Fins demà!
Hola, benvinguda, el Jordi i el Manel. Comencem la secció cara a cara.
Bona tarda, nois.
Hola, què tal?
Molt bona tarda.
Esteu contents de ser tan puntuals avui, començar tan aviat, no?
Sí, no m'ho crec.
Podrem parlar molt a poc a poc.
Sí.
Això s'obre de temps.
És que no ho crec que s'obri temps perquè cada dia porteu més notícies.
Sí, però avui són totes molt divertides.
Sí, volem far de riure.
La veritat no me l'has mirat molt encara.
Parlarem de com invertir en obres d'art, per exemple.
Parlarem de l'ex...
Em sona, això em sona.
Parlarem de l'ex-presentadora de televisió i mujer de su tiempo, Letizia Ortiz.
I també parlarem de...
Del retorn de l'1, 2, 3.
Del retorn de l'1, 2, 3.
Sí, segur.
Seguríssim.
Segur.
Va, xulós.
Parlareu d'això? No.
No.
Home, si vols que parles, nosaltres mos hi fiquem, eh?
Ja, ja no tenim problema.
No, no, no, anem a analitzar les notícies que treu preparades.
Que, de fet, d'això que heu dit ja en parla tothom.
Nosaltres, sí.
La filosofia de la secció no era parlar d'aquelles coses que no parla gaire gent, però que s'ha de parlar?
Exacte.
Va.
Bé, no ho havíem quedat així, però podria ser, no?
Sí, sí, sí.
Bé, però per començar, presentar també una mica el grup que ens acompanyarà avui en CD, clar, en format compacte.
són una formació de Boston, anomenada Pixis, i que sembla ser que aquest any 2004 tornen.
Tornen els Pixis?
Sí, això diuen. A veure, no és cap notícia, perquè això ja és una notícia que va aparèixer fa un parell de mesos,
però avui hem volgut fer el nostre especial tribut a aquesta formació de Boston, a aquest quartet de Boston.
T'agraden manel els Pixis?
Sí, sí que m'agrada.
Vinga, doncs els posarem, va.
Vinga, doncs els pixis.
Divesarés, la cançó. Ens expliques quatre pinzellades dels Pixis per anar-te'n boca?
Quatre, només?
Sí.
Sí, no t'enrotlles gaire.
Sí, sí, era una indirecta, perquè no, no hi hem dit.
A veure, tampoc és per fer un estudi detallat de la formació.
apareguts a Boston, Massachusetts, l'any 1986, es dissolien aproximadament l'any 1993, a les seves esquenes deixaven aproximadament 5 LPs,
i aquest tema que escoltem, Divesarés, obria amb aquesta clara línia de baix, doncs el seu tercer treball discogràfic anomenat Do Little.
Molt bé, doncs els Pixis.
I més endavant ja en parlarem.
Els Pixis que ens acompanyaran en aquest cara a cara.
La pell de gallina avui se n'està ficant.
Sí, eh?
Sí, més que mai.
Bona música, bona música.
A més, devia ser d'aquells LPs que fa temps que no escoltes?
No, bueno, sí, no, d'aquella manera.
Bé.
I no aquells grups que van portar la setmana passada.
En fi, no vull dir res, perquè jo soc de ment més oberta i m'agraden els Pixis.
Manel, defensa't, defensa't.
Què comences tu amb la bateria de notícies?
Aquí, la polèmica, la polèmica.
Home, si vols que comença jo, comença jo.
Sí, comença, eh?
Home, començarem per una notícia curiosa, no és gaire negativa, com les que sol portar Jordi.
Oi?
I mos parla dels canvis que s'estan produint actualment a la Xina, no?
Un país teòricament comunista, però que en realitat està obrint les portes al capitalisme més salvatge.
i una bona prova d'això és que la figura de Mao, que va ser el que va introduir el comunisme...
Una mica el líder espiritual, no?
