Fins demà!
A les 6 de la tarda donem la benvinguda avui només a un dels components del cara a cara, el Manel Magí.
Manel, bona tarda.
Bona tarda, què li ha passat el senyor Jordi?
Diuen que té molta feina, ara que clar...
Saps que què és?
És l'otípic, no? És l'otípic.
Allò, no, no, mira, és que no puc sortir de casa perquè avui em caduquen els iogurts de la nevera i clar, els hem de menjar tots.
Bueno, menys mal que va visant una mica de temps i hem pogut preparar alguna cosa.
Sí, tot i que a veure, Claudi, ara que no ens escolta, no? Tampoc és que ell prepari gran cosa.
Home, no...
Escolta, arriba a reus aquesta freqüència, a veure si després tindrem problemes.
9-7-7-24-47-67, teléfono d'aludidos, què diuen, eh?
Jordi, no cal que truques, que ja ens veurem la setmana que ve.
Doncs bueno, a falta del Jordi, igualment han preparat unes quantes notícies per amenitzar esta tarda de divendres.
Ai, diu això d'amenitzar amb una cara volgant dir...
Home, no és que siguin grans notícies molt positives, però bueno...
S'han de dir, s'han de dir.
Les efemèrides, com no.
I avui, la música especial, suau, íntima, del senyor Toncho.
Està mejor que nunca, se separó hace años, la vida con el tiempo le ha enseñado tanto,
que ya no tiene miedo, y nunca tiene prisa, por preparar a nadie la comida.
Està mejor que nunca, conoce sus encantos, si tiene depresión, se compra unos zapatos,
y llama a sus amigas, y salen por el barrio, y dan que hablar a todo el vecindario.
Està mejor que nunca, ya nada le hace daño.
Y miente cuando dice que tiene treinta y tantos.
Està mejor que nunca, ya nada le hace daño.
Y miente cuando dice que tiene treinta y tantos.
Qüestions d'edat, eh? Les que ens relata aquesta cançó.
No tenim aquests problemes tu, jo, Manel.
No, està parlant de sa mare, en aquesta cançó.
Ah, sí?
És una cançó dedicada a sa mare divorciada, que es treu anys, no?
Que diu, jo en tinc trenta y tantos, no?
Està molt bé l'autor este, perquè té unes cançons molt íntimes,
que parlen molt de la seva família, de la seva vida, d'aspectes molt quotidians.
Cinc cèntims allà del Tonxo, sabem d'on ve, quan ha aparegut?
Sí, van a deixar...
Bueno, és un jove de Bilbao, que es va anar obrint parts des de fa uns 10-12 anys,
començant a tocar per locals, de Bilbao primer, després de Madrid,
i a partir del 97 va gravar el primer disc.
I ara fa dos o tres anys que crec que no ha tret res,
però té quatre àlbums al mercat, que estan molt bé.
Està millor que nunca, jo no sé si ho podem dir, això, del món, eh?
Com venen les notícies d'avui, Manel?
Magres.
Magres.
I aquesta notícia s'ha dit bastant als mitjans de comunicació esta setmana,
però cal que la tornéssim a comentar,
sobretot ara que es costumen a les grans superfícies comercials
a comprar tot tipus de coses, i sobretot de menjar.
Veu una època que ara menjarem tots molt.
No sé si molt, però molt car segur que sí, eh?
Perquè tot està caríssim.
Doncs bé, davant de tot això, què passa?
La FAO és l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació.
Cada any fa un informe sobre com està l'estat de la fam al món.
Doncs bé, l'informe d'est any parla de que, o continua parlant,
perquè cada any se repeteix,
que cinc milions de nens moren cada any de fam al món.
Cinc milions de nens.
No hi ha d'adults i persones en general,
sinó de cinc milions de nens.
Tu imagina't cinc milions de tombes,
un al costat de l'altre, faria envulta.
Sí, sí.
Saps què passa?
Avui ho comentàvem, perquè veiem la notícia pública del diari
amb una foto esgarrifosa d'un nen, doncs,
en estat alt de desnutrició, no?
I ho comentàvem, és que aquestes notícies,
i amb foto inclosa i tot això, només surt per Nadal.
A veure, és curiosíssim...
