Fins demà!
En passen només 4 minuts i mig.
Del punt de les 5 de la tarda, va, hi ha 5 minuts, eh?
Comencem el cara a cara avui amb temps de sobres,
així que podem parlar fins i tot tranquil·lament.
Jordi Ximeno, Manel Magí, bona tarda.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estareu contents, eh?
Sí, però tampoc cal dormir, sí.
No, no, cal dormir-nos, no.
Que passa ràpid, no.
Aprofitem avui que tenim una mica més de temps.
Normalment ens adormim escoltant altres emissores de ràdio,
però aquesta no, home, no.
Cara a cara, i es veu que una mica més plàcids,
potser perquè ja, no ho sé, ha fet el canvi de temps
i la tardor us relaxa una mica.
No com la setmana passada, que estaven als ambients caldejats, eh?
Bueno, això, Disney, en este noi d'aquí al costat, eh?
Per si vaig estar callat.
Espera que sona la música, que no sé què ha portat avui.
Ai, bé, bueno, bueno.
Començarem les crítiques.
Anem bé.
Doncs bé, com sempre, cara a cara amb les notícies o notícies curioses
que nosaltres hem cregut d'aquesta setmana,
presentant un CD, en aquest cas una formació de Brooklyn,
anomenada TV on the Radio,
i després per tancar aquest espai dins de la programació de Tarda de Tarragona Ràdio,
les efemèrides històriques i no històriques d'aquesta setmana.
Cross the street from your storefront cemetery
Heal me, hail him from inside and realize I
I am the touch, it's clear
You think our ecstasy
You are a weaver near
Upon the same fleshly in the middle
So my own voice cannot save me now
Standing at the sea
One more bell
And then I'll go down
The mouth is open wide
The lover is inside
And all that's almost done
Collided with the sun
You're staring at the sun
You're standing in the sea
Your body's over me
No more dreams
Un tema d'aquells que fan patir, eh?
Que sembla que hagi de patir en qualsevol moment, no?
Que vingui el boom i no acaba de venir mai.
Això deu tenir un nom, no?
Sí que arriba, sí que arriba.
Però això deu tenir un nom, no?
Sí.
Contracció.
No.
No.
No, per què?
Perquè tota música té un nom.
És un mig temps carregat d'intensitat.
Ai, un mig temps carregat d'intensitat.
Que bonic i poètic.
Que bonic, eh?
TV on the Radio.
Com ho dirien a les terres de l'Ebre?
Ja comencem, eh?
Lo mig temps carregat d'intensitat.
Sí.
Aquí està.
Lo.
Lo, lo.
Molt bé.
TV on the Radio, un trio de Nova York, en concret de Brooklyn, que fa aproximadament 20 dies
es va estrenar per primera vegada en directe a les sales de la ciutat de Barcelona, a Razmatas 3,
presentant, doncs, el seu, ara parada, darrer i primer treball, anomenat Desprey Youth, Blood, Thirsty Babes.
Això porta per títol Starting at the Sun i més endavant, doncs, ja et parlarem d'aquesta formació nova yorkesa.
En fi, jo continuo preferint la música que entenc el que diuen, no?
Lletra.
No, Jordi?
Sí, no, bueno, sí, clar.
Què diuen, aquesta gent?
Clar, sí.
Què diuen?
Bueno, ara no ve el cas perquè hem de parlar de les notícies, però si tu prefereixes el Bisbal, això,
doncs, és problema teu.
No, no, home.
Home, el Bisbal l'entens o no?
El Bisbal l'entens o no?
Entenc perfectament, però jo t'he dit mai què m'agrada el Bisbal, home?
No, no ho sé, eh?
Molt bé.
En fi.
Sort que no fem un programa musical.
La cara i la creu.
Teniu notícies o no teniu notícies, a veure, perquè jo estic parada a fer un cafè, eh?
Si féssim un programa musical, es podria dir la cara i la creu.
En lloc de cara a cara, la cara i la creu.