El líder espiritual del comunisme a la Xina, s'ha convertit en la principal marca comercial del país.
Ah, sí?
Sí, és molt fort.
I què fan amb marca Mao?
Des de vestits, aquells típics vestits grisos, en fi, explotar la seva imatge...
I el cas més rellevant és que el seu poble d'origen, anomenat Shao Shan, han fet una espècie de part temàtic, com Port Aventura, dedicat a la figura de Mao.
Que fort! Però part temàtic vols dir amb atraccions i tot això, o com una visita guiada?
No, sí, suposo que una visita guiada al voltant de la figura de... no sé si hi ha atraccions, no sé si hi ha atraccions, no sé si hi ha atragón cans.
I fins i tot han venut, el poble este, han venut els drets d'explotació del cementeri dels màrtirs de la Revolució Comunista, que hi havia en este poble, que era el sacrosanto allò dels comunistes, ho han venut per explotar-ho comercialment.
I serà este cementeri l'epicentre d'un gran complex de pregrinació del turisme maoïsta.
Hi haurà un hotel de luxe, instal·lacions de recreo i fins i tot un museu amb figures de ser.
Perquè val a dir que molta gent que segueix aquesta religió fins i tot són gent adinerada, no?
Sí.
Vull dir, no?
Sí, que tenen el seu poder.
Sí, sí, sí, sí. És una religió que, deiessem, que està de moda entre certs sectors d'alt nivell adquisitiu.
En fi, que ja han canviat moltes coses a la Xina.
Els efectes de la globalització i...
Si Mao, això que és el cap.
Mira, podran implantar tranquil·lament McDonald's per tot el país, no? Perquè a l'AM els hi coincideix.
O potser seran Mao Donald's.
Mao Donald's.
També una en Mao hamburguesa.
En fi, tot canvia, no?
Sí, sí. Curiós.
Què més?
Jordi, va.
Segona notícia? Ara una de les meves?
Pensa que hem regut molt, eh? Malmanal.
Ah, senyor. Doncs ara no vull dir res.
Va, no, sí, sí.
No, no, parlo. No, no, no.
A veure, no. A veure.
Entre les tres que jo porto, doncs agafem ara per ara una que crec que és de la...
Sí, és segur de la setmana passada, que ens la vam deixar fora.
i com a titular porta sanció màxima d'un any per als soldats israelians involucrats en la mort de palestins.
Sembla ser que la setmana passada hi havia una manifestació de gent que estava en contra del mur que divideix palestina, d'acord?
El tema del que ja hem parlat aquí.
I un franc tirador jueu es va carregar a un dels protestants, i en aquest cas, doncs es tractava d'un jueu, també, que estava protestant.
I a partir d'aquí ha saltat la polèmica, perquè la defensa d'aquest soldat simplement ha estat, que pensava que era un palestí.
Li era igual, que en un principi hi va haver un manifestant, sense preguntar, va agafar i va disparar, es va carregar un ésser humà.
i la documentació que tenim, doncs, en aquest cas, és que ens parla que més de 2.500 palestins han estat assassinats durant els darrers anys,
més de 14.000 han estat ferits, i sembla ser que les autoritats israelis no investiguen els casos, només s'han obert 72 investigacions.
Per a l'altra banda, el compromís de la premsa amb el govern jueu, que sempre està, doncs, en aquest cas, no troba que la situació sigui dramàtica.
I també, per a l'altra banda, doncs, el que trobaríem aquí, doncs, que també relacionat amb el tema,
que la màxima sanció imposada per l'exèrcit d'Israel, els soldats involucrats en assassinats de palestins civils innocents,
mai no ha superat l'any de presó, no efectiva, fet que contrasta a la vegada amb altres sentències
que s'han donat en contra de soldats israelians que s'han fet objectors de consciència
i que la majoria, doncs, de les seves, com es diu ara, de les seves sancions superen l'any de presó, per exemple.
