Parlem amb els Derbitxe i investiguem una mica qui són aquesta gent,
perquè jo tinc una mica de... no sé qui són.
Doncs jo tampoc sabia qui eren, però ja hem estat parlant abans amb micròfon tancat
amb l'Ivan Díaz i ja ens ho ha deixat molt clar.
Ivan, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com a Derbitxe no us uneu gaire, us acabeu d'estrenar,
però de fet sou tots veterans perquè fàvem música aquí a Tarragona.
Ens comentaves que qui més qui menys dels Derbitxe ha estat en altres grups.
Posa'ns, explica'ns la història.
L'explico. Bé, els Derbitxe ens van formar encara no fa un any
i venim tots d'altres grups d'Aragona,
com són gent de Pupille, gent de Zul i gent de Delma.
Grups que ja han tocat també el D.O. i altres tipus de concerts.
Grups que alguns d'ells encara funcionen, d'altres no,
però vaja, els que funcionen ho aneu compaginant, no?, entre aquí i allà.
Sí, exacte. Sí, per exemple, el dimecres que ve també toca Pupille,
jo soc membre de Pupille, a part de Derbitxe.
Tu actuaràs per doble, diguéssim, a Sant Patecle.
Per doble, sí, però no cobro doble.
No? Llàstima, llàstima. Això és el que li faltava a l'Ivan.
Escolta, és molt diferent la música que feu amb els Derbitxe
de la que podeu fer amb això, amb Zul, amb Pupille?
Home, sí, té un to diferent. No sé, sí, diguem-ne que ho podem englobar tot
en el mateix estil musical, a qui li agradi un li pot agradar l'altre,
però sempre hi ha molts mateixos, bastant diferenciables.
Per exemple, ja que parlem de Zderbitxe,
Zderbitxe hi ha dues coses claus en la seva música.
És instrumental, com els altres grups, no hi ha veu,
però es basa sobretot en la...
més que en l'experimentació dels sons o del soroll,
o com podria ser Pupille, per exemple,
Zderbitxe es basa més en les estructures de la cançó,
en els ritmes. O sigui, juga amb els ritmes, talla els ritmes,
fa d'aquells ritmes que la gent, encara que siguin molt rítmics,
costa una estona poder-li trobar el pas.
Allò que primer comences a moure, a fer el típic moviment amb el peu,
però arriba un moment que dius, no, això no quadra.
Són ritmes molt trencats.
Dius, tots ens podem englobar dins del mateix estil de música,
tot i que amb els diferents matisos.
És un estil de música que l'Ivan a Microtancat
ens ha catalogat amb una etiqueta molt genèrica, post-rock.
Sí, bueno, això és l'invent de les etiquetes,
no, és el post-rock.
Però dins d'aquest post-rock,
que no vol dir res més que després del rock,
o sigui, imagina't tu la imprecisió del terme,
o sigui, podríem parlar,
amb aquesta etiqueta podríem parlar de grups
des de Yo la Tengo, Sonic Youth,
Tortoise, Moway,
fins a altres coses com,
no sé, Diabol Gum, Experience,
grups que Experience sonen,
vindran a Tarragona, per cert,
d'aquests grups, un grup francès.
Doncs dins de tot aquest meu ojo, diguem-ne,
doncs ens podem englobar,
tot i que el bo que té aquest estil,
precisament, és que no...
l'estil el forma cada grup.
O sigui, no és un estil
en què tothom segueixi unes directrius
molt estables,
sinó que tothom aprofita
tot allò que se li posa davant,
des de concepcions o sons de jazz
fins a coses més rock and roll.
I és per això que quan comentaves, Ivan,
que quan la gent us escolta,
depèn de les referències que tingui cadascú,
doncs us diu, mira, soneu a tal
o soneu a l'altre,
que a vegades vosaltres mateixos
us poseu les mans al cap de dir
ui, doncs no ho sonem, no?
