Raixa Teatre, bona tarda.
Bona tarda.
S'agradava la cançó, eh?
Que us heu vist aquí, que estàveu fent ballaruca.
Raixa Teatre, qui heu vingut?
A veure, tres persones només, però suposem que falta gent, no?
Som deu persones.
Presenteu-vos vosaltres mateixos.
Em dic Gerard.
Jo Maria.
I jo sóc la Ina.
I ens en falten encara, fem una mica d'honor, els que no hi són.
Home, sí, falta el David, que tothom ja se sap que està treballant.
Després falta el Quimet.
L'Eva, la Clara.
El Josep Maria, que el tenim per Barcelona.
La Rosabel.
El Pau.
El Pau.
Així en total, quants?
Deu.
Deu.
I deia jo que Raixa Teatre està, doncs, vinculat a l'Ateneu de Tarragona.
Com va ser això?
Explica'm-ho com va fundar la companyia de teatre, si fa molt de temps ja.
Ondi, és que jo exactament tampoc no t'ho podria dir,
perquè fa des del 92, potser, que es va crear,
i n'altres som com benvinguts.
Vosaltres tres no sou dels més veterans, eh?
Jo començo a ser de les veteranes, que sóc de les que queden encara des de fa cinc anys,
però tot i així ja portaven molt de temps fent teatre.
I el Gerard i l'Aina, m'has dit?
Bueno, mira, té una casualitat que som dos dels novatos.
Sí, sí.
És el primer any que estem.
És el primer any?
Sí.
Us estreneu.
Escolta, i us estreneu amb una obra, recordem-ho, demà a les 10 al Teatre Metropol,
una obra que és una adaptació de criatures de teatre.
Criatures, ja sabem que va tenir molt d'èxit, no?, i va funcionar moltíssim.
Molt.
Quina adaptació en feu vosaltres?
Com a canviar l'original amb aquest que presenteu?
Doncs hem tret un parell d'escenes, per començar, perquè se'ns quedaven molt llargues l'obra,
i hem ficat esquetxos nostres, perquè em semblava que també ens havíem de divertir,
fer divertir la gent des d'un punt també més físic, no?, i no tant de text.
Més físic, com s'entén això?
Un punt més físic, eh?
Sí, físic de cos, bàsicament, eh?
Fem uns esquetxos que són completament treball de cos.
Vale, o sigui, sense text, teatre gestual, diguéssim.
Ah, sí, que teniu especialistes en això, o hi ha...?
No.
Bueno, però hi ha un sector que us tira més, aquest tipus de teatre?
Potser a mi, que estic dirigint, el que més m'atrau és el gest del teatre,
i per això, mira, he volgut posar-ho i així s'ha quedat.
I aleshores, no sé, els textos els hem agafat de la manera que més ens ha convingut
i com els hem bonament entès entre nosaltres,
que potser no és la mateixa definició que ells li han trobat o la mateixa manera,
però, bueno, més val fer-ho com ens agrada o com podem nosaltres,
amb els nostres medis econòmics, que són zero.
Zero, molt bé.
I crec que ha sortit un... bueno, que sortirà un bon resultat.
De ganes no en falten, eh, en tot cas.
Que va.
Doncs a veure, Gerard Aina, expliqueu-me així, amb quatre pinzellades,
de què va l'obra, Criatures, per la gent que encara no ho sàpiga.
Crítica, no? Crítica cap als pares, cap als fills, o sigui...
O sigui, explicant una miqueta com és la realitat.
Però des d'un punt de vista divertit, també.
Els personatges que són o pares o fills...
Sí, ja de tot una miqueta.
I vosaltres, quin personatge feu?
Bueno, jo faig diferent, faig de pare una mica més sèrio i una mica de caràcter que se'n diu,
i, a part, també un tros de bebè.
Sí, una criatura... surten quatre criatures i...
S'hi fas els dos papers, tu, eh?
Sí.
Que no has sonat per lliure.
Amb quin te trobes més còmode, Gerard?
Home, jo em trobo més còmode amb bebè, perquè vulguis que no, ja ho he sigut,
i que pare per encara...
I pare autoritari i sèrio tampoc no.
Encara no.
No.
I encara em queden anys per ser pare i...