De presó efectiva.
De presó efectiva.
No, home, és curiós perquè precisament estem parlant de la notícia, no?,
la notícia amb què em setaves, que ens ha donat el peu a parlar de tot això,
era, doncs, que un soldat israelià havia matat un jueu, algú del seu propi poble, diguéssim, per error.
La de palestins, que es deuen matar, si no a diari, doncs, bastant sovint, no?
A diari, a diari.
I, en canvi, doncs, a diari.
Doncs ara salta la notícia perquè, mira, m'he equivocat.
Vull dir, si hagués realment assassinat en un palestí, segurament, doncs, bueno, un mes a la llista i ja està.
El mur se'l va encarregar i després, bueno, primer disparen, després pregunten, sembla que sí.
El mur de la pau, eh?
Sí.
El mur de la pau.
El mur de la pau.
Sí, sobretot.
Bé.
Així estem, a veure quan podeu portar notícies bones de Palestina.
Ja sé que no depèn de vosaltres, però...
No, no depèn de nosaltres.
Ho veig molt negre.
Ja em s'agradaria.
Ja em s'agradaria.
Ho veig molt negre, jo no hi veig solució.
No, a veure, no, que segurament també passen coses bones a Palestina.
Però bé, potser tampoc és l'espai on explicar-les.
Home, alguna cosa bona deu passar, no?, però...
Sí.
Però encara tenen més pes aquestes, així més, necrològiques, eh?
Molt bé.
Tornem al Manel?
Notícia divertida?
No, no, no.
No, tampoc no.
I també té relació amb el tema dels jueus, però en un altre sentit que potser tindríem
que recordar més sovint, que és que Alemanya es continua debatint sobre el seu sentit
de culpabilitat en la seva participació en l'Holocaust.
S'ha fet una enquesta a la Universitat de Bielefeld,
on diu que gairebé el 70% dels alemanys estan cansats que encara se'ls considera responsables
de l'extermini de milions de persones.
I un 25% creu que els jueus han utilitzat el passat nazi, o sigui, la repressió dels nazis
en contra seva, per aprofitar-se'n.
A més a més, també diu aquesta enquesta que un 30% dels alemanys pensen que els estrangers
que actualment viuen a Alemanya tindrien que ser retornats als seus països d'origen
quan el treball sigues cas.
Per tant, tenim moltes dades i molt diverses.
Home, xoca per una banda això de dir que no som culpables i deixeu-nos ja tranquils
que ja està redimida la culpa, no?
Home, sí que som culpables, però ja ha passat i nosaltres no,
perquè pensem que estem parlant ja de les generacions posteriors,
que ara ja hi ha moltes generacions, una generació, vaja,
que no ha viscut la guerra directament.
Home, comparant també, jo la veritat no em sento culpable
pel que van fer tots els colonitzadors a Amèrica a partir del 1492,
perquè no trobo cap tipus de relació entre la meva persona
i les nostres persones amb aquells salvatges.
Passa que ha passat, estem parlant de 500 anys de diferència,
i clar, en aquest cas, doncs, en són 50.
Sí, però ja ha passat alguna generació.
No, a més, és significatiu que una de cada quatre persones
cregui que els jueus se n'estan aprofitant de...
Que això és una opinió que s'està donant.
Exacte, que l'actuació de l'estat israel actual contra els palestins,
del que estàvem parlant, fomenta, no?
No és aïllada, aquesta opinió, sí, sí.
Per altra banda, l'opinió que deies,
que el 30% creu que els estrangers que viuen actualment a Alemanya
haurien de tornar als seus llocs d'origen quan falti el treball,
tampoc és que sigui una opinió tan estranya,
perquè, a veure, fenòmens migratoris s'estan patint molts a Europa,
no és una cosa relativament nova, no?
Crec, vaja, no sé què penseu vosaltres.
