots veure els estels
no sí que ho pots fer
però
tot el que envolta
el que és l'habanera
el passejar per la platja
el mullar els poets
mirar els estels
lliga amb l'estiu
però vaja
l'hivern també estem batallant
però és molt difícil
una pregunta
a Reus
a Cambrils
a Salou
tindrem rom cremat
també
sí sí
això no falla
de veus
ara amb aquestes dates
en cada actuació
n'hi ha cremat
per tothom
a Salou
a Quintana segur
també
no no segur
i puestos que donen
hasta coca i tot
coca i tot
a veure eh
a veure
una actuació molt maca
suposo
i espero
i desitjo
que sigui molt maca
jo l'espero
amb miqueta de ganes
personalment
és el dia 6 d'agost
Altafulla
per què?
especialment aquesta
perquè anem 4 grups
i els 4 som de Tarragona
llavors clar
és
de la província de Tarragona
llavors per mi
és molt important
perquè sempre venen
grups de fora
que ja està bé
però clar
aquí a Tarragona
doncs també en tenim
de grups
i n'hi ha un que fa molt bé
molt bé
no cal que portéssim gent de fora
sense desmareixer'ls
s'ha d'escombrar
cap a casa
s'ha d'escombrar cap a casa
saps quants grups
són aquí
a la província de Tarragona?
no
no no
o són 13
13?
hem de fer una altra
corre hem de fer una altra
que surti el 14
que surti el 14
és superstició
una miqueta
una miqueta
a la trobada del Tarfulla
dels 4 grups que actuen
3
les acordeonistes
de cada grup
totes 3 són de Reus
molt bé
molt bé
és que clar
ja teniu
teniu el que teniu
eh
teniu un munt de músics
que déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
ja per tancar
recordem una altra vegada
aquestes dates
que ja
aquesta setmana
que cap de setmana
a Reus comencem
30 de juliol
a les 11 de la nit
xalets Quintana
darrere del Carrefour
molt bé
amb roncremat inclòs
perfecte
el dia següent
31 de juliol
a les 10 de la nit
parc de Salou
carrer Boigues
roncremat
no falla
ok
i el Cambrils
jo crec que també
a l'organització
Lallosa
però a les 8 de la tarda
a l'organització
Lallosa
de Cambrils
molt bé
i de cara a un futur
no aguererunyà
de nou a Tarragona Ràdio
i si pot ser
a mig concert
portarem la guitarra
i la cordeó
jo els vull enrere
i no hi ha manera
jo portarem la guitarra
i la cordeó
el passat d'estiu
quedarem un dia
amb quina cançó acabem
de totes les que hi ha
dintre del CD
jo egoístament
vinga vinga Agustí
anem a mullar-nos
quina
a veure a veure
no sap que aquí cadascú diu una cosa
a veure a veure
ara ho hem de votar
ho hem de votar
a veure
la número 3
la número 3
a veure si és aquesta
a veure a veure
jo te la passo per aquí
sí
és aquesta
acabem amb aquesta
doncs vinga
Josep, Agustí, Lluís
moltíssimes gràcies
a tots tres
a tu
i fins la una propera
que tornarem eh
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
que tornarem a menorca
i tornarem a sentir
la cançó
de mar i dels veus
de mar i dels veus
de mar i dels veus
de mar i dels veus
de mar i de dillrat
de mar i dels veus
de mar i dels veus
de mar i dels veus
de mar i dels veus
de mar i dels veus
de mar i dels veus
Damunt ses aigües tranquil·les es mou l'alçament.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca.
I tenir-te entre els braços sentint com batega el teu cor.
Veure els teus ulls luminosos, sumis d'enyorança.
Les teves mans alicats i els teus camins cor.
Serà una nit, serà una nit, plena de llum d'il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vinc fred, tu ploraràs d'emoció.
I quan senti que tu enralles, que tu enralles,
serà en su a mi, sentiràs dintre el cor,
serà paraula, les marides d'ell.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca,
i tenir-te entre els braços sentint com batega el teu cor.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca.
Jo voldria tornar a Menorca, sa meva Menorca.
I tenir-te entre els braços sentint com batega el teu cor.
Veure els teus ulls luminosos, sumis d'enyorança.
Les teves mans alicades i els teus camins cor.
Serà una nit, serà una nit, plena de llum d'il·lusió.
Tu ploraràs quan jo vinc fred, tu ploraràs d'emulsió.
I quan senti que tu enralles, que tu enralles tan su a mi,
senti que tu enralles tan su a mi,
senti que tu enralles tan su a mi,
des marides d'emulsió.
Des marides d'emulsió.
Des marides d'emulsió.
Gràcies.