Això no es pot dir mai, eh?
No es pot dir mai.
Ja, però bueno, encara em faré 20 anys i encara no és l'edat de...
Encara no toca.
...de fer una família.
Aina, què et toca fer, tu, dins de l'obra?
Doncs jo, en principi, faig dos nenes, que el tema de nena és nena, la típica nena,
i després faig d'una dona extrovertida i amb problemes, com moltes mares solteres i tot.
Vaja, que també t'ha tocat les dos vessants, eh?
Sí.
Trobo?
Tots fem una mica de tot.
Que ara s'ho anava a dir, hi ha més personatges potser que no pas actors,
i per això heu de desdoblar, heu de fer dos papers?
És que quan va tot d'escenes, ens hem hagut de repartir tot el treball.
I aleshores no hem deixat solament les nenes fent de nenes i les més grandotes fent de dona.
Sinó que ens ho hem repartit molt bé i jo crec que així podia treballar, no sé,
una mica més de repertori, no? Un planell més gran.
Maria, tu també surts a com a...
Sí.
Sí? Quin paper fas?
Doncs jo també faig una de les dones, que es fa de mare de dos fills,
que està una miqueta, podríem dir, amargada, aquests dos fills, com totes les que surten.
Si ara t'ho anava a dir, aquí no hi ha personatge que no estigui tocat per un lloc o l'altre.
i després també faig una altra, jo no ho faig de nena, precisament, i una altra que també faig de mare,
que és una mare primeriza, podríem dir, que té un problema amb el seu marit, no?
I com solucionar l'edat del per què en els nens, no? Aquells cinc anyets que tot el dia, per què? I per què? I per què? I per què?
No sé, solucionar una mica això.
Molt bé. Quants sketchos, doncs, hi ha dins de l'obra?
Doncs fem 13.
Bé, tots relacionats amb aquesta...
Sí, amb la mateixa temàtica.
Molt bé.
Però riurem molt.
És de riure, eh? No té volta de full.
No és una comèdia.
Sí, esperem que la gent rigui.
Que no s'espanti.
A nivell de sonografia, què heu hagut de fer unes grans...?
No portem res de sonografia, excepte, en una de les escenes, un tul blanc, molt petit,
d'unes dimensions de metre i mig per tres metres, cap endalt, i no res, traiem alguna cadira,
alguna cosa així... Són coses bàsiques, és que...
Molt bé, no és pràctic, no? Perquè només es faria falta allò...
Però t'has de passar quatre hores muntant, per després fer una hora d'una hora i tornar quatre hores a desmuntar.
A vegades amb la sonografia és més...
Coses senzilles, necessàries i...
Per representar un lloc no tens per què tenir tot perfectament, la gent també ha d'utilitzar la seva imaginació.
Has de donar la idea, més o menys.
I de fet no deveu, els sketches no deuen estar ubicats en llocs concrets, no?
Exacte.
Potser sí que estan en llocs concrets, però fem molt servir l'imaginari,
que és el... no ho sé, amb el que treballa realment el teatre, no?
Amb tot l'imaginari.
I s'havia de dir, cosa que encara no n'hem parlat,
que a part dels deu actors que farem l'obra,
tenim l'ajut d'un munt de figurants.
Ui!
Sorpresa!
Sí!
Un munt, per exemple, quants?
Home, si venen els que han de vindre, potser uns 20, aproximadament.
I què faran? Què han de fer?
Ah, això s'ha sabrat demà.
Ajudar-nos, ajudar-nos a...
Però dalt de l'escenari o entre el públic?
Ah, vale.
Deixem-ho aquí.
És que, cas, ho expliquem tot avui, demà no tindrà sentit.
No, però és bàsicament agrair-los i amb ells també que vulguin ajudar-nos, no?
Són col·legues d'allà de la Taneu i tal.
Col·legues nostres que saben que ens agrada molt tot això del teatre
i que no s'animen mai realment a dir un text davant d'un públic,
però que sí que els agrada de participar i de ficar-se'n mogudes perquè...
perquè a tots els agrada, no?
I quanta t'esporteu assajant aquesta obra?
No gaire.
A veure, potser des del gener o desembre,
el que passa és que ens veiem molt poc,
perquè estem uns quants a Barcelona, uns altres treballant,
uns altres estudiant per aquí, per Tarragona, molt perduts,
i solament ens podem veure els divendres a la tarda.
