La Tertulia de les Tardes
Ara us preguntaré sobre les vacances i tot això.
I el Màrio Pérez, una nova incorporació que ens aniran visitant en algunes setmanes
i acabem en representació d'Iniciativa per Catalunya Verge.
Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda. Què a les festes?
Molt bé. Jo he estat a fora.
Vaig estar a França, al nord, tocant Estrasburg, en una ciutat.
I la veritat és que han estat unes festes de Nadal diferents.
Un cap d'any, sobretot, molt alternatiu,
perquè vaig estar en una festa africano-antillana.
Llavors estàvem jo, 5 o 6 nois francesos, un noi de Madagascar i 300 congoleños.
És molt d'esquerres, això, eh?
Sí.
Ho has d'enmetre.
Jo, la veritat és que ha estat al cap d'any més diferent que he fet fins ara,
perquè el típic era anar amb els amics, amb una macrofesta,
o si no, quedar-te a casa.
I aquest any, mira, ha estat original.
La veritat és que molt bé.
I també va fer el ritual allà d'aprendre els 12 grans de raïm, o no?
No, perquè com que anàvem molt atabalats, no vam tenir temps de comprar el raïm,
llavors el dia abans em van anar a buscar i no n'hi havia, i van menjar olives.
Però ho fan ells també?
No, no, no ho fan.
Simplement quan són les 12, que no ens en vam entrar ni que fossin les 12,
en segle la gent va començar a cridar i van dir,
doncs mira, són les 12, o sigui, és tot el que fan.
A celebrar, obrir botelles de cava i ja està.
I vas comprar olives, suposem que encertadament sense pinyol?
No, perquè no em vam trobar, perquè també les vam comprar la nit abans amb una gasolinera,
llavors doncs va ser tot bastant així.
Improvisat i el que hi havia.
Sí, amb espinyols i aquestes coses.
Bé.
Molt bé.
Màriu, què tal tu les festes?
Jo bé, les festes sempre van bé, clar.
No, el cap d'any el vaig passar a casa amb uns amics,
ho vam fer un soparillo, com intentem sempre fer.
I a vegades me'n vaig por a ell, però bueno, aquest any va tocar aquí a Tarragona,
i bé, poca cosa més.
El fet que en aquests moments està desembolicant un caramel, com podeu haver sentit per antena,
sabem que es va menjar el raïm a la plaça de la Font,
i no només ho sabem nosaltres, molta gent ho sap.
Sí, bé, jo he fet molt més tradicionat que tots vosaltres,
o que l'havia més pogut menjar a França que amb el Gerard.
Però bueno, no, les festes de Nadal sempre les he passat a casa amb la família, no?
Són dies que ens ajuntem tots i, bueno,
procurem fer sopars i dinars amb tota la família.
I així, cap d'any m'he passat a Tarragona.
Doncs bé, ja som al 2004.
Heu fet el bon propòsit per aquest any?
Bueno, jo no, perquè sempre l'intento fer,
el típic que estudiaré aquest any, faré esport,
m'arreglaré l'habitació cada setmana,
i després no fer ni una cosa ni l'altra.
Però són els propòsits típics, no és que aquest any...
No, jo ja fa dos anys que no em faig, perquè així ja no me sento culpable.
Clar, perquè si no arriba a final d'any i dius...
Sí, a setembre dius, el bon propòsit on se'n cava.
I jo estic amb el general.
I jo és que ni me'n recordo dels propòsits que em faig quan toquen les campanades.
Llavors prefereixo no fer-ne cap, perquè tampoc el compliré.
Màrio, tu tampoc.
Jo he decidit estalviar.
És un propòsit dur també, eh?
És dur, perquè l'any passat vaig gastar molt,
i aquest any he decidit estalviar.
Però ara, escolta, ara et preguntarem nosaltres a tu.
I tu, què has fet algun propòsit per aquest any?
Treure'm el carnet de conduir, ho sembla poc.
Ah, bueno, està bé.
Està bé, però ja és com el tercer o el quart any que me'l faig, llavors.
