Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A més, el que deies, hi ha les tres generacions i d'alguna manera és també fàcil d'arribar a tothom aquest tema, precisament perquè diu només, és un compte enrere però ho diu gairebé tot, no?
Sí, sí, sí. I inclús hi ha unes sirenes, emulen tot de sirenes. És un caos, no?, el tema aquest. És una mica caòtic, però bé, de totes maneres reflexa una mica l'actualitat.
Parlem d'aquest treball disogràfic després d'Aurora. Ara tenim el Javi, que ens explicarà una mica això, i sentim aquest primer senzill. Me'l presentes, Javi?
Sí, aquest tema es diu Amb els teus ulls. Amb els teus ulls és un tema, jo penso que és realista però bastant optimista al mateix temps. És un tema fresc que dóna peu a dir, doncs, que el sol torna a sortir per nosaltres i endavant, no?
Crec que després d'un mal moment sempre ve un bon moment. És una mica com la marea, no?, el mar, no?, que puja i baixa, no?, sempre que està baix acaba tornant a pujar, no?, una mica.
Doncs pugem la música i la sentim.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Surtir per tot, per dibuixar-te el camí.
No tinguis por de trobar-te o perdre
se llege l'industriu.
Somos de realitats,
estaré al teu costat, tan lluny és per guanyar demà.
Ara surts per avançar, per primer cop et respirar,
el món està als teus peus.
Un gos,
amb els teus ulls.
Avui, el sol brillarà per tu.
Per seguir la seva llum.
No tinguis por de foscor,
que il·luminen els teus.
Avui, el sol ha sortit per tot,
per dibuixar-te el camí.
No tinguis por de trobar-te o perdre.
C'est agilíns de.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
C'est agilíns de.
C'est agilíns de.
C'est agilíns de.
Hi, què más hi hagi?
Veig com es diu el primer senzill d'aquest treball dissogràfic d'Espres Aurora,
amb els teus ulls.
I amb els teus ulls i amb els nostres hem pogut veure que a la portada del disc,
que hi ha molt de color i ja ens agrada, tenim el groc i també el vermell fent
aquí petites matitzacions, hi trobem una X, de Xavi, una B, de Vidal, una B baixa,
millor dit, i una B alta. La B alta...
La B alta és del meu company, Berni, que de fet aquest treball l'hem fet entre els teus dos,
a part de col·laborar-hi molta més gent, perquè hi ha molts músics,
però jo diria que és un duo, és Xavi Vidal i Berni Mora,
és el meu soci que ja és quasi com un germà.
I llavors, inclús l'anterior àlbum també l'hem fet els dos junts,
però no el meu nom i aquesta vegada li vaig dir, bueno, no, aquesta vegada has de posar el teu nom.
Aquesta vegada t'has de mullar, Berni, t'has de mullar com sigui.
Encara que no vinguis a les entrevistes, estaràs a la portada.
Aquesta és la feina més dura, t'ho ha deixat ja per tu.
Exacte, sí, sí.
Tu, Xavi, aquí ja tens facilitat de parola, vés-hi tu, vés-hi tu, no?
Vés-hi tu, vés-hi tu, vés-hi tu.
Parlem una miqueta d'aquest treball discogràfic,
perquè comentàvem fora d'antena que moltes vegades la realitat és cíclica i dura alhora, no?
I abans la cançó que hem triat per començar el programa,
doncs podia passar, doncs la podíem posar l'any passat i també seria actualitat,
l'hem posat ara i també és actualitat.
I no s'ha fet especialment per aquests dies, sinó que porta molt de temps fent aquest treball discogràfic.
Sí, sí, sí. És que jo penso que aquest treball discogràfic ha sigut un treball més de recerca, no?
Com vosaltres, no? Més periodístic, potser, no?
Vull dir que les idees han sortit des de portades de diaris fins a pancartes que jo he vist
o no sé, o qualsevol comentari de la gent que puguin fer.
Vull dir que ha sigut un treball més de recerca.
No m'he tancat, com altres àlbums havia fet, escriure les cançons, allò, tranquil·litat, pum,
i no aixecar-te fins que l'acabes, etcètera, no?
En aquí, no, tot ha sigut molt més espontani, no?
Ha sigut un treball de pim-pam, no?
I una mica l'hem fet amb el cor, no?
Vull dir, l'hem fet amb el cap, evidentment, però l'hem fet amb el cor, no?
I el que ha sortit ha sigut això, una mica, no?
