Fins demà!
Fins demà!
Servei de veterinari, no 24 hores, sinó el quartet d'hora que avui durarà aquesta secció, que avui la farem una mica més curteta.
I, en fi, podeu trucar a partir d'allà al 977-24-4767 si teniu alguna consulta per fer-li a l'Esteve.
24-47-67.
Com està la protectora? Comentàveu, així en general, que ara ve l'estiu i que ara serà temps d'adopcions, de rebre, no? Més que de donar.
Exacte. Aquesta és l'època que ens fa una miqueta de por, perquè les adopcions ja s'estan frenant una miqueta, és normal.
Les persones se'n van de vacances, els nens que ja no tenen col·legi, en fi. Esperem que no n'arribin massa aquest estiu.
I la Joana, per introduir, volia explicar-nos també una cosa sobre la protectora, notícies?
No, no, jo m'estimo més parlar d'abandonaments i que això, entre ells dos, que són els que saben més d'allà dalt del refugi, que parlin ells del refugi.
Jo vull parlar d'una altra cosa.
Què és això del refugi?
Bé, és la protectora, vivíem entre nosaltres el refugi.
Ah, el refugi, l'ideu.
El refugi és allà on hi ha els animats.
Sí.
Què et pensava, és que era un refugi antièric?
Sí, ara, dic, mira quines instal·lacions que tenen, que tenen un refugi de muntanya, pensava jo.
No, és maco, és maco.
Que vinguin a veure-ho, que estem molt orgulloses.
Recordem ara com s'hi arriba amb aquest refugi, a la protectora, perquè després anem ràpid amb el temps i no ens dona mai temps.
Ho recordem, però, sisplau, també vull fer una crida en aquest sentit,
que la gent que vulgui deixar un animal que no ho deixi abandonat a prop de la protectora,
que és el que ens està passant ja.
En les dues setmanes últimes n'hem recollit ja quatre.
I allò és un polígon, és el polígon industrial de Riu Clà.
És un polígon que passen cotxes, passen camions,
i a vegades això pot provocar un accident amb ferides greus per persones i animals.
Vaja, que us el portin fins a dins de la protectora, que a veure, no es fa res, no?
No, no, no.
No pagareu cap bronca?
No, no, no, no, no, no pagarem.
Vull recordar que és el polígon Riu Clà, al carrer del Sofre.
Molt bé.
Allà hi ha la deixelleria de Tarragona, la deixelleria municipal, que estem al costat.
O sigui, és un punt de referència, també per allí, em sembla que hi ha les ambulàncies Sant Patricio.
Sí, però la deixelleria és un punt bo de referència perquè fa cantonada.
I estem amb el teix vial, però al fons.
Molt bé.
Important també, com es deia l'Anna, no?
Doncs això, si heu de deixar, perquè aneu de vacances o jo què sé,
mira, no podeu mantenir un animal a casa, si l'heu de deixar, no el deixeu en qualsevol lloc.
Primero perquè l'animal les sapigui on farà cap i després, perquè és un perill, també volgués que no, pels vianants.
Home, i deixar-los a la porta de la protectora és que no té sentit, perquè l'animal el primer que fa és agafar la carretera i marxar d'allà.
A la porta de la protectora no s'hi està.
Per tant, saps que t'anunci que hi ha, que es veu un conductor d'un camió, que veu un gos enmig de la carretera
i que tura ràpidament el camió i li salta un cotxe per darrere?
Doncs això és el que pot passar i aquell polígon no oblidem que hi ha tràfic de mercaderies perilloses
i si és un accident amb algun camió d'aquests, doncs seria molt greu, sobretot, fins i tot per la seguretat de la gent que treballa per allà.
Llavors és tan senzill com venir a les hores de visita de la protectora per deixar l'animal.
I als hospitals hi ha persones, que això ho sap l'Anna molt bé, d'un cas, explica'l tu, que ets tu la...
Perquè la gent se n'enteri d'això, perquè es pensen que un abandonament, mira, i l'abandonament és una cosa de tots,
perquè tots podem patir un accident.