Mira, ben pensat.
Molt bé.
Notícies.
Imagina't, Núria, que surts al balcó de casa teva, això ha succeït aquesta setmana, en concret ahir,
i et trobes una serp de dos metres.
Què faries?
Què faries?
Cridar.
Cridar.
Però al balcó o a terra?
A enmig del passeig.
Espera, però al balcó o a terra al carrer?
No, a terra al balcó, al balcó de casa teva.
Ah, però al balcó?
Sí, sí, a la terrassa de casa teva.
De dos metres.
De dos metres.
Home, primer, amb els pisos tal com estar avui en dia, aquí li cap una serp de dos metres al balcó, eh?
També, també, bueno...
Perquè balcons de dos metres no n'hi ha.
Estaria enrullada, suposo.
Sí.
Sí, sí, sí.
Doncs això és el que li ha succeït aquesta setmana a un veí de Lleida,
que es va trobar una serp de dos metres a la seva terrassa.
És que Lleida és molt fréstac.
És molt fréstac, ja.
Es va collonir i va trucar als Mossos d'Esquadra, els Mossos van agafar la serp, van portar la serp al centre de recuperació de fauna salvatge de Vall Calent, a prop de Lleida.
I, segons fons d'aquest centre, veu que es tracta d'un tipus de serp que són autòctones de la zona i es tracta d'una espècie protegida.
Nosaltres que estem habituats a veure documentals a la 2 o al 33, ara mateix recordo un tio australià que està alucinat, que sempre va darrere de cocodrils, serps, que sigui.
No sé què faria més, però si trobar-te aquest serp o trobar-te amb aquest tio australià al balcó, perquè aquest noi també fa molt de por.
El tio i la seva dona, perquè la dona també deixa l'anar.
Home, si estàs el tio al balcó voldria dir que hi ha una serp a prop, o sigui que també, Déu-n'hi-do.
Home, la notícia és espectacular, però jo m'imagino el llui que els hi devia fer als Mossos d'Esquadra quan van rebre la trucada, escolti, que han de venir a recollir una serp.
És que estem preparats per qualsevol cosa menys per les serps.
Però això no sortia a les opos, no?
I imagina't que hagi llegit el Principito i tinguis al cap la imatge gravada de la serp amb un elefat dits.
Doncs imagineu com seria una serp amb un Mossos d'Esquadra dits.
O que corre una imatge per internet, que de fet ja ha fet la volta al món, d'una serp que la van obrir i van trobar un noi a dins.
Un home, s'havia menjat un home.
No devia ser a Lleida, no.
No, no, però és que...
No, no, però és que...
Aquí tenim sort que no tenim serps molt grosses, perquè jo si visqués un país amb serps de 10 metres de llarg, agafaria alguna cosa.
Home, però quan diuen allò, esta mujer és com una víbora.
O és una víbora, què vols dir?
Però les víboras són molt menudetes, no?
No, res.
Això va passar a Lleida, Ciutat?
Sí, sí.
Que fort, no? Però era una serp que acampava per allà.
No és que s'escapés d'algun lloc.
A prop del camp, devia estar cap a les afores, potser, o això, i es va escapar.
Aquí n'hi ha moltes, però aquí a prop de Tarragona de serps.
Potser era un pis de protecció oficial.
Però així tan llargs?
Home, no ho mai he entrentingut mai a medir-les, però jo n'he vist bastantes.
Aquí al camp de Tarragona?
Entre Tarragona i Sant Pere, Sant Pau, moltes serps.
N'hi ha.
N'hi ha, n'hi ha.
N'hi ha, n'hi ha.
I a més, si són protegides, qualsevol, si fa alguna cosa, saps?
Tant i fa per un bon cop de totxo.
Manel, sisplau.
Què deies d'un pis protegit?
No, no, era una broma tonta, això m'està.
Passem a l'altre...
Sí, més notícies.
Bé, hi ha un informe d'amnistia internacional que per primer cop
hi ha més països al món que no apliquen la pena de mort
que països que l'apliquen.
Això és una dada positiva, sembla que cada vegada hi ha més països
que s'apunten a eliminar-la.
Però tant així estem?
Tant al 50% i 50% estem?
Sí, encara hi ha 78 països que mantenen la pena de mort.
i l'any 2003 hi va haver-hi, segons calcula l'amnistia internacional,
almenys 2.756 execucions a tot el món.
Tot i que hi ha altres organitzacions que diuen que la xifra va ser molt major
perquè, per exemple, segons l'amnistia a Xina van morir 726 persones executades
però hi ha dades que diuen que es podrien arribar fins i tot a les 10.000 persones.
Bé, fins i tot agafen les xifres no tan alarmistes,
ja són prou considerables, no?
Sí, i sobretot hi ha altres països que són Xina, Iran i Estats Units
que és on se concentren el 80% de les execucions.
Increïble.
Sí, la notícia és bona, depèn de també com la llegim,
perquè es pot llegir també des de l'altre costat, no?
Però que cada vegada sembla que hi ha més països que opten per abolir la pena de mort.
Llavors, si algun dia s'arriba a abolir a tot el món.
Molt bé, jo segueixo amb animals,
i aquesta notícia ho sento, Núria, perquè no la tenies.
La notícia apareixia a diferents mitjans de comunicació aquesta setmana,
molt petiteta, suposo degut a qui la protagonitzava,
en aquest cas és el rei Joan Carles I,
que al passat...
Però el dels animals no va pel Joan Carles I, no?
Va pel...
Això que cadascú ho faig la seva l'octubre.
Bé, val.
Que es veu que el cap de setmana passat va anar a Romania a caçar ossos.
I es veu que...
Anem a caçar uns quants, no?
Sí, sembla que va caçar uns quants.
En aquest país hi ha més de 5.000 exemplars d'ossos en cautivitat, lliures...
No, en cautivitat, no, lliures.
No, ja, ja.
L'he equivocat.
Lliures, a més a més també un fotimer de llops,
i es veu que és una activitat típica de gent d'Occident,
doncs anar...
Tenen pasta.
Que tenen pasta.
Es veu que caçar un os costa com a 20.000 euros,
és el preu que has de pagar per caçar un os.
I si no el caces, si surts a la muntanya i no el caces.
No ho sé, mira.
Però bueno, de totes maneres, és l'activitat total.
Deuen tindre un os mort allà per si acaso, diuen, mira...
És part d'aquest i ja s'ha de...
Sempre hi ha algun romanès disfressat.
Després arriba el Juan Carlos a la sarsuera, tot content,
Sofia, mira...
I pengen el cap de l'os allà a la paret.
Però és una activitat legal a Romania, no?
A Romania sí, però clar, els mateixos ecologistes de Romania
no estan gaire d'acord.
I inclús des d'aquí, des de l'estat espanyol,
doncs hi ha hagut poques crítiques,
però una d'elles ha vingut d'Izquierda Unida,
que ha qualificat de poc educativa i poc edificant,
que el rei es dediqui a la casa major
i ha suggerit que el rei es dediqui
o es diverteixi en els seus moments de lleure
o que faci qualsevol cosa més respectuosa
amb el medi ambient, per exemple.
En embarco, per exemple.
En embarco, tranquil·let, que no molesti ningú.
I bé, una altra notícia, pinzellada.
Tu en portes més, Manel?
Bueno, sí, porto un altre,
que tampoc no és res de l'altre món, però bueno.
Més animals o no?
Home, parlem dels nord-americans,
no sé com tu ho interpretes.
Bueno, depèn.
Mira, des de l'any 2000,
el govern dels Estats Units ha augmentat notablement
l'ajuda militar a l'Amèrica Llatina.
Era tradicional que hi hagués molt més ajudes
per ajudar al desenvolupament econòmic i social de la regió
que d'ajudar als gastos militars d'aquests països,
però gairebé s'estan igualant les xifres.
L'any 2003, els Estats Units van aportar 860 milions,
de dòlars en ajudes militars a l'Amèrica Llatina
enfront dels 921 milions de dòlars
que van assignar per a contribuir
al desenvolupament econòmic i social.
I sembla ser que també,
cada vegada,
els programes militars dels Estats Units
estan incentivant que els militars
en tots aquests països,
que són democràcies molt febles,
que els militars porten a terme funcions
que en teoria haurien de fer els civils,
com per exemple lluitar contra el crimen,
construcció de carreteres o protecció del medi ambient.
O sigui que estan com a remilitaritzant
tot el que és l'Amèrica Llatina.
Tornem la manipulació per part dels Estats Units
de tot el seu àmbit més directe.
Que l'hem deixat mai?
No, la veritat és que no,
però bueno,
van fer caure diferents presidents
entre ells, per exemple.
Incluso durant la Guerra Freda,
que era quan hi havia més tensió,
s'hi veu que l'ajuda militar
no havia arribat mai a representar ni la tercera part
respecte a l'ajuda econòmica i humanitària.
I ara, en canvi, estan igualitats.
S'ho veu perquè tenien el front
de la Guerra Freda obert amb Rússia.
En fi, preocupant de cara al futur.
Sí, de cara al futur.
Què pot passar?
Al futur.
Al futur.
Molt bé, jo per finalitzar,
una pincellada,
una notícia,
un acte que es fa avui a Reus,
una xerrada col·loqui,
feixisme mai més als camps d'extermini nazi.
Una xerrada a càrrec d'Enric Marco,
president de l'associació Amical Mauthausen
i supervivent d'aquest mateix camp de concentració,
avui a les 8 del vespre,
a la Biblioteca Central,
Javier Morós.
Per qui vulgui anar,
segurament una xerrada molt interessant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Unes veus curors com si estéssim al Mississipi recollint cotó, eh?
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
En aquest cas, tornem a parlar de TV on the Radio.
Això no s'inclou al seu darrer àlbum, sinó s'inclou a un EP titulat Young Liars,
que van publicar l'any 2003 i era un bonus track amagat
darrere de quatre temes ja oficials a la formació
i els que els agradi la música en general reconeixeran que es tracta d'una versió
que fa els anys 80 van popularitzar els pixis, en aquest cas.
Els fantàstics i fantabolosos pixis.
Ai, que riuen.
Absenta, Manuel, ja et revenjaràs.
Aquestes mateixes influències...
No, si m'agraden, a mi m'agrada, eh, això.
Aquestes mateixes influències del gospel, del sol, de la música negra en general,
també es noten directament amb aquest tema
i també amb l'àlbum que van publicar aquest mateix 2004,
després Youth, Blood, Firsty, Babes, d'aquesta formació, com hem dit abans,
un trio de Brooklyn, liderada, doncs, per, en aquest cas, dos negres i un blanc,
que no té res a veure, però bé, també és curiós,
i que en format directe són cinc els que enregistren o els que presenten el directe d'aquesta formació,
i això portava a Mr. Grips.
Sonoritats, en general, que poden anar des del gospel, el sol, la música tradicional negra, etcètera, etcètera,
fins a les influències del pop-rock independent aparegut a finals dels 80 via Sonic Youth, Pixies, Dream Syndicate, etcètera.
Tivion de Radio, després tornarem a tancar aquest cara a cara amb ells,
i ara ja com a darrera secció, dins de la secció, les efemèrides.
Molt bé, la secció dins de la secció.
Tenim molt de temps.
9 minuts.
I tenim moltes efemèrides.
A veure, què ha succeït aquesta setmana? Un 11 d'octubre...
11 d'octubre de l'any 1835, a Espanya, atenció, el senyor Mendizábal va començar a aplicar la seva desamortització.
Què saps què és això, te sona?
No, explica, va.
Expliquem-ho una miqueta.
No cal, és igual.
Sí, jo vull saber.
Que per això fan programes d'història.
No, que jo vull saber.
És veritat, que la gent que escolta...
Va, quatre pinzellades.
Va, ràpid.
Doncs resulta que, com que la terra estava en mans de, bàsicament, de la Iglesia, de la Noblesa,
el que va pretendre Estome va ser agafar esta terra, que, a més a més, quasi no es treballava, i vendre-la.
En la qual cosa, suposo que el que pretenia originalment era que tothom pogués agafar un trosset de terra,
però el que va passar és que va passar d'unes mans de l'aristocràcia de l'Iglésia,
d'uns poderosos, a uns altres poderosos que era la burgesia, que ho va comprar tot.
Però bé.
A grans trets, és això.
Va ser això.
Molt bé.
I també un 11 d'octubre de l'any 1899 començava la guerra dels boers,
que els boers eren colonitzadors d'origen holandès,
que s'havien establert a Sud-àfrica,
i que en aquest conflicte s'aixecaven contra el domini i l'opressió britànica.
I passem al 12 d'octubre,
famós dia per les desfilades militars i tot això.
Molt bé.
Mentre uns es dedicaven a descobrir nous continents,
a Itàlia, el 12 d'octubre de 1492,
moria un dels pintors més representatius del Renaixement,
que era Piero della Francesca.
Molt bé.
Un dels grans.
També un 12 d'octubre, però de l'any 1935.
Imaginem-nos que estem en una Europa, en concret en una Alemanya,
a peu ja del règim nazi.
En aquest cas, un 12 d'octubre de l'any 1935,
es prohibia la radiodifusió de la música jazz a Alemanya,
que era considerada com a música negra decadent.
Imaginem-nos.
Home, de fet, sí, no?
Mosèna, el títol ja li es queia per tant com per prohibir-la.
No, no, no.
Home, Jordi, si fos per tu també prohibiria certs tipus de música, eh?
Bueno.
Vinga.
Passem al 13 d'octubre.
Comences tu.
Ah, sí?
Ah, ja.
Molt bé.
De 1909, l'afusellament de Ferrer i Guàrdia,
el polític i pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia,
fonador de l'Escola Moderna i de la Lliga Internacional
per a l'Educació Racional del Nen,
va ser afusellat a Montjuïc,
després d'un Consell de Guerra,
celebrat enmig d'una gran tensió política.
A Ferrer i Guàrdia se li atribuïa
la responsabilitat intel·lectual
dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona
i de l'atemptat contra el Fons XIII,
que era obra de l'anarquista Mateu Morral.
L'única prova que es va aduir
era que l'anarquista Mateu Morral
havia estat bibliotecari de l'Escola Moderna
i gràcies, o per desgràcia,
d'aquesta relació,
doncs, Ferrer i Guàrdia
va ser afusellat.
Bé, i anem a un altre 13 d'octubre.
En este cas de l'any 85,
fa 19 anys.
aquell dia va morir
el director de cine i actor Orson Welles
i el tamé actor Jules Briner,
famós per la seva calva.
I un 14 d'octubre, Manel, comences tu?
Doncs sí, mira, el 14 d'octubre de l'any 1947,
per primera vegada,
un avió en tripulat
va superar la barrera del so.
Era el prototip Bell X-1,
un avió nord-américà.
I també un 14 d'octubre,
però en aquest cas de l'any 1949,
en un país tan democràtic
i tan obert a les llibertats
com als Estats Units,
s'iniciava la caça de bruixes.
A l'inici de la Guerra Freda
i a proposta del senador republicà
Joseph Raymond McCarthy,
president del Comitè d'Activitats
Antinord-americanes,
va començar arreu de la Unió
una campanya anticomunista
destinada a descobrir
i inhabilitar professionalment
els ciutadans que fossin
sospitosos de ser comunistes
o de simpatitzar-hi
o que desaprovesin
la política del govern nord-americà.
És a dir,
frenar tots aquells
que no pensaven com ells,
en definitiva.
