Us parlem ara mateix d'una proposta molt interessant
que ens arriba des de Valls.
El concurs estatal de curtmetratges Ciutat de Valls
i per poder-nos parlar precisament tenim a l'altre costat del fil telefònic
el president de la secció de cinema, el senyor Francesc Fàbregas.
Senyor Fàbregas, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Després de l'èxit assolit, podríem dir, l'any passat,
en el qual es van presentar 121 pel·lícules,
jo no sé si aquest repte es pot arribar a superar enguany.
Bé, enguany ho tenim difícil i complicat
perquè l'any passat ens va sorprendre moltíssim
el rebre aquesta quantitat de pel·lícules.
Nosaltres estàvem preparats i pensàvem que rebríem entre 60 i 70 pel·lícules
i bé, doncs, van ser 120 pel·lícules.
Això vol dir que el nostre certamen és un certamen consolidat.
També vol dir que el cinema avui en dia està en un moment al·lcit,
un moment important, i que hi ha molts realitzadors
que l'única manera que tenen de poder tirar endavant les seves obres
és mitjançant aquests certaments.
I, clar, la majoria d'aquests realitzadors, doncs, són realitzadors joves.
Per exemple, l'any passat, el Premi Tenom i la Pel·lícula del certamen,
doncs, el va guanyar el fill de la Concha Grasco,
que en aquests moments, doncs, està obrint camí,
ja com a director de cinema professional,
però bé, primer, doncs, s'ha de passar per una escola de cinematografia,
s'han de fer unes pràctiques,
i aquestes pràctiques, doncs, impliquen realitzar uns cursmetratges, no?
I aquests cursmetratges, doncs, són els que es presenten
en aquest tipus de certaments
i són els que d'aquí uns anys veurem com a directors de futur.
És veritat, perquè molts dels grans directors
han passat presentment per això,
per començar a gravar un petit curtmetratge
i a partir d'aquí ja comença
i se'n van cap al llargmetratge, no?
Sí, la majoria d'ells han de passar pràcticament pel curtmetratge, no?
Vull dir, a veure, hi ha dues maneres d'arribar en el món del cinema.
Sempre tenim el cas del Pedro Modover,
Pedro Modover va començar en el món del Super 8,
i a partir d'aquí, doncs, bé, van anant fent pel·lícules,
van obrint pas a altra gent,
doncs, avui en dia hi ha unes altres avantatges,
que és poder anar amb qualsevol escola cinematogràfica,
però bé, aquesta gent, quan surten,
no se'n van directament a fer dels metratges,
sinó que primer, doncs, han de fer tot un seguit,
i han de tenir tot un seguit d'experiències,
i aquestes experiències, doncs, s'agafen mitjançant
fent aquests curtmetratges,
uns curtmetratges que val a dir que tenen moltíssima qualitat,
que t'ho pots passar molt bé,
més a més, és un cinema, podríem dir,
és el cinema independent,
és el cinema 100% en què el que prevaleix és l'imatge,
el cinema que porta uns missatges clars i contundents,
on veus que aquí encara no hi ha la manipulació del cinema comercial,
sinó que en aquest moment sí que els realitzadors s'expressen
tal com són en aquests moments,
i volen explicar el que ells tenen dintre,
sense, doncs, cap tipus de condicionament.
Dic que en guany es fa el desè aniversari,
jo no sé si per això es fa alguna cosa especial dins d'aquest concurs.
Bé, en guany dintre del desè aniversari,
el que sí que volem fer
és intentar el que és l'acte de clausura,
donar-li un ralç més important,
mirar de poder tindre tots els realitzadors,
això ja ho anant aconseguint any darrere any,
però el que volem és mirar de tindre'ls aquí amb nosaltres
un parell de tres de dies,
a veure si això pot ser possible,
i llavors, doncs, a partir d'aquí,
mirar que l'acte tingui un protocol una miqueta més especial
i donar-li una mica més de solemnitat amb els altres anys,
perquè bé, en el món dels concursos de cursmetratges,
arribar a aconseguir-ne veu és difícil i complicant, no?