Però jo me'l continuo fent.
Com que total, si no ho compleixo, després tampoc no he de passar comptes amb ningú.
Tampoc ningú se sent ferit?
No.
Ja està.
Tema Reis i ja ho matem, eh?
Matem ja el resum de les festes.
Que us heu portat prou bé perquè us hagin portat moltes cosetes?
Bé, no, no.
Sempre cau alguna cosa, no?
Sí, colònia, mocadors...
Típics calçotets...
Jo, com enguany, visc sol en un pis.
Tots els regals han vingut destinats a moblar el pis, que el tenia bastant nu, no?
Perquè prou feina es puc pagar a la hipoteca com per comprar-me mobles.
Però a gust dels de més.
Els regals dels Reis, tot ha girat per aquest tema, no?
Per coses per la casa.
Jo, a mesura que em vaig fent gran, cada vegada tinc menys regalos,
i cada vegada s'assemblen més els que els regalen amb uns tiets.
O sigui, aquesta jaqueta que porto ara me la van regalar,
i penso que d'aquí cinc o sis anys ja cauran els pijames.
Els pijames són un altre tema recorrent.
Això sí vol dir que sóc gran, ja.
Això vol dir que te fas gran, eh?
Sí, sí.
Roba, una ràdio petita, ma mare...
Veus que bé?
Sí, per escoltar Tarragona Ràdio.
Sintonitzada al 96.7.
Ah, sabeu que el Tarragona Ràdio s'és en arreus?
Sí, clar, clar.
No, es queda parat que arribes fins allà a les zones, eh?
Sí, sí.
Però té coses curioses, eh?
Que arribem fins a Montblanc i potser a la plaça de la Font no arribem gaire bé.
Però això seria un altre tema.
Sí, sí.
Doncs a veure, el tema que havíem previst per avui, si us sembla bé,
si no el canviem ràpidament,
és parlar sobre l'estil de vida nord-americà, concretament dels Estats Units
i com ens afecta a nosaltres.
A veure, hi ha d'entrada els Estadounidens?
Us cauen bé?
És una cultura, un poble que us sigui simpàtic?
A veure, és que fer una generalització d'un país tan gran
és com si diguessis els europeus t'acau en bé.
Clar, a veure, són 300 milions de persones
i moltes vegades només veiem aquí els clitxers que...
els clitxers que ens porten des de la cultura del cine
o la cultura del menjar, de la roba i tot això.
Però, a veure, hi ha de tot.
O sigui, hi ha gent tipus el Chomsky
que et pot caure o pots sentir més afinitats
o gent tipus el Billy Crystal
que també te'n pot caure simpàtic
i després hi ha gent que és tot el contrari, com el Bush.
Però...
Però estaríem d'acord almenys que ja,
quan parlem d'Estats Units, podríem establir un clitxer?
Podríem dir que pensem tots en el mateix tipus de cultura?
Sí, la cultura...
La cultura del menjar ràpid...
Del materialisme, de voler fer diners, del diner ràpid,
de la cultura superficial...
Sí, aquest és el clitxer que ens ve.
Però, bueno, suposo...
A la vinya del senyor hi ha de tot.
Hi ha de tot.
La cultura superficial que sembla que avui en dia
és la que impera en aquest país, també.
O sigui, jo crec que s'estem acostant molt als Estats Units.
Tot i que nosaltres tenim, potser, la història,
que és una història més llarga i profunda que la dels Estats Units
i que, per sort, això ens diferencia d'ells.
Per sort, perquè a mi, personalment, no m'agrada una mica
tal com actuen ells, tot i que tenen moltes coses boníssimes,
com és la forma de treballar, treballen molt bé,
els protocols que segueixen,
la recerca que tenen ells, és molt bona.
I, bueno, quan treballen ells, realment se nota.
L'únic és que potser aquesta improvisació que nosaltres tenim
als Mediterranis, doncs ells no la tenen, no?
Heu tingut contacte, d'alguna manera, amb els Estats Units?
Ja heu anat o coneixeu algú d'allà?
