...
No podem resoldre problemes
empreant el mateix tipus de pensament que usem quan els creem.
Albert Einstein
Física alemanya.
9,8. Coses de ciència.
Benvinguts una setmana més a 9,8,
un programa per parlar de coses que passen a la nostra natura,
coses que potser no entenem, que potser no sabem
o que senzillament tenim ganes de parlar-ne.
Com sempre, portarem alguna notícia, alguna curiositat històrica
i tractarem temes dolços o amarg, segons com es mirin.
Per tot això i una setmana més, ens acompanyen el Xavi i l'Anna.
Molt bona nit a tots dos.
Bona nit, Abel.
Bona nit.
I podem començar seguint i comencem a parlar de...
Venim molt carregadets de cosetes avui.
En tot cas, presentem un programa una mica llaminer,
però temps al temps.
Ja anirem descobrint el que tenim.
Actualitat?
Sí, una mica.
Som-hi?
Som-hi.
Aixequem-nos.
Aixequem-nos.
I mou-te.
A veure, comencem.
Bill Gates ha dit que les contrasenyes acabaran desapareixent.
Les contrasenyes dels ordinadors i totes aquestes coses.
Les contrasenyes que tothom té al cap, del correu, del fòrum, d'internet i tot això.
Quin pal, eh?
Així ja no m'oblidaré.
Exactament.
I jo tampoc.
Sí.
Bill Gates, això ho vas posar al Microsoft Annual Eat Forum a Copenhagen.
i va pensar la idea de no haver de pensar més en el password per accedir al PC.
Perquè també ha dit que les contrasenyes, el que abans ens pensàvem que era tan segur,
m'aguardo la contrasenya i tot, però és que ja no és tan segur.
Que ara ja apareixen nous fenòmens, com el pishing, sona així estrany,
jo no l'havia sentit mai,
que consisteix en l'obtenció il·legal de dades personals a través de webs falses.
doncs t'adeuen pishing, doncs mira, te pisho una mica.
Ai, això ha sonat fatal.
Sí, sí, no voldria entrar en el tema...
Era com l'Albert...
T'epispo, tu volies dir...
Sí, t'epispo.
T'epispo la...
És la traducció literal, no?
Sí, la traducció d'això que no sé què diu mai és.
Bé, almenys la que fem nosaltres.
Sí, no ho tornaré a dir més.
Bé, aquesta paraula.
La paraula aquella.
Llavors, ha proposat dues alternatives per evitar el pishing, d'acord?
Però no sé que no la tornaries a dir més.
Bé, però així queda bé.
Ja no la tinc més.
Una de les alternatives serien les tècniques biomètriques.
És a dir, la identificació a través d'escanes de retina,
empremtes digitals, veu, etcètera,
que són, bé, el típic, però ara també serviria per l'ordinador.
I una altra és l'RFID,
que són sigles en anglès d'identificació per radiofreqüència.
Que li preguntarem al Bill Gates algun dia com se fa això.
D'acord.
Molt bé.
Llavors, Microsoft ja està treballant amb una empresa que s'anomena Exalto,
per fabricar unes targetes intel·ligents
que distribuirà pels seus empleats,
que seran els primers a provar aquestes noves contrasenyes
que seran pròpies per ells i serviran per obrir el seu ordinador
i per tenir accés a l'edifici també.
Ah, mira.
Ja veurem com va això.
Ja veurem com funciona, no?
Com funciona.
En tot cas, si és del Bill Gates,
algú podem tenir per segur.
Que guanyarà diners.
Exactament.
Lliure i gratuït no serà.
Això està claríssim.
I parlant de temes de seguretat,
doncs mira,
algú una mica és relacionat.
El cerebre no pot mentir.
Això és el que afirma en un grup de...
A cervell.
A cervell, no?
Avui tenim les paraules cervell.
Volies dir cervell, no?
Sí, volia dir cervell, evidentment.
La notícia està en castellà,
no he tingut temps de fer la traducció
i les traduccions en temps real
no sempre surten perfectes.
Com el pishing, això.
I com que som humans, ens equivoquem.
Per tant, ho diem i endavant.
Tant amics i tant contents.
Doncs això, el cervell no pot mentir.
Això és el que estan afirmant
un grup de científics.