Espera que les ONGs puguem fer la cosa.
A veure, surten tot l'any, el que passa és que estem tan acostumats
i amb aquestes imatges que ja no ens afecten ni res.
I sembla que a Nadal, que és període de conscienciació, no?
De harmonia, pau i germanal...
Jo crec que per molt que nosaltres ens poguéssim conscienciar,
no s'arreglaran les coses, no?
No, perquè, a veure, està molt bé fer el típic donatiu
que pots fer amb una ONG o on t'assembli que pugui ajudar, no?
I a nivell personal està molt bé fer el donatiu,
però això és a nivell de grans esferes.
Jo penso que això és com intentar apagar un gran incendi forestal en una galleda.
Vull dir que no s'aconseguirà gran cosa, no?
Se necessiten molts més mitjans.
Home, a part de l'aspecte negatiu d'aquest informe,
que a part parla que més de 800 milions de persones
pateixen malnutrició al Tercer Mont
i que uns 9 milions la pateixen als països industrialitzats,
atenció, que no és un fenomen només localitzat al Tercer Mont,
sinó que al nostre país mateix hi ha gent que té problemes
per a poder menjar dignament.
A part de les dades tan negatives,
la FAO indica també que hi ha molts països
que han lograt reduir d'una manera important
el tant percent de persones que viuen en situació límit,
països com Angola, Birmania, Ecuador, Lesotho, Kuwait, Jamaica, etc.
O sigui que jo crec que en esforç sí que es podria almenys reduir
aquesta pobresa extrema.
no vull dir les condicions de vida, no com aquí al primer món pot ser,
però almenys que la gent no es morigués de gana.
Seria un gran que fer passos.
Seria un gran que fer.
Clar que està tan malament la situació en aquells països
que suposo que millorar-la una miqueta tampoc costa tant.
No.
Clar, es nota molt el canvi, no?
Almenys que la gent no es morigués de gana,
no arribés a aquestes situacions tan extremes,
però com que no es destinen els diners que s'haurien de destinar, en fi.
Si no es moren de gana, es moren de sida.
Estan bé.
És xiquet fatal, eh?
Estem fatal, sobretot a l'Àfrica.
En fi, la següent notícia també m'ho es porta a l'Àfrica, precisament,
i està relacionada amb l'anterior,
ja que parla de les plagues de llangostes,
que també és una notícia que ha sortit últimament als mitjans de comunicació.
Sí, vèiem que estaven primer fa unes quantes setmanes ja a Egipte,
que era impressionant de veure,
i ara les tenim una miqueta més a prop, almenys en territori nacional.
Sí, ara se'n comença a parlar perquè estan arribant aquí.
Bé, a Canàries, almenys.
A Canàries.
A Canàries.
És curiós perquè ha arribat també a Palestina,
no se n'ha parlat molt,
però potser han ajudat a trencar una mica el gel entre palestins i israelians.
Perquè patien tots del mateix mal, ara sí.
Exacte.
L'estat d'Israel...
Estaven units contra un enemic comú.
L'estat d'Israel ha donat a l'autoritat nacional palestina
200 litres d'insecticida,
perquè estava afectant ja d'una forma greu el surt de la franja de Gaza.
I, clar, és el que tu dius,
com que això és una plaga que no té fronteres,
doncs més val ajudar els veïns a controlar-ho també.
Però suposo que no seria una ajuda del tot desinteressada.
Deuen haver dit que les matin allà i així menys no arribaran aquí, no?
Exacte, per això.
Per això.
Però, bueno, imagina't tu l'amplada d'aquesta gran plaga, no?
Estem parlant de Palestina i per altra barra estem parlant de Canàries i de Mauritània.
Una plaga de llangostes que, a veure, no afecta en principi els humans directament,
el que passa és que se destrossen totes les plantes que treuen pel camí.
es calcula que a l'Àfrica Occidental han arrasat la meitat de les zones de pastura,
un 20% de les collites i, en general, 25% de la resta, no?
Vaja, que si tens mal les herbes al jardí, perfecte, però més enllà d'això,
cries llangostes.
A més, a més, es poden menjar també. Estan molt bones, es diuen frigides.
Sí, no, no, ho han de ser, ho han d'estar perquè si la gent se les menja, però...