O ja heu tingut contacte professional?
A mi m'agradaria anar, el que passa és que tinc un petit problema
que és que em fa pànic l'avió.
Llavors, difícilment puc anar als Estats Units.
Home, sí que he tingut coneguts americans, no?
Jo estic una mica d'acord amb el que diu el Màrius, no?
Sembla una mica paradoxa que un país que té molt poca història,
comparat amb altres països,
hagi sabut imposar la seva forma de viure als altres.
O que constituís moltes vegades un reflex.
Això també, a mi personalment,
no comparteixo la forma de viure als americans
i crec que en moltes coses no estic d'acord, no?
Però sí, ho valoro molt,
perquè considero que un país amb poca història
s'ha sabut convertir en una primera referència mundial, no?
I això potser altres que tenim més història no s'han pogut fer.
Sí, potser la història ens ha permès barallar-nos entre n'altres.
Més que una altra cosa.
I ells s'han sabut unir.
I la unió, doncs...
Bueno, ells també han tingut barallers internes molt grans.
Sí, però poques.
I encara les tenen.
I encara les tenen.
Home, jo crec que és un país de contrastos.
Un dia parlant amb un amic...
O sigui, Estats Units no és un país unit.
O sigui, Estats Units es manté unit
perquè té un...
O sigui, gràcies a la presència sempre de l'anemic exterior, no?
Els russos, ara l'integrisme islàmic...
Jo crec que és un país molt ric.
O sigui, te pots trobar des del Mississipi profund,
amb la gent que encara, jo què sé,
no creuen en la teoria de l'evolució,
fins a l'estat de Michigan,
em penso que ara han dit que no eren il·legals
els matrimonis entre homosexuals.
Llavors, clar, és que és un país tan vast...
O sigui, te pots trobar des del nord,
Nova York, Boston,
que és una mena de cultura,
fins al sud profund,
que és molt tancat,
o des de la costa és a la costa oest.
Llavors, a mi, Estats Units és un país que a mi m'agrada.
L'única potser, el que passa és que aquí
rebem el que és la cultura de les grans multinacionals,
rebem, per exemple, el hip-hop,
rebem alguna cosa molt comercial,
rebem el McDonald's,
però jo crec que hi ha una cultura,
per exemple, la literatura americana és molt bona.
Han donat grans músics,
ha donat el rock,
el hip-hop també és una gran música,
ha donat el jazz.
Vull dir, jo sí que és una...
El que passa és que, clar,
el model econòmic que s'imposa,
que no diria tant que és un model americà,
sinó que és un model occidental,
perquè el sistema capitalista que tenen els americans
també s'està imposant aquí,
i no és només americà,
sinó que és anglosaxó,
te'n vas a Madrid i és això,
te'n vas a Barcelona i és això.
Vull dir, però a mi sí,
és un país que...
I m'agradaria fer-lo un cotxe.
Jo crec que als Estats Units s'ha de visitar un cotxe.
i des de la costa oest,
passant per Sant Francisco i fer tot això.
És que mai llegeixo una vegada un llibre
d'un paio que ho havia fet
i dic, va, jo també ho vull fer.
Jo també estic d'acord amb ell,
és que és un país molt gran
i com està dividit en Estats
que tenen moltes competències,
tan legislatives com...
O sigui, la política que pugui marcar un Estat
és molt diferent
de la que pugui marcar un altre Estat
de l'altra punta del país.
Llavors jo crec que és un país molt plural,
un país que hi ha una diversificació
de cultures, d'opinions molt gran.
El que passa és que després s'uneixen per altres motius, no?
Però s'uneixen, tot i aquesta diversitat
i aquesta extensió territorial,
s'uneixen d'una manera molt forta.
Tenen un sentiment nacionalista, pel que sembla,
en situacions extremes.
Sí, tenen un...
Patriòtic, molt patriòtic són.
Sí.
O sigui, a les pel·lis també es veu reflexat.
Es veu Superman amb la bandera dels Estats Units
allí volant
i totes les pel·lis dels Estats Units
surten les banderes...
