No t'ho preparis, no?
No, no, si no me preparo...
Vinga a poc a poc.
A veure, a veure, explica'm què diu aquí.
Puc posar els auriculars?
És que si no, no...
És igual, Joan Andreu, els auriculars.
Els vols, els auriculars.
És que si no, no...
Si no has tenit l'orella calenta, si no...
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar
i després he tornat al despatx.
Explica'ns-ho nosaltres.
Clar, és que si...
Si jo no sé el text,
llegeixo i no...
Fai explicant-ho.
Perquè com no conec el text...
Tant en tant els mires.
Tens una frase i ens mires.
Saps el que dic, no?
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar
i clar, no s'interpreta com si t'ho expliqués a tu.
Això ho diu el text.
No, no, t'ho estic dient jo a tu.
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar
i després he tornat al despatx.
L'única sensació que recordo
és tornar...
era de gana
perquè he tingut temps de menjar res.
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar
i després he tornat al despatx.
L'única sensació que recordo
és tornar.
Era de gana
però no he tingut temps de menjar res.
he encès una cigarreta per fer-me-la passar.
Per fer-me-la passar.
I després m'he ocupat d'uns expedients de sol·licitud d'ajuts
per pal·liar els efectes dels incendis d'aquest estiu.
Cal utilitzar molt aquests tràmits
perquè algunes d'aquestes persones
s'han quedat sense res
i necessiten els diners amb urgència.
L'escanyada
ha estat molt ràpida.
Era vella
i no tenia força per resistir-ne.
Tenia un físic molt semblant
a la meva mare.
Una dona d'aquestes petites,
arropides i fràgils.
S'ha posat vermella
però no ha tret la llengua.
Jo em pensava
que quan algú mor
escanyat
treu la...
Perdona.
Jo em pensava
que quan algú mor
escanyat
treu la llengua
a les pel·lícules
sempre
que algú mor
a la força
queda amb la llengua
fora.
Doncs aquesta vella
no.
Estic en bon rotllo.
No ha tret la llengua.
Qui sí
que m'ha tret la llengua
avui
ha estat la karma.
de repografia.
Ha estat un gest simpàtic.
Comple-se.
A mi m'ha semblat
una insinuació.
Des que em vaig separar
les companyes d'oficina
solteres,
separades
i divorciades
em miren
amb un altre ulls.
M'he adonat.
Ara soc un injectiu possible.
A partir d'aquí.
No, no.
El mateix, el mateix.
Ara jugues amb el pantatge
que ja saps de què va.
L'he morta, aquí, no?
Agafa-te el...
Sí, perdó.
Explica'ns-ho.
Bé, ara ja els que vau sentir
una mica,
si vau escoltar mi a veure,
sabeu més o més
de què vaig jugar el pantatge, no?
És el que em va sabar mi ahir.
És una complessa.
Eh?
Sí, que va amb ventatge.
No corris.
No corris.
Jo diria que, a veure,
d'entrada,
no, si vols dir un moment,
també podries dir
interpretacions possibles,
n'hi ha moltes aquí, no?
Si ara féssim una mica de teatre,
això és clar.
No sé què, no sé què,
però jo diria que no és una cosa
que s'havia pausada.
Vinga.
L'he morta.
El que més em sobta,
ara que ja fa més de vuit hores,
és el fet de no sentir cap remordiment,
cap sentiment de culpa,
res, ni un petit neguit.
No sé, em preocupa.
Jo sempre he tingut una certa sensibilitat
per les qüestions socials.
He fet de voluntari diverses vegades.
Ni tan sols recordo la cara que feia.
L'he mort a la mitja hora que tenim
per esmorzar
i després he tornat al despatx.
L'única sensació que recordo
en tornar era de gana,
però no he tingut temps de menjar res.
He encès una cigarreta
per fer-me-la passar
i després m'ho he ocupat
d'uns expedients de sol·licitud d'ajuts
per pal·liar els efectes
dels incendis d'aquest estiu.
Cal agilitar molt aquests tràmits
perquè algunes d'aquestes persones
s'han quedat sense res
i necessiten els diners amb urgència.
L'he escanyada.
Ha estat molt ràpid.
