Núria Cartanyà, bona tarda de nou.
Hola, Sílvia, bona tarda.
Anirem a Tombuctú, ens quedarem a Tarragona...
Com va això? A veure, que no sé com estaves explicant.
Anem cap a Tombuctú, no?
Sí, però què és això?
És un grup que li agrada a nens de 10 anys com el David.
Tombuctú.
Sí, que ens ho deia el David.
Però això no és una ciutat, això no...
No ho sé.
Això m'ha sonat a l'Índia, no?
Hola, bona tarda.
Què és Tombuctú?
Tombuctú és...
s'assembla el nom d'una ciutat africana.
S'assembla, Sílvia, s'assembla.
Veus, veus?
Jo pensava que era de l'Índia, eh?
Jo la posava més cap allà.
La Sílvia es pensava que era de l'Índia.
Jo ja ni la situava al mapa, vull dir.
Doncs del desert.
Veus?
No anava massa lluny, eh, Núria?
Calla, calla, que a veure si m'explicaran coses exòtiques aquestes gent.
Oh, que guai.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno, a veure què explica.
Deixa'm vells, deixa'm vells, eh?
Vinga, som-hi.
Del Sàhara, què teniu vosaltres a veure amb el Sàhara?
O res, o coincidència?
A veure, la història d'això de Tumbuktu ve d'anys, no?
Ja el Toni, un company, doncs, del grup,
doncs, bueno, ja feia anys que tenia el projecte aquest de Tumbuktu, no?
Jo, de fet, fa com a tres anys que sento el Toni de la seva boca, aquesta paraula, no?
Llavors, això es va començar a formar una miqueta, no?
Es va començar...
Es va començar a reunir músics i va sortir el projecte.
O sigui, que tot és culpa, el del nom, almenys, és culpa del Toni, i clar, ja que tenia el nom al cap, us vau dir no li canviem, no?
Sí, sí, sí.
Però no sabeu ben bé la relació que hi ha amb això.
Relació musical no n'hi ha gaire amb el Sàhara, però, bueno, el nom és d'allí.
No hi ha relació, deien, musical amb el Sàhara, però el que sí que hi ha és relació amb altres formacions,
i és que la gent de Tumbuktu, que ara direm noms i cognoms, doncs, Tumbuktu és un dels projectes musicals que tenen paral·lelament a d'altres projectes.
Amb nosaltres tenim el Pau, tenim el Dudy, i qui ens falta?
Bueno, ens falta el José, que toca la guitarra elèctrica i la guitarra espanyola.
Ens falta el Loti, que toca la guitarra elèctrica.
Tenim el Prussi, tocant les percussions, i el Toni també, amb les percussions.
Tenim el Toti a la bateria.
És que se m'acaba el full, me'ls estic apuntant i ja no m'hi ha cap més.
Qui més? La Carlota, cantant, l'Enric, cantant, i nosaltres dos.
O sigui, tenim el Dudy, el Loti, el Prussi, el Toni i el Toti.
O sigui, per una banda, els que acaben amb mi, i per l'altra, la Carlota, l'Enric, el José i el Pau.
Em sembla que no m'he deixat a ningú.
Ja ho teniu, això, els músics, de posar-vos sobrenoms o escorçaments d'aquests.
Bueno, això, no sé, jo, de fet, a la gent...
Home, tu no tens t'alegro, perquè et dius Pau, i dir més curia, no pot ser.
No, però, bueno, de fet, la gent que té el Loti, que el coneixo des del col·le, que es diu Àngel,
i que després m'ho havia entrat que li deien Loti, no?
Però a la gent, així, que tenen el Toti, i això, els he conegut també amb aquest nom, que li ha ficat la gent, també.
Déu-n'hi-do, doncs sou molta gent damunt de l'escenari.
Sí.
Però una borrada.
Sí.
Sí, a més a més, quan vam començar encara érem uns quants més, o sigui, que amb el temps, que portem un any i mig o així, s'ha anat canviant una mica la formació.
Una mica la formació, no sé.
Clar, però no us devien voler enlloc a tocar, perquè tanta gent deien que aquests no hi caben, no s'haurà compta el catxer.
Sí, sí.
És complicat.
No, bueno, i catxer, això ja encara no en parlem perquè són gastos, no?
Que se sol cobrar són els gastos, no hi ha gaire per partir.
Bueno, és això, acabem de començar, no?
I, bueno, de fet, estem creant el nostre camí, no?
I és complicat, és lent, és... s'ha de treballar molt, no?
I, bueno, a veure, el que hem treballat aquest any i mig és el que mostrarem el divendres, no?, el concert.
De fet, la nostra intenció després del concurs és començar, no sé, seure una miqueta, veure el que hem treballat
i treballar dins del que hem treballat i continuar, no? No sé, com...