Però no hi ha...
O sigui, és un país que no té unitat interior.
O sigui, tot en vas a Anglaterra o a França
i les races, les comunitats
i les religions conviuen
amb els típics problemes de convivència.
Però als Estats Units, cada comunitat
té el seu barri, té el seu gueto
i té el seu ambient.
O sigui, no és un país...
Tu veus la imatge dels Estats Units,
la bandera, el patriotisme,
som americans, som ciutadano americano,
però en la realitat
els negres tenen els seus guetos,
els hispanos els altres,
els catòlics, els protestants, els presbiterians...
Jo no crec que sigui un país tan unit.
I després també hi ha aquells que viuen a les muntanyes,
que són anti-estat,
que són...
Bueno, aquell que va fer l'atemptat a Oklahoma,
que estan en contra de l'estat americà
perquè diuen que estan en mans dels jueus...
Vull dir que...
Sí, sí, sí.
És que hi ha de tot.
Però a mi la cultura americana m'agrada molt.
O sigui, no el McDonald's i...
Però...
Com que no? Si te vaig veure l'altre dia menjant al McDonald's?
Bueno, perquè estava apurat
i passava per aquí davant
i només tenia dos euros.
Però també...
El McDonald's també té la seva funció social
i també s'ha de...
A Estats Units s'ha de posar dins el seu context.
Atenció a frase.
El McDonald's també té la seva funció social.
Explica't, explica't.
A mi personalment va molt bé.
Com no sé cuinar,
recorreixo molt també al McDonald's.
O que tens 20 minuts per menjar...
Ningú li ha regalat un llibre de cuina al Fede.
A veure, aquí no ha anat mai al Flax
a fer un aniversari.
Bueno, jo sí, perquè potser...
Tu ets de l'època.
O al McDonald's,
o al típic que tens 20 minuts per anar a dinar
i 5 euros,
no pots anar a un restaurant,
vas a la McDonald's.
Ah, però jo crec que no només ens podem quedar
en aquestes coses que ens explica la tele
i tot això, no?
Jo crec que si anem...
A veure, el meu camp és...
Que jo, en recerca, per exemple,
que estic enterat en tot el tema de recerca,
doncs el que es fa ja és realment potent.
O sigui, ells tenen mitjans,
ells tenen coses que aquí no tenim.
Per què hi ha tanta fuita de cervells d'aquí cap allà?
Perquè aquí no els hi ofereixen recursos
i allà tenen un tio que té una idea,
doncs li munten un laboratori,
li munten totes les recerques possibles,
mitjans, recursos humans, recursos econòmics,
tot, hi ha convenis entre empreses i entre universitats,
coses que aquí encara estem molt, molt endarrerits.
I a què diríeu que els deu això?
A una bona gestió política i econòmica?
Que realment qui fa les lleis
o qui gestiona el país, doncs ho fa bé?
o que tenen molts recursos i mira, s'ho poden permetre?
Jo crec que és un problema de juxtaposar interessos,
bé, només juxtaposar és mirar si hi ha interessos conjunts
i intentar trobar una fórmula que funcioni per a aquests interessos.
Aquí, precisament, si parlem de Tarragona,
de vegades entre la universitat i les empreses químiques
no n'hi ha suficients convenis
perquè això pugui explotar i pugui ser un centre important de recerca, no?
En els Estats Units és segur que si hi ha una empresa
al costat d'una universitat,
comencen a haver convenis de col·laboració,
becaris estudiant aquí,
que treballen en projectes d'allà
i pot sortir en grans coses.
Aquí, evidentment, no passa això.
O sigui, això pot ser que sigui un problema
que no ens posem d'acord
o pot ser un problema que la empresa no li interessi
perquè són coses de producció.
En Renato, a la Facultat de Ciència Jurídica
estem fent un màster sobre medi ambient.
Sí que hi ha convenis, no?
Potser sí que estic d'acord amb tu
que hi ha als Estats Units
just per fer una prelació d'interessos, no?