Vull dir, les cançons estaven en l'aire.
La feina que hem tingut ha sigut parar-se i agafar-les, no?
Reflexionar una mica tot el que entrava, no?
Exacte.
Totes les notícies que a part sabíeu.
Sí, sí, inclús, jo no m'he posat ni com a lletrist,
perquè considero que jo he fet un treball més de recerca,
d'ajuntar coses, de mirar, de donar-li musicalitat,
d'interpretar, més que de tancar-me, no?
Ha sigut un treball molt més obert, per entendre'ns, no?
I fet més amb el cor, no?
Que hi hagi feeling, no?
Que intentar, doncs, plasmar la realitat, no?
Evidentment que és un treball que parla de la inseguretat,
de la por, de la incertesa, però també parla de l'esperança
i també parla dels moments bons, no?
I sobretot parla que hi haurà un moment bo, no?
La referència del títol de l'àlbum, després Aurora,
vull dir, després Aurora.
Aurora és una llum, no?
És una llum potent, no?
Que, ostres, que ens donarà, que es veurà el final del camí,
que les coses...
Que t'haurà de sortir al sol, no?
Per tothom.
Sí, exacte, no?
Que les coses poden canviar, no?
I que hem de ser optimistes, no?
I perquè les coses es canvien amb optimisme i sent positius,
no sent negatius, no?
I tant, i tant.
T'has sentit en algun moment, quan es feia aquest treball discogràfic,
com retornar a aquell savi Vidal que començava a composar?
A dir que n'has sentit, precisament, d'això, d'aquesta frescura,
d'aquesta... de veure i de percebre tot el que et dona el món, no?
Sí, possiblement sí.
És que jo sempre...
Jo sóc una mica nen, eh?
No ho perdis mai, eh?
Jo sóc una mica nen.
No ho perdis mai.
I sempre intentes ser fresc, no?
I ser molt espontani, no?
Vull dir que, inclús quan estàvem gravant,
les tomes més perfectes no...
O sigui, els recordings, no?
Quan cantes, jo ho explico perquè ho entengui la gent,
no ho encantes.
Vull dir, a vegades aquella perfecció tan absoluta no m'agrada.
No m'agrada que les coses siguin un pèl imperfectes, no?
I de la imperfecció ve l'espontanietat
i la frescura, no?
Intentar agafar aquests bons moments, no?
Una mica i quedar-nos amb això.
I quantes hores d'imperfecció, més o menys?
N'hi ha moltes, eh?
Hores d'imperfecció.
N'hi ha moltes aquí dintre.
Home, hem treballat...
Jo penso que l'hem gravat amb allò...
Amb moments que no teníem feina a l'estudi,
hem anat gravant i venia un col·lega i gravava un contrabaix,
o l'altre gravava una guitarra.
Hem estat un any.
Un any?
Déu-n'hi-do, això?
Sí, un any composant i gravant al mateix temps, no?
Perquè no ho hem fet...
No ha sigut allò un procés de tancar-se l'estudi
durant un mes i gravar-lo,
sinó que l'hem anat gravant amb mica, amb mica,
que teníem hores, no?
I aquest estudi, espero que el tingués a casa.
Sí, nosaltres tenim un estudi a Sabadell,
tenim un estudi a Sabadell
i llavors ens permet una mica anar al nostre aire, no?
No ho comentava, perquè si hi ha algun músic
que ens estigui sentint i sàpigui més o menys
com a les hores d'estudi,
s'haurà posat les mans al cap, eh?
Uau, aquest, li he tocat la loteria o què?
Li he tocat la loteria?
No, no.
Home, també podria estar possible.
Oh, ja m'agradaria.
No ho sap mai, eh?
No ho sap mai.
Jo crec que la loteria ens ha tocat una mica tots, eh?
Sí.
Vull dir, almenys ahir, no?
A veure què passa.
A veure què passa, sí, sí.
A veure què passa, a veure què passa.
I parlant de passar,
que aquest disc, a banda de presentar-te'l aquí,
segurament que el Javi tindrà una espècie
de l'agenda mig completa
de llocs on heu de dir,
ei, que vindrem a tocar.
Tarragona està posada?
Tarragona està posada, evidentment,
i a més és que m'encanta Tarragona
i tot aquest sector d'aquí.
Vinc molt.
De fet, vinc allò a passar ratos per aquí
i evidentment tocarem a la bequeria.