Han fet unes investigacions
perquè diuen que la màquina de la veritat,
que tots coneixem,
i a més ara hi ha un programa
que també és 185,
doncs creuen que es pot enganyar.
I de fet té una eficàcia,
crec, de sobre un 60-70%,
de poder assegurar
si algú ha dit la veritat
o ha mentit.
Si una persona menteix molt habitualment,
és possible que pugui enganyar aquesta màquina.
I una persona que digui la veritat
senzillament per el fet d'estar nerviós,
és possible que la màquina s'equivoqui
i digui que està mentint
i en realitat és cert.
Doncs bé, aquests somers han dit
que això no pot ser
i han pensat que la resonància magnètica
podria ser la solució.
Per què?
Perquè quan es menteix,
les parts del cervell que actuen
són diferents a les de quan es diu la veritat.
Per tant, podríem,
mitjançant ressonàncies magnètiques,
saber si la persona aquesta està mentint
o està dient la veritat.
Per fer això s'ha fet un estudi,
evidentment,
amb 11 voluntaris
que els van fer disparar una pistola
de joguina
i aquests 11 els van dir que mentissin
i a un salte 5 els van dir
que diguessin la veritat.
tant una màquina com l'altra,
o sigui, tant la resonància magnètica
com la màquina de la veritat,
van encertar.
En tot cas,
es va quedar comprovat
que la resonància magnètica
pot ser un sistema
que s'ha de seguir estudiant
de cara a trobar la solució
a aquests problemes
que no es puguin dir més mentides.
Seria un avanç important
per resoldre judicis.
Realment és interessant.
Seria un nou programa de televisió, també.
Probablement, també.
Resonància magnètica.
Sí.
Tot arribarà.
No donem idees
que la cosa està prou malament
per la tele últimament.
I bé, doncs,
continuant així
amb el tema de seguretat
i coses d'aquestes,
doncs,
segons el ministre de l'Interior,
o sigui,
preveu la plena implementació
del DNI electrònic
per allà el 2007-2008.
O sigui,
tal que dèiem de seguretat i tal,
doncs bé,
també s'aprirà...
Seguim amb el tema.
És a dir,
no aniria per targeta?
No seria un DNI,
també,
però en lloc de ser allò plàstic sol,
doncs també incorporarà,
o sigui,
mesures a...
La contrassenya d'internet, també.
Sí,
o sigui,
també es podrà fer servir
per comprar
i per altres coses.
L'objectiu és
aconseguir un document
d'identitat,
o sigui,
d'alta seguretat,
que incorpora,
a més,
altres avantatges
com també la firma electrònica.
Moltes vegades
es fa servir
les firmes electròniques
per identificar documents
per internet
i això,
doncs,
també aniria incorporat
el que és el DNI.
I amb això,
segurament,
ens podríem estalviar
de fer llargues cues
per anar a veure funcionaris,
potser...
Això no ho ha dit.
Això no ho han dit.
Però sí que ha dit
que,
o sigui,
ens costarà la broma
uns 100 milions d'euros
durant uns 4 anys,
allò,
per poder-li implantar.
I per ensenyar als funcionaris
com funciona això,
perquè a veure com...
Ja no s'ha de posar
el dita a la tinta,
ara,
per renovar el DNI...
Suposo que anirà
tot incorporat,
també.
Ja veurem com anirà.
Tot,
però s'estaria bé
que realment
amb aquest DNI electrònic
poguessin començar
a fer moltes més coses
per internet
de les que ja fem ara
i tinguéssim
una firma electrònica
que ens permetés
estalviar-nos
el que hem dit,
cues,
que el temps últimament
va molt car,
també.
Bé,
a veure,
ara porto un rècord mundial
d'escriure pel mòbil.
Tot va...
Ui,
tot és electrònic.
Sí,
trobo que sí.
Jo també parlaré
més electrònic ara.
Doncs mira,
un noi de 17 anys
que es diu Ben Cuc,
que viu a Utah,
per allà als Estats Units,
ha aconseguit
batre un rècord mundial
d'escriptura
de missatges al mòbil.
Però no tenia res més
que fer,
aquest noi?
No tenia res més que fer
perquè tothom
escriu més o menys ràpid
o més o menys lent.
Perdó.
Però,
doncs bé,
aquest xiquet,
va...
