Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
doncs ha escollit!
Sí!
Una gran banda!
Quina banda?
Avui parlarem d'un grup americà que suposo que molta gent coneix anomenat The Dors.
Cinc cèntims.
Manel, ràpidament només per introduir-nos qui són els Dors.
Els Dors és un grup que es va formar a midat dels anys 60, a Califòrnia i que tenia com a màxim estrella el seu cantant, el Jim Morrison.
el Jim Morrison coneixia el teclista del grup, al que després va ser teclista.
i després va ser teclista, se van trobar i li va recitar unes quantes cançons seues.
Era un poeta, Jim Morrison, i el teclista Rayman Sarek va quedar tan al·lucinat d'aquelles poesies
perquè fins a aquell moment no s'havia mesclat poesia i rock and roll pràcticament.
Era una innovació. I d'allí va sortir este grup format per Jim Morrison a la veu,
Rayman Sarek als teclats, Robbie Krieger a la guitarra i John Densmore a la bateria.
Van tindre una vida bastant curta.
Manel, que t'he dit que fes-me en 4 cèntims.
En 4 cèntims, molt bé. Van tindre una vida molt curta, de l'any 67 al 71,
però van treure alguns discos molt importants i alguns temes que són bàsics en la història del rock and roll.
Entre elles cançons com Die N, com L.A. Woman, que escoltarem avui, o Waiting for the Sun, etc.
Avui escoltarem l'últim disc que van treure, anomenat L.A. Woman,
que és possiblement un dels seus millors treballs.
Es nota que és historiador, eh? I tu no riguis Jordi, que també et passa a tu això, eh?
Tu també t'enrotlles molt bé.
Sí, però...
Tindrem temps més endavant de continuar parlant dels dors, de Jim Morrison i d'escoltar més música d'aquest treball que avui ens ha portat el Manel.
Tindrem temps més endavant de continuar parlant dels dors, de Jim Morrison i d'escoltar més música d'aquest treball que avui ens ha portat el Manel.
De manera, si us sembla, passem ja les primeres notícies. Quantes en duem avui? Bastantes, eh?
Sí, però potser no les direm totes.
Vinga, doncs.
A veure, la primera. Recordo quan vaig trobar la setmana passada i em vaig dir que no veníem, tu em vas dir, però no pot ser, si hi ha una notícia positiva que han alliberat el periodista Magraví, resident al Marroc.
Era un periodista que havia estat empresonat per treure com a... una publicació satírica sobre el rei.
Sí, per fotre's amb la monarquia, no? Doncs, en aquest cas, doncs, parlem...
Que va fer una paga de fam, que vam donar la notícia aquí, també.
Sí, sí, sí.
Vam parlant, vam parlant.
Doncs, tenim un titular.
No riguis.
2003, un any negre per a la llibertat de premsa.
Un resum del que seria, des de la ONG, reporter sense fronteres o periodistes sense fronteres,
que ens diu que fins a 43 periodistes van morir al llarg del 2003, segons aquesta ONG,
xifra que suposa el doble de l'any anterior i la més alta des de l'any 1995.
El pròxim orient sembla ser la zona més perillosa pels periodistes
a causa dels informadors que van morir principalment a la guerra d'Iraq,
i inclús algun de l'estat espanyol, i no en formes circumstàncies estranyes, per dir-ho d'alguna forma.
Però els conflictes bèl·lics no van ser l'amenaça més gran pels periodistes.
gairebé tots els periodistes que hi ha hagut fora de l'Iraq van ser atacats com a represàlia
per un treball informatiu crític, que això segurament és el pitjor,
que s'intenti amagar el que seria la informació i la veritat.
Però, d'altra banda, també van augmentar durant l'any passat la censura, les detencions,
les amenaces i les agressions a diferents territoris del planeta.
Seria la primera notícia.
Home, de fet, aquí estem parlant no més de morts.
Tu has dit 43, jo llegeixo 42.
Suposo que és per fer-ho encara més depriment, no, Jordi?
Segur que he dit 43?
De veritat, ho estic cravant, eh?
Doncs 42.
Doncs com dèiem, que aquí potser la notícia a la que salta és aquesta xifra de morts,
però vaja que hi ha moltes maneres, sense arribar a l'extrem, en molts casos en què també es veta la llibertat de premsa.
Passa que, bueno, no es recullen aquí, no?
Sí, sí.
Però, en fi, en marge d'això, la notícia positiva, almenys en tenim un de llibertat.
Sí, però, per exemple, en zones com, per exemple, Latinoamèrica, la situació va ser molt millor que l'any 2002, per exemple.
Els periodistes jatinoamericans van viure en l'any 2003, doncs molt millor a l'hora d'expressar-se públicament.
Sí?
Sí, sí, sí.
Bueno, una notícia semipositiva, no?
Sí, dins de lo negatiu, doncs hi ha zones on la llibertat de premsa, d'expressió, doncs va millor a poc a poc.
I mira que Latinoamèrica té molts problemes, també, eh?
És que ara t'ho anava a dir, realment va millor, però perquè ells continuen expressant igualment i els deixen.
Sí, home, hem de pensar també que...
El millor és que s'han autocensurat i ja no publicen, no fan treballs d'investigació.
També podria ser, però també hem de pensar que enrere s'han deixat tots els règims totalitaris i les grans dures militars
que havien sacsejat bona part de la dècada dels 70 i dels 80 a Latinoamèrica.
Hi ha països com Guatemala, Mèxic, etcètera, bueno, Brasil, Argentina, etcètera, Xile, també...
Sembla que remonten.
Sí, totes, tot Sud-amèrica, que ha deixat enrere una mica el que serien les dictadures militars,
i ara s'estan dins d'un procés d'evolució cap a un suposat progrés a través de la macroeconomia,
que també pot ser una altra trampa per aquests països.
Sí, un altre tipus de dictadura, tot i que, bueno...
Sí, perquè ho venen com a democràcia, no?
Més dissolta, però, no?
Sí, sí, la dictadura del dòlar.
Del dòlar.
Sí, l'ombra dels Estats Units continua bastant detrás.
Sí, sí. Molt bé. Primera notícia.
Algún comentari més?
Algú aixeca la mà?
No?
No.
No?
Doncs segona, el Manel.
Sí.
Sí, volia parlar d'una notícia que té a vore en els atemptats de l'11 de setembre.
Als Estats Units, diversos grups de defensa dels drets civils
havien demanat que es fessin públiques els detalls de les detencions de centenars de membres,
de persones, sobretot de la comunitat musulmana dels Estats Units, arran dels atemptats de l'11 de setembre.
Però aquests esforços d'aquests grups s'han establert en el Tribunal Suprem dels Estats Units,
que ha donat per bona una decisió d'un tribunal d'apel·lació que va rechassar les peticions d'aquests grups.
O sigui que no se sap realment què va passar en aquesta gent.
Unes 700 persones van ser detingudes sense càrrecs ni abogats en les setmanes posteriors a l'atac terrorista.
Estan retingudes encara o no?
No, moltes no, però en molts casos les detencions van superar els 90 dies que estableix la llei.
No podria això?
Desconec si hi ha alguna persona encara detinguda, però se va fer sense cap tipus de drets ni tenint en compte res.
Amb el fet que no faciliten les dades sobre aquests detinguts podria respondre també una mica allò de la privacitat de...
Sí, en teoria Estats Units diu que és perquè no donar informació al CAEDA, però en fin, se va abusar molt i no es pot fer res.
Clar, sota la situació suposo de crisi, no? Amb l'excusa aquesta, doncs vinga.
I dins de la tendència després de l'11 de setembre de retallada de llibertats, no? Sobretot als Estats Units.
Les seqüeles encara d'aquest 11 de setembre...
Sí, de retallada de llibertats, de guerres, etc.
Clar, primer la gran notícia de la caiguda de les torres, no? I ara es van trobant les notícies aquestes de les seqüeles, les conseqüències.
No sé si heu vist la pel·lícula, la sèrie de petites pel·lícules que es van fer dins de la...
11S es titulava, on diferents directors i actues de...
Sí, sí, perdó, sí.
No? Feien la seva versió de l'11 de setembre i hi havia una, un dels films que tractava sobre una família musulmana a Nova York
que feia dies que havia desaparegut el seu fill.
I bé, tota la comunitat del barri, doncs, a poc a poc es va anar, doncs, corrent la veu que el seu fill havia desaparegut
perquè era un dels membres del Caeda.
Però després es va trobar al seu cos i es veu que entre les torres bessones i és que el noi, en el moment de l'atemptat,
doncs, s'havia prestat com a voluntari per ajudar a treure víctimes, etc., etc.
I després van caure a les torres i també va morir.
i parlava d'això, de com, en aquest cas, doncs, es criminalitza a la comunitat musulmana
sense que, segurament, hi hagi algunes persones en concret que no tinguin res a veure amb el que és el terrorisme.
La majoria de persones de terroristes islams suposo que n'hi ha més aviat pocs.
Deu ser un tant per cent molt reduït, si tenen en compte tota la comunitat musulmana de tot el planeta.
Ja està, per exemple, no ho sé.
Més notícies? Vinga, va.
L'última? Sí.
Però, si no, no tindrem temps. Una mica més, anem.
Jo no sé com no us heu de prendre un antidepressiu quan acabeu la secció, eh?
No, mos prenem un whisky.
Un whisky, vinga.
Molt bé. Notícia.
Titular, optimisme pel procés de distensió entre l'Índia i el Paquistan.
Optimisme.
Dos grans... Molt bé.
Dos grans potències nuclears.
Després de la recent cimera de l'Àsia Meridional celebrada l'any passat,
l'Índia i el Paquistan han adoptat un camí de distensió inèdit
amb els 50 anys de conflicte que mantenen aquests dos països asiàtics,
principalment per la regió del Caixmir.
Aquestes dues potències nuclears començaran al mes de febrer,
és a dir, d'aquí aproximadament 30 dies.
Converses de pau sobre tots els temes bilaterals pendents,
inclòs a la zona que es disputen.
Després de la declaració d'alt el foc de novembre,
els dos països estan impulsant mesures de construcció de confiança,
com el restabliment de relacions diplomàtiques
o de les comunicacions aèries.
En aquest cas, una bona notícia,
i més si teníem en compte que es tracta d'un conflicte
entre dues potències nuclears
i emmarcades segurament també en una de les zones,
en una de les regions del planeta
que està tenint un desenvolupament econòmic cada vegada més important.
I bé, jo crec que en aquesta notícia és positiva.
No et podràs creixer, no, Núria?
Sí, sí, sabem que ha propiciat aquesta distensió,
com diuen aquí, com és que ara ha canviat la situació
i sembla que tot va més sobre rodes.
Pressions dels Estats Units sobre el Paquistan, potser?
Bueno, les Estats Units, les Nacions Unides,
també, bueno, sí, pressions dels Estats Units sobre el Paquistan,
pel tema de tot això.
El president Musharraf.
Després del 11 de setembre.
Sí, perquè fa un any van estar a punt d'arribar a una guerra.
Sí, sí.
Van estar ja...
Per la regió del Caixmir, també.
Sí, exactament.
Quin conflicte hi ha exactament?
El típic conflicte territorial?
Sí, el típic conflicte territorial.
Derivat del colonialisme,
perquè era tota una regió dominada pels anglesos
i, si no m'equivoco, a l'any 47 o 48,
quan es van proclamar independents,
ho van separar en dos països,
el Paquistan i la Índia,
que abans formaven part del mateix.
I a partir d'allí hi ha hagut...
