Aquest dissabte a la plaça del Rei arriben els Vèrtigo.
I qui són els Vèrtigo? Doncs hi ha un còctel una mica, podíem dir, que especial.
Per parlar-nos d'ells tenim via telefònica el Dani Nelo.
Dani, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
A veure, explica'm qui són la gent de Vèrtigo.
Ah, Vèrtigo són una sèrie de músics que des de fa temps que...
Bé, jo sempre havia col·laborat amb ells, tant amb Nelo i amb el Zoco,
amb diferents formacions, com el Jorge Rebenac, Martí Parramont,
Dani Baraldés, etc.
I, doncs, no sé, jo tenia al cap que volia fer una formació instrumental,
però una formació, un instrumental, doncs, intentant no caure en cap gènere en concret.
O sigui, que no fos directament jazz, que no fos directament funk,
que no fos música llatina, sinó que fos un llenguatge una mica personal,
una mica arrel de la música que jo escolto, de la música que m'ha marcat a mi,
i, doncs, no sé, doncs, trobar un llenguatge personal,
que és bastant difícil dins de la música instrumental, no?
I, a més, és el que deia abans, una mica, que feu un petit còctel,
perquè teniu... toqueu una mica de tot, el que deies també tu, no?
Que no us centreu no només en una cosa, sinó que hi ha diverses coses
que són molt reconeixibles per a la gent.
Sí, aviam, que no me l'interpreti allò que no toquem un passa boble i després...
No, no, no, no, però, per exemple, la sintonia...
Un tema de Sevimetal, però, vull dir, els seus mateixos músics i l'estil o la manera de dir,
no?, que és a través dels saxos, a través de la composició meva,
que, bueno, de meva i del Jordi Soto, que som els dos compositors,
doncs, fem, sí, doncs, una espècie de còctel en la qual pots abocar mons estètics
tipus, jo què sé, a vegades semblen sintonies de telesèries americanes dels anys 60,
o de repent hi ha un amic, uns xa-xaxàs raríssims,
o música que sembla estriptease dels anys 50,
o, jo què sé, un pèl d'accent de música balcànica,
no ens trobem a través del llenguatge d'això dels saxos i del jamon,
de l'orga jamon, de la guitarra i de la percussió, etcètera, no?
El problema és abocar mons que ens resulten familiars i que ens resulten atractius, no?
Mons estètics, no?, que ens agraden.
No anar a demostrar amb el nostre instrument, que sapiguem tocar molt, jo no sé, no?
Vull dir, no és una qüestió de grans solistes,
sinó més de crear unes atmosferes divertides i que la gent s'ho passi bé i que nosaltres ens ho passem bé, no?
Però, Dani, sí que en sabeu molt, perquè tota la gent que veig que forma part dels Vertigo,
doncs podíem dir que no fan dos dies que es trobeu al món de la música?
No, bueno, la veritat és que aquí més que menys, doncs, ja porta temps aquí tocant, no?
Amb el Jorge Nemenake, bueno, ja ens van conèixer a l'era, bueno, fa mil anys, no?,
però vull dir musicalment, a l'era de Rebeldes fa un munt de temps.
Després també la banda del Zoco, no sé, amb diferents projectes que hem anat fent, no?,
i seguim col·laborant junts que per això, a nivell musical i a nivell personal,
crec que és una cosa molt maca, no?
El Martí Barramont, també, amb el qual vaig fer-ho de les estranyes sensacions,
que també ho vaig estar fent aquí a Tarragona, que era un espectacle de cabaret, teatre, varieté,
en el qual, doncs, jo estava explicant coses i tal.
No sé, la veritat és que sí, sí, els músics, sí, sí, gallo, sospechosos de habituales, no?
I per això s'ha de tenir una mica de vertigen per anar a sentir-vos a vosaltres,
i per agafar tot el ritme, per això el nom del grup o no?
No sé, el sé en l'estil bastant cinematogràfic i...
I no sé, també a l'hora de la improvisació, que és un element que compta bastant, no?,
en la nostra música, doncs el nom de Vertigo em suggeria moltes coses, no?
