Els àtoms s'uneixen en ordre i posició diversos,
com les lletres, que tot i ser poques,
al col·locar-se juntes de diverses formes,
produeixen innumerables paraules.
A control, Sílvia García, Anna Fargues recordant descobriments,
Xavier Lías parlar-nos dels grans de la història de la ciència
i que us parla Abel Cingla.
Benvinguts a 9,8, el programa de Ciència de Tarragona Ràdio.
Bona nit, Xavi.
Com cada dia, com cada nit,
hem escoltat una cita famosa d'algun autor i científic.
Crec que tu saps qui és el culpable d'aquella cita
i ens en pots dir alguna cosa, oi?
Sí, bé, aquesta vegada no és un científic allò pròpiament dit,
però, bé, és un filòsof que també, més o menys,
en aquella època era bastant semblant.
L'autor és l'Epicuro de Samos,
que era del 341 abans de Cris.
O sigui, fa ja un temps.
Fa ja uns quants dies, la veritat.
Molt bé, i suposo que la frase, si era seva,
doncs també té uns quants dies, evidentment.
Sí, evidentment.
Llavors era un filòsof grep que va fundar
la seva pròpia secta, diguéssim així.
Déu n'hi do, déu n'hi do.
Com es deia la secta?
No, em sembla que és així de...
els epicuros o alguna cosa així.
Molt bé, molt bé.
Doncs passem a l'actualitat, si us sembla,
i anem a escoltar alguna notícia
que hagi passat durant aquesta setmana.
Aixeca!
I molta!
Aixeca!
Bé, comencem amb les notícies dient, aquesta és una mica seriosa,
l'Acadèmia Nacional de la Ciència de Gran Bretanya
ha demanat a l'Organització de les Nacions Unides, l'ONU,
que ignori una trucada que va fer Bush
sol·licitant que es prohibissin totes les formes de clonació humana.
Tot això ve perquè aquesta setmana l'ONU està discutint
el marc legal de la clonació terapèutica.
Una discussió ètica que realment comporta molts dubtes.
S'han de decidir si els països podran...
Perquè hi ha dos tipus de clonació.
Hi ha la clonació terapèutica i la clonació reproductiva,
que són diferents.
i el que s'està intentant és que, segons, es vol seguir la proposta de Bèlgica,
que el que diu és que cada país tingui capacitat per decidir
si admet o no la clonació terapèutica,
però que a tots els països es prohibeixi la clonació reproductiva,
que és la que crearia humans, com si diguéssim.
Home, és bastant correcte, no?
I el que sobretot critiquen és que Bush hagués fet aquesta trucada directa a l'ONU
dient que es prohibeixi de totes maneres tot tipus de clonació,
perquè el que defensen és que cada país pugui decidir sense que Bush truqui.
És que el Bush sembla que s'ho tingui una mica cregut, no?
Una miqueta.
Una miqueta, una miqueta.
Javi, portes altres coses que no siguin Bush avui?
No, una mica.
Ens portes la teva alegria característica?
Sí, bé, avui parlarem una mica de les supernoves.
Bé, una bona, una gran alegria, la veritat.
Home, són uns fenòmens astronòmics molt interessants,
però fins ara eren bastants, allò, imprevisibles.
Llavors, no sabies mai quan ho podies mirar.
Llavors, últimament, han hagut, diguéssim, tres explosions
en tres regions bastant allunyades entre si.
Llavors, això va ser captat, diguéssim, per un satèl·lit,
el satèl·lit ET2,
o sigui, High Energy Transient Explorer.
Déu-n'hi-do, eh?
Nom d'aquests que els hi posen a un satèl·lit.
I llavors, bé, a partir d'això,
doncs, o sigui, han vist que hi ha cert tipus d'explosions,
que, diguem, que són d'explosions de...
Bé, que els diuen estallidors gamma,
que són, diguéssim, les segones més fortes després del Big Bang.
Ah, Déu-n'hi-do, perquè el Big Bang una mica gran o la sé.
Sí, per això.
Llavors, es veu que a partir d'aquestes explosions
poden saber més o menys quant se forma una supernova.
Llavors, estan mirant a veure quina de les tres
té més probabilitats que s'hi formi una supernova abans.