Però, bueno,
que estan més organitzats que nosaltres en moltes coses, no?
És que també és un país que ha nascut per això.
O sigui, aquí als Estats Units
la gent que hi va
o la tradició històrica de la gent
és que volen prosperar econòmicament.
Aquí tenim una altra tradició.
Aquí som més filòsofs, més sèneques...
Més jovenis.
Sí, vull dir, som...
És viure la vida, no?
Sí, és una altra concepció.
En canvi, a veure, si tu vas als Estats Units
ja saps el que vas.
Vas a treballar i a guanyar diners
i a tenir una casa més gran
i hi ha més oportunitats, potser perquè...
Bueno, potser ara no perquè s'està estabilitzant més,
però durant molts anys era un mercat molt gran.
No, jo tampoc estic d'acord amb això.
Jo crec que dintre dels Estats Units
hi ha uns des nivells molt grans, eh?
O sigui, jo crec que els Estats Units
no tenen una classe social mitja.
O té una classe social alta
o té una classe social baixa.
Jo no hi he viscut
i tampoc puc dir-ho, no?
Però per explicacions d'amics meus que han estat
o de gent que ha estat treballant, inclús, allà.
El que en diuen és que no veu una classe mitja
com pot haver aquí,
que la majoria de la població
és una classe mitja, que viu, que sobreviu
i que és acomodada, no?
Allà no, que hi ha molts des nivells,
inclús que a les ciutats
te pots trobar un barri impressionant
amb uns cratescels
i a la costat cases molt durentes, no?
Jo crec que hi ha molt des nivells als Estats Units.
Sí, perquè allí és que qui no triomfa fracassa.
I aquí qui no triomfa encara
s'ho pot salvar d'alguna manera.
Home, allí la gent,
si no estàs amb una mutua
o la Seguritat Social, per exemple,
jo he sentit històries
que si estàs al port d'un hospital
i no és d'aquell hospital,
doncs tu pots morir allí a la porta.
Cosa que aquí no passaria mai.
Què us agradaria viure ahir?
A mi personalment no.
Jo estic bé on estic.
Aquí estic bé.
Si tinc que agafar l'avió per anar-hi on estàs genit.
Que m'esperi.
Que m'esperi.
I per anar d'un costat a l'altre.
En barco, vols dir que no hi podries anar en barco?
Un creuer, jo.
Bueno, mira, això encara m'ho pensaria no,
però ja estic bé a Tarragona.
Amb el Queen Elizabeth.
Com a per visitar-ho, almenys?
No, a mi sí que m'agradaria viure ahir.
O sigui, viure ahir,
perquè és un país molt gran
i per tant, doncs, sí,
per, jo què sé, anar al Gran Canyón,
anar a les catarates del Niagra,
a veure els deserts d'Arizona
o anar a Texas.
Jo crec que sí,
és un país per perdre un any.
Tenir una tia tancada d'estat, no?
I anar fent visites.
O amb el cotxe i anar fent això,
anar fent rutes per l'interior.
Però sí que, a mi sí que és un país
que m'interessa molt.
Perquè crec que allí pots trobar-ho tot.
Des de la Itàlia de Sicília,
potser ara estic dient uns tòpics,
però estic posant extrems,
fins a Jamaica,
o sigui,
és un país que pots trobar moltes coses diferents
i amb molts paisatges completament diferents.
A mi sí que m'agradaria,
sobretot m'agradaria fer-ho amb cotxe.
O sigui, jo crec que als Estats Units
és un país que s'ha de conèixer amb cotxe.
No descarteu cap cosa dels Estats Units,
no hi ha res que us causi repelús
i que digueu, no, això fora.
Tipo, pues, McDonald's,
el monopoli de la Coca-Cola,
no ho sé,
penseu en típiques imatges que hem vist.
El que més repulsió em fa
és que estigui l'associació del rifle,
capitanejada pel senyor aquell,
com es deia?
i que això es tingui poder,
realment molt de poder,
o sigui,
que tothom...