Deu ser com una gamba, no?, més o menys.
Cústia de provar-ho.
Home, quan hi ha una plaga d'estes pots obrir un restaurant i tens la matèria prima gratuita.
Sí, és veritat.
I ara per Nadal, qui vulgui fer un menjar original, allò, alguna cosa que sorprengui a la família.
A més del pavo, no?
Una bandeja plena de llangostes.
O el pavo, allò, a dins, amb el...
Farcit, això.
Farcit de llangostes.
Home, potser aconseguiries que la família no et visitessin uns quants anys.
També estaria bé.
Sí, no està mal, t'estaries uns quants diners.
Passaries uns Nadals més tranquils.
Venen cap aquí, manel, ho sabem o què?
O es quedaran per terres més càlides.
De moment no arribaran aquí.
Els agrada la calentureta, no?
Sí.
Potser l'estiu patirem, eh?
Però no ho sé, si va canviant el clima i se va fent un clima cada cop més càlid,
no ho sé si algun any no veurem llangostes per aquí.
Perquè aquí per molts pesticides que hi hagi, que no n'hi deu haver cap de molt efectiu,
igualment són moltíssima població, van amb eixams.
Sí, sí, a més, de veure una quantitat de menjar, impressionant.
Impressionant, el seu pes cada dia en...
Ja no poden volar de gordes que està.
Home, si n'hi hagués una, dos pes a poc, no?
Però com que n'hi ha milions i milions, doncs l'efecte...
Home, aquí també tenim una altra plaga, que és la dels estornells, no?
Calla, que ahir van començar a fer-los fora.
Sí, pobres, encara estan per aquí, eh?
Sí, sí, és molt fort.
Encara estan per aquí.
Ahir hi vam anar, vam anar a la plaça Imperial Tàrrega,
no sé si t'has d'entrar, que per megafonia,
vam posar una megafonia, i llavors emmetien el so d'uns estornells espantats,
el so que fa l'estornell quan està espantat,
i el so d'un dels seus apredadors.
I això els feia marxar.
I marxaven, realment.
Marxaven, el que passa és que llavors tornaven.
Es veu que això s'ha d'aplicar en dosis 10 minuts al dia,
i ja n'anen fent, fins que realment pensen, aquí hi ha parell.
És que és un problema greu, eh?
Hi ha llocs que és una autèntica plaga, sí.
I són més grans que les llangostes.
Sí, i deixen uns escrements ben visibles.
Més que les llangostes, segurament també.
En fi, anem a l'última notícia, si et sembla,
que se centra també en la campanya de Nadal,
que com hem dit, se compren moltes coses,
se fan molts de regals,
i molts dels regals que es fan, en molts casos,
són animals de companyia, gossets, gats.
Sí, és veritat.
Que posteriorment, en un tant per cent molt elevat,
acaben abandonats.
uns 200.000 animals de companyia
s'abandonen a Espanya cada any,
que és una xifra considerable.
Hi ha una organització que es diu Acogelos,
que està fent una campanya per internet
distribuint cartels
que es poden imprimir
de la seva pàgina a internet,
que és www.acogelos.org.
Hi ha castells tant en català com en castellà,
on hi ha missatges
on es transmet que un animal de companyia
no és un objecte,
no pot ser un regalat,
tractat igual que un joguet.
Però vaja, que és una campanya de manera,
no per a...
O sigui, de manera que la gent no els abandoni.
Que la gent, més que no els abandoni,
que no els regali,
com si fos...
Sí, allò, qualsevol cosa.
...un gosset de plàstic, no?
Que és una cosa,
alguna cosa més que una joguina,
que la gent s'ho pensa una mica
o almenys si ho regala,
que sàpiguen a qui ho regalen
i que ho tractaran com cedeu.
Fem una crida des d'aquí.
Ara que has tret el tema,
escolta, tothom que sigui prou responsable
i que vulgui regalar aquest Nadal
un animal de companyia,
que passi per la protectora.
Aquí a Tarragona hi ha una protectora
que està farcida de gossets, gatets
i em sembla que tenen altres tipus d'animal també.
Passeu-vos-hi.
Hi ha animals que necessiten molt de carinyo,
molta cura
i escolta, si els hi pots fer un favor.