O sigui, a partir d'allò.
I llavors, doncs, ara enviaran un altre satèl·lit
que, bé, un observatori, amb l'Observatori Swift.
A partir d'ara, doncs, intentarà que sigui una mica més predivisible.
O sigui, llavors, podran avisar allò.
Mira, a partir de tal dia es podrà observar...
Jo tinc un dubte.
Què és una supernova?
Doncs bé, una supernova, diguéssim, és un estallido.
Una explosió?
Una explosió de...
Sí, això, una explosió de...
Es fa a l'espai, això.
D'una estrella, crec que...
O sigui, que a vegades poden crear...
O sigui, poden surgir per la fusió entre dos forats negres, per exemple.
O llavors també poden fer...
O sigui, l'explosió d'estrelles de neutrons.
Ah, val.
És que a mi les supernobes me sonaven a les pizzas que fan a Cambrils.
Ah.
Per això tenia gran dubte.
Aquelles són més previsibles.
Sí.
Aquelles pizzas són més previsibles.
Canviant de tema, anem a una nova malaltia que s'ha diagnosticat.
Però, tranquils, ningú s'escandalitzi.
Perquè aquesta malaltia té una mica de broma, per més fàcil, la veritat.
La malaltia ha sigut denominada per el doctor Peter Bagma Bakatxan, de l'Hospital Real Alfredo de Sydney.
Bakatxan?
Gran nom.
Buixanan, sí.
Bueno, és una mica difícil.
L'ha anomenat sexe dormint.
De què va aquesta malaltia?
Que en principi...
Un nom una mica provocatiu.
Sí, vols dir que és malaltia, això?
Sí, sí, sí.
Ha estat qualificada com una malaltia.
Aquesta malaltia ha sigut diagnosticada a una dona de mitjana edat que tenia relacions sexuals mentre dormia.
La cosa va per aquí.
Aquesta bona dona, en el moment del son més profund, es llevava del llit i sortia al carrer i començava a tenir relacions sexuals amb estratx.
Tot es va descobrir quan el marit d'aquesta va començar a trobar condons per casa seva.
I clar, el pobre home, òbviament, va començar a sospitar una mica, no?
Però això a més que malaltia no vol ser allò de ser somnàmbul?
En principi, a primera vista, sí.
Segons els metges, no.
És una cosa completament diferent.
Vaig explicant.
Sí.
Així, l'home, un dia, va estar atent, va sentir que la dona se llevava, la va seguir i va veure com tenia aquestes relacions amb altres persones.
De fet, la dona no recorda de res.
No recorda de res perquè realment estava dormint.
Llavors, és una dona amb una doble vida i una d'elles, almenys, sexualment força activa.
Almenys durant la nit.
En tot cas, la dona va anar al metge i després li van diagnosticar aquesta malaltia.
El problema d'aquesta malaltia que no té a veure amb el sonambulisme és degut al desordre del comportament rent, moviment ràpid dels ulls.
O sigui, algunes persones no perden la tonificació muscular al dormir i això fa que facin el que somien.
O sigui, estan somiant que tenen relacions sexuals amb la seva parella i si la seva parella està disponible, les tenen.
I el dia següent, quan es desperten, diuen, jo ho he somiat, he tingut un somni molt bonic.
I no, no era un somni.
Ha sigut real.
O sigui, que aquesta dona se deletava ja sola el que somiava.
Sí, sí, perquè ho feia, no?
I realment, quan es lleven, no és això.
En tot cas, malgrat que aquesta pare és una mica divertida, s'ha de dir que casos similars a aquesta malaltia no són tan divertits.
És el cas d'un home que va estar apallissant la seva parella dormint.
I l'home no es va despertar fins quan la dona li va dir que l'estimava.
La qual cosa no entrarava, evidentment, dins el seu somni, si l'estava apallissant.
Evidentment, no és que hi hagués molt amor entre mitjans i en aquell moment es va despertar.
I se li va diagnosticar aquest problema.
Bé, són coses curioses, però molt, eh?
Molt curioses, jo em vaig quedar...
Perquè te delaten completament la personalitat de cadascú.
Sí, la veritat és que sí.