El que passa que teníem un concert
aquesta setmana que ve,
que era dimecres,
però l'hem anul·lat,
parlo de l'atac terrorista
i llavors esperarem uns dies
que les coses es calmin una mica,
entens que puguem reflexionar tots una mica més
i llavors evidentment vindrem aquí a tocar
i obrirem-en aquí.
I com es prepara?
Perquè això és el que dèiem,
si després de tanta feina
presentar un treball discogràfic en directe,
com que és una responsabilitat encara,
no sé si tens el llaunyau dins de la panxa,
sé que porta molts anys dins del món de la música,
no estem parlant d'una persona que va sortir ara,
però clar, sempre hi ha aquella responsabilitat.
Jo sóc molt tímid, eh, vull dir,
i quan tinc un concert en directe,
vull dir, és el dia del concert,
vull dir, sigui on sigui,
i porto anys fent-ho prou,
és igual, aquell dia és especial.
El que passa que també et diré
que tenim una banda amb músics molt sòlids
i molt professionals
i molt bons amics, també,
i entre tots ho fem tot, no?
I esperem, doncs, que a la gent li agradi
i donarem, doncs, el màxim de nosaltres
en el directe, no?
Esperem pujar el llistó del disc, no?
A banda, segurament,
que de les peces d'aquest treball discogràfic
faràs una petita esgarrapeteta, no?
A d'altres temes que t'he guardat.
Sí, sí, sí.
Vull dir, les presentacions les farem curtes,
ens centrarem molt en el que és després Aurora,
però en els concerts d'allò de format més gros,
doncs, llavors, sí, farem una mica de retrospectiva.
Perquè no em presentes a la gent
que normalment t'acompanyaran a aquests concerts.
Sí.
I per tenir la, podríem dir, la primícia
de poder fer un avant-maig
de com seran els concerts del Xavi.
No, mira, anirem, som cinc músics,
anirem al Bernat,
llavors portem un guitarrista,
que és el Joan Cavallers,
l'Enric Romà,
que estàvem amb un grup abans
tancat per la funció.
Sí, Déu-n'hi-do.
Sí, exacte.
També un dels mítics, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I llavors, el bateria també està
en un grup que es diu Estèrio,
vol dir que tots són músics
que estan rodant sempre,
vull dir que no són gent que...
Normalment el més rovellat soc jo.
Home, no.
No m'ho posis així, oi?
Jo ja miro de sempre
que la banda estigui al meu nivell,
tots els altres toquen molt més que jo, no?
Així jo soc el que en sé menys.
Home, però tu és el que et vas més
has de moure't, deixant-ho m'ho diguis.
Sí, sí, no.
No, per moure's que no quedi.
Per moure's que no quedi, no?
I per cridar, també, no?
Però, vull dir, els altres són músics bastant...
Jo crec que són molt bons músics
i que porten un currículum molt important
i sempre intento rodejar-me de gent
que estigui en un nivell més al que el meu.
I són la gent també que segurament
n'hauran tocat en aquest treball discogràfic.
Sí, han tocat.
A part d'ells, hi ha 15 músics més, eh?
Vull dir, perquè aquí sí que han fet...
Doni-do la quantitat d'amics que tens, eh?
Home, mira, hi ha un cantant d'aquí Tarragona,
que és l'Albert Jordà,
que és d'un grup que es diu Papa Noés,
que ell ha vingut a fer unes veus també
perquè és amic meu
i m'agradava molt que estigués en l'àlbum.
Jo m'imagino el Xavi...
Albert, què fas aquest cap de setmana?
Mira, que estic fent això.
Vine cap aquí.
Ah, exacte.
A veure què fem, no?
Sí, sí.
Ei, tinc un tema que jo crec que la teva veu en aquí
pot quedar de conya.
Ja pots pujar, Albert, va.
Mira, un sopar.
Un sopar, sí, eh?
El soborn.
Un sopar és el soborn.
Veus, sabia que hi havia alguna cosa per aquí
que no quedava clar, eh?
Un bon sopar és el soborn.
T'haurà sortit una mica car, eh?
Sí, sí, sí.
Per aconseguir-me dir que 15 amics més
han hagut de passar per aquí.
Home, 15 amics, eh?
Vull dir, allò, pum, pam...
I ara ho hem de celebrar entre tots.
Farem allò una festa
entre tots els músics que hem col·laborat
per acabar-ho de brindar, no?
