M'enviso dins dels teus secrets, desfogues tots els teus anells.
Prens el meu foc, sens el plaer, sincronitzem els moviments.
Així de contundents es presenta el segon treball discogràfic de la Caixa Fosca,
amb un títol revelador, Revolució.
Són de Barcelona, però em sembla que els espera un intens cap de setmana per les nostres terres.
Tenim amb nosaltres el Cito, Baixista i el Rubén, la veu de la Caixa Fosca.
Bona tarda, xics. Hola, bona tarda, què tal?
Què dic jo, que estareu tot el cap de setmana per aquí, no?
Sí, tenim feina a fer.
Tenim molta feina per les terres de l'Ebre.
De moment, i de l'Alcamp, i el Baix Camp i tot això.
De moment, aquesta nit, concert a Reus, a La Palma.
A partir de les 11, m'heu dit?
Sí.
Molt bé. No és la primera vegada que passeu per La Palma, o sí?
Per La Palma, sí. Per Tarragona serà la segona o tercera vegada.
Vam estar a la vaqueria fa un any, més o menys.
Sí, l'any passat.
Concert en què defensareu, doncs, damunt de l'escenari,
íntegrament tot el que és el segon treball vostre, Revolució.
Tindrem un primer tas d'un treball que acaba de sortir fa poquet.
Sí, bueno, havia de sortir el 20 de setembre i, bueno, ara ja està començant a rodar,
ja comença a arribar a tots els jocs, ja estan a les tendes i, bueno, ara comença a defensar-lo, el que has dit.
i el qual us porta en un munt d'escenaris, no?
A fer aquest mes el teniu complicat en qüestió d'actuacions, en qüestió de volus.
Demà, avui, perdoneu, avui a La Palma, demà a Barcelona.
Sí, a l'AFNAC, sí.
A l'AFNAC.
I torneu a venir cap a Tarragona a gravar un videoclip.
Ara en parlarem, que això del videoclip ho trobo molt curiós.
Com ha anat la gravació d'aquesta Revolució?
Molt bé.
Sí, heu entrat en uns estudis de gravació,
per on han passat, per exemple, formacions com els Antonia Font, el Sexy Seidi.
Per què vau triar aquests estudis? Us va arribar així una mica per casualitat?
Bé, el productor de Pamir Rubirosa, de Jackson Busto.
A veure, el disc...
També teniu bons padrins, eh?
El disc el vam gravar als estudis d'ells, de Jackson Busto i al Vendrell.
Però la mescla vam anar a fer-la aquí a Palma.
Com és que es va interessar per vosaltres, el Pamir Rubirosa?
Bé, hi havia una certa amistat i més o menys seguia la trajectòria del grup.
Llavors, bé, el vam engrascar per si ens volia produir aquest segon disc.
I bé, el tio va acceptar de bon grat.
i estem molt contents de la seva tasca.
Quant de temps vau estar als estudis gravant? Se'n recordeu?
Doncs hem gravat en tres setmanes i a Mallorca una altra per fer la mescla.
Jo que estareu una mica cansadets, perquè clar, passeu pels estudis,
graveu pim-pam i ja us poseu a fer bolos.
Bueno, de fet el disc ho està gravat des de la primavera.
Ah, així heu tingut el vostre temps de relax.
Ah, muchachos.
Vosaltres vau fer com fan molts grups, ben assessorats per les discogràfiques,
de dir, a l'estiu, parem, que és mala època per promocionar.
Exacte.
Realment va ser això.
Ja m'ho penso, ja, això passa.
Home, és una postura molt intel·ligent, trobo, eh?
Perquè a l'estiu la gent no està per escoltar música, està per mirar-ho.
Clar.
Com és aquest Revolució?
Especialment en comparació amb el vostre primer treball?
De moment ja us veu matant més amb el títol, que el primer es deia la caixa buscada.
Això és el típic que fem tots els grups, no?
El primer disc, no, es diu com nosaltres i ja està.
Home, de fet també és un element de mà que tinc.
Sí, carta de presentació, no?
I aquest Revolució, com és?