No, a Alemanya porta molts anys més,
sobretot d'immigrants procedents de Turquia,
n'hi ha molts de milions vivint.
Però vull dir que aquesta mena de ui, què passa amb els immigrants,
és una situació que s'ha anat a tot arreu,
i a Alemanya ara està en crisi, està en recessió econòmica,
amb la qual cosa, doncs...
Sempre es disparen les tendències més extremistes, no?,
en casos de crisi.
I aquesta notícia que estem comentant també coincidís
en què el cementeri de la localitat d'Hauswitz,
famosa, tristament famosa,
per ser on es va ubicar un camp d'extermini nazi,
es van violar, es van saquejar
sense tombes jueves del cementeri d'aquesta ciutat.
O sigui que els actes antisemites continuen, no?,
i més un lloc tan ple de simbolisme com és Auschwitz.
No aprenem mai de la història.
No, no, recordem que la Segona Guerra Mundial,
una mica una de les causes, diuen que va ser, doncs,
el no haver resolt el problema,
la culpabilitat d'Alemanya, en aquest cas, durant la Primera.
La Primera Guerra Mundial, haver fet malament les coses,
els vencedors de la Primera,
al cap de 20 anys se van trobar en una nova guerra.
Pasa que, clar, també a vegades fa l'efecte...
Ai, com estic parlant molt jo avui, eh?
Parla, parla, parla!
A vegades fa l'efecte que es volen oblidar,
es vol tirar a terra al damunt dels fets,
es vol oblidar massa ràpid, no?
I, bueno, tot té el seu temps i no ho sé.
Exacte.
Va, ja no dic res més.
Parla molt bé.
Sí que parla bé.
Hauria de fer ràdio.
Aquesta noia hauria de fer ràdio, eh?
Té futur, sí.
Sí, sí, jo crec que té futur, eh?
Jordi.
Molt bé, ja parlem perquè et pugin el sou.
Així, això m'agrada, això m'agrada.
Molt bé, molt bé.
A veure, una notícia també que m'ha sobtat aquesta setmana,
i no és que estigui d'acord amb enviar soldats,
siguin de les nacionalitats que siguin,
a la guerra de l'Iraq,
doncs va ser l'arribada d'un contingent de soldats
que venien d'Afganistan, soldats espanyols,
i que els familiars queixaven de la manca d'informació
que hi havia hagut durant tots aquests mesos,
que s'havia centrat tota l'atenció en la guerra d'Iraq
i que no se sabia res dels soldats espanyols,
que hi havia en diferents punts del món,
entre ells l'Afganistan.
Doncs la notícia ens parla també relacionat amb això,
que ens diu la demanda de soldats per a l'Iraq
que accentua la manca de cascos blaus a l'Àfrica
i segurament també a altres territoris del planeta.
El protagonisme de l'Iraq a l'agenda política
i mediàtica internacional
sembla ser que està limitant el nombre de tropes internacionals
disponibles per poder mantenir i engegar missions de pau
a països en conflicte, especialment a l'Àfrica.
L'Iberia, Costa de Marfil,
la República Democràtica del Congo o Sierra Leone
són només alguns dels estats que estan fent front
a l'escassetat de cascos blaus per poder mantenir la pau
i davant d'aquesta situació l'ONU ha fet una crida als governs
amb capacitat i mitjans,
sobretot en països del primer món,
perquè aportin més tropes que ajudin a afrontar
aquestes crises oblidades i després no només a Àfrica,
sinó també, per exemple, a altres estats,
per exemple, d'Amèrica Central,
per exemple, a Guatemala,
que encara que estiguin vivint en una democràcia
i que acaben de passar unes eleccions
més o menys democràtiques, etcètera, etcètera,
doncs que també s'hauria d'estar vigilant una mica
els processos de democratització d'aquests estats.
I aquest seria, doncs,
següent notícia.
Estava això que has dit de les crises oblidades.