Això seria com un examen d'avaluació, pel que dieu. Com un examen d'avaluació.
Com una etapa, sí.
Sí, és una etapa i començar una altra etapa, no? A veure, dins dels temes que hem composat, no?
I hem treballat, doncs, polit, treballar més aquests temes que estan fets
i ja produir altre tipus de temes, no sé, més...
No que sigui tothom a l'ajo, no? Sinó que sigui un joc, no?
Doncs anar jugant, produir-ho més millor i amb més tranquil·litat.
És que és complicat ser tanta gent, és el tema que és de l'estructura, les cançons,
quan toca un, quan toca l'altre. Llavors, primer ens hem de conèixer
que és el que hem fet en aquest any i mig i ara ja es pot treballar més les coses.
I com que tampoc tenim un estil de música definit, sinó que fem fusió d'estils diferents,
doncs està molt obert, està oberta la cosa, no?
Clar, i cap tothom, tot tipus d'instruments i...
Clar.
I això es va fent gran la història.
I això és complicat, és més complicat que no una banda de quatre o cinc
amb un estil concret, no?
Clar.
Perquè aquí que estem parlant de, evidentment, el que és la base, no?
La bateria, baix, guitarra...
Dos guitarras, sí, bateria, baix, dues guitarras,
Taclats?
Percussions, taclats...
I vens.
No, vens no tant.
No, i veus, que són dos veus i dos curistes,
que som el...
Jo faig algun coro i el José també fa algun coro, altre.
I dieu que no teniu un estil, bueno, que feu...
Fusió.
Fusió.
No ho sé, fem...
Afinem una miqueta més.
Vale, sí, doncs com a estils així forts tindríem el reggae,
la rumba, el hip-hop...
Samba també, una miqueta.
Algú de samba, o sigui, bastant ritmes calents, no?
O sigui, ritmes de zones calentes com el Sàhara, però d'altres llocs.
Escolta, i no deixi de xocar que em sembla que molts de vosaltres
formàveu o formeu part d'altres grups musicals
o teniu altres projectes musicals.
Què us dona Tumboctú que no us donen els altres?
Per exemple, el Pau, tu amb qui més estàs?
Amb Twiris.
Amb Twiris.
I amb el Tarracorregue Quartet, també.
Sí, sí.
El Dudy...
Jo estic punxant en una que es diu Sound System,
Texe Reggae Sound System,
que és com el concepte de hip-hop,
un que punxa i gent que canta,
i que és molt més estilísticament de música jamaicana.
I havia estat fins fa uns anys als Penjats.
Bé, vam estar 10 anys aquí donant la tabacla a Tarracona.
Potser, llavors ja m'heu dit, no?
El lligam que teniu, no sé si esteu tot el grup de cores,
és aquest gust per la música calenta,
ja sigui el reggae, sigui el ritme més brasilès, no sé.
Sí, bé, també Tumboctú dona a mi,
bé, a mi suposo que als demés, no?
Ens dona descobrir altres estils de música, no?
Treballar amb estils de música que no hem treballat mai
i, bé, intentar dominar-los, que no és fàcil,
perquè és molt complicat i a més sent tanta gent, no?
Però, bé, a poc a poc anem aconseguint
i és per això, és perquè a poc a poc ens anem a conèixer més
i tant com persones i com músics, no?
També és molt important conèixer-te com músic, no?
Perquè sempre veus les influències que té algú, no?
No sé, per exemple, hi ha gent com potser el Jose, no?
Que ell, doncs, toca els Bezoia, és guitarra, és el guitarista dels Bezoia
Llavors, clar, ells toquen més així, més el punk, no?
Sí, més tirant a punk i punk rock,
el que passa que ell el que escolta més és flamenc i música de...
Llavors, en el cas de Tumboctú toca la guitarra espanyola, també,
llavors també li donen un toc més...
Li donen l'aire aquest més flamenc, no?
Sí, que s'han deixat abans, com a estil.
Sí, també és veritat.
És fusió, però en algun toc, també.
A mi, Núria, m'agradaria veure'ls per un forat, els 10,
o a tota la gent de Tumboctú a l'assaig, eh?
Mira, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, són 9.
Em deien la Sílvia, és que no et poden escoltar, Sílvia,
estem fatal de material, com sempre.
No t'ho uï, no t'ho uï.
Però jo els hi trasllado la pregunta.
Diu que la Sílvia, que li agradaria molt veure'us quan assageu al local d'assaig,
veure'us per un forat, perquè 9 persones...
Suposem que en un local, a no ser que sigueu mal afortunats,
el local no deu ser gaire gran.
Deveu suar com a condemnats.
Bueno, de fet, el grup es va crear...
Al carrer, directament.
No, es va crear a Talavera.
Com els Tuiris.
Com els Tuiris.
Bé, els Tuiris va fer...
Sí, el carrer Talavera, si no hi ha vist d'acord.
Va ser una miqueta així, com l'acollida, no?
El Tuiris va obrir el seu local a Tumboctú, no?
Perquè hi ha components de Tuiris que estem a...
De fet, som quatre, no?
Que estem als dos grups, no?
Llavors, això va facilitar que Tumboctú comences a cobrar una mica de vida, no?
I a cobrar una mica de...
Ah, no em sortirà la vera.
Ai, de...
Sí, jo sé què vols dir, eh?
Perquè és allò del llenguatge gestual.
La continuïtat a l'hora d'ensejar, no?
I, bueno, vam marxar a Talavera, a Tuiris, i Tumboctú va anar amb ells, no?
Així esteu tots junts, al mateix local, ara?
Sí, sí, estem al mateix local.
Al camp.
Al camp, sí, sí, al camp.
Sí, sí, que això deien els Tuiris, que ara estan allà en plan bucòlic.
Sí, sí.
I, bueno, gràcies a això, no?
El local és bastant gran i podem tocar bastant còmodes,
però suar suem molt, molt.
Clar, imagina't.
Que el sol del camp no és el mateix que el de la ciutat.
Imagina't.
I que més.
Tumboctú, doncs, un anyet i mig, dèieu, de trajectòria, no?
Una coseta així, però, vaja, amb l'experiència que els seus membres
tenen d'haver passat per altres formacions,
i amb aquest esperit que a mi em xoca molt,
que tenen molts músics de Tarragona,
que, bueno, tenen el seu grupet,
però arriben a aquell punt que no només queden per passar-s'ho bé
i tocar música, sinó que tenen una curiositat per la música
que els fa experimentar i això, doncs, agrupar-se amb altra gent
i aprendre'ls uns dels altres,
i això és molt maco, esperem que duri molt.
Com serà aquest concert que fareu el divendres 24?
Ah, sereu els darrers del cartell?
Sí.
Que, bueno, tindreu un públic agraït,
suposo els que estiguin desperts encara,
a dos quarts de tres de la matinada.
Sí.
Suposo que hi haurà bona festa,
perquè la gent de Tarragona ja ens comença a conèixer
per concerts com l'Associació de Músics,
que han tocat ja els dos anys,
aquests dos últims anys,
i, bueno, fem música així que es pot ballar
i bastant fiesteres.
Suposo que amb l'hora aquella estarà bé.
Un bon final de festa, no?
Sí, sí.
Desplegats.
Que suposo que un dels plats forts,
sent tanta gent com sou dalt de l'escenari,
i amb aquesta música calenta que toqueu,
un dels plats forts deuen ser,
doncs, això precisament, els directes
i la interacció amb el públic, no?
Correcte.
El fet que tothom s'ho passi molt bé.
Sí, sí, és la nostra intenció,
més que res.
Passar-nos-ho bé a altres
i contagiar el públic perquè s'ho passi bé.
Digue'm, digue'm.
No, l'única puntualització
que en el cas d'aquest concert
l'Enric,
un dels cantants,
doncs, no podrà estar al concert
perquè juga a vòlei a nivell professional
i està jugant a l'equip de Castelló,
de vòlei,
i no podrà venir perquè té partits,
si, o sigui,
no serà...
Si tenim un jugador de vòlei
i a dins dels Tombuctú.
Sí.
És un reclam, també, eh?
Vol dir que no.
Però mira,
en aquest cas ensenyarà.
No, no hi serà,
però bueno,
farem el...
Ja es faltarà una veu, oi?
Sí.
Sí, però bueno,
ja farem alguna cosa.
Ja farem...
Ja farem alguna cosa.
Estem començant ja
a adaptar una miqueta
veus i això.
No, res,
feu un estatge allà al camp.
Sí.
També us tanqueu allà tres dies
i aneu preparant el bòlu.
Sí, ja ho hem estat fent.
Llavors ja, de fet ja ho fem, sí, sí.
Ja portem dues setmanetes així
i bastant a tope.
Teniu ja el repertori, doncs, triat.
Teniu molt repertori?
Bueno, bon,
en el sentit que teniu molts temes per triar?
Ho dic perquè sou relativament joves,
com a banda.
Sí, tenim una hora i quart, o així.
Sí, una hora i quart tenim,
però bueno,
ara pel divendres només toquem tres quarts d'hora
perquè com és el concurs del DO,
doncs això.
Sí, volem...
La nostra intenció del directe
és per això ens tanquem,
ara després del concurs, no?
És això,
és fer un directe molt interessant, no?
Molt que no sigui...
Si es pot fer alguna cosa de Sun System també,
no?
Doncs introduir-ho, no?
No sempre són temes, no?
Si es pot fer qualsevol altra cosa, no?
Que sigui,
encara que sigui una guitarra
i un caixó flamenc, no?
Doncs que es faci, no?
Llavors és això,
la nostra intenció és aquesta, no?
També tenim un col·laborador a nivell teatral
que, bueno,
aquest dia tampoc existirà,
però que col·labora amb nosaltres
en aquest aspecte,
o sigui, realment,
veurem que sigui
un concepte així molt ampli, no?
A nivell teatral?
Sí, també.
I què fa?
Bueno...
Fa una mica d'espectacle al fóngel?
A Galícia...
A Galícia va fer...
Bueno, vam anar a Galícia també, no?
Amb...
Amb tuiris.
Amb tuiris.
Va ser el pack...
El superbolo, aquell que veia...
És el pack aquest...
És el pack TT,
que diem.
I, bueno,
a Galícia,
doncs l'Haitor
fa el personatge del Johnny Rodíguez, no?
Que és un...
Amb el genoll, no?
Doncs...
Doncs amb un sistema de...
D'uns cables, no?
I una molla, i això, no?
Doncs fa mor a una boca, no?
I llavors
li fa cobrar vida al seu genoll, no?
Llavors, doncs...
És molt graciós.
Ell és...
Bueno, treballar d'actor, no?
I l'Haitor és molt...
És molt...
Enganxa molt a la gent
i transmet molt el bon rotllo, no?
amb la gent.
Llavors, clar,
és divertit
i llavors és la manera aquesta, no?
Doncs d'enrolar una miqueta més
el concert, el directe
i...
I, bueno...
Però està en procés,
perquè són això...
Sí, està en procés.
És complicat treballar-ho, també,
perquè...
Ja és un mes,
que ja en serien 10.
Bueno, però...
Això és qüestió de...
No ve d'aquí, ja, no?
Sí.
Escolta, i com teniu programat aquest hivern?
Van sortint vols, actuacions?
Doncs ara farem una mica de parada
per treballar més els temes
i, doncs, ja pensar més cap a la primavera.
O sigui, a l'hivern no crec que fem gaire coses,
sinó assajar i situar-nos.
Volem fer així una miqueta de no...
No parar de tocar, no?
Perquè això no ho farem mai, no ho pararem mai, no?
Però volem prendre'ns-ho d'una altra manera,
mirar-ho...
La música que fem,
doncs, fer-la d'una altra forma, no?
Més...
No sé, estilista,
més...
No sé.
Espero que no perdeu espontanietat, però, l'escenari, eh?
Perquè a vegades quan se volen fer les coses tan perfectes
i tan ben fetes,
després vas millor acollonit per donar-me l'expressió
i per no posar una nota fora de lloc.
Però no, no serà el cas.
No, no crec.
Realment per això ens tanquem una mica, no?
I per això volem treballar això,
per millorar sempre, no?
Molt bé.
Doncs, a fi, seran els Tombuctú
els que tancaran el concert del DO de divendres.
No em voldria equivocar si tenim aquí apuntat.
De divendres, dia 24 tancaran.
La tanda de quatre concerts serà a dos quarts de tres de la matinada.
Dieu-nos un referent musical que tingueu com a grup.
Ho dic perquè la gent es faci idea.
Pel que jo he anat sentint per aquí,
Ojos de Brujo, us deuen agradar?
Sí, però...
Tampoc és això.
És que són diversos estils.
O sigui, no està molt definit.
Llavors no pots ser un referent d'un grup sol
perquè toquem diversos estils
i, bueno, és complicat.
No sé.
És el que...
Haurien de ser diversos grups com a referent.
És el que passa amb la fusió.
Hi ha moltes influències també per part individual de cada músic, no?
I llavors és complicat dir, no sé, influències sobre algun grup o alguna cosa.
No sé, és que...
Que sí que Ojos de Brujo pot ser que alguna cançó soni alta.
Sí, alguna cançó.
A veure la veu femenina i tal i fer alguna cosa de grumba, sí.
Però llavors fas un reggae i llavors ja no sona.
Ja te'n vas cap a un altre bosset.
Sí.
O fas un hip-hop, no sé.
Llavors, clar, no saps...
No tenim cap model de cada estil, no?, per definir, no?,
per dir que hi hagi una influència pel grup.
És una olla vagratjada.
Sí.
Doncs el millor és que els aneu a veure.
Recordem, divendres 24 a dos quarts de 3 de la matinada
al Parc de les Granotes, no?
Correcte.
Sí.
Tumbuktu, Pau, Dudy, moltes gràcies
i no dic els noms de tothom perquè no acabaríem mai.
Gràcies.
Molt bé, gràcies a tots.