I a més,
no tenia res més que fer
juntament amb un altre company
que es diu Dave.
És tot,
que era d'amics seu
i van decidir trucar
als canals de televisió
i dir,
mira,
farem una competició
de mòbils
a veure qui escriu
més ràpid
un missatge
que ja havien pactat ells
amb unes paraules.
Sí,
a sobre hi haurà guanyat quartos
amb la tonteria.
Això no ho sé.
Això no sé
si és que només
és l'honor
d'haver guanyat
o què?
Jo és que des que fa poc
vaig sentir
que hi havia una pàgina web
que es dedicaven
a destrossar mòbils.
Si els enviaves al mòbil
escollies qui volies
que te'l destrossés
i on te'l volies
que te'l destrossés
i a sobre havies de pagar
perquè ho fessin?
Jo és que ja...
Bueno,
em vaig quedar...
Aquests tenien més poca feina
que aquest pobre xiquet,
perquè aquest segur
que això ho practicava
quan estava a classe
i tot això.
Però digue'ls-hi tontos
i cobraven
per destrossar el mòbil.
Mira,
digue'ls-hi tontos
els que pagaven.
Sí,
però bé.
Aquest és una altra història.
Però bé,
bueno,
aquest al final
va guanyar
amb 57 segons,
amb 57
amb 75 segons.
Jo no ho he provat mai
a veure com ràpid
que puc anar
però es veu
que això és el rècord mundial.
Si algú ho aconsegueix
equiparar
és que
és el nou guanyador mundial
i això.
I diu que també és un...
també és molt bo
escrivint dins dels pantalons,
sota la taula.
Això suposo que són pràctiques
d'institut.
Mentre està a l'institut
va escrivint els seus mòbils
i diu que no fa cap falta
d'ortografia ni res.
Ah, està bé.
I aquest xiquet té el mèrit
d'escriure pel mòbil ràpid.
Doncs mira,
jo faig faltes d'ortografia
escrivint el mòbil
i no escrivint.
Però és que, a més,
no hi ha tots els accents
per al català.
Clar.
Per tant,
nosaltres fem faltes d'ortografia
per força.
Mira.
Coses que passen.
canviem de tema
a un d'actual
però que parla del passat.
Mira, ja m'agraden
aquestes coses a mi.
Sí.
Resulta que han inventat
un nou programa informàtic
que permetria
desenvolupar l'ADN
d'espècies
completament extintes,
com ara els dinosaures.
Tornarem a Juràssic Park?
Més o menys
no va exactament per aquí la cosa,
però sí,
la idea és poder reconstruir
un ADN
de fa milers d'anys
que fins ara es pensaven
que en més de 50.000 anys
no es podia reconstruir l'ADN,
doncs ara sembla que sí.
El principal avantatge
és que amb una reconstrucció així
podrien saber
com ha evolucionat l'ADN
de les diferents espècies
sobre la Terra
i d'aquesta manera
tenir una idea aproximada
de com evolucionarem
en el futur,
de per què som com som
i coses així.
Però això no significa
que puguin reconstruir l'animal
tot sencer, no?
De moment no han dit res d'això.
No han arribat a aquest punt.
Tremolem.
Tremolem.
que a veure si els nous exèrcits
seran dinosaures
passejant pel carrer.
Si podem passar per la finestra
un dinosaure.
No se sap mai.
Coses que poden passar.
I bé, doncs,
parlarem també de tecnologia.
Avui va la cosa de tecnologia.
Doncs parlarem d'un telèfon.
Més telèfons.
I podríem parlar
així una mica ecològic.
Perquè, diguéssim,
és un telèfon
que quan ja el llences,
perquè clar,
què has de fer
amb un telèfon móvil
quan t'encompris un altre
on llençar-lo?
Truca a la pàgina d'internet
i que el trenqui una altra persona.
Sí, a sobre pagar
doncs una alternativa
és aquest telèfon mòbil
que porta una llavor
que, diguéssim,
el que és la tapa,
que a més la pots veure
i llavors quan el llences,
diguéssim,
la tapa és biodegradable
i te surt una planta.
Mira.
Ah, està bé això.
Això ho han desenvolupat
científics britànics.
Llavors enterres la tapa
del mòbil al terra
perquè et creixi una planta.