O sigui, només els somnis i fantasies que puguis tenir en una nit.
És curiós, molt curiós, jo ho vaig trobar.
Doncs sí.
Bé, passarem a un altre... És que aquest tema ja no és gens curiós, perquè passa normalment.
Bé, és una veria que s'ha produït al reactor de la central nuclear d'Escó 2.
No vull dir que passi normalment, però d'averies alguna vegada ha passat.
Sí, tantà.
No volem crear alarmisme ni res.
No, no volem crear alarmisme, mira, per això, perquè és...
No hi ha alarmisme perquè està tot controlat i no va ser res.
Segons un comunicat del Consell de Seguretat Nuclear,
la nit de dilluns i hi va haver una parada a la central nuclear,
una parada automàtica del seu reactor.
La causa va ser que hi va haver una veria en el transformador principal de la sortida de corrent elèctrica,
que això vol dir que no es permetia l'evacuació d'electricitat generada per la central.
L'electricitat no podia sortir.
I aquesta pèrdua de tensió, doncs, va...
Vull dir, es va...
I va haver la pèrdua de tensió aquesta d'electricitat,
però això dic que no hi ha d'haver alarmisme perquè...
Perquè no va afectar directament el reactor, suposo.
Sí, i va haver una parada automàtica,
això vol dir que el reactor va ser suficientment intel·ligent
per controlar-ho tot i parar-ho tot.
I aquí no va passar res.
Es va quedar amb un comunicat al Consell de Seguretat Nuclear.
Bueno, però si s'ins...
No cal alarmisme.
No patirem, no sortirem corrents, ni res.
No va haver cap pantalla blau, ni res.
Es va declarar en vaga durant un rato, una estona,
i després va tornar a treballar i ja està.
El Windows no va apetar, doncs, i va funcionar.
Ja està bé, ja està bé.
És important que en aquests casos funcioni.
Doncs així, continuant amb un bon rotllo,
a partir d'ara, doncs, el gel anirà...
Es podria invertir en gel perquè a finals de segle
el que és el gel desapareixerà del cercle polar d'Àrtic.
És una tònica del nostre programa, el gel.
Sí, ja vam parlar del gel la setmana passada,
doncs tornem a parlar perquè és un tema que interessa.
Molt.
Ara que arriba l'hivern...
Vosaltres teniu algun problema amb el gel?
Pregunto jo, de veritat, perquè sembla que no em vulgueu.
Bé, la notícia més important, si ho esteu veient,
la setmana passada els Pirineus s'estaven desglaçant.
Aquesta setmana l'Àrtic també s'està desglaçant.
És una notícia important.
S'està desglaçant?
Sí, la veritat és que...
Qui no sàpiga nedar, que n'aprengui ja.
Llavors, bé, doncs tornem a la notícia en si.
Llavors, el que és el desgel, o sigui, aquest ha estat investigat
pel Consell Àrtic, que llavors ha fet un estudi sobre això
i llavors ha pronosticat que a finals de segle ja no n'hi haurà.
Llavors, perquè el que és l'augment de les emissions de gasos
de l'efecte hivernacle provoca, diguem, un efecte major a l'Àrtic
degut a les seves poques hores de sol que hi ha.
Llavors, això, doncs, o sigui, el investigador principal
és un tal Cayen, que és un dels 250 investigadors
que han participat en el que és el projecte,
que és una iniciativa del Consell Àrtic aquest,
que és, diguéssim, de l'U dels Estats Units.
Llavors, el que diu aquest investigador, que és que el canvi climàtic
ja ha començat i no hi ha cap forma de tornar enrere.
L'únic que es pot fer és allò i pronosticar cap on se va.
I si s'apriquen gel? Anem-lo a buscar a l'espai i el portem cap aquí?
I el n'hem portant cap allí, però tampoc és d'allò.
Almenys ho resfredaria amb l'ambient una mica.
Llavors, doncs, el que diu és això.
Doncs que, a veure, fins on s'ha pot arribar i atenuar, diguéssim,
el que són els efectes, ja que una quarta part del gel de l'Àrtic
ha desaparegut durant els últims 40 anys.
i llavors la temperatura mitjana també ha pujat un grau.
O sigui que la cosa...