Fins i tot us han dit,
deia l'Ivan,
que sonen a un o dos,
segons com,
però bueno,
sí, bueno,
això amb altres grups,
a Derbysha encara no els ha donat temps
de definir-nos,
perquè hem fet només un concert,
el vam fer a la sala zero,
però altres grups com Pupilla
us han definit com,
a vegades us pareixeu dos,
o una altra vegada ens van dir
que ens assemblàvem a placebo,
són grups que no tenen res a veure.
Però fa gràcia, no?
Sí, fa gràcia,
però també és una mica trist
el fet que la gent no pugui
conèixer aquesta música també,
que no es difongui aquesta música,
perquè és infinita també,
és un camp molt àmpli.
Home, què hi hauria en comú?
Potser l'experimentació amb la música
i aquest toc atmosfèric?
En comú amb qui?
Amb tot això del post-rock.
La línia comuna de tots els grups
i vosaltres.
Sí, sí, potser és la variació
o l'experimentació
en el sentit dels sons,
els ambients,
sí, crear també textures de guitarra,
no, no,
són molt importants els instruments,
no es limiten a acompanyar una veu,
per exemple,
encara que el grup tingui veu.
La veu és un instrument més,
llavors s'aprofita més l'instrument.
Ah,
què hi fas tu dins dels dervitche?
Jo toco la guitarra.
Per tant,
ets una peça imprescindible,
eh?
Totes.
Que ets l'única guitarra que hi ha,
digue'ns una mica qui són els components.
Sí,
els membres són,
són dos guitarres,
que són el Kiko,
que és de Corbera,
l'altre guitarrista soc jo,
després hi ha un baixista
que es diu Jordi,
de Valls,
que va tocar amb Delma,
i després la bateria,
el Nando,
que era la bateria d'Azul,
també,
i que és de,
de,
de les guanyoles.
I també feu allò que fan el Sonic Youth,
que s'estan al final de la cançó,
15 minuts de rellotge,
fent,
amb la guitarra allò,
distorsions,
ara em surt la paraula,
que això ratlla,
i va ratlla molt això.
Abans,
el Derbitge no ho fa massa això,
perquè els Derbitge comencen ja,
comencen distorsionant ja,
no,
però són,
són melòdics,
o sigui,
hi ha melodia,
hi ha,
el que es fa pensar,
potser en Derbitge,
és el ritme,
o sigui,
el que insistim és el ritme,
perquè acaba entrant,
i hi ha repetició d'estructures,
però sense desmadrar-se,
en fer sorolls,
pupilla sí que ho pot fer,
això pupilla,
ho hem fet moltes vegades,
arribar a un final del concert,
i vinc a fer boles i boles de so,
però Derbitge,
està tot,
està ja tot de seguida,
però els ritmes s'insisteixen,
s'insisteixen.
Escolta,
fa una mica la impressió,
pel que dius,
que és una música allò,
tan delicada,
amb tants matisos,
que s'ha d'escoltar,
potser,
no,
potser un concert,
no seria el millor per escoltar-ho,
no?
Potser haurien de tenir el CD a casa.
Bueno,
també no,
perquè el concert,
li dona una altra,
li dona una altra,
sí,
una altra força,
és molt diferent,
també,
escoltar en disc,
o en directe,
aquesta música.
No sé,
no sé què és millor,
però,
en directe,
el bo és això,
que sempre,
ho has d'escoltar molt,
doncs millor vindran a més concerts,
no?
Si els hi diu alguna cosa,
potser podem fer més concerts després.
A veure si és veritat.
Derbitge,
de moment,
la cita que tenim amb ells,
serà,
a veure que no m'han d'escudir,
aquest dissabte,
també,
dia 18,
a dos quarts de Dugues,
al Passeig de les Palmeres,
dins d'un dels macrofestivals,
aquests del D.O. Tarragona,
de les festes de Santa Tegla.
O bueno,
macro o no macro,
no seria la paraula.
Micro.
Ni micro.