Sí, diguéssim,
quan el llences
i llavors allà l'hagis llençat,
diguéssim,
se desfà,
que diuen que només se desfà
quan el llences.
I si es molla pel carrer
si està pobent un dia.
Suposo que és recomanable
llançar-ho en un lloc
on hi hagi terra
i no hi hagi ciment
perquè dubto molt
que surti una planta del ciment.
Clar.
Jo crec que tens raó.
Sí?
Jo crec que sí.
Doncs això,
de moment ho han provat
amb llavors de girasol,
a les carcasses pilot,
però bueno,
però estan investigant
per a ficar-hi
altres tipus de llavors.
I la gent que parla
molt pel mòbil?
No pot ser que un dia
se li enganysi el mòbil
i li comenci a neixer una planta.
Es florirà.
Allò que diuen
te floriràs aquí.
Sí.
Segons ells el llençis,
només quan el llençis.
Segons ells,
només quan el llençis.
Només quan el llençis.
Si cau al terra,
no val.
Li dius,
mòbil,
només es caigut,
no t'he llençat.
Per tant,
perquè no surti.
No neixis,
planteta.
Molt bé.
Detall important.
Bé,
deixem estar els mòbils
més moderns o menys moderns
i passem a una altra època
que no tenien precisament mòbils,
que jo sàpiga almenys,
però que feien descobriments també.
Un any,
un descobriment.
Bé,
avui parlarem
de les lents
de contacte
i les ulleres.
D'acord?
Però aquest és un descobriment així estrany
perquè no se sap exactament
qui les va inventar.
És una evolució.
Cadascú ha anat
afegint-hi una cosa més.
A mi,
està bé.
La primera menció que se'n té
d'uns vidres
que augmentaven la mida
dels objectes
i que es posaven al nas
en forma de pinça
va ser del 1267.
Vull dir,
fa bastants, bastants.
Fa uns consells.
De fet,
a mi m'agradaria conèixer
l'investigador,
el descobridor,
tot i que m'imagino
que viu-viu no està,
però m'agradaria
donar-li les gràcies,
la veritat,
perquè a mi m'ha facilitat
molt la vida.
I a mi també.
Bé,
tots els que estem aquí
ens la facilitat.
Bé,
els que estem en aquesta secció d'aquí
parlant ens la facilitat.
Bé,
doncs el primer
això va ser un monjo,
vull dir que d'investigador,
no sé si ho era,
investigador,
que es deia Roger Bacon
i que va escriure
el papa Climent XIV
i li va parlar
de les virtuts
d'aquest invent.
Llavors,
més endavant,
el 1280,
hi ha Salvino Degli
Armanti,
de Florència,
perquè és una cosa també
que va tombant
per tot el món,
cadascú i va afegint
el que vol.
Doncs va descobrir
les primeres ulleres
amb vidres convexos
per corregir
la vista cansada,
perquè ja tenim
la vista cansada.
Llavors,
va arribar la miopia,
per corregir la miopia,
van esperar
el 1451,
que un alemà,
Nicolás de Cusa,
va fer les primeres lents
que en més de convexes
eren còncaves.
Aquest home sí que
hi ha d'anar a parlar.
Va corregir la miopia,
aquest home.
Aquest home
va salvar la vida.
Vés a buscar-lo
perquè...
Llavors,
més endavant,
es van crear
les bifocals,
que servien
per dues coses alhora,
no?
Doncs les bifocals
van ser el 1784,
vull dir,
ja s'anava acostantment
i ho va fer
Benjamin Franklin.
Llavors,
més endavant,
les que,
unes altres
que ja són
com les més complicades,
l'estigmatisme,
el 1825,
tot ha estat
com un progrés.
I ho va fer
Roger Biddle
i finalment,
per mi,
les que millor
han anat,
les lentilles,
les lents que ja...
Doncs aquesta va ser
el 1887,
que també m'ha sorprès
perquè el 1887
fa molts anys
que la gent ja n'és
amb lentilles
pels ulls.
i va ser
Adolf Eugen Frick
i les va inventar
i va ser el salvador
per mi
de la majoria de gent
i aquí de moment
s'ha acabat
el progrés
de tot això,
de les lentilles,
les ulleres
i...