Sí, les crises oblidades,
que de tant en tant també anem recordant aquí.
I la necessitat, curiosa també,
de tenir soldats per garantitzar la pau, no?
Sí, això és curiós.
Sí, per desgràcia.
També, potser s'hauria de desenvolupar també
una cultura de la pau,
unes forces no violentes
per enviar diferents territoris del planeta,
però bé, sembla ser que ara per ara...
Vols dir que funcionaria?
No ho sé, però existeixen, eh?
Existeixen?
Sí, sí, sí, existeixen.
No us voleu allistar, vosaltres dos?
No.
S'ha fet un silenci.
Encara no, eh?
Encara no.
Encara no?
Bé, ja ho veurem.
Doncs bé, aquesta era la següent notícia.
I crec que estem, no?
De notícies.
Avui no n'ha estat tan i tan malament.
No, tant i tan malament no.
Ei, que no és tan mai malament,
no us frustra, tampoc no és tan mai malament.
El que passa és que, clar,
com que ens empenyem a tocar els temes aquells
oblidats que queden en un racó,
doncs clar, acostumen a ser.
Ja t'ho he dit,
que ho traiem tot d'una pàgina web
que es diu
fastidiem a la reportera de la ràdio.
Purork.
Anna.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
diverses!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En diverses elefes!
Vist demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
se'ls han acabat les peles
segurament
però bé
per sort no són tan decrèpits
com els Rolling Stones
en l'actualitat
no entrarem en discussions
manel la setmana que ve
el senyor Tacta
truca ara
no compares els Pixis amb els Stones
home, doncs
crec que són molt més creatius els Pixis
en fi
però bueno
un moment, recomanem
aquest treball
com el miró dels Pixis
home, aquí hi ha un munt de singles
hi ha un munt de cançons que van ser singles
almenys es van fer populars
sí
per introduir-se està bé, que comencin per aquí
bé, tots
és que només són 5 discos
no són res, al costat de la discografia
dels Stones, què són 5 discos
que el 50% són recuperatoris
i versions clàssics del blues
però bé, què li farem
jo recomanaria
tots els discos dels Pixis
inclús si hi ha gent que critica
els dos darrers
molt més
molt més produïts
el bossa 9 i el Trompe Le Monde
però a mi personalment
el Trompe Le Monde
em fascina
no sé
pel títol
no, no
no, no pel títol
em fascina
de principi a final
també
però bé
Manel
et donem la barra banxa
quan vulguis
portes els Stones
la setmana que ve
paraula d'Eston
aquí
10 minuts per les efemèrides
com ens entretenim
i sempre ens queda
ens queda poquet temps
tal dia com avui
a veure
tal dia com avui
ui
espera't
com avui no
com dilluns
que seria el dilluns passat
doncs mira
el 19 de gener de l'any 1834
un senyor anomenat
Ramon Cabrera
va ser anomenat
comandant d'una partida
carlista
era l'inici
de la primera guerra carlina
que va durar
de l'any 33
fins a l'any 40
i un dels seus líders
més destacats
del bàndol dels carlins
va ser Ramon Cabrera
conegut com el tigre
del maestratgo
ah això
el sobrenom
això ja en sona més
no era un boxagedor
més o menys
una mica bèstia
sí que ho era
em sembla
sí
és possible
19 de gener de 1937
dins d'un context internacional
marcat principalment
pel ressò de la guerra civil espanyola
el president de Mèxic
general Lázaro Cárdenas
anunciava
que el seu país
en recolzaria
sense reserves
als combatents republicans espanyols
durant la guerra civil
sembla ser
que l'ajuda
no va servir de gaire
van enviar uns
quants fusells
del segle XIX
que no van servir de gaire
molt bé
passem al 20 de gener
sí mira
una notícia també
molt positiva
20 de gener
de l'any 1942
va acabar a Berlín
la reunió
que havien mantingut
els màxims jerarques
nazis
també de les SS
de l'àmbit judicial
i dels serveis secrets
del tercer rei
on es va determinar
posar en marxa
la solució final
al problema jueu
o sigui
els jueus
aptes per al treball
a treballar forçadament
i tota la resta
exterminats
també la decisió
afectava altres ànies
com la gitana
que serien esterilitzats
a veure a veure
m'estàs dient
que el 1942
el 20 de gener
se va acabar
va ser una reunió
i va ser quan
se va decidir
posar en pràctica
la nomenada
solució final
o sigui positiva
la notícia
era irònica
com tot aquí
el cara a cara
molt bé
i el 20 de gener
de 1979
hi va haver
greus i esturbis
a les universitats espanyoles
quan es va difondre
la notícia
de la mort
de l'estudiant
Enrique Ruano
que sembla ser
que va ser
desfenestrat
en una dependència
policial
parlem d'un context
del final
del règim
franquista
de les primeres
o potser
les més importants
ja
reivindicacions
i manifestacions
en contra
del règiment
La majoria
d'elles
protagonitzades
per la comunitat
universitària
podríem dir
no?