Era vella i no tenia força
per a resistir-s'hi.
Tenia un físic molt semblant
a la meva mare,
una dona d'aquestes petites,
arropides i fràgils.
S'ha posat vermella,
però no ha tret la llengua.
Jo em pensava
que quan algú mor escanyat
treu la llengua.
A les pel·lícules,
sempre que algú mor a la força
queda amb la llengua fora.
Doncs aquesta vella no.
No ha tret la llengua.
Qui sí que m'ha tret la llengua avui
ha estat la Carme de Rapografia.
Ha estat un gest simpàtic,
còmplice.
A mi m'ha semblat una insinuació.
Des que em vaig separar,
les companyes d'oficina,
sorteres,
separades i divorciades,
em miren amb uns altres ulls.
M'he adonat.
Ara sóc un objectiu possible.
no cal que sigui una insinuació.
No, no, no.
Ha començat abans...
No, però és igual,
però ha començat abans.
Escoltem, crítiques.
És veritat.
La darrera part del que ha exigit
l'ha fet diferent a l'inici.
Sí, i m'ha agradat més.
La darrera part...
La darrera part...
Quan s'ha rigut?
Sí.
Un cop ha començat a riure?
L'ha trencat.
Més crítiques.
Bona tarda.
Podeu criticar els anembreu.
Ah, no, no.
És fàcil, eh?
Perquè, ojo...
No, jo diria que...
No, feu crítiques.
Jo hi ha hagut algun moment,
a banda de la línia que m'he saltat,
que potser no he respectat un punt.
Llavors no tenia sentit una cosa
amb la que dèiem l'altra.
Crec, eh?
Hi ha normals mecànics,
oi, què deies tu?
Ja no.
Jo hi ha hagut una miqueta d'emoció.
No ho sé, eh?
Però, clar, si no hi hagi un informatiu.
No, però això no ho és un informatiu.
O sigui...
No has leído el que dient, eh?
Què passa?
Què passa?
Que al final...
Més igual que tingui els...
Més igual que tingui els petits petits.
Mentre ja hi hagi un bon cul...
Llupi!
Esto lo hizo un tío, no?
No, no sempre, eh?
A la vella.
Ja, bueno, però bueno.
Digue, lleix, sisplau.
Explica'ns-ho.
Jo diria crítiques literàries...
No, no, fes, fes, ja pots...
Que en principi ens estaves llegint una notícia.
Que no es tractava de una notícia.
I després que no has llegut?
Això anava lligat amb el fet que realment no ens ho estaves explicant a nosaltres tampoc.
Estaves llegint, allò el pinyó fixo.
El ritme es mou, després si ho sentíem o tal, es mou, plim, plim, plim, plim, plim, plim, plim, plim, plim.
La cantarella era una notícia.
Ara no la té, era una notícia, més a més.
Jo crec que aquest és un dels punts...
Però al final no ho ha fet.
Especialment en tu.
En pla notícia.
No, les persones conegim.
És que és clar, és un text que d'entrada de la redacció és important, també.
Evidentment, llegir una narració així...
És impossible que al final acabes llegint com una notícia perquè la mateixa narració no t'hi porta.
O sigui que si llegissis tot al final ja no llegiries res a veure.
Jo diria que la lectura, estaves una mica allò formalment, preocupada per llegir més o menys bé, tal i qual.
S'ha agafat l'ofici de llegir, tot plegat, i la cantarella era monòtona, era reiterativa.
No tenia la intenció i tal i qual.
d'entrada és...
Estaves llegint una notícia.
Una notícia neutra, a més a més.
Amb el teu trenar.
Pepi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, pipi, fili, fili, fili.
No?
Jo crec que tu ets una de les que hulies de saber desenganxar això.
Que a lo millor em dius, no, no em cal perquè sempre lleixo notícies.
Bueno, ho faràs en tot cas, però en tot cas, diguéssim que ja estàs enganxada a la notícia, no?
Estàs enganxada en una forma de llegir...
Faci, faci, explica'ns-ho.
L'he mort a la mitja hora...
Espera, començo.
L'he mort a la mitja hora que tenia per esmorrar i després he tornat al despatx.
L'única sensació que recordo en tornar era la gana perquè no he tingut temps de menjar res.
