Falten uns 12 minutets per arribar al punt de les 7 de la tarda,
pendents d'una nova connexió amb les notícies de Catalunya Informació,
i ara, tal com anunciàvem amb el sumari,
és moment de parlar d'una de les activitats culturals de les moltes
que podem trobar a la ciutat de Tarragona,
que normalment no ocupen el nostre temps al ja tardes.
Acostumem a parlar de música,
però no està mai de més tocar alguna de les exposicions
que arriben a la ciutat, sobretot si són tan rellevants, tan importants,
i no ho sé, tan boniques de veure,
perquè la veritat és que així és aquesta exposició,
que podeu trobar a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona
fins al dia 17 d'octubre,
una exposició d'escultures que l'assigna a Pèl·les Fanosa
sota el títol dels quatre elements.
A l'escultor del Pèl·les Fanosa, un escultor vendrellenc,
no el tenim ja entre nosaltres,
però amb qui sí que podem parlar, ni que sigui via telefònica,
és amb la seva vidua, la Nicole Fanosa.
Nicole, bona tarda.
Bona tarda.
Com fa molt de temps que estàs per aquí, pel Vendrell, per Catalunya?
Sí, jo vinc cada estiu a Vendrell
perquè tinc una casa, 25 carrer major,
que és ara la meva casa, és clar,
i una fundació a Pèl·les Fanosa,
del nom del meu marit, que estava un escultor.
Ho repartim, de fet ho diem amb lletres grans, podríem dir,
si algú vol passar pel carrer major a veure la fundació a Pèl·les Fanosa,
pot tranquil·lament trucar a la porta i veure aquesta casa,
que més que una casa deu ser gairebé un museu.
Sí, i tu pots dir que és a Vendrell, també,
perquè el carrer major a Vendrell,
la casa és a Vendrell,
i pots dir també que és obert de la onze cada dia,
de la onze a la dues,
i de la sis a la vuit, sis a la vuit.
Molt bé.
Doncs és obert cada dia,
En aquesta fundació a Pèl·les Fanosa
trobaran les diferents eines de treball de l'artista,
el que no trobaran seran unes 64,
hem llegit per aquí obres
que configuren aquesta exposició de Pèl·les Fanosa,
els quatre elements que les trobareu aquests dies
a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona.
Com és, concretament, aquesta exposició dels quatre elements?
Què té d'especial?
Els quatre elements,
no sé pas com s'ha dit en català,
per a dintre els lliages,
els lliages, les trances, si tu vols,
d'Empèdocle.
Vol dir que hi havia un gran filòsof creix,
sí, Empèdocle, sí.
els cinquers a vèrts del Crixt,
que ha dit tot, si tu vols,
totes les filòsofes que han parlat despreix,
d'aquesta époque,
han dit un repeteix,
quasi bé jo que d'Empèdocle.
i aquest empèdocle ha parlat el primer,
dels quatre elements.
Quatre elements?
d'Empèdocle, el foc, l'air i l'aigua.
I dintre l'œuvre del meu marit,
és molt estrany,
perquè és un'idea que,
de fer aquesta exposició,
que hi havia goutt un fa dos anys,
parlàvem amb el director
de la Fondació Apeles Fenoza,
que se dit Miquel García,
i parlàvem amb el mix francésus,
i havèm dit com'est estrany,
i s'est estrany pas que hi havia goutt com'ça,
on anit parlà,
d'intre,
aquest oeuvre se trouven els quatre elements.
I alòr, a aquest idea,
el Miquel García
l'a trouvat tan fantàstic
i ha proposat l'exposition
a la Cache de Tarragone.
I la Cache de Tarragone
estava enthousiasmata
i han fet un expositio
veritablement extraordinària,
un oeuvre qui arriva
del Fon de la Generalitat de Catalunya,
que hi ha bastant d'esculptures
del meu marit,
també altres oeuvres
que arriven de París
i algunes de la Fondació.
I tot són en bronze.
En bronze?
El foc amb una flama,
que la Fondació de Tarragone
l'ha comprat fa tres anys,
som molt ajudats
per pagar les oves
de la Fondació.
I tu troves l'aigua
dintre un relieu de l'Ofelia.
Tu troves l'aire...
Nicole, Nicole,
però el que jo trobo més curiós
pel que dius
és que la Pela Esfenosa
va fer diferents escultures
i ara heu estat vosaltres
els que heu dit
«Mira, això ho podríem agrupar
en quatre elements».
Sí, no, no.