Sí
i en este context
em sembla
Parla, digues
Dixem retrocedir
dos anys
perquè esta
tinc ganes
de dir-la
El 20 de gener
de l'any 1967
se va autoritzar
a Espanya
la creació
de les sales
de cine
d'art i assaig
on milions
de persones
van avorrir-se
soberanament
suposo
a part de contemplar
algunes bones coses
però
i es va posar
unes condicions
evidentment
imposades
per la dictadura
que les pel·lícules
tenien que ser
en versió original
subtitulades
i l'aforament
no podia superar
les 500 localitats
i només es permetien
en ciutats
de més de 50.000 habitants
també s'obligava
que per cada 3 dies
de projeccions
estrangères
és a dir
que és un dia
projectar films
nacionals
Molt bé
Vaja
l'inici dels cinemes
dels cinemes d'art
ja saps
dels tostons
aquells que passaven
que anaven uns
intel·lectuals
a fer veure
que eren
intel·lectuals
home
aquella època
ja era això
sí
21 de gener
espera un moment
ah vale
espero
és que m'hi queda
l'última
del 20 de gener
del 1971
avui que tenim temps
1971
hombre
important efemèria
és importantíssima
bàsica en la història
del país
es va casar
Julio Iglesias
amb la filipina
Isabel Presley
sí
sí no?
sí sí sí
bueno jo no me'n recordo
jo tampoc
però diuen
diuen
tots hem vist les imatges
a la tele no?
ah sí?
d'aquesta unió
va néixer
el famosíssim
Enriquido Iglesias
no?
sí
bueno sí
mira ara aquí penso
sí no?
que fort
doncs sí
Julio Iglesias
que està de moda ara
no?
que tindrà un germà
als 60 anys
sí
no tothom té un germà
als 60 anys
no?
no no és notícies
és notícies
en fi
Jordi
molt bé
sí ataco
m'ho assego
21 de gener
de 1790
després d'haver triomfat
la revolució francesa
l'assemblea constituent francesa
proclamava la igualtat
de tots els ciutadans
davant la llei
i el mateix dia 21 de gener
però 3 anys després
de 1793
s'executava
a Lluïc XVI
de França
passava per la guillotina
dates molt importants també
no?
la revolució francesa
i com va acabar tot
per cert
ja que estem a la revolució francesa
heu vist l'anunci
d'una marca de cotxes
d'un model de cotxes
que parla sobre les revolucions
com menys amb la revolució francesa
preix industrial
etc
etc
que tot canvia
menys el cotxe
menys el cotxe en aquest cas
sí
però com trobeu l'anunci
detestable
detestable
no diré res més
perfecte
a mi m'agrada
a tu t'ha agradat?