Home, la història seria ideal
que un dels concerts especials per vosaltres
pel lloc que em toqueu,
potser a casa vostra, seu d'ell,
i poguessin passar per allà tots, no?
Sí, sí, saps?
És que el que vull fer
és a cada plaça que toquem
que toqui el músic d'allà, no?
Oh, serà fantàstic, llavors.
D'aquí a la bequeria,
vindrà l'Albert a fer les veus d'aquest tema.
Si no, les tirarem de les orelles
i els portarem, eh?
Exacte, el portarem, eh?
I tant.
El portarem.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
I que serà així.
I això recordem quan començareu.
Aquesta setmana me comentaves que no...
Jo calculo que en 15 dies estem rodant.
15 dies.
Sí, jo calculo que sí,
vull dir, ah, igual són 3 setmanes, no?
Però vull dir, en principi, vull dir, és imminent, no?
Molt bé, molt bé.
Una de les coses que m'ha passat per alt
és quan va néixer aquesta història d'amor
entre el Bern i tu,
musicalment parlant, s'entén?
Evidentment.
Exacte.
Home, ja fa molt de temps, no?
Amb el Bernat ens vam conèixer
en l'últim àlbum que vam fer amb la Gran Aventura.
Ell va fer una col·laboració
i a partir d'aquell moment, doncs, bueno,
vam començar a treballar
amb alguns projectes musicals
per altres coses
i a partir d'allà, doncs, vam veure
que tenia la química,
hi havia una química entre els dos
i que podíem aprofitar-la
i això ho hem fet.
I que mira, que normalment
quan es porta molts anys
sempre hi ha algunes cosetes
que jo un dia afluixen,
però pel que sembla
és que us heu comentat perfectament.
Sí, saps per què?
Perquè no hi ha un tercer discòrdia.
Jo penso que aquí és un kit, això, eh?
Sí, sí, sí, és cert, és cert.
Perquè, vull dir,
quan jo tinc alguna cosa que dir-li
que no li agrada,
vull dir, no hi ha un tercer que pugui...
Saps?
Llavors, ja el diàleg és molt directe.
I també, segurament,
us ha passat amb les lletres
d'aquest treball discogràfic
i cada vegada que heu parlat
o heu fet qualsevol cosa del disc, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir, si a mi hi ha un arreglo
que no m'agrada
jo li puc discutir perfectament, Bernat.
Això no va per aquí, no?
Inclús, vull dir,
hem tornat a refer coses, no?
I igual lletrísticament
o a nivell de melodies
de dir ell, Xavi, escolta,
això d'aquí no em convenç.
No acaba de fer, no, no?
Vull dir que sempre ho portem
molt, molt,
els dos, allò,
d'una manera d'entendre'ns al màxim
i que no hi hagi, allò,
cap cosa que surti dels dos, no?
Amb el vídeo musical també ha passat el mateix?
O dir, perquè dins d'aquest treball discogràfic
ens feu dos regals,
la Mar de Macos.
per una banda és el remix amb els teus ulls
que és la cançó que presenta aquest treball discogràfic
i ja gairebé al final allà amagadet amagadet
tenim l'Amèrica TV
que és un vídeo musical que es pot veure
a través del nostre ordinador.
Exacte.
Bé, això ho va fer un company també
que és un realitzador que viu a Mallorca
que vam fer una incursió a Nova York
fa un any, abans de la guerra d'Iraq
i allà va sortir aquest tema, Amèrica,
i ell portava la càmera
i vam poder, doncs, va plasmar tot de coses
i, bueno...
Images llavors una miqueta dures.
Sí, sí.
Algunes de les que es podran veure.
Sí, bueno, és...
És que no l'he pogut veure,
m'he quedat amb les ganes.
Amèrica, Amèrica és Amèrica, no?
Vull dir, Amèrica és un...
Bé, no sé què està passant a Amèrica.
Són grans masses.
Sí, però jo crec que és un país que està caient, no?
I vull dir, tots els imperis caguen, no?
A ells crec que els toca ara.
Que passa que esperem que no arrastrin a massa gent
a la seva caiguda.
Sí, sí, senyora, sí.
O senyoreta, perquè...
Accepto les dues matisacions.
Les accepto.
Jo és que a vegades penso que Amèrica
ens influeix tant, tant, tant
que quasi a vegades penso que hauríem de votar nosaltres.
i això no pot ser.
Com que faltaria una estrella, no?
A la nostra bandera, també.
Exacte, exacte.
I això és fotut perquè no pot ser.