I el Caixmir va quedar al mig en terra de Nadia, potser?
Sí, crec que està partit una part dins de la Índia
i ho sortia clarament.
Sí, partit una part de la Índia,
inclús crec que Paquistan va ser una part de la Xina.
És la típica regió que està unida per qüestions culturals i tal,
però que el territori està separat, no?
Sí, exacte.
Hi ha hagut inclús tres guerres des de l'any 48,
però guerres que no se n'ha sentit parlar molt,
però molts de morts.
Grans conflictes oblidats.
Crec que la batalla de tancs
més gran que hi ha hagut mai a la història
va ser en una d'aquestes guerres,
no a la Segona Guerra Mundial.
Sí, és possible.
És que ara us ho anava a dir,
en una època en què ja sembla que...
Vaja, segur, ja no es parla de guerra freda,
vull dir, l'amenaça nuclear,
bueno, ja no és tan prioritària,
no sembla que estigui tan a flor de pell.
I, en canvi, estem parlant de dos països, això,
doncs mig oblidats i atenció,
perquè estan en conflicte etern.
I són grans potències nuclears.
Exacte.
I l'amenaça nuclear existirà
mentre hi hagi només un país
que tingui armes nuclears.
I això sigui qui sigui,
encara que sigui el gran defensor
de les llibertats del planeta,
digue-se als Estats Units, per exemple.
De tota manera, mireu lookouts
que són la prudència que tenen
a l'escriure aquesta notícia.
No sé d'on l'heu tret, Jordi,
però diu,
estan impulsant mesures de construcció de confiança.
Sí.
No és que vagin sobre rodes les coses.
De moment, restablim la confiança.
És el típic vocabulari diplomàtic.
Sí, no?
Perquè inclús moltes vegades
s'han donat premis Nobel de la Pau a gent,
ara no recordo cap cas en concret,
però en el seu moment,
quan ha sortit la notícia,
dius, ostres,
com pot ser que aquest senyor
fa uns anys se li hagués donat
un premi Nobel de la Pau
quan ara s'està trencant qualsevol
tipus de relació entre,
per exemple, israelians i palestins.
i d'aquí esteu a aquest tipus de vocabulari.
Impulsant mesures de construcció de confiança,
que és el primer pas, però...
Primer pas.
Però bàsic, bàsic, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Deixem-ho aquí, però si no, no tindran temps.
Doncs vinga, els dors.
Donau, ja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest treball que escoltem és una mica diferent dels primers,
on trepitjàvem més el terreny de la psicodèlia i tal.
Després s'ha de cantar més pel blues,
és un disc més bluesero, segons va dir ell mateix, inclús.
I aquí la veu de Jim Morrison també ha canviat,
una veu destrossadíssima per l'alcohol,
és una veu molt més ronca, molt més potent.
I res, un mes després de treure aquest disc,
Jim Morrison va morir a París el 3 de juliol de l'any 71
víctima d'un atac de cor generat pels excessos que van fer.
Van ser un típic producte de tot el boom hippie i psicodèlic
de la segona meitat dels 60.
És el que deies tu, no anava molt més enllà de la música,
perquè amb el personatge de Jim Morrison al capdavant,
que era més poeta potser que altra cosa.
Sí, precisament va marxar a París a escriure poesia
i a dedicar-se plenament a escriure poesia.
El que passa és que la mort ho va pillar.
So chain of boots, land is sandin'.
Què, Jordi, què?
Hi ha conseqüències i conseqüències del hippisme, eh?
Perquè Jim Morrison, i aleshores,
poden ser una conseqüència del hippisme
i la Freixita podria ser una altra, eh?
Jordi, per favor.
Estem en plan sèrio, no, tio?
El Jordi veu gran hermano?
Vale, vale.
Veus gran hermano, Jordi?
No, però tothom se l'entena.
No, clar, no, ningú veu, ningú veu.
A ningú veu i després tothom sap de tot.
Sí, sí.