sí
sí
no ho sé
em fa gràcia
molt bé
un dia
us proposo un dia
farem un cara a cara
realment cara a cara
vosaltres dos
agafant els temes polèmics
en què no esteu d'acord
sí
vale
Rolling Stones Pixis
quan vulguis
vinga
però us agafaré
us dedicaré tota l'hora
que bé que va per llarg
Manel
escolta sí
aquí hem de fer un salto
en el temps
una mica
bastant fort
el 21 de gener
de l'any 259
va passar una cosa
a la terra corromana
atenció tarragonins
l'any situé-vos a Tarragona
l'any 259
un parell d'anys
abans que els bàrbars
vinguessin a visitar la ciutat
hi havia una vegada
van fer un espectacle
a l'amfiteatre de Tarragona
van agafar el bisbe de la ciutat
hi ha dos diaques
el senyor Fructuós
i els diaques
Euguri i Eulogi
i els van cremar
jo pensava que tenen
un seient reservat
el Bruxel tenien abans
però aquell dia van actuar
no sabem si va ser un èxit o no
i els van proclamar
sants
posteriorment
bueno mira
alguna cosa
d'avui hem de treure
sí
pobrets
eren com els programes
passura d'avui en dia
els espectacles
i també en volies dir
un altre
sí
volia parlar també
del 21 de gener
de l'any 1910
que es va estrenar
el musical
l'ha nomenat
la corte del faraón
el teatre eslava
de Madrid
qui no coneix
la corte del faraón
la corte del faraón era
no sé si era en Sarxuela
crec
jo no ho sé
tenia una
que era dels estons
sí
dels estons
una argumentació molt picant
anava d'una faraona
sexualment insatisfeta
perquè l'home
que era generalíssim
dels quixàrcits
l'havia enferit
a les seves parts íntimes
una fletxa
llavors clar
ella intentava
aconseguir l'amor
de José el Castro
que clar
era un citoyen
és que ja amb el sobrenom
pobre xiqueta
ho tenia malament
i no hi havia manera
i a partir d'aquí
se desarrollava
tota la trama
i va ser
molt polèmica
i molt famosa
evidentment
com que tractava
d'un generalíssim
impotent
per culpa d'una fletxa
i que la dona
li posava a les banyes
etc
endivina que ho va prohibir
sí, clar
els paral·lelismes
eren fàcils
quan va arribar el Franco
va dir
això no
era la picaresca
exacte
aquesta picaresca
d'aquells anys
sí, però portava
unes
unes discussions
tremendes
entre la premsa
conservadora
de l'època
i la liberal
doncs ràpidament
ràpidament
què més ens queda
pedir 21
22
22 de gener
ens saltem una
i diem només
que l'any 1977
del 22 de gener
del 77
el president dels Estats Units
Jimmy Carter
amnistiava
els desertors
de la guerra del Vietnam
la popularitat
o la impopularitat
de la guerra del Vietnam
doncs portava
aquest president
dels Estats Units
a fer aquestes cosetes
és veritat
la guerra del Vietnam
ah sí?
una de les
sí, no, no, no
no, no
ara
no per vista
ai sí, no, no
ho dic res
va, va
i 23 de gener
avui estic molt rosa
el 23 de gener
de 1878
Alfonso XII
es va casar
amb la seva cosina
la princesa
Maria de las Mercedes
donde vas Alfonso XII
la cançó
sí, exacte
però això ho dius
a casar bé
con Maria de las Mercedes
molt bé
exacte
molt bé
i jo no dic res més
prefereixo escoltar els pixis
la setmana que ve els escoltem
home Jordi
per favor
el 1989
un 23 de gener
tal dia com avui
fa anys
és que
abans li comentava
al Manel
que no estava gaire segur
ai doncs
no
a tu no et sona
que fos avui
no ho sé
vinga va doncs
no quedem malament
i ho deixem estar
sí
Jordi
Manel
gràcies
hasta el divendres que ve
adeu
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies