Teníem ganes d'escoltar els The Cure, mirem, ens hem posat una mica tan nostàlgics i aprofitant que, home, ja fa una mica de temps, estem parlant de l'any, ai que no em surt l'any per aquí.
La qüestió és que ja fa uns quants anyets que va sortir un recopilatori del bo i millor dels The Cure i dins d'aquest recopilatori hi havia aquest Pictures of You.
Ens serveix la d'excusa, excusa perfecta, per parlar sobre una exposició ben curiosa i serà la primera d'un seguit d'activitats que posaran una mica en dubte el que és art i el que no és art.
Us explico, així per damunt, es tracta d'anar aquest dissabte, aquest mateix cap de setmana, concretament a la sala al Bar Gruf, ja ho sabeu, tinc aquí la xuleta situada al carrer Cervantes, de 8 a 11 de la nit.
Doncs vosaltres hi aneu i porteu totes aquelles fotografies horribles que heu fet sempre al llarg de la vostra vida, perquè tothom n'hem fet i que normalment estan al fons d'un calaix o hi ha preparadetes per llançar, doncs no, no, les porteu cap al Gruf i allí les deixeu veure tothom.
Suposo que a part de fer-vos un fart de riure entre tots, hi haurà una miqueta també de xerrada, col·loqui fòrum sobre què és art i què no és art.
Em sembla que per aquí van els trets, ens ho explica, però millor un dels responsables d'aquest acte, d'aquesta exposició, el Blai Mesa. Blai, bona tarda.
Hola, bona tarda.
És més o menys això que deia jo? M'he inventat alguna cosa?
Jo crec que no ho sabria explicar millor.
Ai, fixa't.
Escolta, és una exposició curiosíssima a la que està tothom convidat, eh? Això és veritat, tothom que vulgui amb les fotos sota el braç cap al Gruf.
Exacte, és una exposició col·lectiva, no? Els autors són més d'un, tots aquells que vinguin amb les seves fotos dolentes, no?
I com molt bé deies, el que es tracta és de posar en dubte, no? De tornar a mirar i dir aquesta foto és dolenta o no és dolenta.
I, bueno, entre tots, a veure si podem escollir la pitjor de totes. I aquella s'emporta el premi, tu.
Ah, sí? Quin premi? Donem un premi?
El premi és sorpresa.
Ah, bé, bé, bé. Escolta, Blai, i per la gent que ara estigui pensant, ostres, jo sí que tinc fotos d'aquestes, què podeu considerar una foto dolenta? Desenfocada o com va?
Doncs mira, jo, per contestar-te aquesta pregunta et diré que aquests dies que m'ha estat explicant-ho a la gent i penjant cartells per aquí, per Tarragona,
que molta gent ens deia, oh, jo és que jo les meves fotos dolentes les xafo o les tiro, o hi havia molta gent que em deia, no, no, jo en tinc unes de dolentes de bo, no?
I, bueno, vull dir que és una cosa molt relativa, és el que vinc a dir, que el que un entén i fa amb les seves fotos dolentes està clar que no està clar, per dir-ho català.
Aleshores, doncs, el que es tracta és això, de veure què entrem cadascú per una foto dolenta, de ficar-les totes al costat de l'altre i a veure què veiem entre tots, no?
A veure, sorprend o no.
A tot això, jo tinc com a previst que passi aquest dissabte a partir de les vuit i fins a les onze de la nit.
Com serà aquesta activitat? És això, escampareu totes les fotos allí a la barra o amb una taula? Fareu una mena de xerrada?
O sigui, hi ha uns plafons instal·lats i llavors, a mesura que vagi arribant la gent i vagi entrant el material, tot el material que arribi el anirem penjant, no?
El anirem penjant allí a les parets. O sigui, serà una exposició a la paret, un format clàssic.
Una mica també ho feu per Susforum, no, el debat?
Sí, sí, sí, bàsicament és una idea que el que vols és això, no? També ajuntar una mica la gent, divertir-nos, no, també, fer un...
Perquè últimament, a veure, últimament, les exposicions són una cosa molt sèria, segons per com i per qui, no?
Llavors, per donar una mica més d'alegria, també, en l'àmbit aquest de lo plàstic.
I llavors, també feia gran berenar, farem una mica de berenar i, bueno, discutir una mica entre tots les imatges i passar-nos-ho bé una estona, no?
Trobo que és una manera prou original i molt amena de passar un dissabte a la tarda.
I a més, al Bar Gruff, que ja, no ho sé, ja s'hi presta, no? Ja t'imagines l'espai.
Hem de dir, hem de recordar, i ho anirem fent, que el Blai Mesa, de fet, forma part d'in-out produccions.
Es tracta d'una promotora que vol durar difusió a lo que són les arts visuals.
I això és només el primer projecte de tota una sèrie de projectes que teniu i que anireu fent cada 15 dies.
Sempre al Gruff?
Bé, no explícitament, però en principi sí, en principi sí.
En principi a la sala Gruff, doncs, els hi vam proposar de la idea i els hi va agradar
i hem col·laborat amb nosaltres ja en altres activitats.
I em sembla un lloc perfecte, no?
A més, disposen de pantalla de projecció, però més endavant farem una exposició de vídeos domèstics cutres.
i vull dir que és un lloc ideal que s'èntric, que la gent el coneix i, de moment, les exploràdiques,
que és com nom titulat al cicle, l'ubiquem allà, al Parc Gruff.
Avança'ns una miqueta, tot i que ja hem convidat el Blai per fer una entrevista com Déu mana, aquí, cara a cara, per parlar-ne.
Però avança'ns una mica, Blai, quines són les altres sessions, aquestes sessions que teniu pensant fer cada 15 dies?
A veure, una mica, si vols t'explicar una mica les idees en general que volem aglutinar.
La idea és agafar tot de petites coses que queden totalment al marge del que són els circuits institucionals
o els circuits de mercat, que serien les galeries d'art o els museus,
coses que no troben al seu lloc o que potser des d'aquestes institucions no se'ls ha donat aquest valor.
Tornar-les a mirar i plantejar-nos si realment són art o no.
Llavors aquestes petites coses podrien ser des d'aquells dibuixos que fas
quan estàs parlant per telèfon o prenent un cafè amb un tovalló,
aquella frase que se t'acudeix en sec un dia, no sé on, i l'apuntes en un racó.
Aquell dobleg, aquell paper doblegat de meu formes.
Exacte, aquell paper doblegat que fas així, així, exacte, la samarreta aquella antiga que no la vols tirar,
perquè totes aquestes coses, no?
I també els vídeos aquests que ens surten, una cançó que t'agrada molt i que l'has escoltat mil cops
i que està com arrellada però encara tota la tornes a posar, no?
Totes aquestes coses, doncs anar ajuntant idees d'aquests petits moments,
d'aquests que sembla que no, però doncs diuen molt de nosaltres com són, no?
Que en el fons, doncs això es tracta, no?, de buscar un llenguatge com és l'art,
que és un llenguatge molt obert, que permet un ventall molt ampli, no?, de registres
per poder parlar de nosaltres mateixos i conèixer-nos millor, no?
Això es tracta.
Home, pel que dius, a mi em venen dos adjectius al cap.
nostàlgic i una mica també com a que serveixi tot això de catarsi, no?
De jo porto les meves vivències, els meus fantasmes, ho posem en comú entre tots
i, ostres, doncs a mi m'agrada aquesta cançó, doncs a mi també.
Una mica teràpia de grup, eh?
No, també, a veure, és incitar, sobretot, el joc, no?
Incitar el joc, també hi haurà altres dies que serà, l'exposició es farà allí el mateix,
o sigui, la gent que vingui, doncs repartirem material i allí mateix es produirà
a la història, no?
També és incitar una mica aquesta mirada de tornar a mirar les coses d'una altra manera, no?
Ficar-les al costat de gent que ha fet altres coses similars
i replantejar-nos el significat d'allò i, sobretot, divertir-nos, no?
És a dir, entendre tot el que és la creació plàstica i la creació visual
i també la creació conceptual, no?
A un nivell molt més lúdic i molt més quotidià, no?
I fins i tot obert a tothom que això és prou interessant
perquè, clar, no cal ser un artista.
No, crec que és una idea molt forta també que defensem, no?
Que tothom és un artista.
No cal que et comprin els quadres ni que te'ls pengin al museu per ser un artista, no?
Allò que vas pel carrer i n'hi ha un que està cantant i diu
que no és un artista. Ja m'entens de què vull dir, no?
Sí, sí, sí.
Que popularment això ja s'entena així, no?
Que hi ha gent que té gràcia, que t'accelero i tothom més o menys té el seu punt amagat, no?
Doncs anar buscant aquests punts amagats també ens interessa molt.
Molt bé, doncs us ho recordem un cop més.
Agafeu totes les fotografies, aquelles que estàveu a punt de llançar o que teniu amagades en un calaix.
Fotos dolentes, les més dolentes que pugueu o que considereu vosaltres.
i des de les 8 del Vestre fins a les 11, aneu cap al Bar Gruf aquest dissabte
i mira, esteu disposats a passar una bona estona.
Blai, tu en portaràs alguna de teva de foto?
Sí, jo dolentes, n'hi tinc moltes.
Sí, explica'ns en alguna perquè ens fem una idea.
Home, a tothom que m'hi regalen una de la seva primera càmera
que només saps que apretar el botó i el flash i tal,
doncs d'aquestes de... allò, tota la cara de flash.
Sí, que em riu.
D'aquestes més ni unes quantes, estan bones.
uns bons retrats.
Molt bé.
Doncs Blai Mesa d'In Outproduccions, felicitats per aquesta iniciativa
que la trobem molt original i molt productiva.
I escolta, fet, ens truquem més endavant
i veniu home i ens presentem.
I explicar com va l'experiència.
Molt bé.
Clar que sí, gràcies, Blai.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.