Sí,
que molts actors van haver de marxar.
O callar.
O callar.
Un 15 d'octubre.
Tal dia com avui,
deixa'm dir-ne un altre
del 14 d'octubre.
Ah, sí, digues.
De l'any 59.
Aquell dia va morir l'actor
Errol Flynn.
Te sona, Errol Flynn?
Sí, que em sona, sí.
I tant.
Tu l'admiraves o no?
A mi m'agradaven molt
les seves pel·lícules.
Te puc explicar
una anècdota d'Errol Flynn?
Va, que em sembla
que ja sé quina va explicar.
Què passa,
que Errol Flynn
només és això?
Va, explica, Manel, explica.
Bueno, va,
no, que la Marilyn Monroe
havia fet un comentari
sobre les festes
que feia l'Errol Flynn.
Sí,
amb un,
com es deia,
aquell instrument?
Amb una bateria.
Una bateria?
A mi m'ho havien explicat
amb el xilòfon, eh?
També potser, sí.
Pot ser,
deu ser una llegenda.
Sí,
jo vaig llegir que era una bateria
i que una de les seves festes
doncs havia de tocar la bateria.
El que passa
és que no direm
amb quin instrument
ho va fer-ho.
Amb quin membre.
Amb quina part del seu cos
la va tocar, eh?
Doncs jo no ho sé.
Digueu-m'ho.
Tu, Jordi,
no toquis la bateria també.
No, després a micro tancat, no?
Vale.
Ah, jo vull dir
comentar un parell d'efemèrides
que m'han fet gràcia,
si us sembla,
o...
No, que anem pel 15.
Sí, acabem pel 15, ja.
Vinga.
Sí, mira,
el 15 d'octubre
de l'any 1924
se va elegir
la primera dona alcaldessa
a un poble d'Espanya,
a la província de Lacan.
Lo poble no sé
quin és,
no l'he trobat.
I també,
un 15 d'octubre
de l'any 1940,
el president
de la suprimida
Generalitat de Catalunya,
Lluís Companys,
va ser fosellat
al castell de Montjuïc
de Barcelona,
després d'un consell
de guerra sumaríssim
en què se'l va
condemnar a mort.
Doncs jo m'he quedat
amb dos apunts,
n'han portat moltes més
d'efemèrides, eh?
Sempre vénen molt carregats
i jo m'he quedat amb que
l'11 d'octubre de 1963
va morir Edith Piaf.
També.
Tot una llegenda,
una veu característica
de la música francesa.
I que el 13 d'octubre
de l'any 54
van assassinar
a Claudi,
l'emperador Claudi,
un emperador que va passar
sense pena ni glòria
i que si no fos
per la novel·la
i posterior sèrie
del Robert Graves,
era?
Jo Claudio.
Jo Claudio.
Diuen que molt ben
reconstruïda, no?
Tot el que era
l'intringulis
de la Roma
en aquell temps.
Si no fos per això,
hauria passat com un emperador més
sense pena ni glòria,
trobo, no?
Bueno, hi ha molta gent
que gràcies a la mort
aconsegui ser més famosos, no?
Doncs ja està.
Què ens quedem escoltant,
Jordi, de fons?
També la música
de TV On The Radio,
mira el Manel.
Així m'ha incredulitat.
Que jo sóc més tolerant.
Que no,
que els dos som igual.
Mira, la setmana que ve
us portaré una cosa
que us sorprendrà
i us agradarà gratament.
Doncs bé,
TV On The Radio
des de Brooklyn,
això porta per títol
Dreams
i està inclòs
al seu darrer treball.
Això tanca el cara a cara
d'aquesta setmana.
Moltes gràcies, Manel.
De res, Jordi.
Com es diu aquella noia
que controla tot?
La...
La...
La...
La senyoreta Cartanyà.
La senyoreta Cartanyà.
Molt bé.
Au revoir.
La senyoreta Cartanyà.
A Mädels à Cartanyà.
Fins demà!
Fins demà!