És un disc més contundent que el primer, és més croquer,
és, bueno, a nivell de lletres també és més agressiu,
musicalment també és més versàtil,
marca més una evolució, diguem-ne, natural que ha fet el grup,
hem treballat més en conjunt
i, bueno, ens hem solidificat i estem bastant contents del resultat.
Un grup, que no ho hem dit, la Caixa Fosca,
que, vaja, tenim amb nosaltres el Cito i el Rubén,
però, doncs, hi ha tres persones més implicades.
Sou, de fet, la típica formació, allò típica de pop rock, no?
A bateria, doncs, baix i guitarra i jo, i tal.
Feu pop rock?
Sí, tacrats i tot, i electrònica, sí.
Us pengem l'etiqueta de pop rock o què?
O matisem una mica?
Sí.
És que sí, el pop rock sempre és com dir,
tu fas rock o fas pop, no?
Aquest tipus de música engloba un moviment, no?
Més que el tipus de música.
Llavors, ara, últimament tot és rock pop,
doncs, bueno, no discutirem amb això.
Jo ja he vist algun mitjà que ja ens posa rock alternatiu.
Que també és un sac molt gran, no?
Sí.
Vull dir que hi cap una mica de tot.
Cauen les flors dins del mirall somnis,
llunàtic, revolució, desconexió,
laberint psicològic, irònic, absència,
primitius, contemporanis i el primer tall
d'aquest nou treball de la Caixa Fosca,
El Jardí de l'Univers.
Comentaves, Rubén, que les lletres són una mica més punyents,
més directes.
Sí.
Encarregues tu de les lletres.
Sí.
Escarben una mica més.
El primer disc eren més tubetes,
en el sentit que manifestaven més estats d'ànim,
emocions, sentiments.
i aquest segon dia és que és més escarba més dins d'una mica la vida, el món,
tot allò que ens provoca en nosaltres.
i, bueno, ens hi fotem més amb tot això que, bueno,
la vida en si és bastant complicada
i en aquest disc hem procurat ser més agressius
en el sentit que la gent interioritzi més les lletres,
que complicat, la vida és complicada ja per si,
però crec que en les lletres cal que la gent...
Ara és quan en quedi un blanc.
Cito, ajuda-l'ajuda.
A veure, a veure.
El Cito se'l mirava en plan de què estàs dient.
Què estàs dient?
No, a veure, què vol dir el Rubén?
Suposo que...
Tot allò que...
L'efecte que provoquen les persones,
el fet de viure i veure que el món no acaba de funcionar,
tot l'efecte que provoquen les persones,
els sentiments, tot allò que...
Però tot és un punt de vista més agressiu,
més lluitador.
Optimista.
Sí, és a dir,
plantegen el tema,
ja siguin problemes amb el que les persones tenim,
amb les coses diàries,
la societat, el que ens implanta,
o sigui,
la lletra el que fa és explicar-te el,
diguéssim, entre cometes, el problema,
però sempre fent un crit a que tu ets el més important,
o sigui, les persones som el més important
i el que hem de fer és,
si això no ens agrada,
hem de dir-ho i lluitar per allò que ens agrada realment.
I hi ha cançons més específiques sobre això,
hi ha altres que no tant,
però al cap i a la fi, per això el títol de Revolució,
també de Revolució,
és una mica lluitar per això,
que les persones som el més important de tot.
I que ningú tingui el concepte potser
que és un tipus de missatge negatiu,
deia sempre aquest mirall del que passa a la vida,
però amb l'actitud positiva,
ho dic per allò de la caixa fosca,
que sempre dona el toc de dir aquests segur que s'arrosseguen per terra.
Inclús el nom del grup té aquest doble joc,
perquè la gent quan sent un grup la caixa fosca avui,
aquests són foscos, tan abrossos,
i realment el nom prové de les primeres càmeres de fotos,
que no ens enganyem.
Llavors la càmera de fotos aquella era un petit,
com diguéssim,
obries un petit forat i era per allà on entrava la llum.