El vertigen d'això, de quan comences i no saps com acabes,
de les ganes de tirar-te el rotllo musical, no?
No sé, em va suggerir això, no?
En contra de que fos una cosa com més personalista, en plan,
Daninello i los no sé quantos, no?
Vull dir, volia que fos més un concepte que no...
Que on hi entressin i sortissin músics,
vull dir, aquí, de músics fixes, sí, ja a aquesta banda,
però, vull dir, acceptem col·laboracions,
entrar i sortir de gent, no?
Jo m'imagino, jo no m'imagino com deuen ser els assajos.
Si a sobre de l'escenari, doncs, us prometeu el luxe,
perquè jo crec que musicalment és un luxe,
doncs, poder de tant en tant sortir una mica de la partitura
i anar per feina...
Mira, fent música instrumental, jo crec que és...
Bueno, no obligat, no?
Però que sí, s'ha de fer una mica,
perquè si no, si portes tots els temes tancats i...
Doncs, no sé, està bé trobar un equilibri
entre les estructures tancades, no?
I després, doncs, permetre-te una mica allò...
Això, el risc, el vèrtic de...
Va, vaig a tirar per aquí i...
Seguim, va, no?
I aviam què passa, no?
Està molt bé.
I, a més, he lograt un equilibri molt xulo
amb el Jordi Prats, que és l'altre saxofonista,
que tocam junts, doncs...
Elles, doncs, ven més del món del jazz
i més... és més virtuós, per dir-ho d'alguna manera així, no?
Jo soc més cridaner, soc més incendiari
en quant a això i tal.
Llavors, la mescla que fem de sons,
jo crec que està força bé, que està molt bé.
Jo toco el tenor al barítono, ell toca l'alt.
Sí.
I, mira...
No tenim ganes de veure-ho, eh?
Tal com ho estàs posant, Dani, és que...
Jo et diré que des de les...
O sigui, hem tocat molt a club
i amb escenari gran no hem tocat gaire.
La veritat, sí, dita.
O sigui, que serà una mica prova de foc
que, per cert, i obviament, si la gent s'ho passa bé
i tal, no?
O sigui, que serà tot, pel que m'has explicat,
serà tot una experiència?
El poder veure-us a la plaça del rei?
Doncs la veritat és que sí.
I, a més, hem tingut molta sort
en quant a les actuacions, doncs, perquè...
Jo no sé, aquest any també tocarem a la Mercè,
a la plaça del rei, també, curiosament,
toquem el mercat de música via de Vic,
toquem el festival d'Altadeu.
Sembla que és una proposta, doncs, que...
No sé, que a la gent li agrada i, doncs, estic molt content.
La veritat és que d'aquest any jo crec que ha sigut l'any més bèstia de carrera,
de projectes a la meva carrera, no?
Perquè he tingut lo de Tandori Lenoir,
que és una banda que, bueno, no sé si la coneixes,
però que és una banda de ritme en blues, swing, jazz,
que fa, jo no sé, cinc o sis anys que estem girant,
i aquest any també hem recollit molts fruits,
hem tocat a bastants festivals de blues, de jazz,
s'ha anat molt bé.
Després he presentat-lo de les estranyes sensacions,
que era això de teatre que t'explicava,
que és un petit espectacle de...
Això com de cabaret,
en el qual, doncs, hi explico la biografia del meu saxo i tal,
amb paraula i en música.
El dels vèrtigos...
Ara, la setmana passada, vam fer...
Vaig fer la banda sonora,
Joan Valmartí, per Ramon, de Génova 01,
que és una obra dirigida per la Carme Portachelli,
que es va estrenar al Greig.
Així, una obra de teatre document, per dir-ho així,
d'una forta crítica social...
No sé, la veritat és que estic supercontent.
Has tingut molta feina, eh?
Però que l'any que ve toquem fusta,
que l'any que ve sigui igual de bo, no?
Et comentava que has tingut molta feina.
Jo no sé com es pot compaginar tot,
però és ament d'aquesta manera, no?
Sí, bueno, doncs, suposo que he intentat
canviar una mica el rumb, no?