Clar, la calor que estem vivint ara potser també afecta tot això.
Sí, exactament, exactament.
Tot és el canvi climàtic.
En tot cas, el programa s'ha agafat un aire molt càlid ja,
el fred l'hem deixat a banda.
I, si us sembla, a part de deixar el gel de banda,
deixem l'actualitat de banda,
perquè, Anna, segur que tens algun descobriment
que va passar algun dia per parlar-nos-se ara, oi?
I tant que sí.
Bé, aquesta vegada us parlaré d'un descobriment una mica més gran que els que portava anteriorment.
Sí, perquè era la cremallera, portava...
La calculadora.
La calculadora i la roda.
Sí.
Les roses n'hi ha de molt grans, eh?
Sí.
Respecte per la roda, sisplau.
Però aquest descobriment és més gran, és l'avió.
Això són paraules majors.
Almenys els...
i és molt gran.
És molt gran.
Sí.
Estic d'acord.
Doncs, a veure, l'avió es va inventar el 1903 pels germans Wright.
Jo no ho sé pronunciar, però és algo així.
Per qui va la idea?
Sí.
Que van inventar l'avió.
Però, bueno, posem-nos en situació perquè van fer diferents passos abans d'arribar a l'avió.
Durant diversos anys, els germans es deien Orville i Wilbur.
I el cognom aquell d'abans, Wright.
van estar dissenyant-hi i van anent bicicletes amb l'únic objectiu de recaptar diners per poder aconseguir volar.
Vull dir, invertir en les seves investigacions per aconseguir volar.
Llavors, al desembre de 1903...
Hem d'estar agraïts a les bicicletes que avui es voli.
Sí.
És a dir, hem d'estar agraïts a la roda.
Això ho vam fer en una pel·lícula.
Exactament.
I tant.
Això ho vam fer en una pel·lícula.
No hi ha res de nou.
Bé, seguim perquè la gran intervenció no l'he entès, però bueno, és igual.
Doncs bé, al desembre de 1903 a Ohio,
van aconseguir aixecar un aparell que era quatre vegades més pesat que l'aire.
No sé com s'ho van fer, però el van fer aixecar.
Llavors, la primera vegada aquest avió va recórrer 24 metres durant 12 segons,
que no és molt, però és un intent.
Sí, és un bon intent.
Llavors, l'últim cop ja un dels germans es va ficar de pilot, òrbil,
i va estar 59 segons en l'aire i va avançar 260 metres.
Que això ja és...
Que és un bon tros de sal, eh?
Sí.
És un sal.
Llavors, finalment, el 1907 ja tenien un aparell que volava durant una hora,
que una hora és molt,
i era molt fàcil de maniobrar.
Llavors, un últim apunt,
que és que el 1909 van presentar el primer catxarro d'aquests,
el primer bió que era per la guerra,
o sigui, amb fins militars.
Sí, perquè això anava a dir jo.
Van crear, ells mateixos van crear l'American Right Corporation
i van vendre la seva patent a l'exèrcit.
Com no.
I serà una bona manera d'entrar amb el que parlarem avui.
Parlem-ne.
La ciència sempre ha estat unida a les guerres,
i és que, a part de dur grans avanços a l'humanitat,
també ha sigut una eina indispensable per combatre l'humanic.
Podríem dir que la ciència s'ha alimentat de la guerra
i la guerra de la ciència.
I justament, el tema d'avui, evidentment,
és parlar de la ciència,
la relació que ha tingut amb els afers militars.
I la idea ha sigut a resultar-se d'una notícia
que ha trobat l'Anna durant aquesta setmana,
i que sé que ens portes.
Hi tornem una mica d'actualitat,
i parlarem una mica.
No, sí, aquesta notícia va molt bé per introduir el tema,
perquè s'han vingut els pressupostos generals
de l'any 2005 per a l'estat espanyol,
i la investigació militar rebrà el triple de diners
que la recerca bàsica científica.
Això ho han denunciat la Fundació per la Pau,
perquè diu que el 26,7% de despesa en recerca científica
correspon a programes militars.
Llavors, fent altres càlculs,
també es diu que aquesta partida pràcticament triplica
la dedicada a la recerca científica bàsica,
i és cinc vegades més gran que el que es dedica a la recerca sanitària.
Vull dir, tot dedicat a la recerca militar.
Déu-n'hi-do.
S'ha de preguntar amb algun dels ministres
per què han arribat a aquesta conclusió,
i això porta molt, perquè, a més, també cal destacar
que entre les cinc empreses vinculades a la indústria militar
s'emporten el doble de diners que totes les universitats
i totes les universitats en conjunt.
Podríem recordar els d'aquests ministres
que per fer aquests avanços que volen fer militars
també necessitarien enginyers
i gent de ciències de les universitats,
que també podrien invertir una mica més.
Que molts d'ells no es dedicarien a l'entorn militar,
sí, però serien en temes humanitaris,
que també és molt important.
Clar, per això en veig els hi va bé,
perquè poden investigar científicament
i, a la vegada, militarment.
Ells els hauria de recomanar que també es pot diferenciar.
Sí, la veritat és que seria molt interessant, no?
El que els interessa més aviat a aquests dirigents
és que la ciència juga un paper força important
en el que és els temps de guerra
i llavors pot ser la diferència entre guanyar o perdre.
O sigui, pot posar un país en avantatge
enfront d'uns altres.
O sigui, en exemples, diguéssim,
allò una mica històrics, allò de fa una mica temps,
per exemple, hi havia, no sé...
Bé, podríem parlar d'un exemple molt clàssic i molt actual,
que és Arpanet, actualment coneguda com Internet.
Començant des del final una mica,
però és això, el que s'estava fent amb Arpanet,
es buscava una xarxa descentralitzada.
O sigui, les xarxes van amb nodes
i si fins llavors algun node d'aquests
rebentava, per exemple,
per caure-li un missil damunt,
la cosa més natural del món,
doncs la xarxa deixava de funcionar.
I clar, es quedaven sense sistema informàtic
l'exèrcit dels Estats Units.
I això no podia ser.
Van estar buscant una xarxa que fos descentralitzada
i que en cas que algun node caigués,
la xarxa s'adaptés a les noves circumstàncies
i seguís funcionant.
Això és el que ha donat tant d'èxit a Internet
que la xarxa, teòricament, no cal.
Segueix funcionant sempre, teòricament parlant.
Sí.
O sigui, és el que té...
Si busquis el que busquis,
sempre trobaràs algú.
Sempre trobaràs algun servidor.
Més ràpid o més lent.
I tot això ve que la base d'Internet
va venir d'una ideació militar.
Exactament.
Que també és aquesta dualitat que es pot preguntar.
S'han d'agrair molts descobriments militars
que després s'han pogut portar a la societat
i a la societat li han pogut servir.
Li han sigut de gran benefici a Internet.
és un d'aquests casos, no?
De fet, també els primers ordinadors
s'estaven fets servir,
s'ho usaven moltes vegades
per calcular les distàncies
a les que s'havien de llençar els projectils
i coses així.
I parlant de distàncies,
anant una mica més enllà en el temps,
els estels també es van usar en la guerra.
Els estels cometes que fan servir els nens.
Sí, sí.
Aquests estels s'ho usaven.
Per exemple, l'emperador Han Xin
a l'any 169, abans de Cris,
va fer servir un cometa
amb la fi de calcular
la distància a la que es trobava
en línia recta
del palau del seu enemic
per acabar de fer un túnel
i poder entrar directament
al palau del seu enemic.
Era un metro aèri.
Sí, sí.
Més o menys per què anava la història.
Llavors algú es va tindre
que ha de dir que acabar.
Perquè ell mateix no crec que ho fes.
No, no ho crec pas.
Ell va pensar,
però això també s'ha de pensar
amb els coïdors que acabaven.
Sí, sempre acaba pringant el mateix.
I llavors també,
a part del que són els descobriments
aquests científics
que es proveixen durant la guerra,
hi ha molts científics
que s'alineen clarament
en contra del que és la guerra.
O sigui, no volen que els seus descobriments
siguin usats per aquests afers.
és normal, sí, els científics.
Pensem-ho que molts d'ells
estan buscant la manera
que avance la humanitat
i una manera que es considera
avançar la humanitat
és precisament que no hi hagi guerres.
