Fins demà!
A l'època de la universitat va col·laborar amb una banda anomenada Waller Creek Boys, en la que barrejava el blues amb el rock.
Va ser llavors quan la seva addicció a l'alcohol resulta preocupant.
El 63 a San Francisco cantaven locals nocturns poc coneguts.
Allí es va aficionar als amfetamines.
El 66 es va unir a la banda Big Brother and the Holding Company.
El prestigi de Janis Joplin va créixer.
Això va comportar que una important discogràfica es fixés en ells i els proposés publicar un disc.
Aviat van editar un disc al segon de la banda que es va convertir en un gran èxit.
El seu nom era Chip Trails.
I heard the secrets of my soul
Through all kinds of weather
Through everything we're done
Your Bobby, baby, kept me falling for the world
One day of Neil Selene Sloan
I let him slip away
He's looking for that home
And I hope he finds it
But I train all of my tomorrows
For one single yesterday
To be holding Bobby's body next to mine
El 68 Janis va abandonar el grup per discrepàncies amb la resta dels membres.
Aviat el 69 Janis Joplin va donar un pas endavant creant un grup anomenat Janis and the Jopliners
que posteriorment van canviar el nom de la banda per al Thugmic Blues Band.
Van gravar un nou àlbum
I Got Them All Thugmic Blue Again Mama
el qual va ser rebut amb mala expectació pel públic.
A més en els concerts en directe es notava el mal estat de Janis
víctima del seu consum desmesurat d'alcohol.
La seva fama es va anar deteriorant a poc a poc
i va començar a enganxar-se a l'heroïna
que es va emportar la seva vida per davant el 4 d'octubre de 1970
quan va morir a Los Angeles per una sobredosi.
A títol pòstum es va publicar l'últim disc en el que estava treballant Pearl
que comptava amb col·laboracions de Chris Christopherson i de Bobby McGee.
A la mateixa data d'avui, però de l'any 1998, mor el cantant Carl Perkins.
Carl Perkins va ser un triomfador del moviment del rock and roll dels anys 50
després del líder Nat, Elvis Presley.
Així va haver d'enfrontar-se a ell i de forma paral·lela,
cosa que el va apartar de l'ascenda de l'èxit.
No obstant, va gaudir d'un memorable reconeixement històric.
Carl va néixer en una família pobra i les seves arrels de blanc
es fusionaren solidament amb la seva cultura musical negra.
Amb els seus dos germans va començar a cantar i a actuar en bars.
En els anys següents, Carl va aconseguir el seu primer equip musical
i perfilar els seus dots de cantant de country.
En aquest sentit, va ser un dels pioners quan en la primera meitat dels 50
el country and western va patir l'expansió rítmica
que Jun al Ritman en blues va donar lloc al rock and roll.
El 55, en la Sant Rècord, va editar els seus primers discs,
però de country, ja que per fer rock tenien a Elvis Presley.
Només quan aquest va marxar a RCA, a finals dels 50,
Carl va tenir via lliure per fer rock and roll en la Sant.
Llavors va ser quan va editar el tema Blue Suit Shoes,
un dels grans clàssics del rock and roll.
La cançó va tenir una acollida sensacional
i es va disparar en les llistes d'èxits.
El 21 de març de 1956, Carl i els seus germans
van viatjar a Nova York en cotxe per actuar al show de Sullivan
i per obtenir així el llançament definitiu.
Però van tenir un accident.
Carl, amb el cos destrossat, va aconseguir salvar-se,
però el seu germà gran va morir dos anys més tard a causa de les ferides.
Durant la seva convalescència, Elvis Presley va gravar Blue Suit Shoes
i li va robar l'èxit a la versió original de Perkins.
Quan Carl es va recuperar, va convertir-se en nombre de si mateix.
Les seves gravacions de major èxit no van passar d'una posició mediocre.
A principis dels 60, Carl Perkins es va retirar fracassat.
El seu estil de guitarra va ser pioner del rockabilly
i imitat per molts artistes i músics com George Harrison i Eric Clapton.
A principis de la dècada del 70, el revival del rock
el va recuperar individualment, gravant en solitari, encara que sense èxit.
I fins aquí les efemèrides d'avui. Fins demà.