A vegades són els cantants els que contribueixen d'una manera més pràctica, més sòlida,
en donar a conèixer l'obra dels poetes.
Especialment per a aquells que som una mica vagos, podríem dir, a l'hora de llegir poesia.
Diuen que tot això en música entra molt millor i no hi ha ningú, diria jo, per aquí a propet.
Que vingui a Tarragona que ho sàpiguen millor que els Tornet i Cessé.
Javi Tornet a la veu i Daniel Cessé a la guitarra, a la veu també i a l'altre costat del fil telefònic.
Daniel, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Com estàs? Que t'enganxem a Barcelona.
Sí, sí, m'enganxem a Barcelona, aquí a l'escola, fent unes classes, unes classes d'art a l'escola Massana.
I, bé, una miqueta, ja tu començava abans, impactats emocionalment per tots els fets que ens han vingut avui, no?
Ja fa difícil, a vegades, parlar de música, de poesia, de coses que ens ajuden a viure,
que ens nodreixen el dia a dia quan estan passant aquestes tragèdies al nostre voltant.
Però, bé, suposo que a la gent de pau, a la gent de bona fe, només ens queda la paraula contra la violència, no?
Una paraula que aprofitarem i que, de fet, ens vindreu a presentar serà dissabte al Teatre del Magatzem.
I veniu a presentar les vostres paraules, però no ben bé les vostres, eh?
Les de l'Espriu i el Carné. Explica'ns-ho, això.
Les paraules d'aquests dos grans poetes.
Ja sabeu que nosaltres hem acabat d'enregistrar el nostre segon disc,
que es dirà L'Àrgore de l'Esperança, que es dirà, es posem,
a la part, doncs, no sé, un parell o d'aquestes setmanes.
Daniel, Daniel, et demanaríem, portem tota la tarda igual,
tenim un molt gran problema amb els mòbils, et demanaríem que en moguessis una miqueta
per aconseguir més cobertura, perquè et sentim entre tallat.
Em sentiu millor ara?
Jo, de moment sí, però això no se sap mai, de moment sí.
Vés fent-me.
Vale, vale, doncs, estava assegut, però intentarem moure'm.
Vosaltres, si perdo la veu, m'aviseu, jo feu una correguda cap on sigui.
Tota la tarda que anem igual, és un desastre, això dels mòbils.
Doncs, això us comentava, que presentarem aquest segon disc nostre,
que és un integral de poemes d'en Josep Carné i d'en Salvador Espriu.
Ja sabeu que el nostre primer disc, que va la paraula precisament,
va estar dedicat al poeta de Zidari Lombarte, aquest gran poeta del Matarranya.
I, doncs, el concert consistirà en això, doncs, en tocar els tres universos, no?, d'aquests tres poetes.
I bé, i ens fa moltíssima il·lusió, perquè realment es pot considerar pràcticament com estrena, no?
Venim a Tarragona i hi ha cançons que les farem per primer cop i, veig, ja.
Sentireu un estrena en totes les de la llei.
Abans quan comentaves que ens deies el Xavi Tornès a la veu, jo a la guitarra,
però, bueno, hi haurà molts més músics que formen part de Tornès i CC,
com el Jesús Vidal, que estarà a les bandúrries, als jaúds, guitarres, percussió,
hi haurà en Jordi Ruiz, al xelo, de Laia Rius, que és un nou membre que s'acaba d'incorporar en el violí,
i després portem com a cosa extra, que han participat en aquest segon disc,
el quartet Quadrifogia, que és un quartet de veus femenines, que fa música clàssica,
llavors faran una col·laboració amb nosaltres en tres o quatre peces.
I aquesta és una mica la novetat que portem, vaja, aquí, pels amics de Tarragona.
Això, tota aquesta gent, el magatzem, eh? Tothom al teatre.
Molt bé. Sí, sí, sí, sí, molt bé, molt bé.
Déu-n'hi-do. Escolta, i què tenen d'especial Espriu i Carné?
Com us ho heu fet per triar aquests dos poetes?
Bé, no es fan grans plantejaments, no?, a l'hora de triar.
Suposo que és quelcom natural.
Jo, Espriu, és un poeta que he llegit sempre,
tota la vida m'ha acompanyat, pràcticament des de l'adolescència,
i un cop, doncs, fa quatre anys que vam fundar, doncs,
la que vam fer amb aquesta, diguéssim, vocació de música-poesia,
doncs, que sorgís Espriu va ser quelcom natural,
igual que Carné, igual que Carné.