A la nit.
Bé, sí, a la nit, com podem.
I algun dissabte, si es pot, i si no, no.
Aleshores, clar, el treball és molt mínim,
però jo crec que hi ha bondat.
Molt bé, ho descobrirem demà.
Estrena mundial, demà a Metropol, sí?
Sí, que vingui tothom.
I després què farem amb l'obra?
Perquè s'ha de moure, això, no?
Doncs no es pot moure.
No es pot moure perquè...
Bé, l'estè de teatre tenen els drets d'autor,
i aleshores ens han cedit aquest dia d'actuació.
Únicament?
Sí.
Perquè era una obra que la van composar elles mateixes,
la van escriure a elles, no?
No, està escrita per molts autors,
per l'Àgata Roca,
per el Paco Mir,
el Jordi Moyà,
el Sergi Balbel,
també fa unes coses molt maques d'aquí.
No sé, són un conjunt de gent maquíssima,
però van comprar tots els drets.
I aleshores, clar, no està a l'abast de qualsevol.
Heu contactat, doncs, amb elles.
Ens han fet molts favors.
S'han enrotllat fins a cert punts, sí?
Sí, els de joventut, de l'Ajuntament,
el programador del Metropol ens va ajudar molt,
i bé, ho hem aconseguit, almenys.
I després d'aquesta experiència,
que clar, és una obra que us heu donat moltes satisfaccions i tal,
però jo crec que la propera potser ja us podríeu llançar
amb alguna cosa vostra, no?
Estem preparats, jo estic preparant alguna cosa.
Ui, ui...
Però no sé si serà per fer-ho aquí
o per emportar-me a un altre lloc.
Vull dir a la mostra de teatre jove.
Sí.
Perquè m'agradaria que estigués ubicada
en un altre terreny,
més semiprofessional o més amateur.
Perquè crec que ni l'obra és l'adequada
per fer-la en una mostra de teatre jove,
el que m'estic plantejant,
potser perquè hi ha massa sang i fetge
i una inspiració en les tragèdies gregues,
i aleshores no seria convenient.
No, no, no em digueríem al Metropol.
Clar, no, perquè el públic que ve
és sobretot ubicat a la gent jove
i van al teatre divertir-se
i van a veure coses que els agradi.
Sí que es pot ficar a una tragèdia,
es pot ficar a un drama,
però no ve de gust.
Potser si la gent que ho està treballant
va a fer teatre per diversió,
per hobby,
crec que un dramón
és com molt trist de treballar.
La Maria, tu estàs ficada
en el mundillo teatral,
estàs estudiant a Barcelona,
i el Gerard i l'Aina,
com s'hi han posat amb això de fer teatre?
Home, jo ja vaig començar el col·legi.
Sí, ja, bueno, no he anat mai
amb professionals ni semi, ni amateurs,
però, bueno, he fet una mica de tot.
Ja és el tercer grup de teatre que estic
i, bueno, us faré una mica
el que l'experiència m'ha ensenyat.
Sortim tots del bis de Benadi, no?
Sí, sí, sí.
És un món, eh,
tot això del teatre Tarragona
sempre és la mateixa gent
que va anar enrolant,
però que, bueno,
que teniu com a ganes de fer coses.
No, i a part també és el que hem dit abans,
la Maria és que
el problema és que, com que som joves
i vulguis que no hem d'estudiar
o treballar en petites coses,
doncs clar, a l'hora de trobar-se
és difícil.
Clar, perquè...
I clar, doncs per exemple
a gent que estudia a Barcelona
digue'ls-hi, no, dimecres a les 8 de la tarda
segem.
Sí, però clar, baixar
i tornar a pujar, doncs clar,
els temps que poden estar a casa
doncs clar, se'ls tenen capaç a estudiar.
Aina, tu també ho tens així complicat, Illo?
Home, jo estudio al Martí Franquès,
encara estic fent batxillerat.
no ho tinc tan complicat,
però...
a veure, depèn...
Clar, no serveix de res
que sigui ella l'única.
Clar.
A la Sánchez.