O sigui, abans estàvem més...
en el mercat del que és el pop rock, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
En el mercat de...
De les ràdio fórmules i de les...
D'això, bueno,
de les ràdios en general, no?
Sí, sí, sí, sí.
Entra't des perfectament.
I no parlo de ràdio com a cosa pejorativa.
No, no, que passa que...
I el tema dels cinc i els i tot això.
I a poc a poc, doncs, m'he anat desviant a fer, no sé,
doncs unes coses que potser no són tan massives
o de tanta tirada, però, no sé,
jo em sento supersatisfet ara mateix a nivell...
Bueno, satisfet.
Una mica realitzat, no?
Sí, sí, sí.
No, satisfet mai estàs, no?
Perquè si no hi ha millor plegues.
Sempre tens reptes, no?
Sempre tens coses que fer, no?
Clar, clar, clar, clar.
Dani, has notat que la gent està canviant de gustos?
Has notat precisament...
Jo l'he notat és que la gent, la gent en té prou.
La gent està farta i la gent ja està bé
que els diguin el que han de comprar.
Jo crec que sí, que el mercat o els gustos
de la gent està canviant.
I a més a més, jo no sé també,
tu per aquí per la ràdio,
per la gent que ens truca, que ens comenta, que ens diu.
Abans normalment ens quedàvem amb la gent
que més o menys coneixíem, d'haver-ho sentit.
I ara, com que anem obrint les portes
a la gent que potser no coneixem tant,
però que ens donen una qualitat musical
o ens donen un què, no?
Sí, jo mai...
Sí, sí, sí.
Jo crec que ha arribat un moment
que la música ha canviat tant,
ha canviat tant.
El paper de la música en la nostra societat
és del tot banal, no?
En aquests moments, vull dir,
la música està molt atents a tot arreu.
Te la posen als endents dels trens,
els ascensors te la posen a tot arreu, no?
Hi ha un moment que hi ha una saturació
d'informació brutal, no?
Sí.
Ens bombardeixen amb singles i vídeos
i venga i compra, i compra, i compra.
I la gent, jo crec que hi ha un moment
que diu, bueno, escolta,
tu, comprens el que em surtin els collons, no?
Llavors, de sobte, jo què sé,
viscus com, no sé,
com aquest del Sigala i el Veo Valdés,
de sobte, que és un disc...
Que pugen com l'escuma, sí.
Que delicadecen, s'ha de dir?
Sí, sí, sí, i tant.
Doncs, de sobte, té una tirada
que desbanca als xaians i a tots els sorteres aquests, no?
A tots aquells que, teòricament,
han de vendre molt pel disco del verano.
Sí.
Que ara mateix, fins i tot, jo crec que anem despidats
amb la gent que fa ràdio,
perquè no sabem ben bé quin és el disc de l'estiu.
Ja, em sembla fantàstic, t'ho juro.
Sí?
Em sembla fantàstic.
Em sembla fantàstic que no...
Que la gent no ho sàpia i que vagi tan desorientada.
Jo crec que sí, que la música parla de sentiments
i els sentiments no són una ciència exacta, m'entens?
Llavors, per molta promoció...
O sigui, la taula de 3, aquesta, que diu
promoción, más producto, igual...
Igual éxito, no?
Igual éxito, no?
Sí.
Doncs, gràcies a Déu, no és veritat,
perquè per això, no?
Els sentiments...
La música són sentiments, no?
I els sentiments d'això no són una ciència exacta,
no es poden ni comprar ni venda.
Ha deixat de ser marketing, no?
Sí.
Ha deixat un negoci present per això,
per convertir-se en el que de veritat és que és música
i que és el que dius tu, Dani.
Són sentiments.
I aquests sentiments els tindrem,
recordem, a dos quarts d'onze de la nit
a la plaça del rei,
amb els Vertigo, amb Dani Nelo, amb el Jordi,
amb el Servi, amb el Jorge, amb el Martí,
amb el Salva, a sobre de l'escenari.
Més o menys, explica'm una mica,
m'has dit què és el que tocaríeu,
més o menys, quantes estones tindreu allà?
Bé, no sé...
Voldreu visos o no?
Sí, sí, això depèn una mica de la gent.
Nosaltres portem un espectacle,
un espectacle, un repertori d'una hora i vint,
una hora i mitja,
i doncs això,
anem passant per tot el repertori,
que molt aviat gravarem,
tenim una part gravada,
tenim que acabar el disc,
també el tema discogràfic.
Amb un projecte com aquest és complicat, no?
Per tant, amb una discogràfica,
portes això i diuen, mira,
per aquí, on vas amb això?
Diu, on vas amb això instrumental,
però si no ho andes,
ni una copia, tot?
Però, escolta, jo què sé,
tu vas a fer amb el que creus,
jo crec que això, doncs jo pelante, no?
I ja et dic, això,
comença amb el repertori,
amb temes així molt pel·liculeros,
després passo per la improvisació,
per un tema d'així més oberts,
després anem una mica tranquil,
i després, en dia ens tornem bojos fins al final.
I aquí la gent que aplaudeixi,
que demani, que demani,
que vosaltres esteu allà, no?
Sí, mira, sí,
per exemple,
és que això fa un any, eh,
que ens fiquem amb el projecte aquest,
amb el projecte de Vertigo,
i clar, el repertori,
bueno, doncs és limitat,
tenim vídeo que sé que...
Clar, clar, no.
Doncs, l'últim que vam tocar,
se'ns va acabar el repartí,
bueno, l'altre vam seguir tocant,
improvisant a tope,
i fantàstic,
ens ho vam passar bé,
la gent s'ho va passar bé, fantàstic.
Fa poc vam ser ball,
amb un petit club,
no sé com,
el Dune,
que era així com,
no sé,
el públic era bastant especialitzat,
no?
I, hòstia,
també ens vam inflar,
improvisar,
i jo crec que és,
és de les coses xules,
perquè el valor del directe,
el valor que algú estigui tocant per tu,
i que,
potser,
allò no es repereixi mai,
jo hi crec molt,
en això.
Sí, exacte.
És que ho vull dir?
Sí, sí, sí,
perquè a més a més no té preu,
un altre concert serà totalment diferent,
no?
Clar, no,
i a part,
vull dir,
em refereix també,
jo què sé,
compres un concert amb DVD,
i saps,
ja saps com acaba,
i ja està,
no?
Però el fet d'això del directe,
a mi,
quan vaig a veure un concert,
és el que demano,
no?
Jo el que demano
és que la gent es jugui una mica
al tipus,
no?
Una mica.
que s'entregui,
que no estigui freda,
que no...
Sí, no,
no,
i que improvisin,
i que ja estiguin de la moto,
no?
Home,
no abusis molt,
Dani,
no abusis molt,
que els veig a sobre l'escenari,
eh?
Us veig fent un canvi
una mica estratègic,
eh?
I ho veuràs.
Doncs,
Dani,
convidem la gent,
anava a dir-te,
convidem la gent
que vinguin a la plaça del Rei
aquest dissabte
a veure-us,
i a compartir aquesta sona
tan maca amb vosaltres.
Doncs,
nosaltres tenim moltes ganes,
ja us dic,
que és dels concerts així,
crec que és un gran escenari,
bueno,
que és un escenari en plan
10 metres de boca d'escenari
amb tots de mil vats,
i normalment estem acostumats
a tocar en clubs,
i nosaltres anem a totes,
així que espero que la gent
també vagi a totes
i que feu un gran polvo musical auditiu.
Esperem,
i mental,
si pot ser també.
Vale.
Doncs, Dani,
moltíssimes gràcies.
He de dir-te que...
Gràcies a vosaltres,
i ens veiem allà.
Doncs,
anava a dir-te que
el lloc on esteu,
que està envoltat de coses romanes,
que ja ho veureu,
que espero que us agradi,
i ja m'explicaràs.
El dia que vingueu cap aquí
a presentar-nos el disc,
el treball discogràfic dels Vèrtigo,
continuem per la vera que us ha semblat.
Vale, vale, vale.
De car?
Molt bé.
Gràcies.
Vale, gràcies.
Adeu,
bona tarda.
Adeu.