Bé,
després han creat
els inventors,
els dissenyadors
ja han fet
la seva altra feina
però fins aquí
les lents.
És un món a part.
És un món a part.
Parlem-la
Sempre va bé
tenir-ne per casa.
Diuen que fa més feliç,
que cura el mal de morts
i ara també la tos.
Almenys això
vam dir fa poquet
al programa.
A algú li ve de gust
una mica de xocolata?
Sempre.
Sempre, no?
Nosaltres ja ens hem
afartat abans.
Anna,
deix la part a l'ara
els sombons, Anna.
M'ha costat,
m'ha costat
però per parlar
deixaré.
És que ara no.
Ara no és moment
de menjar xocolata.
És que tenen moltes propietats,
s'ha d'entendre.
Però és moment
per parlar-ne.
I tant.
Avui parlarem
de la xocolata.
Per què no?
Ja que l'any,
la setmana passada
dèiem que era bona
per nosaltres,
hem decidit
indagar una mica
amb la història
de la xocolata
i cosetes sobre ella.
I tenim un munt
de cosetes,
oi, Xavi?
Sí.
Podríem començar
dient que el cacau
és un fruit d'origen tropical
a partir del qual
s'elabora la xocolata.
Aleshores,
la planta de cacau
es cultiva en arbustos
de dos a tres metres d'alt,
molt petits no són,
que han d'estar a l'ombra
d'arbres més alts
com per exemple
el cedre,
el mango,
el plàtan
i d'altres així
més alts.
Llavors,
els seus fruits
tenen la forma
d'un valor petit
i en si troben
les llavors
de les que s'extreu el cacau.
Aquestes llavors
es poden llapar
i estan recobertes
per una substància dolça
i gelatinosa.
Són dolces
i molt saboroses
quan són verdes.
Llavors,
cada arbre d'aquests
fa de 10 a 15 fruits
però n'hi ha alguns
que són, diguéssim,
uns cracs
i en fan 20.
Vinga.
Està bé.
Doncs jo crec que
els maies devien estar contents
quan en trobaven
algun d'aquests
que en feia 20
perquè,
no sé si ho sabíeu,
però els maies,
a part de veure's
el cacau,
que era una beguda,
no se'l van menjant
com la xocolata
fem ara,
també era la seva moneda
de canvi.
Mira, això no us deia.
Sí.
I es podia pagar
qualsevol cosa
amb llavors de cacau,
com ara
un esclau
que valia
100 llavors de cacau.
Mira.
O sigui que
la xocolata també
és això
prové dels maies
i tota aquesta gent.
I per tant,
segons això dels maies
que usaven el cacau
com a moneda de pago
ja ens haurem de començar
a pensar
quan un nen
vagi amb una moneda
de xocolata d'aquestes
que caga en el tio, eh?
Tens raó,
perquè nosaltres
se les menjàvem
però sempre ens deien
ah, no val res.
No val res.
Doncs ja,
això ja no és així,
eh?
Ves-te'n a veure els maies
i compra un esclau
i dir,
ja ho veuràs.
Ja ho veuràs
quantes monedres
te fan pagar d'aquestes.
Sí.
Ja ho veuràs, ja ho veuràs.
Jo crec que també era molt important
perquè sempre es diu
que el,
i és veritat,
que la xocolata
se li atribueix
a propietats afrodisíaques
perquè té,
conté cafeïna
i això explicaria
algunes coses
que no voldria entrar
en detalls ara.
Bueno,
també explicaria
que al segle XVI i XVII
les,
unes monges carmelites
d'un convent,
al convent de Santa Teresa
de la ciutat de Mèxic,
els hi tenien prohibit
menjar xocolata
perquè deien
que els inflamaven passions.
Vull dir,
això ja els altres...
Això no hi ha dret.
Això no hi ha dret.
Qui va demostrar realment
que era forjitía, eh?
Home,
si elles el menjaven...
Aquí podria entrar
Hume,
una persona
molt intel·ligent
que va dir
que no hi havia relació
entre la causa i l'efecte.
Això no pot ser, eh?
Home,
si les dones
menjaven xocolata,
potser,
clar,
potser no era només
la xocolata.
Bueno,
deixem estar
el tema
de les afrodisíacs
i les pobres senyores monges.
I bé,
doncs podríem parlar
una mica
de com va arribar
la xocolata aquí.