Avui, en guany mateix, s'ha perdut el de Cuenca,
s'ha perdut el de Llanes Astúries,
vull dir, cada any se'n van quedant pel camí, no?
Això vol dir, doncs, que nosaltres,
que puguem celebrar aquest desè aniversari,
això és fort important.
És tot una fita,
i una fita en la qual, podem dir també,
es farà un reconeixement al cineasta ballant Josep Nadal.
Qui era Josep Nadal?
Bé, qui és, perquè...
Oh, qui és, perdó, perdó.
Ah, sí.
No, és que jo crec que això val la pena matitzar-ho,
perquè una de les coses que hem volgut tindre clar
és que, clar, sempre s'acostumen a fer homenatges a la gent quan...
Normalment és pòstum, acostumen a passar, si és veritat,
però si ho preguntàvem, passa.
I aleshores hem volgut,
vull dir, aquest senyor en aquests moments té 74 anys,
i, doncs, és una de les persones que, dins...
Primer, en el món del...
No tan sols hi ha el Super 8,
sinó que va començar abans amb els 8 mil·límetres,
després va passar al Super 8,
després va passar en el món del vídeo,
i avui en dia, avui en dia,
tot i que en guany se li fa aquest homenatge,
doncs, ha presentat un documental
i s'ha comprat tot un equipament nou, no?
Una persona amb 74 anys amb una vigorositat tremenda
i que sempre, doncs, ha estat portant les pel·lícules
de curs matratges arreu de l'estat espanyol.
A part, ha obtingut diversos prèmits importants,
amb diversos certaments,
i això ha servit, doncs,
perquè Valls, en aquest cas,
hagi anat per tot el territori espanyol,
doncs, gràcies a ell.
Llavors, nosaltres,
aprofitant aquest aniversari,
el que sí que hem volgut ha sigut, doncs,
cada any, mirar de fer un reconeixement
amb alguna d'aquestes persones,
no, forçosament, que hagin de ser
d'aquí de valls de la nostra ciutat,
sinó que de la nostra província,
que hagin tingut quelcom a veure
dins en el món dels curs matratges, no?
Perquè pensem que a vegades
no se li dona la importància que realment té, no?
Vull dir, si la gent hagués de fer cinema
ja de llars matratges, cinema professional d'entrada,
vull dir, arribaria un moment que no n'hi hauria, no?
Perquè, clar, la gent ha de passar d'un seguit d'experiències, no?
I aquestes experiències, doncs, es passen, com t'he dit abans,
en el món del curt matratge, no?
I aquí és on poden expressar el que realment tenen dintre
i ho poden posar a la pràctica.
Pensem que el món del cine és molt complex
perquè no tan sols és l'imatge,
sinó que, a més a més, hi ha el guió,
a més a més hi ha el so,
i en tot un seguit de coses que s'aniran completant
i tot això, doncs, és molt difícil
de poder-ho arribar a fer
i més difícil poder-ho arribar a fer bé.
Doncs, clar, aquest aprenentatge,
aquesta escola de cinema,
és aquest món, no?
Llavors, tota aquesta gent que ha fet possible
que tot això tirin davant,
que hi hagi insertaments
i que es puguin presentar a aquestes obres,
perquè tots aquests realitzadors,
si no les presentaran en certaments,
a aquestes obres no es veurien.
I també n'assegur jo que, per exemple,
la qualitat que hi va haver l'any passat
a la gent que li agrada el cine,
però va disfrutar una barbaritat,
des de pel·lícules d'animació
fins a pel·lícules de ficció,
fins a pel·lícules argumentals,
fins a documentals que res tenen
a envaijar els que acostumem a veure
que ens passen per televisió,
etcètera, etcètera.
Llavors, clar,
nosaltres el que volem fer,
i tornar a la pregunta que hem fet,
és fer un reconeixement a tota aquesta gent
que han fet que aquests certaments estiguin vius
i també a tota aquesta gent
que han participat en aquest tipus de certaments
i que han portat el nom de la nostra província
per arreu de l'estat espanyol.
Crec que la pregunta gairebé és obligada.