Vinga, va, anem per feina.
Sí?
Digues, Jordi, digues, digues.
No, sí, sí, sí, però podries deixar els sorts de fons, home.
Vinga, va.
Una miqueta, només.
I això que no t'agradaven.
No, ja.
Sí que li agrada.
Però això ho he defensat sempre,
que la música podria sonar una miqueta de fons.
Vinga, va, doncs.
Però trepegeu-la, eh?
Doneu-me molta informació.
Vale, sí, a mi m'agrada trepejar.
Afemèrides.
Afemèrides.
Ens les passem a dilluns.
A dilluns 12 de gener de l'any 1875.
Una afemèrides curiosa
i de la qual volíem buscar una mica més d'informació,
però no hem pogut.
Un escamot carlí comandat pel cura de Flix
fracassa en la temptativa de conquerir la vila de Joà.
El priorat, amb motiu del que és fet,
a Joà es celebra la festa de la sorpresa.
Que ben bé no sabem en què consisteix,
ni si avui en dia encara es celebra.
Jo, quan l'he llegit, això m'he quedat al·lucinat.
Pati difuso.
La festa de la sorpresa.
La festa de la sorpresa.
Sí, potser és l'hotepic dels aniversaris.
Sorpresa!
Clar, es van sortir tots els carlíns allà per sorpresa.
Sí, no ho sabem.
Aquí al costat, eh, el priorat, a Lluà.
Home, si algú no hi ens escolta i ho sap,
que ens truquin 977 24 47 67.
Què és això de la festa de la sorpresa?
Això, si m'han de trucar, han de trucar,
ara, abans de les 6, eh?
La festa de la sorpresa de Lluà.
24 47 67, que ens ho expliquin.
Molt bé.
Segona.
També el 12 de gener, en aquest cas de l'any 1948,
el Tribunal Suprem dels Estats Units
declara la igualtat d'educació per a blancs i negres.
O sigui, no fa tant de temps.
No, no?
No.
Déu-n'hi-doig.
De fet, és una fita d'aquelles que hem vist en moltes pel·lícules, no?
Com a part de la història del segle XX dels Estats Units.
Sí, sí.
I, malauradament, encara és una de les grans mancances,
la igualtat d'educació per a molta gent,
ja sigui per qüestions de raça, de gènere, etcètera, etcètera.
13 de gener.
Passem un dia més.
Dimarts.
Què va passar?
De l'any 1923.
A Itàlia es va consolidar el feixisme amb la fundació de la milícia voluntària
per a la Seguritat Nacional,
institucionalitzant-se els camisses negres
lliures del jurament de fidelitat del rei.
Els inicis del feixisme a Itàlia.
Camisses negres.
I la segona efemèride, també del 13 de gener,
també té alguna cosa a veure amb el feixisme.
En aquest cas, el 13 de gener de l'any 1945,
dins de la Segona Guerra Mundial,
els russos van iniciar una gran ofensiva
contra el que quedava d'Alemanya
i va caure Polònia i la zona de Prússia Oriental
en mans dels russos
i van començar a realitzar una sèrie de destruccions
i de violacions de dones massives
que realment va ser impressionant.
Es calcula que van violar prop de dos milions de dones alemanes.
Evidentment, cal que dir que els alemanys,
prèviament a Rússia, també havien fet de les seves.
Això, el 1945, a punt, a punt, a punt,
hi ha de tancar-se el període dèl·lic, no?
Dos, tres mesos abans d'acabar la Segona Guerra Mundial a Europa.
Consequències dels conflicts.
És que ni les efemèrides me les podeu portar distretes.
Calla ja.
14 de gener de 1876,
tothom hauria d'estar agraït
que Graham Bell va patentar el telèfon,
perquè avui en dia què faria la gent sense telèfon?
Molt bé.
Que oportuna.
Aquest senyor, el Graham Bell, va patentar el telèfon.
Molt bé, que no inventar-lo.