He encès una cigarreta per fer-me-la passar i després m'he ocupat d'un expedient de sol·licitud d'ajut
per pal·liar els efectes dels incendis d'aquest estiu.
Cal agilitar molt aquests tràmits perquè algunes d'aquestes persones s'han quedat sense res i necessiten els diners amb urgència.
L'he escanyada.
Ha estat molt ràpid, era vella, no tenia força per resistir-hi.
Tenia un físic molt semblant a la meva mare, una dona d'aquestes petites, arropida, fràgil.
S'ha posat vermella, però no ha tret la llengua.
Jo em pensava que quan algú mor escanyat, treu la llengua.
A les pel·lícules, sempre que algú mor a la força, queda una llengua fora.
Doncs aquesta vella no.
No ha tret la llengua.
Qui sí que m'ha triat la llengua avui és la Carme, de repografia.
Ha estat un gest simpàtic, còmplice, i a mi m'ha semblat una insinuació.
Des que em vaig separar, les companyes d'oficina, solteres, separades i divorciades, em miren amb uns altres ulls.
Me n'he adonat.
Ara sóc un objectiu possible.
Aquí, aixec, para'm.
Voleu criticar.
A algú s'atreveix a criticar.
Tenim important escoltar com diga.
Digue-t'ho a dir.
No dic a mi mateixa?
Sí.
L'he morta.
A la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
L'única sensació que recordo era que em tornar era de gana, perquè no he tingut temps de menjar res.
He encès una cigarreta per fer-la passar i després m'he ocupat d'uns expedients de sol·licitud d'ajuts per pal·liar els efectes dels incendis d'aquest estiu.
Cal agilitar molt aquests tràmits perquè algunes d'aquestes persones s'han quedat sense res i necessiten els diners amb urgència.
L'he escanyada.
Ha estat molt ràpid, era vella i no tenia força per resistir-hi.
Tenia un físic molt semblant a la meva mare, una dona d'aquestes petites, arropides i fràgils.
S'ha posat vermella, però no ha tret la llengua.
Jo em pensava que quan algú mor, escanyada, treu la llengua.
A les pel·lícules, sempre que algú mor a la força, queda amb la llengua fora.
Doncs aquesta vella no, no ha tret la llengua.
Que si m'ha tret la llengua, avui ha estat la Carme, de repografia.
Ha estat un gest simpàtic, l'òmplice.
A mi m'ha semblat una insinuació.
Des que em vaig separar, les companyes d'oficines solteres, separades i divorciades,
em miren amb uns altres ulls.
Me n'he adonat.
Ara sóc un objectiu possible.
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
Cristina, l'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
Continuo, eh?
L'única sensació que recordo en tornar era de gana perquè no he tingut temps de menjar res.
Ja en sé, és una cigarrer.
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
L'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
Ara sí que el carambo estava dient a mi.
Ara l'he mort a la mitja hora que tenim per esmorzar i després he tornat al despatx.
llar-ho, doncs ho farà d'una manera o d'una altra, tindrà més versatilitat.
És una mitja hora de coses aquesta, més que menys.
Una tarda el llorer de la plaça va veure un noi trist, assegut al banc que hi havia sota seu.
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf, però no escrivia res.
El llorer va deixar caure una fulla sobre la llibreta com una carícia i llavors el noi va escriure.
El llorer m'estima més que la Maria.
Un moment, una narració curta,
és cert a la meva germana, eh?
Ja ho heu de la família.
Els dibuixos, he mirat a qui eren els dibuixos, que no ho sabia, eh?
El tinc dedicat a mon fill, aquest.
Ah, molt bé.
I la d'educació, només he mirat els dibuixos d'aquí, eren, que no els coneixia.
I aquest us adverteixo que aquest el va i tenia a Forai, al Citat de l'Albert, o sigui que me'l sé així.
Jo el feia i brincant i mirant i feia el número i l'Ana, que fa mi, el diu i el feia el número.
No llorer, no pen.
Molt bé.
Això diguéssim que estaria a cavall.
Entre una narració simple, és a dir, per dir, això és una cosa que jo si estigués a la ràdio me'ls faria llegir.
No sé si em llegeu una cosa aquesta, o sigui, jo per Sant Jordi, no sé què, poses programes, no sé, si tals.
qui millor que d'altres per dir coses
són els millors perquè els que no citen poesies
els autors, és una nulitat total
el fan fatal
els autors és el pitjor personal
que hi ha per llegir les seves poesies
llegir trossos de novel·les
llegir trossos, això jo el faria
més que no el faci en mena
que no faria llegir això encara
a ser cavall
entre una narració i un conte
no arribaria a ser el conte
una mica de conte, dona-li una mica de conte
explica-li a la Silvia
una tarda a Lloret de la plaça va veure
un oi trista assegut al banc
que hi havia sota seu
una tarda a Lloret de la plaça
va veure un oi trista assegut al banc
que hi havia sota seu
a Lloret de la plaça va veure un oi trista
assegut al banc que hi havia sota seu
digui-li, digui-li normal
Una tarda a Lloret de la plaça va veure un oi trist assegut al banquer a via sota seu.
Una tarda a Lloret de la plaça va veure un oi trist assegut al banquer a via sota seu.
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf, però no escrivia res.
A Lloret va deixar caure una fulla sobre la llibreta, com una carícia, i llavors el noi va escriure.
A Lloret m'estima més que la Marina.
Una tarda...
Una tarda...
Una tarda a Lloret de la plaça va veure un oi trist assegut al banquer a via sota seu.
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf, però no escrivia res.
Què és el que tenia?
Una llibreta oberta i un bolígraf.
Som molt petits i no ho entenem.
Una llibreta oberta tenia, el noi tenia, una llibreta oberta i un bolígraf, però no escrivia res.
Una llibreta oberta i un bolígraf, però no hi escrivia res.
Ara t'agrada?
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf, però no escrivia res.
Molt bé.
Pots posar-los d'últim?
Llibreta oberta, no?
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf, però no escrivia res.
Què li va passar?
Què va passar després?
Doncs el Lloret va deixar caure una fulla sobre la llibreta, com una carícia.
I llavors, com una carícia?
No.
Sí, sí, que no.
No, ara ho he fet.
Per què?
Com una carícia.
I llavors el noi va escriure.
El Lloret m'estima més que la Marina.
Ves per on?
Te vas llegir-ho ara, l'últim que has dit?
Què és el que...
El Lloret m'estima més que la Marina.
Això.
Bé.
Què he de fer ara?
Com ho he de...
Com ho he d'interpretar?
Bé, com ho he de fer?
Amb pena?
Amb riure?
Imagina't que vas a un col·legi...
Als nens petits?
No, amb pena, no.
No?
Explica'l un conte.
Una tarda...
Una tarda, el Lloret de la plaça va veure un noi trist, assegut al banc que hi havia sota el seu.
El noi tenia...
Estàs explicant-me una mica?
Estàs llegint massa.
Ja, és que...
Bé.
Una tarda, el Lloret de la plaça va veure un noi trist, assegut al banc que hi havia sota el seu.
El noi tenia una llibreta oberta i un bolígraf, però no escrivia res.
El Lloret va deixar caure una fulla sobre la llibreta.
Com una carícia i llavors el noi va escriure...
El Lloret m'estima més que la marina.
Com va caure la fulla?
No ho sé, espera.
És que no...
Va deixar caure una fulla, però també va deixar caure.
El Lloret va caure, no sé, sobre la llibreta.
Com una carícia i llavors el noi va escriure...
El Lloret m'estima més que la marina.
Cristina, què és el que va escriure el noi?
M'estima més que la marina.
Què?
M'estima més que la marina.
Ara posa't en la situació del noi.
Ets el noi, tu.
M'estima més que la marina.
Ah, molt bé.
Pots llegir-ho, el que acabes de dir?
El Lloret m'estima més que la marina.
Bé, ha sigut un exemple agafat pels pèls.
No, el que vull dir que és probable que si d'entrada...
O sigui, ara has llegit...
El què?
Que el meu germà era aviador?
Sí, que ens ha llegit...
I que un dia va rebre un avís?
Molt poc.
Doncs si ens estigués explicant una cosa a tots.
Va.
Vinga.
Molt a poc a poc i explica'ns a nosaltres.
El meu germà era aviador.
Un dia va rebre un avís.
I així, doncs, va fer les maletes.
I el van enviar cap al sud.
El meu germà és conqueridor.
El nostre poble vol espai.
I guanyar terres ha estat sempre.
I guanyar terres ha estat sempre.
El nostre somni és antic.
L'espai que el meu germà ha guanyat
és el massís de Guadarrama.
De llarg té un metre vuitanta.
i un metre cinquanta de fons.
i finito.
Sí, el meu germà.
El que passa que no en tenia la segona part.
I el nostre poble vol espai.
I guanyar terres ha estat sempre.
I guanyar terres...
És que no li dono l'entonació, aquest tros.
No l'entenc.
El nostre somni més antic.
L'espai que el meu germà ha guanyat és el massís de Guadarrama.
De llarg té un metre vuitanta i un metre cinquanta de fons.
i ja està.
Aquí li toca...
Aquí li toca...
Aquí li toca...
al meu germà.
Vols tornar-lo a llegir?
Torno?
Però què ho faig?
Ara...
Ho llegeixo...
Imagina't...
Que venen a la ràdio...
Sí.
Els de...
La Mical de Mauthausen...
Cúrdons.
No.
O...
Els de la Quinta del Viveró.
Cúrdons.
Que van estar amb el Bertolt Brecht.
Vinga.
Els d'ells, precisament.
Senyores i senyors.
El meu germà era...
Jo què sé.
i per fer una muntada o a la ràdio...
jo recides.
I jo les posant-ho a fons.
I què ho faig?
Recitat?
S'explica.
Ah, els s'explica.
No, però eren uns versos...
precisament que no eren de molt recitats.
M'he dit que fas un mític.
I aquí els hi dius...
Porti, grà, tot arreu.
S'entén i tot.
El meu germà era viador.
Un dia va rebre un avís.
Així doncs, va fer les maletes...
i el van enviar cap al sud.
No?
Més espai.
Més poc a poc.
El meu germà és conqueridor.
El nostre poble vol espai.
i guanyar terres ha estat sempre...
el nostre somni més antic.
L'espai que el meu germà ha guanyat...
és el massís de Guadarrama.
De llarg té un metre 80...
i un metre 50 de fons.
Punt.
Què és el que el poble teu li agrada?
Terra.
Vol guanyar terres.
Vol guanyar terres?
Com va sonatòria, abuelo?
Sí, perquè la quinta de Lleberon ya.
potser el que els faltaria...
jo diria que està bé.
Els poemes d'Alberto...
s'han de recitar molt cal.
És que ara m'és emocionat.
Con l'abuelo.
En cas, a algun toc li faltaria un toc.
Sempre feia un toc pedagògic.
Això s'ha de ser, no?
Sí.
No, en contra de terres.
Sí.
Van bé a les pedes...
un tríos que van fer que van dir això.
Va, l'últim.
Vinga, aquí li toca.
Té, que li agrada.
Té, que li agrada.
Té, que té el micrófon.
Mira, la...
Té, que té el micrófon.
D'un dels himnes antigos.
Imagina't que estàs a la...
que et fan lligir un manifest antiguerra,
o un dia d'ària, no?
Perquè...
El meu germà n'havia d'un dia,
va rebre un avís.
L'altre, l'altre.
El de la dreta.
El de l'esquerra, vull dir-ho.
A poc a poc,
i mirant el públic,
tens 500, tens un milió de persones
a la manifestació de Barcelona antiguerra.
Té, com un milió d'edició.
Té, t'han...
Me voy, no?
Ja t'he dit que serveix una...
T'han triat a tu
per fer un dels manifestos
per exaltar la gent.
Vinga.
Simplement t'has de limitar a llegir-ho.
Poc a poc...
General,
el teu tank és un vehicle poderós.
Pot abatre un fosc
i massegar 100 homes.
Però té un defecte.
Necessito un conductor.
General,
el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta
i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte.
Necessita un mecànic.
General,
l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte.
Pot pensar.
Que bo, eh, aquest.
No el coneixia.
sí.
Sí.
Té, ara que els rigi.
Té, un policiste o anti-boliciste?
Antí.
Antí.
Antí.
Antí.
Antí.