Quins requisits,
què és el que han de fer els oients
ara mateix que l'estiguin sentint
i potser estiguin treballant ara mateix
en un curtmetratge
o l'estiguin acabant, fins i tot?
Bé, en principi,
tenen temps de presentar la pel·lícula
encara amb els certaments
fins al dia 10 d'octubre.
Això vol dir que totes les pel·lícules
que ens arribin,
encara que sigui més tard el 10 d'octubre,
però que portin el mateix segell
fins del 10 d'octubre,
aquestes pel·lícules encara seran enmeses,
si posem el 10 d'octubre,
perquè llavors deixem un plaç
de pràcticament d'una setmana
perquè acabin d'arribar
les que s'han portat a Correus,
doncs fins al dia 10
no es podran portar perquè és diumenge,
però fins al dia 9.
O sigui, totes les pel·lícules
que arribin segellades
abans del 9 d'octubre
des de Correus,
aquestes pel·lícules,
doncs seran enmeses.
Després, a partir d'aquí,
hi ha un jurat de selecció
que selecciona les pel·lícules
i per escurir les pel·lícules
que han acabat entraran a formar part
d'aquest desert certamen
de cursmentratges
i aquí es farà ja el que és
la secció oficial.
Llavors, aquestes pel·lícules
es projectaran
els dies 6 i 7 de novembre
i el dia 13 i 14 de novembre
a la Casa de Cultura de Valls
i han acabat el dia 20 de novembre,
serà quan hi haurà l'acte de clòsura
i això es farà en el teatre principal
i llavors allí, evidentment,
a part d'avui tots els directors premiats,
els realitzadors,
també hi haurà les autoritats pertinents
i a partir d'aquí muntem una festa
i en guany el motiu de l'aniversari
es fa una festa més especial
en què la gent s'ho passa molt bé
i a part es fan les projeccions
de la millor pel·lícula
que s'ha escollit del certamen
i la projecció també de la pel·lícula
del Premi que el millor argument,
Premi que el millor documental
i Premi que la millor pel·lícula
de fantasia i animació.
Hi ha algun format determinat o...
Bé, es pot presentar amb UBHS,
es pot presentar amb DVD,
es pot presentar amb mini-DVD,
quan se vulgui d'aquests formats,
es pot haver filmat amb el format que es vulgui,
però la manera de recepció...
Per exemple, l'any passat hi havia molt UBHS
i molt mini-DV,
en guany la majoria tots són DVDs.
La gent els hi ha molt més fàcils d'enviar,
a part es guanya més també amb qualitat.
Hem de dir que no han de sobrepassar aquestes obres
als 30 minuts.
Exacte.
És un requisit, podíem dir, que es pot alterar
o ha de ser 30 minuts i no arribar-hi?
Ha de ser 30 minuts perquè estem parlant de cursmetratges
i aleshores l'any passat vam haver de descartar
una pel·lícula que per cert tenia moltíssima qualitat,
però clar, durava 45 minuts
i clar, el que nosaltres intentem potenciar
és el curtmetratge, no?
A més, a veure, el nostre és un certamen obert de cursmetratges, no?
A veure, en aquest sentit és l'únic que es fa a la província.
A la província de Tarragona se'n fan diversos,
es fa el de la Selva del Camp, es fa el de Cambrils, etcètera, etcètera,
però aquests no són un certamen que s'hi pugui presentar
a tothom qui vulgui.
Aquest nostre és un certamen que es pot presentar
quan se vulgui a persona de l'estat espanyol,
a més a més, en qualsevol idioma,
vull dir, no han d'estar doblades,
es pot presentar una pel·lícula en gallec, en basc,
per cert, n'hi ha diverses, en basc, ja les hem rebut,
vull dir, que a més a més no hi ha d'haver
el requisit indispensable de ser doblades,
sinó que poden ser amb la llengua d'origen,
i que es pot presentar a tothom,
sempre i quan, evidentment, compleixin les bases,
que són les bases molt senzilles,
que un dels apartats a complir és aquest,
que no pot sobrepassar els 30 minuts.
Per què no pot sobrepassar els 30 minuts?