Sí, però sobretot això,
que la gent no ho faig,
mira, regalo per regalar, no?
I després el que passa,
doncs que 200.000 abandonaments
són molts de gossos i gats en un any.
Recordem que la pàgina d'esta associació
és acogelos.org
que pots baixar un cartel
i després tu el penges
on t'assembla per a consciència la gent.
A la llà.
A la llà.
Gràcies.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Belar.
Béjame.
Gràcies.
A la llà.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Béjame.
Tengo el corazón teñido.
Esta casa sabe demasiado, sus paredes escucharon tanto,
que han salido grietas en el corazón de ambos,
y han perdido ya su brillo los armarios,
y las luces del salón ya se apagaron.
Esta nuestra casa se ha cansado, de peleas, gritos y portazos,
de esconder tras sus cortinas tanto desencanto,
provocado por el paso de los años, y ha empezado tanto amor a hacernos daño.
Cajas de cartón amontonadas en la entrada,
esto de quién es, si no te importa me lo quedaré,
te noto al hablar, una forzada naturalidad,
me puedo reír y a solas llorar.
Manel, què sabem del Tonxo, més enllà del que ens has explicat abans?
Bé, doncs el senyor Tonxo va néixer el 17 d'agost de l'any 72 a Bilbao,
té 32 anys, per tant.
De la nostra quinta?
Des de la nostra actitud, del 72, també.
73?
73, tu és més jove encara.
Sí, de la meva, sí.
30 i tant, tu és.
Com a curiositat, dic que va estar treballant 5 anys a la ràdio a Bilbao.
Ah, mira.
O sigui que encara tenim esperança de gravar algun disc.
Vinga, sí.
Ens apuntem a fer els coros del company Jordi.
Ja està, sí, i tant.
Doncs bé, amb 22 anys va començar a tocar en petits locals de Bilbao,
i a poc a poc va anar fent-se un nom,
va anar tenint bastant èxit i públic,
i quan va poder va marxar a Madrid a provar fortuna.
I es va fer un lloc també a les programacions d'alguns locals,
com Libertat Ocho,
primer com a teloner d'altres veus
i finalment va aconseguir fer actuacions en solitari.
Poc després ja va ser fitxat per EMI
i l'any 1997 va sortir el seu primer LP, Se Vende.
L'any següent apareixeria este corazón de mudanza,
este LP que estem escoltant avui,
i un any següent, l'any 99,
un greu accident de circulació a Cuba,
quan estava en plena gira artística,
i durant la recuperació,
que va ser una mica llarga,
va escriure els temes del que seria el seu tercer LP,
editat l'any 2000,
Con un canto en los dientes,
se titula,
LP al qual pertany la cançó que tu abans m'estaves comentant, no?
Somos de colores.
Somos de colores.
Vaja, em sembla que es diu així, això és el que diu la tornada.
Que és potser la cançó seua més coneguda.
Jo no la conec, no el tinc, este LP.
I finalment l'any 2001 va editar un directe,
anomenat Toncho Básico,
i des de llavors ha fet algunes col·laboracions,
però suposo que no tardarà molt a treure alguna cosa nova.
Esperem.
Quatre minutets escassos per parlar sobre les efemèrides històriques.
Avui una de molt important, però la deixem pel final, eh?
Una de molt important.
Ah, jo crec, a mi em fa molta gràcia.
A veure quina és, no ho sé.
Bé, les del 6 de desembre són bastant avorrides, la veritat.
Vinga, què va passar un 6 de desembre de l'any 1911?
Que algú va anar a esquiar?
Igual sí.
Sí, no? S'han de festa.
Com és que és festa el 6 de desembre?
Bé, això arribarà després.
Molt abans que a Madrid s'aprovés un text,
a Mongòlia l'any 1911 va convertir en un protectorat rus.
I fem un salt, fins a uns quants anys,
fins a l'any 78,
aquesta vegada sí que no anem cap a Madrid,
es va aprovar la Constitució espanyola en referèndum.
Constitució que ara porta tanta polèmica,
si la retoquem, si no,
si la maquillem o què fem.
Una Constitució que ha de veure els seus anyats, eh?
Del 78, tot i que relativament,
perquè, clar, històricament...