Llavors és aquesta llum realment la que,
per això les lletres juguen amb això,
sempre hi ha aquell punt d'esperança,
aquella llum que fa que les coses es deixin de tirar endavant.
Li és més fàcil comentar les lletres al Cito que al Rubén,
perquè això ja passa, com que el Rubén les escriu...
Jo me les escolto.
És xungo d'explicar el que et passa pel cap,
i al Cito en canvi.
Clar, perquè jo sóc el que les escolto i les interpreto.
Sí, diguéssim que és un enfrontament poètic
amb la vida i el món.
Mira, veus? Ja està, ja el tenim amb una frase.
Déu-n'hi-do.
Escolta, esteu contents del resultat d'aquest disc?
Que era tal com us ho pensàveu?
Perquè, clar, ja quan hi entra producció i tot això,
potser acaba sortint un disc que dius
Ostres, això realment no som nosaltres.
El disc és bastant directe.
O sigui, és bastant el reflex del que eren els assajos.
Vull dir que sí, que estem bastant contents.
No hi ha un canvi substancial.
Sobretot amb la feina del productor, també.
Des del primer moment que li vam mostrar les cançons,
va veure clarament per on havíem d'anar
i per on ell ens podia portar.
O sigui, en cap moment el productor s'ha imposat
sobre el seu criteri musical, no?
O sigui, no és allò que t'agafis un productor.
Que també aquí, doncs, tenim una mica la idea aquesta
que el productor, com ha tocat en aquest grup,
si et produeix, sonaràs.
Nosaltres no sonem a l'Axe en Busto, ni molt menys.
Pot haver un petit matís
que potser la producció sí que porta cap a aquella contundència,
que potser l'Axe en Busto en algunes cançons té.
Però en Pemi, el Pemi Rovirosa, el productor,
ha sapigut molt bé, molt bé el que volíem
i en cap moment, amb el tema musical de composició nostra,
s'ha ficat, simplement, el que ha fet és guiar-nos
per la seva experiència cap a on ens volia portar.
Onze temes, els que configuren aquest segon treball escogràfic
de la Caixa Fosca, Revolució,
i els hem demanat que ens diguin quin és, potser per ells,
el que us agrada més o el més emblemàtic.
Aquell que potser no serà mai single,
però que, mira, us agradaria.
Quin m'heu triat?
L'última cançó que es diu Cauen les flors.
Cauen les flors.
Cauen les fulles.
Cauen les pors.
Cauen, cau, cau en il·lusions.
Cauen, cau en les flors.
Cauen, cau en les pors.
Cauen, cau en el fons.
Cauen, cau.
Aquí hi ha un toc d'electrònica important, no?
I com una atmosfera.
Aquest dieu que potser és el tema que s'aparta més,
el que es distingeix més d'entre tota la unitat que té el disc.
Sí, sí, per això és l'últim, també.
Ja el vam posar allà, per això.
A més, és un tema que portem ja molt de temps tocant en directes
i sempre ha sigut un tema que ens ha portat
allò, aquesta atmosfera, aquest estat que quan toques la cançó
i és molt senzilla perquè la lletra diu quatre frases, realment.
I per sempre porta aquella atmosfera una mica més tocant això,
l'electrònica, més el chill-out, al principi de la cançó
perquè després diguéssim que hi ha dues parts,
la part final és una mica ja més en ritme,
un toc més funky, per dir-ho d'alguna manera,
i amb més distorsió que ja és el punt final,
de la combinació del tema i així acabem el disco
i si realment per nosaltres és un tema que sempre ens ha agradat
i portem, ja t'ho dic, un any i es queig tocant-lo.
La cançó que musicalment es va per cicles,
que és una mica del que parla la lletra,
els cicles vitals del que tot comença i tot s'acaba i torna a començar.
Sí, és d'aquelles cançons que són senzilles de lletra
però que la música acompanya la lletra,
allò que concorda totalment.
Déu-n'hi-do, escolta,
i això és com una llicència que us heu permès,
doncs, de donar-li aquest toc,
perquè si realment és una cançó una mica diferent
del que podem escoltar al llarg de tot el disc,
tirareu-ho a partir d'ara cap aquí o...?