Perquè estem parlant d'un festival de curtmetratges,
i entenem que en 30 minuts,
si el que volem potenciar són els curtmetratges,
en 30 minuts es poden dir moltíssimes coses,
i a més, per exemple, si agafem, com a exemple,
un espot televisiu, que dura 10 o 15 segons,
i ens expliquen una història, no?
Doncs en 30 minuts em poden explicar moltes coses.
I tant, i tant.
Hem de comentar que, recordem,
fins al 10 d'octubre del 2004,
teniu temps de poder enviar les vostres obres,
i em comentaves que hi havia obres
que arribaven, precisament, des de allà,
des de Galícia, des del País Basc,
i com s'ha de vent a la gent,
precisament, de que existeix aquest des de concurs estatal?
El boca a boca, d'any a any,
a través d'internet,
podem trobar una pàgina específica?
Sí, a veure, nosaltres,
a veure, el fer 10 anys,
a més a més, clar, fa més de 10 anys,
perquè ara hi havia hagut,
i va haver quan portàvem el sisè certamen,
hi havia un lapsus de 4 anys que no es va fer,
després va tornar a recuperar,
clar, disposem ja d'un estat,
aproximadament d'unes 400 adreces
de gent que està dintre d'aquest món.
A part, estem en contacte
amb totes les escoles de cinematografia
que hi puguin haver,
principalment de Barcelona i de Madrid.
I a part, hi ha una pàgina
que es diu cortonet.com,
que aquí, el que passa,
aquesta pàgina ara no està actualitzada,
fa uns 7 o 8 mesos que han deixat d'actualitzar-la,
que allà hi ha tots els certamens
que es porten a terme a l'estat espanyol.
Llavors, clar, molta gent va allà
i veu que, per exemple,
clicant damunt del mes d'octubre,
veu que avall se celebra aquest certamen.
I aleshores, com que allà hi ha
el nostre correu electrònic,
l'adreça, el telèfon o el que sigui,
es posen en contacte
perquè els hi fem arribar les bases.
Ara, una altra de les coses molt importants
és que hi ha tot un seguit de productores,
d'aquestes de curtmetratge,
que són les que nosaltres ja tenim controlades
i que els enviem ja a les bases.
De pensar que, a part de tindre
aquestes entre 300 i 400 adreces
que tenim controlades,
moltes d'aquestes cada any ens venen retornades
perquè hi ha gent que canvia,
però, clar, enviem al voltant d'unes 700-800 cartes.
i això vol dir que, clar,
s'arriba a moltíssima gent
i llavors, bé, hi ha molta gent,
per exemple, la gent que s'ediquen
al món de l'animació,
doncs aquests, aproximadament,
doncs un senyor que va guanyar
de fer dos anys que és de Múrcia,
doncs aquest senyor fa una pel·lícula
cada tres anys, no?
Perquè, clar, l'han de fer el cap de setmana,
perquè, clar, no es guanya la vida amb això
i una pel·lícula d'animació,
doncs d'uns 10, 12, 15 minuts,
Déu-n'hi-do, no?
I tant, la feina que porta darrere, sí?
Sí, sí, mira, per exemple, l'any passat
una pel·lícula que es deia El desbant,
que va guanyar el premi
a la millor pel·lícula d'animació i fantasia,
doncs aquesta pel·lícula ha anat a representar
a Espanya, al Festival de Montreal,
també ha obtingut
diversos prèmits internacionals, no?
Vull dir, clar, aquesta persona en guany
no participarà, clar, per què no participarà?
Perquè aquella pel·lícula, doncs una pel·lícula
que va deixar bocabadat a tothom,
perquè amb una qualitat tremenda,
amb una història tremenda,
feta amb animació,
vull dir, d'un pallasso
que està a dalt d'un desbant,
i a partir d'aquí, doncs,
veu una nina que està allà abandonada,
i llavors entra a la lluita,
doncs, amb un altre ninot
que hi ha allà, bé, es produeix, doncs,
tot un desvallament
de la història,
que bé, fins i tot,
arriba a emocionar
la gent, vull dir,
en altres moments hi ha moments d'intriga,
i tot això està fet amb animació.