Bueno,
diguem que n'hi ha molts,
d'acord?
I amb ells els hi toca,
aquest dissabte.
A dos quarts de Dugues,
una hora,
bueno,
per la música que feu,
doncs ja està bé,
també.
Sí,
és una hora desagraïda,
però bueno,
per l'estil que feu,
potser entrarà bé en aquella hora.
Sí,
potser sí,
però,
o no,
o tot el contrari,
perquè és el que deia abans,
la diferència amb Sonidius,
no?
Aquest potser has d'estar
més lúcid,
perquè t'entri,
i segur que els de l'hotel
no els hi fa gràcia.
Escolta,
segons concert que fareu
com a dervitche,
el qual pot espantar una mica,
el que passa que,
bueno,
teniu l'experiència
de les altres formacions
en què esteu,
no?
És la segona vegada
que trepitgeu escenari,
però com a dervitche,
si us fa il·lusió,
suposo,
us fa una miqueta de yuyu,
també?
Sí,
home,
clar,
sí,
sempre fa yuyu,
sobretot per la gent,
també,
no?
Perquè estàs pendent
de si cansaràs,
si agradaràs,
tirar en alguna cosa,
que a vegades falta això,
a vegades falta que tirin en alguna cosa,
que la gent tingui
una mica de criteri,
també,
no?
Sisplau,
aneu al concert de dervitche
i tireu en alguna cosa,
però de plàstic...
Sostèns i calces,
bé,
seria l'ideal,
no?
Sí,
però com que no tenim cantant,
no crec que tirin sostèns.
Clar,
també és una cosa,
no teniu perquè no n'heu trobat
o per què passeu?
Home,
en un principi,
pensem que l'ideal seria
que un de naltros cantés,
però no ens atreviu,
o sigui,
també seria com un instrument més,
no una cosa secundària.
Bueno,
de fet,
fa poquet que funciona,
vull dir que encara us queda
temps per davant,
perquè continuareu amb l'experiència
aquesta de dervitche?
Sí,
la idea és anar lluny,
bueno,
lluny.
Anar lluny,
mira,
de moment el passeig de les palmeres,
no està mal.
Sí,
sí,
anar lluny,
vull dir,
seguir cap endavant
i fer coses,
no sé,
veurem.
Doncs,
Ivan Díaz,
la propera cosa que heu de fer
és portar-nos una d'aquestes maquetes
que teniu gravades
perquè puguem escoltar una miqueta
com sona,
no?
Sí,
portarem a algú.
Vinga,
queda promès,
anem tancant ja l'entrevista
amb l'Ivan Díaz dels dervitche
i tanquem amb una pregunta,
doncs que,
mira,
ho anava al començament o al final,
però jo els hi vull fer.
D'on ve la paraula,
el nom,
dervitche?
Dervitche és una...
és una espècie de monjo musulmà
d'una secta turca,
que, bueno,
estan estessos per Turquia
i per Bòsnia
i són uns monjos,
els turcs en concret,
porten un barret molt alt,
així com un fez,
d'aquests marroquins
i entren en trànsit
donant voltes
i que tenen unes faldes
que sobren
i ballen,
ballen donant voltes
fins que entren en trànsit.
En trànsit?
Que de fet és una mica també
la filosofia d'aquest tipus de música,
no?
És la idea.
A base de la repetició,
com que veies tu?
Sí, exacte.
que el ritme,
amb el ritme i la repetició
d'aquest ritme
i amb el que hi ha
damunt del ritme,
clar,
doncs s'entri en una espècie de...
o sigui,
entris dins la cançó,
no?
No tampoc per anar-te de la pilota,
però per sentir-la,
no?
Doncs una experiència
fins i tot mística,
ja ho veieu,
que podeu experimentar
amb els Dervitches.
Serà aquest dissabte 18
al passeig de les Palmeres
a dos quarts de dues
de la matinada.
I bon dia,
Dervitche.
Gràcies.
A tu, gràcies.