Mai se sap, però bueno...
No esteu pensant encara en un tercer llibre.
El que sí que l'electrònica anirà agafant més protagonisme.
Jo diria que culpa d'això també és del PEMI o no?
Sí i no.
El que passa és que tenim el teclista que...
Que es tira, no?
Diguéssim que és el que més tira d'aquest tema.
Llavors, el que passa és que també s'ha d'anar introduint.
És un tema que és difícil combinar rock amb electrònica.
Llavors, això ja ho veurem.
Doncs mira, ja per anar acabant l'entrevista,
una pregunta que fem a tothom, però que val la pena.
Vosaltres també, dius, el teclista li va,
li va el rotllo de l'electrònica.
Què us va a vosaltres?
Quines influències teniu personalment?
No com a caixa fosca, sinó vosaltres.
A veure, personalment, a part de tot tipus de música,
jo sempre he sigut una persona que soc capaç...
Bueno, a veure, tinc limitacions, no?
Hi ha cantants i grups que tinc batats, ja de per si,
però simplement perquè trobo que no aporten res a l'escena musical.
parlo de...
Sobretot de...
Ja sabem de què parlo de...
No m'ha faltat específica.
I...
Però...
Sí, sí.
Però personalment,
entendeixo més cap a el que és la música,
per exemple,
la música dels vuitantes, setantes,
sobretot grups del moviment grunge,
grunge, perquè seria grunx, però bueno...
El grunge.
El grunge, queda bé.
I ara actualment hi ha coses bastant bones,
i sobretot tema de grups que combinen l'electrònica,
el que dèiem, l'electrònica amb el rock o amb el rock du.
I a mi una persona que ara actualment li estic seguint molt,
que m'ha sorprès molt, és l'Abril Lavigne,
però no per ella mateixa,
o sigui, ella té una veu impressionant,
però pel tractament dels temes, no?
Que busca aquella comercialitat,
però sempre barrejant moltes coses.
Un canya.
Però bueno, el meu preferit és...
Ara, actualment,
i ja porta uns anys que a la carretera,
és per el jam.
O sigui, aquests són uns genis.
Jo, bueno, m'agraden molts grups,
però si estic enamorat d'algú és de la Danis Morisset.
Home, no és tonto, eh?
Clar, clar.
Jo agafo a la jovaneta i ja la...
Doncs així amb el senzill presentació
del nou treball de la Caixa Fosca,
Revolució,
i un senzill que es diu...
Desconnexió.
Desconnexió.
És el que necessiteu?
No, encara és aviat, no?
Encara no esteu prou cremats de...
Tot just acabeu de començar a rodar.
És curiós perquè la cançó en si parla de fer l'amor
des del punt de vista de la desconnexió total.
D'acord.
I quan estàs fotut en el tema,
realment no estàs pensant.
Ja no te'n recordes de res.
Per acabar, Cito Rubén,
com serà el concert d'avui mateix a La Palma?
Com serveu a dalt de l'escenari, en directe?
Doncs molt contundents
i un concert molt intens, també.
Sí, sí, sí.
Bàsicament, no?
Sí, no tenim tampoc efectes de llum,
ni de petardos, ni coses rares,
però serà un concert directe, directe totalment.
Finsarem nosaltres a Pelo, per dir-ho d'alguna manera.
Doncs ja ho veieu,
més directes i més contundents
amb aquesta revolució que ha fet la Caixa Fosca.
Avui mateix, a partir de les 11, a La Palma de Reus.
Cito Rubén, gràcies.
A vosaltres.
Reneixem al marge de tot.
Cuidem els gors,
desconectem del món,
desfem les pors,
arranconem el nostre entorn.
cuidem els gors,
desconectem del món,
desfem les pors,
arranconem el nostre entorn.
Cuidem els gors,
desconectem del món,
desfem les pors,
o arranconem el nostre entorn.
Desconectem.
Desconectem.
Desconectem.
Desconectem.
Desconectem.
Desconectem.
Desconectem.