Encara que diuen que els dimarts ni et casis ni...
Com seria? Ni t'embarquis, Andrés.
Ni t'emboliquis.
Ni t'emboliquis.
Emboliqui, que fa fort.
Doncs ahir ens vam embarcar d'alguna manera amb l'Andrés d'Andrés
amb una nova proposta.
Sí, la presentació.
Sí, la presentació.
I aquella presentació deia que parlaríem de diverses coses
i faríem les màximes coses diverses per poder agradar a tothom.
Bueno, hem dit bé, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Ara sí, endavant.
Parlarem, com vam prometre ahir, parlarem del Buster Keaton,
per tirar enrere amb la història i ser constants amb això del cinema clàssic,
que abarca molta història.
I podem dir del Buster Keaton que era un personatge que avui dia està bastant oblidat,
per no dir que ho està molt, molt, molt oblidat.
Potser va ser el gran, podríem dir, el que no va ser comprès pel seu humor?
No, va ser un home que va triomfar amb la seva època,
en aquella època dels curts matratges.
Feia un humor molt especial.
I llavors va sortir el Charlie Chaplin i el Charlie Chaplin va agafar un altre caire
i va agafar més gràcia que ell.
I llavors del Buster Keaton es van explicar diverses coses,
com per exemple que si hi havia estancat en una residència mental,
això és completament fals, perquè va tindre uns batxes importants, uns lapsos artístics,
el que sí s'ha de dir, i això sí que és cert,
que era jugador i bevia de quan en quan i agafava una miqueta de problema alcohòlic
amb aquest aspecte.
Llavors ens trobem que precisament el Buster Keaton va preparar coses per personatges molt importants,
inclús amb el mateix Charlie Chaplin,
perquè l'escena de la Quimera de l'Oro, que es minja la bota,
el xarlot es minja la bota, cuita, llepa els cordons com si fossin espaguetis
i xupa els claus com si fossin els ossets,
tot això eren gags del Buster Keaton,
que li va passar amb ell i li va dir perquè ell no trobava cap pel·lícula
que pogués aprofitar aquestes escenes,
que ell les aprofités amb aquesta pel·lícula.
Ell va ser, ja en una època de la seva decadència,
el que va aportar molts gags,
gags són els xistes amb l'anglògica s'ajona,
amb els hermanos Marx,
i va ser el que va aportar molta cosa d'aquesta així,
inclús està amb el Jerry Lewis també,
l'anècdota més important està en que els altres van morir els uns arruïnats,
els altres, en fi, problemes de misèria complerta mental i física,
no de butxaca.
I ell va morir pràcticament actuant.
Va fer algunes sortides, com per exemple,
en el Mundo está loco, loco, loco,
fa un paper allà que alguns crítics han considerat que,
esclar, això era una ofensa per ell,
perquè fa un paper esperpèntic, però esperpèntic 100%.
Però, bueno, després va fer una altra pel·lícula també que fa de jefe índio,
de jefe indie,
i també el van criticar molts crítics de cinema,
perquè també era un paper que no era digne d'ell.
Però, bueno, l'home s'hauria d'anar mantenint aquestes escenes,
les revisem d'ell,
d'ell, amb aquestes escenes,
ens trobem que el paper d'ell és fantàstic,
és un humor personalíssim,
és un humor únic,
que les pel·lícules que ell feia
tenien que ser a la seva mida i de la seva manera,
i com a ells els agradava que pogués ser.
I, afortunadament, han deixat unes grans obres
diferents de les unes a les altres,
inclús de personatges,
d'un director amb un altre
i ell d'un còmic amb un altre.
Llavors tenim, per exemple,
que va fer Golfos de Roma,
i aquesta és una de les pel·lícules
que ell actua molt aquí,
s'aparta una miqueta del seu paper
de l'època dels cinemots,
esclar, que hi era molt més gran,
però hi ha, per exemple,
alguns gags,
que, per exemple,
hi ha un pollastre,
un pavo, no recordo el que és,
que està allà cuinat,
i a la que els romans intenten obrir-lo,
de dintre surten tot d'ocellets
i marxen volant.
Esclar, això és una sorpresa
d'una cosa insòlita,
però, bueno, són les coses insòlites
i fetes al moment oportú
són les que produeixen un somriure
o si ho mires en forma analitzadora i crítica.
Si ets un espectador
que simplement vas en plan d'evasió
o de consum,
doncs, esclar,
també et causa un impacte, això.
Hi ha una, per exemple,
la de l'Eroel Río,
que és de la seva època del cinemot,
que hi ha una espècie de bandaval,
hi ha una gran façana
d'aquelles cases de fusta
i la casa de fusta,
la façana li cau tot a sobre,
però, quina casualitat,
que a ell hi està,
és un quadre a la porta de la casa.
Però, esclar, està calculat,
però imagina't,
hi ha gags que són bestials.
Bé, per fer una miqueta
de canvi de paraula,
farem música
i posarem una música
que es tocava en aquella època
per una orquesta actual,
però tocant aquella música.
Escoltem
i ens acomiadem
fins demà.
I'm nearly driven to insanity
When she passes by
She's a snooty little cutie
She's been so hard to kiss
I'll try to overcome a vanity
And then I'll tell her this
I'm young and healthy
And you got charms
It would really be a sin
Not to have you in my arms
I'm young and healthy
And so are you
When the moon is in the sky
Tell me what am I to do
If I could hate you
I'd keep away
But that ain't my nature
I'm full of vitamin A
Say I'm young and healthy
So let's be bold
Either you're two or three
Maybe we will be too old
Ma
La la la la la
La la la la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!