Aina, perquè tu, per exemple,
que ara estàs estudiant batxillerat i tal,
te l'has plantejat de dedicar-te
al teatre professionalment?
O ho veus?
No m'ha arribat a plantejar mai,
a mi m'agrada molt,
però...
m'agraden més altres coses que això.
M'agrada...
El teatre m'agrada molt
i m'assento molt viva
quan fas teatre,
però...
dedicar-m'hi...
tampoc.
No ho sé.
No t'ho penses mai, si arriba, arriba.
O potser sí,
potser d'aquí uns anys
se m'ha girat el cap
i penso, hòstia,
mira, sí,
em ferà de no.
Jo crec que no s'arriba
per casualitat
a ser actor, eh?
Per molt que digui algú
ai, jo és que he fet
per casualitat.
No.
Per casualitat
fas un paper,
però no ets actor,
per casualitat de professió.
O director,
escenògraf, no.
En això està la Maria, no?
Tota una vocació,
crec,
i dedicar-hi
les 24 hores al dia,
com a qualsevol professió
que t'hi dediques en sèrio, no?
Doncs mireu,
la primera mostra
d'aquesta adaptació
de criatures
que ens fan
el grup de teatre Rauxa
la tindrem aquí mateix,
que ens han dit
que ens farien
un petit trosset de l'obra,
ni que sigui una miqueta
un punt improvisat,
perquè les tres persones
que tenim aquí
no coincideixen
en cap sketch,
diuen no,
però vaja.
Sigut la casualitat.
Bé, però us apanyeu, no?
Sí.
Doncs vingue,
micròfons oberts
i quan vulgueu.
Estimat 3dorient,
aquest any
no us vull demanar
res material,
perquè encara puc
seguir jugant
amb les dues úniques
joguines
que la meva mare
es va oblidar
d'on els nens pobres.
Només
us demano
que la meva mare
se'n recorde
venir-me a buscar a l'escola
i no l'hagin de trucar
mai més
des de consergeria.
Que quan fem els nostres
treballs de fi de curs
no vingui el meu germà gran
com a representació familiar.
Que algun dia
quan en llevi
tingui febre de veritat
i la meva mare s'ho cregui.
Que no sigui mai l'última
en acabar-me el bistec
al menjador de l'escola.
Que els dilluns
no hagi d'explicar
tot el que he fet
durant el cap de setmana.
Que a la classe de gimnàs
no haguem de saltar
mai més
el plínton.
Que no haguem de saltar
mai més el plínton.
Que els dilluns
no hagi d'explicar
tot el que he fet
durant el cap de setmana.
Que no sigui mai més
l'última
en acabar-me el bistec
que el menjador de l'escola.
Que algun dia
quan em llevi
tingui febre de veritat
i la meva mare s'ho cregui.
Que quan fem l'exposició
dels nostres treballs
vingui el meu germà gran
que no vingui
com a representació familiar.
Aquest any
no us vull demanar
res material
perquè
encara puc seguir jugant
amb les dues úniques joguines
que la meva mare
es va oblidar de donar
als nens pobres.
Només us demano
que la meva mare
se'n recordi
de venir-me a buscar a l'escola
i no l'hagin de trucar
mai més
des de la consergeria.
I sisplau
que no sàpiga mai
qui sou.
Home, aquesta
que m'ha escollit
és
és molt trista.
Però és la mítica.
Sí, però
és el punt aquest
de dir
no sé si posar-me a plorar
o a riure
perquè és que realment
és una caricatura, no?
Us hi sentiu
una mica identificades
també amb tot això?
Clar, si van veritats
molt grans també, no?
Molt grans.
Que pretenen fer riure
però
Déu-n'hi-do.
I aquestes veuetes
que heu posat ara
en què us heu inspirat
per fer-les?
O en què?
Heu hagut de xupar
molt de tigli,
dibuixos animats?
No, això és la Maria.
Això és tot producte de la Maria.
No, no,
que les veus les fan elles.
Sí, però tu
tu ens guies.
Jo faim
imitació barata
de l'Eva
que és l'actriu
que fa
el que jo estava llegint.
perquè, clar,
no és la meva escena
i així improvisat
jo potser no ho faria així, no?
I el Gerard
també ha de fer
una veueta d'aquestes
com fa de beber?