Després, posteriorment,
nosaltres, quan vam començar a música, aquests dos poetes,
estaven una miqueta, podríem dir, en l'oblit.
Encara, doncs, en Ricard Salvat no havia fet la reposició
de l'obra de Ronda Morta, si n'era el Teatre Nacional.
Va haver aquesta curiosa controvèrsia als mitjans de comunicació,
diar-hi a les revistes, on es posava, doncs, en dubte
la qualitat, doncs, d'en Josep Carné.
I tot plegat ha coincidit, no?,
que hi ha hagut, doncs, aquestes certes polèmiques.
Sembla que últimament, doncs, Espriu es comença a recuperar
d'una manera inqüestionable.
en Raimon fa poc que va presentar el seu disc,
la seva integral de Salvatre Espriu,
en el Teatre Nacional.
I, no sé, ha coincidit, no?,
i nosaltres, indubtablement, són dos grans poetes,
són dos grans renovadors de la llengua,
cadascú dins el seu àmbit de la seva època.
Pràcticament Carné, podríem convidar,
que dins el nou santisme és un poeta capdalt
que es considera que fa, diguéssim, el primer poema,
el primer llibre de poesia amorosa modern, no?
I Espriu, per l'altra banda,
en els anys 30, en els anys de postguerra,
realitza una obra que, simbològicament,
representa un univers personalíssim,
personalíssim dintre del marc de les lletres catalanes.
Creieu, suposo que sí, perquè és això el que feu,
però creieu que musicar els poemes és la millor manera
d'acostar la poesia al públic?
És molt bona manera d'acostar-nos.
Tampoc, nosaltres, tampoc, no sé si podríem dir
que tenim la pretensió que ho fem per acostar.
A vegades, jo penso que ho fem per una necessitat tal, no?
Dins de l'àmbit de la cançó d'autor, música, poesia,
sempre ha estat una de les activitats fortes, contundents,
recurrents que han fet els creadors, els cantautors.
No sé, jo, què seria d'en Miguel Hernández, d'en Machado,
que naturalment estarien molt reconeguts
si Serrat, en el seu dia, no els hagués donat a conèixer,
que seria d'en Serrat de Passeit,
per exemple, un dels poetes més musicats de la nostra llengua,
l'obra que ha fet en Ancio Prada, en Sant Juan de la Cruz,
o en Santa Teresa, o en els poemes,
amb els sonetos d'Arciadorca,
de los sonetos de l'amor oscuro, això volia dir, no?
Evidentment que és una manera de fer-ho arribar a la gent,
però hem d'entendre que és una altra mitja,
ja no és poesia.
La poesia, evidentment, és per ser llegida.
Un cop s'ha musicat, un cop es canta,
un cop es fa un arrenjament musical,
passa a ser un altre gènere.
Ho hem d'entendre com un altre gènere.
Doncs ja per acabar, Daniel,
una pregunta que fem a tothom que passa per aquí.
Digue'ns algun moment del concert,
o alguna frase,
algun vers d'aquests poemes,
d'aquestes cançons,
que els oients que ens estiguin escoltant
i que després vagin el dissabte al Teatre Magatzem
diguin, mira, això ho va dir
el Daniel per la ràdio.
Algun vers que t'agradi especialment, per exemple?
Ostres,
Ai,
que m'enganxada.
Jo, com que no sóc el cantant,
jo m'ho dic,
i ara no tinc les gènere's aquí davant,
però...
Doncs un dels temes, un dels temes.
Et diria,
comencem així el concert,
dient el meu somni lent
de la gran plau blanca
sota el cel toament.
Això són uns versos
de l'Espriu
d'un poema que es diu
Perquè torni un dia a la cançó cinera.
i és, vaja,
un poema
la gent que ens vulgui
venir a veure
veuran que és un poema
realment fantàstic.
Fantàstic.
Allà estarem, doncs,
dissabte al Teatre Magatzem
amb Tornet ICC
presentant aquest nou treball discogràfic
que encara no està editat,
per tant serà una mena de primícia,
L'arbre de l'esperança.
Exactament.
Daniel, moltes gràcies.
Núria, a tu,
ens veiem.
Molt bé.
Una abraçada.
M blueberries.