Clar, hi ha molts científics també
que hi ha que l'única manera
de poder investigar
potser és amb els pressupostos jardiners
que donen per a l'ecerca militar
potser diuen
bueno, intentarem investigar militarment
però buscant un fi
que al final no sigui tan militar.
Amb això s'han fet manifestos
com per exemple el 1955
que hi havia el Russell Einstein
que els científics van invitar
el que eren els dirigents
i col·legues i polítics
a avaluar els perills
de l'ús d'armes de destrucció massiva
però per els polítics
massa cas no els van fer.
Sí, de fet també hem de parlar
que avui
també segur que han d'agrair
gran part
als estudis que es van fer
de la bomba nuclear.
Segur que també
gran part
beneficien mantenir
d'aquest cas.
I gràcies a això tenim
electricitat i coses així.
Electricitat pacífica
pacífica en aquest cas.
Asem servir bé.
Exactament
perquè no busquem
la manera
de fer mal
amb ella.
Senzillament
ens il·luminem
permet que les ràdios funcionin
que ja hi hagi gent
que ens pugui escoltar
o no
el seu gust
i així.
En tot cas
ciència i guerra
que fins ara
han estat sempre unides
esperem que se separin
duent a la fi
de la guerra
i com avui
arribem
a la fi
de la secció
parlem-ne.
I si us sembla
passem a una mica
de Serendèpia
anem.
Inspiració adivinar
o avorriment
més un producte
de factu
més una mica
de despiste.
Aixín es va crear
el post-it.
Com va anar això?
Molt senzill.
El 1974
Art Fry
el dissabte
es cantava
en un coro
i
assenyalava
el seu llibre de càntics
a la manera tradicional
o sigui
amb tossets de paper.
Però el paper
té la mania
de perdes de vegades
provocant certes
confusions
al pobre home.
La cosa està
en que
ell estava treballant
pel Departament
de Desenvolupament
de Productes
de Teresema
i es va recordar
d'un antic
adesiu
que havia fet
un company seu
però que resultava
que era poc fort
per enganxar
els papers
per enganxar
les coses.
Va pensar
que si podia
fer
que aquell adesiu
fos permanent
i una mica
més fort
del que era
li permetria
enganxar
els seus
trossets de paper
d'una manera
que no fos permanent
que els pogués
enganxar
quan li convingués
però que li servirien
perquè no li caiguessin
els tossos de paper.
I no s'equivoqués
amb els càntics.
Exactament
perquè es veu
que fracassos
més d'un
o més d'un
sigui com sigui
ell assegura
que no sabeu
si va ser
per inspiració divina
o per l'avorriment
que li va provocar
el sermó
que va ser
quan se li va ocórrer
la idea
de la cola aquella.
Finalment
el producte
es va comercialitzar
però només
va tenir éxit
allà on
el van donar
mostres gratuïtes.
Avui no fa...
Però un cop
la gent els tastava
repetia
qui no té
post-tips a casa
i qui no els fa servir
cada dia
i és que sense ell
avui
hauríem de fer
una mica de memòria
que també ens aniria bé
potser, eh?
Clar, s'hauria de pensar
com es podia viure abans
sense els post-tips.
Però si es vivia,
es vivia.
Apuntar les coses a la mà
i al final
la mà queda cansada.
Això d'entrar a l'habitació
i no veure't
a la plena de post-its
recordant coses
que has de fer
i que no tens temps
tampoc és massa agradable
la veritat.
Al final s'utilitza
per decoració.
Bé,
però està bé
és una decoració més.
Per quants camins
l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú
Quants mars haurà de creuar
un color blanc
I amb aquesta versió
d'en Bob Dylan
d'aquesta cançó
Escolta-ho en el vent
que va fer el Gerard Quintana
i el Jordi Batista
ens despedim del programa d'avui
fins la setmana que ve
moltíssimes gràcies a tots.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
per fi es quedi morgús.
Això, amic meu,
només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar-me
abans d'arribar a veure el cel?
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu?
Quantes morts més ens caldran a mi,
per saber que ha mort massa gent?
Això, amic meu,
només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir?
Abans que l'ençori la mà,
quant temps la gent n'haurà de seguir?