Suposo que inventar ja portava dies pensant-hi, eh?
Sí, sí.
També el 14 de gener, en aquest cas de l'any 1990,
és una efemèride de primeríssim nivell cultural.
s'emet el primer capítol, Jordi?
Ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta.
Del Simpson, a la cadena de televisió nord-americana Fox.
Molt bé.
15 de gener.
De quin any?
De quin any?
1990.
Ah, veig, fa 4 dies.
Fa 4 dies.
Sí, 14 de gener.
Sí, 14 de gener de 1990.
15 de gener de 1862
l'any 61
Elisha Otis va patentar l'ascensor a vapor
formant la base de la seva companyia de lavadors
qualsevol persona que estigui davant d'un ascensor
si es fixa moltes vegades la marca
fica Otis
si llegim al revés fica Cito
doncs Otis
sí, sí, és veritat
l'any 1861
és que el Jordi viu en un 12 pis
i abans no baixa l'ascensor
és com m'avorreixo
peso máximo autorizado
Jordi, saps?
no, no, no
el número de persones?
normalment viatjo sol
i qui dius que ho va...
Elisha Otis va patentar l'ascensor a vapor
el 15 de gener de 1861
a vapor
sí, a vapor
1861
sí, sí
fa temps, eh
molt bé
i també el 15 de gener, en aquest cas de l'any 1939
Tarragona va caure en mans de les tropes franquistes
hombre
dins de l'ofensiva
de finals de la guerra
que va caure a Catalunya
bé, bé, bé
una data també tenim en compte
sí, per recordar
16 de gener
de 1900
sí, en aquest cas
està en 1574
fa molts anys
1500, eh
segle XVI
sí
van coronar el Kremlin
el cert Ivan IV
conegut com el Terrible
oi, i què en sabem d'aquest home?
doncs ara m'ha espanyat
era molt dolent
era molt dolent
però dolentíssim
dolentíssim, eh
d'aquell que anàvem a un país
hauria passat molt malament
anàvem a un país i el conqueria segurament
sí, suposo que sí
suposo que hauria fer servir els cossacs
com a gran força de xoc
sí, i devien parar gent
en fi, les costums de l'època
les costums de l'època
i segona efemèride
16 de gener de 1939
publicació de Superman en còmic
per primera vegada
Superman volava per les vinyetes nord-americanes
això t'ha quedat molt bé
sí, i no estava escrit
no estava escrit
és increïble
i mira, avui en dia
encara es fan sèries
aprofitant com si fos
el Superman d'adolescent
vull dir, els he adonat de ser el tema
sí, molt, molt
el 39
el 39
va néixer
final de la Guerra Civil a Espanya
i Estats Units
estaven amb el Superman
i l'any 27 abans de Cris
jo crec que què te la podríeu dir
perquè, home
ja que estem a Tarragona
tan afectada pels romans
tan afectada
afectada
estem orgullosos
del nostre passat romà
per cert, algun dia
hauríem de parlar del patrimoni
de la humanitat
de l'estat del patrimoni
hauríem de ficar el dit a la llaga
i parlar del teatre, per exemple
i d'altres coses
Roma
doncs, 27 abans de Cris
el Senat otorga a Octavi
el títol honorífic d'August
començant la seva cursa
cap a la dignitat imperial
o sigui que es va passar
de la república
cap a l'imperi
que és exactament el que passa
a la Guerra de les Galàxies
que bo
que de fet això d'August
clar, estem molt acostumats
a August d'August
però en realitat August vol dir
doncs això
com a magnífic
és un títol honorari
no és el propi nom
de l'emperador
sí, sí, sí
clar, ell és dia a Octavi
ens acomiadem, no?
sí
si podrem escoltar
els dors
quina cançó és aquesta?
Traders on the Storm
doncs vinga
digues-li
genet sota la tempesta
molt bé
doncs Manel, Jordi
moltíssimes gràcies
fins divendres
vinga, adeu
a
a
a
Fins demà!