.
Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Estem a dimarts, el segon dia de la setmana.
Exacte. Avui sí, avui tenim cinema.
Avui tenim cinema.
Mira que m'estranya, eh? M'estranya que tingui cinema avui.
No, tenim el Cine Club dels Dimarts a la Casa de la Generalitat,
que està al carrer Major número 14 del casc antic.
Aquest mes estem fent uns documentals escollits
i veurem avui un documental d'aquell cantant tan famós
que va ser Antonio Machín.
I el títol es diu Machín, toda una vida.
Quina meravella, Andrés.
Aquí hi ha entrevistes amb Botafogo, amb Chiquitita, Machín,
que era la seva neta, Sara Montiel, Antonio Canales,
Joan Manel Serrat, moltíssima gent.
Això aquesta tarda, a partir de les 6 de la tarda,
amb l'entrada completament gratuïta.
Avui hem...
Perdona, abans que se m'oblidi.
Ja que estem parlant de la Casa de la Generalitat,
ja teníem programat tot aquest mes, en fi, en tots els aspectes,
resulta que per qüestions tècniques i motius d'ordre de treball
d'unes empreses, s'han de fer unes reformes amb la sala d'actes.
I resulta que, ja et dic, per aquests compromisos que tenen l'empresa d'obres,
han de començar a treballar el dia 14 d'aquest mes.
Per tant, ja començo a avisar, a partir d'aquest moment,
que farem cinema fins al dia 11, fins al dijous, dia 11.
Tot el que li segueix a partir del dia 11 queda suspès fins que acabin les obres,
que segurament duraran tot aquest mes, bueno, el que resta de novembre
i el mes de desembre.
De totes maneres, anirem avisant a tothom.
O sigui, que d'una manera tens ara mateix, a partir del dia 11,
unes minivacances en qüestió de la Generalitat de Catalunya.
Exacte, que estem fent cine a l'antiquària,
amb els altres llocs que ja es van fent, no?
Però, esclar, hem de posar el projector enclestat a dalt del sostre,
s'han de fer unes instal·lacions electròniques perquè soni molt més bé,
en fi, s'ha d'habilitar una miqueta tot això,
degut a que la cosa està agafant més consistència,
i estem, doncs, mirant cables soltos per allà, d'una manera molt precària,
i lògicament això no és manera de fer-ho.
Després, a més a més, s'habilitarà, es farà l'escenari més gran,
es traurà una taula que hi ha de conferències,
i allà es farà un mini-escenari, es posarà un piano,
i allà, a més a més, es faran concerts,
a part de xerrades i tot el que sigui necessari.
O sigui que seran unes obres d'una millora,
doncs jo crec que molt importants en aquest aspecte.
Sí, més no.
Però, esclar, un dia o altre ens havia de tocar el rebre,
i ens ha tocat ara.
I encara que ja ho teníem programat,
com que les ordres venen de Barcelona,
que és quan els hi va bé amb ells
i es posen d'acord amb les qüestions econòmiques i laborals,
doncs comencem a avisar que a partir del dia 14 de novembre,
o bé, 15 de novembre,
se suspenen les sessions de cinema,
i tots els actes que hi ha,
ho dic perquè hi ha gent que tinguin també contractada la sala
per fer actes de presentacions de llibres,
de conferències...
Exacte, que sàpiguen que el que sap greu és això,
perquè ja tindran fet...
Jo sé d'alguns que ja tenen fet els cartells,
ja tenen fet les invitacions,
ja ho tindran fet tot,
no sé pas com s'apanyarà l'assumpto,
però, bueno, són d'aquelles...
I jo buscaran una altra sala,
un altre lloc alternatiu.
Sí, sí, però, esclar,
tota la propaganda ja està impresa,
ja està feta, saps?
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, quin ens surt?
És un delta baix,
però, esclar, és necessari,
i mira,
i qui mana, mana,
i el que està sota aguantarà l'altra pitjada.
Doncs jo t'anava de comentar
que, si vols, avui per acabar,
sempre que posem un espai musical,
en vez de ser de música, de jazz,
com portàvem aquests dies,
doncs acabàvem el Tor d'Una Vida d'Antonio Matxín.
Què et sembla?
Fent referència a aquesta pel·lícula
que podem veure aquesta mateixa nit?
Bueno, doncs també, sí, també.
Oh, per trencar una mica.
Sí, per fer una miqueta de resum,
perquè d'aquí un ratet la passarem per allà.
Per això mateix,
així que comencem a agafar color,
mai millor dit.
També, sí, sí, sí.
Doncs continuem parlant d'un tal...
Sí, tornem a parlar de Fortunio Bonanova,
que ja fa dies que parlem,
però és que passa una cosa.
Mira que me sona aquest nom, eh?
Sí, sí, sí, passa una cosa.
Estem parlant de Fortunio Bonanova
i si algú ens ha agafat
i ha començada la història d'ell,
que no hagi sentit els principis,
direm que Fortunio Bonanova
va ser un actor,
bueno, un home que van agafar
per fer l'actuació de Don Juan Tenorio
dels germans Banyos,
fet aquí a Catalunya,
i que es va fer l'any 1922,
a l'època del cine mut.