L'altre dia vaig veure
que hi havia uns cursos
d'armes per crios petits
i els pares els portaven
per que poguessin ja començar a disparar
i això jo trobo una aberració,
una aberració total.
O sigui,
com si aquí hi ha...
Jo entenc que
donar armes als petits
és que ja els està sent
un espíritu guerrer, no?
És com Esparta i Atenes,
no?, una mica.
Home, això de l'amor per les armes
o la necessitat, almenys,
de tenir armes,
sí que els hi...
Potser és una de les parts
de la seva cultura.
Potser abans,
quan estaven
en la conquista del lejano oeste,
no?,
que hi havia perills
i ossos i de tot, no?
Però és que avui en dia
no, això no...
està fora de lloc, totalment.
És per foregir-te els anglesos.
Jo com, en teoria,
tothom pot tenir armes
perquè els anglesos
els havien prohibit
i d'aquesta manera
si tornen els anglesos
i torna el rei anglès
es podran defensar una altra banda.
Sembla que no és el perill
que tenen en ment ara mateix,
els anglesos.
No, no, no,
però bueno,
no sé,
penso que la tradició històrica
aquesta,
tenir armes,
ells ho tenen molt,
molt, molt aferrat.
I com a potència mundial,
que, en fi,
ho és,
vull dir, és indiscutible,
com ho veieu a nivell global,
a nivell mundial,
als Estats Units,
com a una possible amenaça,
fins i tot amb el punt aquest
de possible prepotència,
o com als salvadors del món,
que sembla que
totes les pel·lícules
ens ho venen igual.
Jo ho veig com un país egoista,
que em mira molt
per els seus interessos.
Si els seus interessos
coincideixen
amb els interessos de tothom,
perfecte,
però si no coincideixen
amb els interessos de tothom,
tiraran per ells.
Crec que ells marquen
la política en molts sentits
i la marquen en funció
del que més els convé.
des d'aquí a Europa,
a l'Unió Europea,
el que s'ha de fer
és fer front amb això,
no?
I amb el que realment
no s'hi hem d'acord,
doncs tirar endavant
de forma plegada,
però amb el que no s'hi hem d'acord
intentar parar
el predomini actual
que hi ha als Estats Units.
Jo crec que
estic d'acord
amb el que deu el FEDE,
que potser el que faria falta
és que,
a part d'aliances
estratègiques,
conjunturals,
de països que els interessa
estar amb aquí a moment
als Estats Units i tot això,
s'hauria de fer
una política exterior,
o sigui,
dels grans blocs,
Sud-amèrica,
ajuntar-se també
per fer una política,
Europa,
per posar el seu pes
i intentar fer
una mica de contrapès
amb els Estats Units.
El que passa és que
és un monstre econòmic
que té molt de poder.
Doncs clar,
vulguis o no,
sempre un país
li interessa en un moment donat,
llavors clar,
si els interessos locals
se sobreposen
als comunitaris,
llavors tenim un problema.
Passa que dins
dels interessos comunitaris
també cadascú
es compra per casa seva,
no vull dir,
Europa tampoc
és que sigui,
crec jo,
un...
No, no,
potser aquest és el problema.
Un conglomerat
100% equilibrat.
Jo com a ciutat europeu
a vegades també
agrairies
que hi hagués una política
a nivell econòmic
o exterior
potser de contrapès
o d'alternatiu
a segons quines idees
americanes,
però bueno,
és la Roma del segle XXI.
i nosaltres, pues,
som la petita Grècia,
no?
Com podríem fer
aquesta petita...
Comparació.
Sí, però bueno,
molt agafada amb pinces,
però...
Això.
Que us agraden
les pel·lícules
nord-americanes?
Però les típiques, eh?
El Fede em sembla que sí.
Quan dius típiques,
què vols dir?
No ho sé,
a veure, a veure,
que se m'acudeixi.
És que clar,
de típiques nord-americanes
n'hi ha moltes.
Bueno, per exemple,
les així,
les èpiques,
com Independence Day.
No, primer Independence Day,
no?