Perquè...
Bé,
o sigui,
d'aquí diguéssim
que no és la xocolata.
No,
diguem-ne que no.
Qui la va portar, Xavi?
Tu ho vós a saber.
Era originari
d'Amèrica tropical.
És que et veig amb cara
d'investigador avui.
Sí.
I que sí?
La fa, la fa.
No ho sé,
més aviat de dormir,
però...
Bé,
la xocolata
sempre desperta.
D'on ve la xocolata
i com va arribar aquí?
Doncs bé,
doncs,
l'any 1519
Hernán Cortés
va desembarcar a Mèxic,
coincidida amb l'any
que justament
era la tornada
d'un déu,
segons el calendari esteca.
Llavors,
clar,
es van omflar tributs
i justament
molts d'aquests tributs
eren xocolata.
I els pobres espanyols
la van tastar
i la van trobar
francament dolentíssima.
Sí,
perquè era amarga
en aquell moment,
o sigui,
no estava feta
com la coneixem ara.
Sí,
de fet,
alguns d'ells
testificaven,
asseguraven
que era més menjar
per porcs
que no passa
una beguda
per homes.
Jo havia sentit
que la combinaven
amb tomàquet,
també.
Això no ho sabia.
O sigui,
del gust,
de la diferència
de gust que ha de tenir ara,
perquè per combinar-ho
amb tomàquet
ha de ser...
Sí,
llavors,
ja que hem parlat abans
d'unes monges,
doncs hi havia
unes altres monges
del Xhaka,
que se'ls va currir
barrejar xocolata
amb sucre
i llavors,
clar,
el van fer més agradable
al paladar.
Mmm,
digue'ls-hi tontes,
aquesta sí que la van armar.
Llavors ho van prohibir,
van dir,
no mengeu bé.
Clar,
perquè,
diguéssim,
no devien fer després exercici
i van dir,
això no ho podem tolerar.
Això no pot ser.
Llavors,
cap allà al 1528
es va fer el primer embarcament
de llavors de cacau
cap a Espanya.
Llavors,
al principi del segle VII
va passar a Itàlia,
on va tenir
gran acceptació
i llavors d'Espanya
també va passar a França.
És que és bona,
la xocolata.
I a més té moltes propietats,
però a més,
de decoratives,
fent servir només
la seva grassa
o la seva...
pot ser hidratant.
I què et diria,
sí,
per retornar-ne una mica
als Maies,
és que aquí m'havia quedat
això penjat,
què et diria jo
si sapiguessis
que era tan valuós
que falsificaven
les llavors.
O sigui,
la falsificació de la moneda
ja no havia...
Sí, sí,
les falsificaven.
i de fet,
si en un judici
se't declarava culpable
d'haver falsificat monedes,
eres convertit
en esclau.
Això és...
Sí que era valuós,
però...
Sí, sí que era valuós.
Clar,
perquè el fruit només feia
15 llavors l'any
o vés a saber quan...
Bueno,
fruits i de cada fruit
sortien més llavors,
suposo.
Ho he suposat.
Ho he suposat.
Però bueno,
havia de ser costós
a trobar,
si era tan valuós.
Llavors,
Espanya,
van tindre el que era
el monopoli del cacau
perquè van dir
ah,
nosaltres el portem
però no els direm
d'on ni què és.
Però llavors,
al segle XVII,
els anglesos i els ndesos
van trobar cacau
a Venezuela i l'Equador
i llavors ja els van trencar
el monopoli.
Envejosos.
Envejosos.
S'havia de compartir,
els chocolates
s'havia de compartir
per tot arreu.
Llavors,
el 1720,
el cèl·lebre
buctànic lineu
li va donar
el nom
de Teobrema Cacau,
o sigui que Cacau Aliment dels Deus
i llavors una mica més tard
Daniel Peter,
un suís,
va descobrir
com fabricar
la xocolata amb llet.
Gran descobriment.
Gran descobriment.
Bé,
a mi m'agrada
la xocolata sense llet,
però...
Sí,
però tots ens hem tornat
a dictar la xocolata
amb llet
de bon principi.
Quan ets petitet
comences amb la xocolata amb llet
i ja està.
Jo directament
la xocolata de la mona
que era negra
i m'encantava sola.