Sí, home, n'ha hagut que ha durat més.
Sí, sí, sí.
Però, home, estaria bé canviar-la, no?
Bé, almenys alguna coseta, no?
Revisar-la, sí, més, no?
Tornar-se-la a llegir.
Ara que sí.
I marcar-se, ho rellam groc.
Però, mira, saps què?
Envers de canviar-la, per això,
si s'apliqués bé la Constitució espanyola,
si no recordo malament,
diu que tots tenim dret a un habitatge digne.
Mira, mira.
Només aplicant aquest punt,
ja no faria falta que retoqués la Constitució.
Ja aniria bé.
Vés a comprar un pis, vés.
Bé, passem al 7 de desembre.
de l'any 1941.
Els japonesos van atacar per sorpresa
a la base naval nord-americana
de Pearl Harbor, a Hawaii.
Que això va passar de veritat,
que no és només una pel·lícula, eh?
Sí, sí, sí, la gent que es pensa
que és una pel·lícula, no.
Va passar de veritat.
I ja no fa tants anys,
l'any 1988,
va haver-hi un dels terratrémols
més desastrosos que recorden,
Armènia.
Va provocar uns 100.000 morts.
100.000 morts?
Déu-n'hi-do.
A grosso modo.
Potser eren 99.999, no?
Sí, no, però...
Sí, va ser un autèntic desastre.
Bé, i passem al 8 de desembre.
Per què se celebra festa
també el 8 de desembre
si no es va aprovar cap Constitució?
Doncs bé, perquè l'any 1854
el papa Pius Nové
va proclamar el dogma de fe
de la immaculada concepció de Maria.
Allò de que Maria
s'havia quedat embarassada,
havia concebut el nen...
la història de l'Àngel.
De l'Àngel.
De l'Àngelet.
L'Àngelet, sí.
En fi, quines històries
s'inventaven abans, no?
Mira, va haver de sortir
el papa Pius Nové.
El que és curiós
és que passéssim 2.000 anys
perquè ho féssim dogma de fe, eh?
En fi, un altre 8 de desembre
de l'any 1980
va ser assassinat a Nova York
el pobret John Lennon.
Pobret, una gran pena.
es va perdre una gran figura
de la música contemporània.
Bé, passem al 9 de desembre
de l'any 1936.
Va morir l'enginyer
Juan de la Cierva.
Te sona, Estome?
Me sona, però no sé
què va inventar.
Abans era un...
Saps aquí a Espanya
que teníem inventors
d'aquests que inventaven coses
que al final no prosperaven.
Però bé,
aquesta va inventar l'Auto Hero
que era una espècie d'helicòpter.
Ah!
Sí, igual que Montoriol
va inventar el submarí,
però al final no va anar bé la cosa
doncs Estome igual.
És el precursor
una miqueta dels helicòpters moderns.
Sí, un aparell.
Autogir es deia.
L'autogir.
Ah.
Sí.
Bé, i un altre 9 de desembre
de l'any 1991
se va dissoldre l'URSS
i va néixer la CEI,
la Comunitat d'Estats Independents.
Que jo no m'hi acostumaré mai, eh?
Sí, és millor.
Jo de CEI no sona, no sona.
CEI no.
No sona.
No, ara no sé si s'utilitza encara.
L'antiga Unió Soviètica.
L'antiga Unió Soviètica queda millor, vale.
Bé, i el 10 de desembre
de l'any 1836
moria el químic industrial
Alfred Nobel
famós per haver inventat
una gran marca de cigarretes.
Doncs aquesta és la que em feia gràcia a mi
perquè és que avui s'entreguen
els premis Nobel.
Això ha llegit.
Suposo que deu ser per això.
Sí, deu ser així.
Va ser l'home que els va instaurar.
I el 10 de desembre de l'any 1936
va abdicar Eduard Vuité d'Anglaterra
pel seu amor
amb la nord-americana divorciada
Wallis Warfield Simpson.
Se va quedar amb el títol
de Duc de Windsor.
Va renunciar a la corona per amor.
En aquesta mena de conte de fades
acabem el cara a cara d'avui.
Manel, moltíssimes gràcies.
Ens veiem divendres que ve.
Hasta el divendres que ve.
Que nadie por desgracia
escuchará.