Situem-nos,
un tipus de pel·lícula.
Jo és que ja no les vaig a veure,
aquestes.
Home,
compleixen la seva funció,
que és entretenir-te una mica
i veure un espectacle.
Però sí,
per un dissabte a la tarda
que no tinguis res a fer,
sí.
Jo recomano
que en lloc de veure
una pel·li d'aquestes,
te compres un llibre guapo
i tu et llexis,
que tu passaràs millor.
Ja, però hi ha vegades
que un llibre també,
o sigui,
són vuit hores de llegir
i una pel·lícula
i tu vas una hora i una.
Jo crec que una pel·lícula
desconnecta moltíssim.
Te'n pot agradar més o menys
la temàtica de la pel·lícula
que vagis a veure,
no?
Però per desconnectar
realment de la feina
o per oblidar-te una mica
dels problemes,
una pel·lícula al cine
va molt bé.
O una pel·lícula pastel,
d'aquestes de la...
La pel·lícula pastel
de la Jennifer Aniston...
Aquesta seria l'altra part
de la típica pel·lícula
nord-americana,
no?
O hi ha les èpiques
o hi ha les pastels
que aquestes aquí
s'hi apunta al fer.
Sí,
jo em decanto més
per les pel·lícules pastel,
però també hi ha una pel·lícula
americana que es diu Happiness,
que la vam fer a la mateixa
època que a mi...
Clar, vull dir,
també hi ha un cinema...
Independent,
més crític.
Independent.
Independent entre cometes també.
Sí, però...
Jo no...
És que les pel·lícules compleixen,
o sigui,
és per entretenir-te
i és com el...
Jo què sé,
ma mare quan era jove
llegia les novel·les
de la Corintellado,
no?
Aquella de la xica
que coneixia el marquès
de no sé què,
no sé quantos...
Doncs ara les pel·lícules...
O sigui,
els llibres ara són pel·lícules.
Doncs sí,
per què no per passar
una tarda entretenguda?
Un karate kid?
O la merda bé?
Doncs ara que comentaves
això d'American Beauty
ja per anar acabant,
ha sortit abans
a micro tancat
un altre tema
que és el de la oposició,
diguéssim,
entre el que és
la cara pública
i la cara privada.
Una mica el tema
que tracta també
American Beauty,
no?
Aquesta hipocresia
a vegades de la família feliç,
dels Estats Units,
aquesta imatge de felicitat,
que el jardí en barbacoa,
la família amb dos nens
i un gos, no?
I fins i tot
una hipocresia
que hem vist moltes vegades
en la vida política,
que sembla que els polítics
no tinguin vida privada.
Com ho ve tot això?
Home, la vida privada
en aquest país
se respecta.
En Estats Units
em sembla que no massa, no?
A nivell polític
hi ha molta pressió,
em sembla, no?
Més que potser aquí.
Sí, perquè suposo
que també
la política en aquell país
està basada en la imatge
i això condiciona molt
el que estàs fent
en cada moment, no?
Aquí no es basa
tant en la imatge
sinó amb el contingut,
les idees
i potser ja no...
Aquesta imatge
que no necessita ser tan forta
i potser
desllissos
o coses d'aquestes
que als Estats Units
te poden costar
la carrera política
o les eleccions,
doncs aquí no crec
que passin més
d'una anècdota.
Jo crec que a vegades
les campanyes
que estan fent aquí
cada vegada
s'assemblen més
a les d'Estats Units.
Sí que és veritat
que tenim un contingut
les campanyes
o tots els partits
intentem donar
un contingut
de la ideologia
que nosaltres representem.
Però és que cada vegada
les campanyes
són més mediàtiques.
Estàs mirant
el moment clau
en què connecta la televisió
perquè el polític
digui la frase
que ha de sortir
de la televisió.
O estàs...
Això és la imatge
jo crec que importa
d'en Estats Units
com a qualsevol altre país
a efectes de campanya.
El que passa
que jo crec
que s'han de marcar
les del joc.
Jo no crec
que ha de cabaldre tot.