Home, sí,
però no tan
no tan exagerat.
I a part, bueno,
el que hem dit abans
com que ja hem sigut crius
doncs
jo més que re
en pensar en aquell paper
doncs penso
com era jo de crius
i que no me'n recordi de tot
perquè no tenies consciència
on tenia 5 anys.
Potser el tema de les veus
és el que en menys
ens ha importat, eh?
En tot moment
perquè...
Doncs és efectiu, eh?
És molt efectiu
perquè jo perquè us veig
i sé que sou vosaltres
però vaja.
No, però...
però fins i tot
fent de nens
el que importa
és realment el text, no?
El que es diu
i no...
i no la veu que poses
o si fas el paper d'una dona
haver de ser dona, no?
Perquè ens trobem
en molts casos
que...
Això us passa també a...
Sí,
i si mirem la mateixa obre
qui la va fer, no?
Les té de teatre
que són quatre dones
quatre dones magnífiques
que la feien
i feien de tot
de nens, d'homes, de dones
del que s'hagi de fer.
Doncs ja per anar acabant
aquesta entrevista
a nivell personal
demaneu un desig.
Alguna lloc
on us agradaria portar
aquesta obra?
On us agradaria actuar?
Amb algú?
Amb qui voldríeu actuar?
Jo, perdona per ser pesat
però és la meva obligació
el que vull
és que l'Ajuntament
de Tarragona
ens cedeixi
l'antiga fàbrica
de la Chartres
que demanem
Ah, això estaria molt bé
que demanem
des de l'Associació
de Músics de Tarragona
però...
I que no està gaire clar
perquè ja parlàvem
l'altre dia
de fer sales d'exposició
Ja, ja us estic informat
ja vam fer una reunió
Jo vaig pensar en vosaltres
quan vaig sentir la notícia
i dic
que contents que deuen estar els músics
vam fer una reunió el dijous
amb l'Albert Vallver
des d'aquí
si ens escolta una salutació
i clar, a veure
nosaltres el que no volem
és només pels músics
també pensem
per fer obres de teatre
de dansa
i com ho veieu
per la reunió
aquesta que vau tenir?
Home
S'ha de treballar el tema encara
No és que estiguin gaire favorables
Bé, doncs vinga
reivindicació
Sento per ser pesat
No, no
No, perquè hi ha
que no
És el seu desig
els reis mags
Maria, què tal tu?
Què ens demanaries?
I jo
que demà vingui molta gent
i que es dediquin a passar-s'ho bé
Bueno, això també jo
Bueno, clar
Ara
No vull demanar gran cosa
perquè
trobo que no és el moment
de demanar altra cosa que això
i que ara
tots estem ficats en això
per demà
el cap el tenim al Metropol
i el tenim
en pensar que a les 9 i mitja
s'obren les portes
i començaran entrar gent
i començaran els nervis
a estar a flor de pell
i que no ens fallin
Bueno, suposo que el pànic escènic
ja el teniu superat, no?
Sempre
sempre surteix, eh?
O sigui
L'últim moment
sempre surteix
Jo els hi comentava
que no estic mai nerviosa
excepte els últims 5 segons
abans de sortir
Que segurament t'agafen ganes
de la lavabo
en aquell moment
El cor, que no saps on està
Me comença el temble
que el peu esquerre
puja per tot el cos
i no sé
quina és la primera paraula
que he de dir
Tens un nus a la gola
però després de la primera paraula
Ja surt tot rodat
Ai, no
I què demanes, tu?
Jo tampoc
espero un futur
un desig
jo
el que demà
que demà
la gent s'ho passi bé
la veritat
i
que surti bé
i que la gent
ja disfruti, vamos
Sí, que li agafi
la catarsis
Sí, sí
Doncs ja ho sabeu
el Gerard, la Maria i l'Aina
demà
a l'escenari
ells
6 persones més
i un munt d'extres
ens han dit
per allà
entre el públic
i demà
de l'escenari
serà demà
a les 10
al Teatre Metropol
dins la mostra de Teatre Jove
el grup de Teatre Rauixa
de l'Ateneu de Tarragona
presenten una adaptació
de criatures
Gerard, Maria i l'Aina
gràcies
que vagi molt bé demà
Gràcies
Adéu