Antí, tant, tant m'ha agradat fotre quatre hòsties.
Té, un moment de dir.
Antí, antí.
Té, ara que t'he parlat el mateix, eh?
Hi ha algú que se les mereix.
Va, ara t'han triat a tu.
Vinga, t'han triat.
General, el teu tank és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i massegar 100 homes.
Però té un defecte.
Necessita un conductor.
General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte.
Necessita un mecànic.
General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte.
Pot pensar.
Molt bé, anem a fer un grau més d'interpretació.
Però què estan fent elles dues?
Amb quin tolis has dit que ho facin?
No, no, amb el cap.
Amb el seu.
Per què?
Digues, digues.
Perquè a mi sentina la Cristina.
Perdona, eh, Cristina?
No, no, no, no, no.
M'has semblat que estigués a missa.
I un cura.
M'estava...
A veure qual és cura, vas a dir.
No, no, ja ho sé.
Ja ho veus una mica de missa, això, eh?
La Santa Kikla.
Ja ho veus una mica de tot això, els missis i tot això.
Treu la missa de l'arcabisba.
Per què m'oponies, eh, dia?
Ets un...
Un...
Un...
Un general del fisc.
Reconvertem-me en un dels que es replicaven.
N'hivern alguns que l'han replicat.
General, el Tutank és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i massagar 100 homes, però té un defecte.
Necessita un conductor.
General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant,
però té un defecte.
Necessita un mecànic.
General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar, però té un defecte.
Pot pensar.
En plan com la Tere?
General...
Joder, el susto m'estàs pegant la col·legui.
No, el que passa és que te'n tinc perquè puguis sentir-ho després i escriure-ho.
General, el teu tank és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i massagar 100 homes,
però té un defecte.
Necessita un conductor.
General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant,
però té un defecte.
Necessita un mecànic.
General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar, però té un defecte.
pot pensar.
Ara, imagina't que ets un filòsof i investigador
i li estàs descobrint...
General.
El vostre...
Això és...
Més aviat ets un investigador.
Estàs...
Ho agafo.
No ho mitis.
No ho sé.
No tant, tant...
General.
El teu tank és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i massagar 100 homes,
però té un defecte.
Necessita un conductor.
General.
El teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta
i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte.
Necessita un mecànic.
o és del Sherlock Holmes?
Vaig mirant mentre està.
No.
Amb molta fredor.
General.
El vostre...
El vostre d'això...
Puc interpretar també en les mans?
Però...
Sí, sí.
És que a vegades ajuda.
Sí.
Si estigues a la ràdio,
volleria ser villanes.
Sí.
Si estigues a la ràdio teletaxi.
No té o...
No.
No em vol.
Què ho foms?
General.
El teu banc...
El teu tank.
General.
El teu tank és un vehicle poderós.
pot abatre un bosc
i massegar
sent homes.
Què vol dir massegar?
Però té un defecte.
Necessita un defecte.
Necessita un conductor.
General.
El teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta
i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte.
Necessita un mecànic.
General.
L'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte.
Pot pensar.
Serà una puta.
General.
General.
La cançó, això, també.
Es podria fer quant a bret.
General.
El teu tank.
Nanana.
És un vehicle.
Hi ha altres revolucions.
Però això seria
o l'insodí.
És a dir, com ho veig
es pot dir de d'altres maneres.
Cada un d'aquests
té una intervenció diferent.
Digui.
Ho dic jo?
Sí.
A veure.
General.
El teu tank és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc
i massegar sent homes.
però té un defecte.
Necessita un conductor.
General.
El teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta
i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte.
Necessita un mecànic.
General.
L'home és molt útil.
Pot volar
i pot matar.
Però té un defecte.
Pot pensar.
O no?
O no...
Pot pensar.
Pot pensar.
Eh?
Pot pensar.
Pot pensar.
Pot pensar.
D'acord.
Per això deia o no?
Només...
Només que ho fessis
a meitat de velocitat.
Sí?
Sí.
Sí.
No hi demé veient així.
No hi demé veient així.
No hi demé veient així.
No hi demé.
què demé veient així.
No hi demé.
No hi demé.
No hi demé.
No hi demé.
No hi demé.