Llavors, aquesta pel·lícula
es va fer a Tarragona,
es va fer a Barcelona,
es va fer a Lleida,
en fi, es va fer a diversos llocs
de Catalunya,
però amb la pel·lícula,
que és la que tinc jo també,
doncs surt Tarragona,
surt el Pla de la Seu,
o sigui, surten les escales,
tot això.
Bé, aquest home
va començar a triomfar
amb aquesta pel·lícula,
va agafar una fama tremenda,
com que l'home, a més a més,
el principal d'ell
era ser barítono,
bé,
va tindre l'oportunitat
d'anar-se'n cap als Estats Units
i allà que se'n va anar,
per Sud-amèrica,
i així és com vam acabar
l'altre dia,
doncs explicant ja
les endances d'aquest home,
però esclar,
hem tingut de tornar
una miqueta enrere
perquè la gent digui
però qui era aquest Fortunio Bonanova?
Clar, és que el Fortunio Bonanova...
Va ser un actor
que més endavant
anirem veient
la quantitat de pel·lícules
americanes
que ha arribat a sortir
i que ningú el coneix,
perquè tu preguntis aquí,
preguntis qui és Fortunio Bonanova,
et diuen que no saben
ni qui és.
A mi hem vist alguna pel·lícula
en la qual ha sortit,
o fins i tot ha estat
com a protagonista.
Però, clar, no hi caus,
o almenys fins i tot
no hi penses, no?
Has de ser,
podríem dir,
has de filar molt prim
o has de ser un seguidor
aferrim de la cinematografia d'ell
per saber, no?
Sí, has de tenir la fortuna
d'haver trobat un dia
el nom d'ell.
I tant.
Bé, doncs com anàvem explicant ahir,
ell, que també, a més a més,
era escriptor,
era periodista,
va escriure
el Noticiar Universal
que s'editava a Barcelona,
però sortia per tot Catalunya,
i va estar dient
que allà en feres
tenia que treballar
molt fort,
molt dur,
però que es tenia de fer,
es podia fer diner
si et consiguies posar
en harina,
com deia ell.
Bé, llavors,
uns altres comentaris
de Bonanova
ens donen una idea
de la preparació
que exigeixen
en aquells temps ja
els estudis cinematogràfics
nord-americans,
sobretot
en el que es refereix
a la preparació física.
Ell escrivia
imagínate
que aquesta gent
me han puesto
un tren
de preparació
para la futura película.
Date cuenta,
els dies
que no tinc
sesió
en el estudio,
por les mañanas
a les 7
me llevan
al parque central
a correr
dos o tres milles,
després
tinc
tenis
o fútbol,
i al mediodía
ejercicios
rudos
a caballo.
Els dies
estan turnados
mecánicamente,
controladísimos,
para esgrima,
boxeo,
saltos,
natació en piscina,
masajes,
etc.
I seguïe,
dien,
el barbero
i el masajista
me tínen loco.
I n'ava seguïn.
Les tardes
que no tinc
sesió
en el estudio,
aprovecho
mi libertà
per gravar
discos
de gramófono
i atender
negocio
con mis socios
i algunes
que otras
atencion
més particulares.
Quina tranquil·litat,
quin relax
aquest home,
no parava,
no parava,
saps?
A la mateixa carta,
Fortunio
parla dels circuits
teatrals
organitzats
per empreses
americanes
com una
que es deia
Kate Alvey
amb la que
ell havia
participat
i deia
és l'empresa
americana
amb més
categoria
i expansió
en tots els Estats
Units.
L'última
setmana
vam donar
actuació
a l'hipódromo
que és
el teatre
més gran
de Nova York.
Amb aquest teatre
s'organitzava
la
Buena Nova
és WIC,
o sigui,
uns fins de setmana
del Buena Nova.
Ell
deixava
la seva
trajectòria
teatral
fora dels circuits
clàssics
hispanoparlants
degut a que
les empreses
sèries
no volien actors
que participessin
amb elles.
I això era
la manera
de treballar
sense
separar
d'aquest home.
Andrés?
Anem a parar
una miqueta,
demà seguirem
parlant
i posem
una altra vegada
això que hem comentat
abans,
posem música
d'aquella,
no,
no,
que hem quedat
que posaríem
Toda una vida
que és la pel·lícula
documental
que es farà
aquesta tarda
al Cine Club
de la Casa
de la Generalitat
Carrera Major 14.
Entrada gratuïta
i és a les 6.
Fins demà.
Si Déu vol.
Toda una vida
me estaría contigo
No me importa
en qué forma
ni dónde
ni cómo
pero junto a ti
Toda una vida
te estaría
mimando
te estaría
cuidando
como cuido
mi vida
que la vivo
por ti
No me cansaría
de decirte
siempre
pero siempre
siempre
que eres
en mi vida
ansiedad
angustia
y desesperación
Toda una vida
me estaría
contigo
No me importa
en qué forma
ni dónde
ni cómo
pero junto a ti
No me importa
ni dónde
o
no
no
No me cansaría de decirte siempre
Pero siempre, siempre crece en mi vida
Ansiedad, angustia y desesperación
Toda una vida me estaría contigo
No me importa en qué forma, ni dónde, ni cómo
Pero junto a ti