Anem a unes eleccions,
anem a veure
amb qui confiem
més la gent
però no a qualsevol preu.
El que no pots fer
és intentar guanyar
unes eleccions
en vez de destrossar
una persona
amb coses privades.
Coses privades
són temes personals
que ell tindrà
els seus problemes
amb la seva família
i ja se'ls arreglarà.
Però el que no es pot fer
és aprofitar
aquests temes
per guanyar unes eleccions.
No, jo estic d'acord.
Potser aquí
no es dona tanta importància
a los enredors de família
com es pot donar
a Estats Units.
Clar, també hi ha
a Estats Units
hi ha un sector puritanista
d'aquests...
Que diuen que és el que governa
el que té la paella
pel mana.
Sí, diuen que els ultra...
Bueno, els presbiterianos.
Los nuevos católicos
o los católicos renacidos
o alguna cosa així
amb els jueus
diuen que tenen...
Clar, doncs
segons com
aquests sectors puritans
si veuen que un polític
o està divorciat
o la seva filla
és una drogadicta
tot això
es poden sentir inclinats
a votar
una cosa a votar l'altra.
Per sort
aquí de moment
no ho tenim molt exigerat.
S'estan veient
petites pinzallades
molt indirectament
d'enredos de ministres
o de coses d'aquestes així
però a mi
em sabria greu
que derivés
la política
cap a...
cap a les Estats Units.
Jo crec que això
dependria
dels partits polítics
o sigui
depèn dels partits polítics
que això no
desemboqui
en un...
simplement
en un mercat
d'imatge
i si no
doncs treballar
perquè
realment
siguin els continguts
i les idees
i tot això
prevaleixi
sobretot
sobre la imatge
i...
Però a vegades
segons quins metges
de comunicació
ja veus
que abans
ho estàvem comentant
que es valoren
més aspectes
col·laterals
del que és
el polític
que no pas
el que és el...
Que si s'ha que emet
el pentinat
que si portava
un atac
i això
diaris seriosos
d'aquí de Tarragona
de nivell català
o nivell espanyol
moltes vegades
es veu
jo què sé
doncs
el discurs contra el mas
durant molta època
va ser la clenxa
i si no m'equivoco
el periòdico
dos dies abans
o tres dies abans
de les eleccions
traia una enquesta
de quants metres
tenia el pis
de cada polític
quin cotxe portaven
quina marca
els ha agradat més
és que en aquest país
estem una mica
avassats cap a la premsa rosa
jo crec que ens tira
i no hi podem
i acabem caient
d'una manera o d'una altra
ràpidament ja
que ens queda un minut
només per acabar
si us enfadéssiu molt
amb els Estats Units
si volguéssiu fer-li
boicot
com ha passat per exemple
com va passar
quan va començar
tota la guerra
contra IDAC
estaríeu disposats
a deixar de beure Coca-Cola?
No, perquè els que surten
perjudicats
són els treballadors
els multinacionals
mai
o sigui
si boicotegis Coca-Cola
els que hi sortiran perjudicats
seran els qui la fabriquen
aquí al costat
per tant
no
Per tant
el Gerard en contra
dels boicots
d'aquest tipus
perquè sempre surten
perjudicats els obrers
o és com fer un boicot
als productes francesos
qui sortirà perjudicat?
Doncs el pobre obrer
que embotella la llet
de la Bretanya
el jefe no
no, jo no estic a favor
Jo és que no bec la Coca-Cola
només la bec
quan vaig de tapas
que llavors
fas per país
però si no
no em senta massa bé
No, jo estic d'acord amb el Gerard
si el boicot
molt poques vegades
pot tenir el resultat
que tu pretens
i en canvi
sí que té altres efectes col·laterals
que pot ser aquest que diu el Gerard
amb la qual cosa
no li veig molt de sentit
Doncs acabem
no res
10 segons
amb aviones plateados
la cançó de l'última de la fila
que ens demanava
el Màrio
Màrio
Gerard
Fede
gràcies
fins la setmana que ve
Adéu
Bona tarda