És una bona manera
de començar també.
Llavors una mica més tard
també el seu cultiu
va ser portat a l'Àfrica Occidental
amb molt èxit
i sent ara actualment
un dels països d'aquesta zona
els principals productors
de cacau.
Déu-n'hi-do.
Sabeu des de quan
es consumeix cacau l'home?
Des que el van trobar.
Des que va caure de l'arbre.
Més o menys.
Però de moment se sap
que des del segle VI
abans ha criss.
Perquè no el devien trobar abans.
Bé,
no,
de moment se sap
ara.
O sigui,
potser el troben abans
perquè es datava de més tard
el primer consum de cacau.
I ja,
per acabar,
podem comentar
que segons sembla
la millor xocolata
del món
ve d'una petita illa
volcànica
de la costa ecuatoriana
d'Àfrica
que s'anomena
Principem.
Jo no l'havia sentit
anomenar mai.
Jo sí.
Pemmeto la meva falta
de cultura geogràfica
però bueno,
per això estaves tu
per substituir-me
i explicar-me
on estava aquesta illa.
Moltes gràcies, Anna.
I va ser la primera
illa africana
a cultivar cacau.
El que la fa realment especial
és que s'usa cacau original
en comptes de llavors híbrides
més productives
que s'usen actualment
i a més
no usen cap tipus
de fertilitzants.
Tracten el cacau
d'una manera tradicional
per obtenir
la millor xocolata
teòricament.
Tots cap a Príncipe.
Tots cap allà
a menjar xocolata.
Però no és barata,
em sembla, eh?
No és gaire barata.
Molt bé.
Deixem estar la xocolata
una estona
o vols afegir alguna cosa més?
Bueno,
jo voldria afegir
les propietats curatives
que té
que se li han afegit
a partir d'ara
que diuen que pot arreglar
les malalties cardiovasculars
perquè té una capacitat
per millorar
l'elasticitat
de les venes
i la circulació
que és bona
per a la cel·lulitis.
Tu primer te la menges,
te crea la cel·lulitis
i llavors
te compres una crema
que una empresa
que la fabriques Bioderm
que diu
que té un concentrat actiu
del cacau
que estimula
l'alliberament d'endorfines.
És a dir,
te la menges
i després te la treus
amb el mateix cacau.
Llavors també és bo
per hidratar les pelles seces
la grassa del cacau
que també hi ha
altres empreses
que ho fan
i si te la menges
també
és bo
per l'envelliment
prematur.
Ah, mira,
està molt bé.
És a dir,
molt bé.
Molt bé, i tant.
En tot cas,
si no fos per el senyor Colom
potser no hauríem
provat
el cacau tan aviat.
Colom nascé a Gènova
cap al 1446
i fou educat a Pàbia
en matemàtica,
ciències naturals
i astronomia nàutica.
Com que l'home
no tenia res més que fer,
es va dedicar a estudiar
les cartes de navegació.
Va pensar que arribar a l'Àsia
amb la ruta d'aquell moment
era massa lent
i va pensar que dirigint-se
cap a l'U es donaria
la volta a la Terra
i arribaria abans.
Ell ja sabia
que la Terra era rodona.
Òbviament,
per això ho va intentar,
si no hagués pensat
que la cosa no anava bé.
No era tan bona idea
com semblava,
però com que ja ho sabia,
ho va fer.
Però hi havia
un petit error de càlculs.
La Terra era rodona
era un terç més petita
que la que és realment.
Així que,
després de viatjar
5.000 quilòmetres,
comptant que estava arribant a l'Àsia,
es va trobar
amb una sèrie d'ahir,
amb unes illes.
va pensar que sabia
que havia superat Zapò
per error
i es pensava
que havia arribat a l'Àsia
realment,
com ell pensava.
De fet,
havia descobert les Amèriques,
però ell va morir
sense arribar a saber mai
que havia descobert Amèrica
i que no havia trobat
una ruta
per anar a l'Àsia
com ell es pensava.
Mira.
Coses de la vida.
Coses de la vida.
Casualitats de la vida,
també.
I amb la música de fons,
9,8 es despedeix,
un programa realitzat
per Sílvia García Controls,
Xavier Lías,
Anna Fargues
i que us parla
a Belsingla.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Bon pont.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.