Nosaltres ens hem de senyar on estem,
que és Europa,
i és on hem d'anar, no?
Sí que d'alguna manera també...
Podríem dir que és una petita estirada d'orelles
aquesta cançó d'Amèrica.
Sí, és una...
De dir, a veure, compte,
a veure què estem fent
amb el nostre dia a dia,
amb els nostres fills, també, d'alguna manera.
Sí, sí, és una estirada d'orelles,
però jo crec que és més
plasmar una realitat
que hi és
i no la podem negar, eh?
Vull dir, estan allà
i mires com tu miris,
vull dir, estem influïts absolutament, no?
I potser està bé
agafar bones influències,
però les dolentes potser
que les deixem allà, no?
I tant, i tant.
Dintre d'aquest treball discogràfic
hi ha alguna de les cançons,
sé que és difícil de triar-ne,
però que jo que digués,
ostres, aquesta,
aquesta en té el verní,
jo que no veia manera.
Que vinga, que vam intentar,
que tira i afluixa,
però jo la volia d'una manera,
al final va quedar d'una altra,
però que al final estàvem tots dos d'acord
i ja ho vam deixar estar.
Quina d'elles?
Hi ha, per exemple,
hi ha l'últim track, diguéssim,
de l'àlbum,
perquè després ve el mix,
que es diu Mar, exacte.
Mar és la història d'una nena,
no és la història del mar,
sinó és una nena petita, no?
I aquest tema jo el veia com un tema d'allò de tarda,
no?, de que el sol s'apaga, no?
I el Bernat, no,
el Bernat el va veure com un tema canyero
i quan vam haver de discutir molt,
va dir, epa, això per aquí, tio,
no ens precipitem, no?,
ja en tenim de canyeros, no?
i, bueno, el vam retocar
i llavors el Toni Xuclá
va gravar les guitarras en aquest tema,
que és una guitarra que a mi m'agrada molt.
Peso, va ser maestro.
Sí, exacte.
Peso maestro.
I ell, com que és un guitarrista molt mediterrani,
té un toc molt mediterrani,
doncs queda molt bé, queda molt bé.
I em va agradar molt,
trobo que és un tema que està molt bé.
I aquí ja vau quedar tots dos entesos, no?
I vam quedar tots dos contentes.
Ja contentíssim, no?
Sí, sí, sí.
Doncs ja per acabar,
amb quina de les cançons t'agradaria
que poguéssim al punt i final
en la nostra entrevista?
Podries posar Amèrica, per exemple.
Amèrica.
Doncs vinga, posem la cançó número 3,
ho dic per si l'heu de buscar
al vostre treball discogràfic,
doncs a la 3.
És la 3.
Encara que és molt fàcil,
perquè si mireu darrere,
ho dic per si ja tenen el disc a casa,
que no la vagin a buscar,
que ja l'hi diem nosaltres, no?
Vale, perfecte.
Doncs acabem amb Amèrica, Xavi,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Una abraçada ben forta al Berni.
La propera vegada porta-l.
El portaré de les orelles.
I tant.
Veus, si portem nosaltres a l'Albert,
tu portes el Berni,
va a mà, no?
Portem una persona per l'altra.
Perfecte.
I estarem pendents del dia
que tinguis l'oportunitat
de venir cap aquí,
cap a la Becarià, Tarragona.
Molt bé.
I ja saps què significa això, no?
Que tornarem a portar aquí a Tarragona Ràdio?
Home, quan vulgueu.
Ja ho sabeu.
Estic a la vostra disposició.
Hem de tornar a repetir.
Gràcies, Xavi.
A vosaltres.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Amb breus d'aquell final d'estiu
et falten ales
vols volar
Tanc els ulls
Agafa't fort
Deixa't portar
Com una flor
Al mig del bosc
Aire i olors
De sensacions
Núgols de foc
Que ho cremen tot
I el cel un petó
La sospesa en l'aire
Explica'm el secret
De la ciència
I el progrés
On arriba tot
On comença el final
Respira intensament
Tot pot acabar en un moment
I a un Déu
Mori en Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Avui em fas por
Amèrica
I a un Déu
I a un Déu
Mori en Amèrica
I a un Déu
Mori en Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica

Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
Amèrica
que no en té, món nou, el preu del teu cos.
I com explicava fa un moment el Xavi Vidal,
una altra manera de mirar aquest món que ens envolta,
que algunes vegades no ens acaba d'agradar.
Fins ara!
Fins ara!