No, doncs bé, aquest personatge, doncs,
clar, el dia que vinc d'aquí a recollir el premi,
ens deia, jo fins d'aquí dos o tres anys,
evidentment, no podré presentar-se una altra pel·lícula,
no?
Una poc torrar.
Clar, tot i que m'agradaria
poder-la presentar abans,
perquè em vull dedicar en aquest món,
doncs, clar, ara per ara,
doncs, jo haig de treballar,
aquest noi era corredor d'assegurances,
clar, jo durant tota la setmana
haig d'estar fent això,
i els caps de setmanes,
i els caps de setmanes, doncs,
fem pel·lícules,
i a veure si un dia tinc sort
que, bé, doncs, guanyo algun premi
important,
i algun productor que s'hi fixa en mi,
i llavors puc entrar ja directe
en aquest món, no?
Clar, i es pugui dedicar al 100%, no?
Ja per acabar, que ens queda poc temps,
m'agradaria fer esment dels premis,
perquè a mi el que m'ha cridat
sobretot l'atenció,
i venint de Valls,
m'ha estranyat moltíssim
l'enxaneta d'or,
l'enxaneta d'argent,
o l'enxaneta de bronza.
Això de l'enxaneta i Valls
no m'acaba a mi de conjugar, eh?
Estem en terra de castells,
tot i que no haguéssim guanyat el concurs,
vam quedar segons i tercers,
les colles vellenques.
Vam estar a punt, eh?
Vam estar a punt.
Va anar a punt fins a últim moment,
doncs, vam tindre els de Vilafranca
amb l'aig al cor,
però bé,
no va poder ser,
felicitar els castells de Vilafranca
i esperar que d'aquí a dos anys
el guanyem nosaltres, no?
Però, doncs bé,
es va instituir,
vam poder buscar una cosa
que fos 100% vellenque,
i doncs vàrem creure
que instituir aquests,
el que és els enxanetes
era una de les coses
que ens reivindicava més
com a vellencs, no?
I aleshores, doncs,
vam instituir aquests premis,
enxaneta d'or,
enxaneta de plata,
enxaneta de bronza, no?
Val dir que aquests trofetjos
són uns trofetjos que són preciosos,
que es van dissenyar únic i exclusivament
per nosaltres,
pel senyor Tost
i també pel senyor Voltà,
que van ser els que van ser
el disseny exclusiu només
per aquest certamen,
i que tota la gent
que ha tingut la sort
de guanyar un d'aquests guardons,
doncs marxa meravellant, no?
Clar, pensem que un enxanete
que té unes dimensions considerables,
guanyat a mort,
doncs ja et pots imaginar
que té un cost una miqueta elevat.
I tant, i tant.
Doncs jo, Fabregas,
moltíssimes gràcies
per haver-hi atès
a la trucada de Tarragona Ràdio
per haver-nos parlat
d'aquest d'aniversari
d'aquest concurs estatal
de curtmetratge
Ciutat de Valls
i esperem que d'aquí
a l'any vinent i l'altre
hi podem celebrar el 20è
i el 30è
i anar fent, eh?
I anar fent,
sempre treballant.
El que sí que us agraeixo a vosaltres
que ens heu tingut aquesta atenció
de fer arribar
a tots els vostres oients
aquest sortament nostre
i convidar-los
i convidar-vos a vosaltres també
a l'acte de Cluenda,
que és un acte molt bonic,
molt entranyable
i que es veu en pel·lícules de gran cavitat
per tota aquella gent
que li agrada el cine
i a més a més,
si em permets per acabar,
no és una cosa.
És una congruència
que abans tinguem
un certamen de cinema
i en una ciutat
de 22.000 editats
actualment
no hi ha cap cinema a Valls
i en canvi sí que tenim
un concurs de cinema, no?
Sembla una congruència
però és una realitat.
Una altra reivindicació
podríem dir, eh?
De cara a Valls.
Exacte.
A veure si ens passen un bon cinema.
Deneu moltíssimes gràcies
i bona tarda.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.