Doncs sí, precisament avui he conegut un senyor que està ingressat a Joan XXIII, perquè jo treballo allí,
o de la protectora és un hobby, no?
Llavors aquest senyor ha fet diverses voltes de campanes, estava un cullerint, no saben bé encara les decisions en quin estat ha estat l'estat i tal,
perquè li van sortir dos gossos molt grans d'un camí rural, d'un camí d'aquí del Morell,
però és igual, les persones que tenen animals a les parcel·les, a les hortes i tal, que pensin que el gos no està sempre assentat al lloc costat,
que pot sortir un moment donat i pot producar un accident molt greu.
Que el tinguin mínimament lligat, o almenys amb una tanca...
Exacte.
Molt bé, i comentava la Joana, diu, jo he de parlar d'abandonaments, no?
Perquè és el que toca, és el tema.
Però això potser és un apartat dintre dels mals tractaments, perquè de mals tractaments n'hi ha de moltes menes,
i jo si necessitaria la ràdio per mi sola, però bueno, anunciaré uns quants només i arribaré a l'altre, que és els abandonaments.
Perquè mira, hi ha gent que no hi pensa, no és que no d'allò, però és que no s'hi pensa.
Un maltractament, per exemple, són els circs amb animals, perquè aquests animals actuin i facin el que ell vol,
o sigui, l'artista, faci l'animal el que ell vol, doncs passen un calvari, hi ha maltractaments, però de gana, de fustejar-los,
i la gent anem a veure un espectacle que paguem i no pensem, potser, que aquests animals han patit molt per arribar a fer aquella actuació.
Els delfinaris, on també els dels fins se'ls fa fer una sèrie de coses, que encara que ens diguin que és instintiu,
que se'ls aprofita la seva, no, no és veritat, pateixen.
Després, els que estan, per exemple, en llocs on els fan, o sigui, com se diu això, ara no em surt,
els... bé, és igual, deixarem. Animals exòtics, animals exòtics que no viuen en el seu hàbitat,
i que se'ls fa canviar de costums, aquí, per exemple, hi ha moltes persones que els agrada tindre,
o una serp, o una tortuga, o unes coses d'aquestes que aquests animals pateixen,
encara que la persona, el propietari, o el que és responsable, no hi pensa.
Després, les cries intensives. Cries intensives són amb aquestes...
puestos que són com tortures xines, perquè tenen, per exemple, les tocinetes per reproduir.
Ai, ai, Joan.
Els tocinos, per engreixar. Els flagràs, amb la tortura dels embuts, per fer-los engreixar.
Les vaques, que són màquines de llet, la manera que els transporten.
I després, les festes populars, i que ja diem, amb les festes dels pobles,
amb les correres taurines i tot això.
I, a part, últimament, ja, a nivell nostre, els abandonaments.
Els abandonaments, com dèiem abans, és un problema que, de tots,
de tots, tant amb conseqüències més sèries, com pot ser el que ha explicat l'Anna,
o com, per exemple, doncs, persona que troba un animal
i el seu cor no té d'allò de dir el deixo,
i aquella persona, i on va, i truca, i telèfonos aquí,
i tothom se la treu del damunt, fins que arriba amb algú que la pugui ajudar,
i aquella persona, per tindre un bon cor, s'ha ficat en un problema.
O sigui, el que l'ha abandonat ja s'apanyaran,
però el que el troba, doncs, passa malament,
fins que no pot deixar aquell animal en un puesto segure.
Passa, Joana, pel que dius, doncs, els primers casos que fes referència,
no, estan més o menys, deuen estar legalitzats.
Vull dir, hi ha una legislació al darrere que ho deus regular.
Està prohibit últimament als cips que tinguin animals.
Està prohibit, però ho continuen fent.
O, per exemple, amb els animals exòtics, sí que hi ha d'haver una regulació.
Sí, aviam, hi ha el que és un... es diu el CITES.
Sí, però el Prost.
És una llei que, evidentment, protegeix els animals exòtics.
Llavors, hi ha grups d'animals que, doncs, bueno, es poden tenir,
i n'hi ha d'altres que no, que estan prohibits la seva tinença, no?
Llavors, per això, una mica el que comentava la Joana,
suposo que fa referència a aquests que...
Sí, però és que s'escapen, m'entens?
Bé, però és bastant directe.
Encara que es tinguin els papers,
perquè jo me'n recordo un dia estant a l'Ajuntament,
que va trucar a la senyora Araceli, a algun guarda,
i li deia que hi havia una boa per allà, per allà a l'amfiteatre.
Aquest diumenge vaig estar jo buscant unes tortugues
que es havien escapat de no sé on,
i em vaig passar tota la tarda del diumenge
a buscar una tortuga d'aquestes de Florida.
Però com s'escapa un animal així, com s'escapa una boa?
Doncs mira, i pels diaris, i per allò,
jo què sé, a les cloaques, a les clavegueres de Barcelona,
caimans, serps, de tot,
això ha sortit d'algun posto.
Això és que gent, doncs que no és responsable,
i se'ls hi escapen, o els llencen, o estan tips,
i després diuen, doncs al·le, mira, aquí va.
Lluís, a tu, com a voluntària de la protectora,
t'hi has trobat mai amb animals d'aquests exòtics?
No.
No?
No?
Bé, no t'has trobat mai a haver de cuidar cap boa.
No, no, a més no em fan una...
a ser especial, no, els hi tinc cap mania,
i si convengues la tindria,
però és que els trobo com,
pobrets meus, els trobo com molt avorrits,
i llavors tenir-los allà,
a veure els hi ha de...
Cada dia havia un ratolí viu,
perquè fàcil vermut, és que no,
a més m'estim molts meus gats,
que poden dormir amb mi, i aquestes coses.
Però això existeix, eh?
Sí, sí, sí.
O aquells camaleons que s'estan quiets,
dies i dies, no sé, és que són molt avorrits.
Les iguanes, ara s'han posat les iguanes.
Sí, hi ha com una moda, no?
És veritat, hi ha moda amb això dels animals.
Mira, per als gustos de tothom,
és molt respectable,
però és treure uns animals del seu hàbitat,
i per molt que tu els vulguis cuidar
i els hi vulguis posar,
allà una selva a casa,
no és el caimà na la banyera...
O te n'acabes afartant, per a dir-ho.
És que no pot ser.
Però tot això són, entre cometes,
pot dir d'alguna manera, modes.
És com la gent cada vegada s'engresca més a tenir fures.
Sí, fures també.
Orones.
Ara és l'última moda.
Mira, ara en tinc una de blanca,
que en tots els papers,
i que tampoc la volen.
I que faven cada queixalada,
que Déu-n'hi-do, eh, les fures també.
I això, per exemple, als Estats Units,
on és l'únic?
No, no, em van trucar perquè no la volen.
Ens va trucar aquí a Medi Ambient,
a la Generalitat, que l'anessin a buscar.
La protectora no podia estar,
perquè en vam tindre una fa molts anys,
quan estàvem al refugi vell,
com pagàvem de refugi,
era el vell el refugi, no?
Em van portar una,
i la teníem allà dintre una gavieta,
però un dia passen per uns forats increïbles,
i un dia va desaparèixer.
Déu-n'hi-do.
Esteban, ens queden set minutets,
a menys deu.
A menys deu hauríem d'anar acabant avui a la secció.
Bueno, avui parlaré d'un tema totalment diferent
de l'altre dia,
uns consells una mica pràctics,
que també ho veiem bastant sovint a les clíniques,
que és les intoxicacions que ens trobem moltes vegades
amb els animals de companyia,
que és un problema força freqüent,
tant amb gos com amb gats.
Llavors, aquí una mica,
què ha de fer el propietari,
si sospita que, evidentment, el seu animal
s'ha pogut ingerir algun producte.
Moltes vegades són productes que tenen a casa,
com fàrmacs,
o sigui, fàrmacs que utilitzem nosaltres
com a medicines,
o a vegades algun tipus de productes
que ve sempre pel jardí,
com insecticides,
que s'apliquen de forma regular
per desparasitar-los,
per pusses, paparres, etc.
Llavors, en cas que sigui algú ingerit,
és molt important sempre que el propietari
truqui al veterinari
per, si sap el tipus de producte que ha pogut ingerir,
poder actuar el més ràpid possible.
Llavors, sempre s'aconsella
que si s'ingereix un producte per via oral,
sempre que no sigui àcid,
que pugui irritar les vies respiratòries o digestives,
i no ha passat més de dues o tres hores,
un mètode casolà
és donar-li aigua exigenada
amb una miqueta de sal.
Aigua exigenada amb sal?
Per via...
Per boca.
Amb quina proporció, més o menys?
Normalment, aviam dues o tres cullerades,
és el que per uns 10 quilos de pes d'animal
és el que es recomana.
Això es pot repetir un parell o tres de cops.
Doncs mira, això és molt pràctic de saber.
Això, si l'animal vomita,
evidentment s'impedeix que s'absorbeixi
a nivell de l'estómac
aquesta toxina o aquest producte
que tard o d'hora li pot fer mal.
Aquest beuratge és simplement per fer-lo vomitar.
Això mateix.
Però han d'haver passat, clar, com dius tu, poquet temps.
Poc temps, dues o tres hores,
i sempre i quan l'animal, podríem dir, sigui conscient,
perquè moltes productes el que fan
és actuar de forma ràpida
i pot ser que ha de deixar anar l'animal
totalment deprimit o en un estat comatós.
Llavors està contraindicat fer això
perquè podem empitjorar encara més el quadre.
Què passa és que com te n'adones
que si no presenta aquests símptomes,
com te n'adones que han ingerit alguna cosa?
Doncs moltes vegades perquè apareixen
d'una forma una mica ràpida,
signes estranys amb l'animal,
comencen...
És que depèn molt del producte,
però a vegades apareixen símptomes
de tipus nerviós, neurològic, que es diu.
El que passa és que si apareix ja és massa tard,
vol dir que ja s'ha absorbit a nivell d'estómac.
Però en molts casos es presenta
que el propietari està davant
i s'ha d'adonar compte que ha ingerit.
Per exemple, productes com poden ser...
No s'utilitzen massa, però encara ho veiem,
posen reticides,
o a vegades productes...
o productes a vegades per jardins,
per cargols, tot això,
sempre amb força,
doncs clar, si el propietari s'ha adonat,
evidentment s'ha d'actuar d'aquesta manera.
A vegades si són productes,
per dir-ho d'alguna manera,
que s'apliquen de forma tòpica,
com insecticides,
clar, moltes vegades què passa?
Que l'animal o bé es llepa,
o a vegades s'utilitzen
per aquests preparats una mica comercials
i el propietari fa una mica,
la seva proporció i es passa una mica de la ratlla.
Llavors, en aquests casos,
també el que s'aconsella
és fer un rentat de l'animal
aplicant sabó en gran proporció
per evitar l'absorció,
perquè moltes vegades s'absorbeixen
a través de la pell,
aquests productes.
I s'afecten a nivell dels ulls,
que també a vegades ens trobem,
doncs amb un suero salí fisiològic,
en qualsevol farmàcia ho trobem,
fer rentats continuats...
El coliri típic que ens posaríem nosaltres,
però pels animals.
Això mateix.
Doncs aplicar-li d'una forma,
doncs bastant seguida
per, evidentment,
evitar l'aparició d'úlceres a la còrnia
o problemes oculars importants.
Escolta, Esteve,
llavors això d'agafar l'insecticida
casa i jardín
o gari plantes i es ruixar
l'animal així indiscriminadament,
això no?
Aviam...
Si veus que té alguna posseta o alguna cosa...
Normalment això passa més
en productes d'aquests
que es fan servir
una miqueta
amb grans animals.
Llavors, el propietari,
perquè els troba a bon preu,
o el que sigui més econòmic,
fa una mica la seva proporció.
O fa dir,
doncs, bueno,
tinc un tanc de 20 litres,
vinga,
doncs ara faig
i així em dura un parell o tres d'anys.
Llavors és quan ens trobem més
amb aquests problemes.
Però hi ha molta gent
que els utilitza
perquè són els remells
que diuen antigos
i els que sempre han anat bé
de tota la vida, no?
I és quan ens trobem
una mica amb els problemes.
Perquè, clar,
no pensem...
A veure,
evidentment,
el pitjor que li pot passar
a un animal
que hagi ingerit
un producte d'aquests
és que es mori,
però no és l'únic
que li pot passar.
Li pot quedar afectat
els leigels, ronyons o...
Normalment depèn una mica
del producte.
També hi ha els típics sprays,
que és el que comentava la Lluïsa,
que normalment
a Viena es dona més amb gats,
però això no s'aconsella
massa aplicar productes
tipus sprays amb gats
perquè, com sempre s'estan llapant,
moltes vegades li apliques...
Hi ha molts productes
que et posen
no per a gats,
o sigui, per a gos,
o sigui,
que es té de mirar...
Clar, una miqueta
amb els prospectes
les indicacions que tenen.
Perquè n'hi ha que no serveixen
per a tots dos.
Això mateix.
I després evitar els sprays
amb gats,
però el que comentava.
I pels gats
són bastant delicats.
De totes maneres,
molts d'aquests productes
comercials ja tenen
el seu antídot,
una mica,
o almenys
el tractament simptomàtic
per parar.
El que sí,
també volia comentar una mica,
és,
a vegades,
molts propietaris
d'una forma
objectiva,
són el seu parer.
Donen a vegades
als seus gats
el que utilitzem
en altres
els típics aspirina
o antiinflamatoris.
I amb gats
és molt perillós,
aquí ho comento,
perquè no el toleren
ni tant
com nosaltres,
ni molt menys,
ni com els gossos.
Tenen un metabolismo
diferent
i moltes vegades
són a dosis
d'algun tipus
de la típica aspirina
o la típica
paracetamol,
aquests,
moltes vegades
els pot provocar
problemes molt seriosos
i inclús la mort.
Per això jo comento
i aviso
que abans de fer alguna cosa
sempre consultin
el seu veterinari
per posar una mica
d'exemple.
Perquè a vegades
pot tindre
un derrami intern
i el donar
a una aspirina
encara flueix més
la sang
i encara li provoques més.
És que val la pena,
ho hem de deixar aquí,
xiquets,
avui hem tingut poc temps,
val la pena
amb la de productes
especialitzats
que hi ha
per animals
assessorar-se
i en fi,
no donar-li una aspirina
de les nostres.
El que val la pena
és tenir
a la porta de la nevera
el telèfon d'urgències
d'un veterinari
i a la cartera
amb els telèfons
també allò,
urgències veterinàries.
A la cartera dels telèfons
o a la nevera
que és el que tinc jo
a la nevera ràpid.
No ho faig servir mai,
gràcies a Déu,
però ho tinc allà per si en cas.
que et truquen a Esteve
a les 12 de la nit,
per exemple.
I a les 3,
a les 4...
I cap problema,
eh?
I cap problema.
I tu amb aquesta cara encantadora.
Vinga,
vinga.
Cap al doctor Patina,
tot.
Anna,
digue'm.
Sí,
també un consell ara
que ve a la calor,
que ja ha arribat quasi,
que per favor,
les persones que porten
un animal
a dintre d'un vehicle
i el deixen aparcat
a qualsevol lloc,
que se'n recordin
sempre
dintre les finestres
un bon tros
obertes,
perquè aquí l'Esteve
pot explicar
el que us hi pot passar
als animals.
La setmana vinent
ho explicarem, això.
Molts temes pendents, eh?
Us esperem, doncs, dimarts que ve.
Gràcies.
Vinga, gràcies, Déu.