No, no, no, Gaspar,
perquè l'obra del meu marit
és molt important.
Hi ha moltes coses.
Per dintre la seva obra
es troben les quatre elements.
És això que vol dir.
Hi ha altres coses que tenen moltes escultures de la Pèl Esfenosa en comú, per exemple, el que és el canvi, la metamorfosi, la figura de la dona i, com sempre...
Sí, el monument a Pau Casals, ple de coses. Això, quan hem, seria bé de comprar un llibre o de demanar a Radio Tarragon de comprar un llibre sobre el meu marit i de l'eligir una mica,
perquè és difícil de fer un interviu si no coneix pas l'oie, si tu no saps res.
Home, per això t'ho pregunto a tu, Nicole, perquè ens ho expliquis.
Perquè ens ho expliquis i ens fas explicar la curiositat per a Mària.
No ho pots explicar tot, és molt més important, això que tu imagines, per això que jo t'he dit una cosa molt important,
que tu vinc d'Eureu o a una altra persona de Radio Tarragon,
és molt important d'anar i veure l'exposició, que hi ha un catalòg molt ben fet, amb català i francès.
Molt bé. Una exposició que recordem està a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona, encara, fins al dia 17 d'octubre.
Nicole, tu que vas a, entrem en l'etapa potser més personal de la Peles Fenosa,
tu que el vas veure crear la seva obra, quant de temps podia tardar la Peles a fer una escultura?
Com treballava?
No, se pot pas dir això.
Depèn, potser, de l'escultura, no?
Depèn, depèn del dia, depèn de tant de coses.
I era d'aquells artistes que es tancava en el seu taller i no parava d'esculpir fins que acabava?
És molt dolent això, és el pitxó.
Però això ho feia, no?
Sí, és el pitxó.
Les artistes fènt coses, més es dolent.
No, no, no, no, no.
No, és pas el cas de Fenosa.
Travaia poc al tallier.
En aveu poc, en aveu el matí.
Mais jo crec que treballa molt.
Tu sapé, més important per un artista és de tenir una cultura.
De veure moltes coses, de les lligies, moltes livres de tot l'espéi,
d'estudiar una miqueta
la filosofia, les ciències.
Per un artista
és de treballar molt, si tu vols,
la teva cultura.
Hi ha tant d'artistes
que són completament incultes.
I això és gravíssim.
Voilà.
Sí, sí.
Doncs ja, per anar acabant, Nicole,
per la gent que vagi a veure l'exposició,
digue'ns una característica
de la pel esfenosa.
Saps, amb quins ulls ens hem de mirar l'exposició?
Per exemple, de dir, doncs,
era una persona especialment vinculada
amb la natura, o especialment sensible
en aquest aspecte.
No, no.
Tu sais, això no se pot pas dir
que de persona té un...
Com se pot dir això?
Una visió diferent?
Sí, té una personalitat i tot.
Alors, hi ha gens que pot passar
davant i no s'interessa
pas.
hi ha d'altres
que són toccates.
en general.
jo penso que de totes maneres
les persones
que van a veure
una fundació,
que es fan osa
o una altra cosa,
o un museu
i n'importe quoi,
això
entra, com a més.
Si tu t'es l'acostum
d'anar i a veure
un museu,
un país,
és això la cultura,
no ve pas d'un cop.
clar.
Clar, clar, clar.
Doncs, escolta, Nicola,
atall personal,
d'aquestes 68 escultures
que podem veure a l'exposició,
tu en tens alguna de preferida?
Oh, la, la, no.
Ui.
Ara et faig pensar molt.
A veure, a veure,
fem repàs.
Home, n'hi ha 68,
n'hi ha moltes, eh?
N'hi ha alguna
que tu te'n recordis
que sigui especial?
Ah, no recordo tot.
Però tu no te les explicaré pas,
perquè és de veure.
Vinga, doncs ens...
I no només de veure
per si possible,
i l'exposició
és molt ben muntat,
és de tornar,
tu veus,
de tornar de veure
les cultures,
no pas així passant,
de mirar una miqueta d'arabella
de davant,
perquè una escultura,
no,
és pas un quadru.
Tu m'entens?
Sí, crec que sí.
Com de girar,
de girar una mica,
mirant.
Ah, ah.
Doncs ens quedem
amb aquesta intriga
i amb aquest consell
de la Nicole,
que li dediquem un temps
que val la pena
perquè fem la reivindicació
a vegades hi ha artistes
que pel simple fet
de tenir-los aquí al costat,
d'haver nascut al Vendrell,
en aquest cas a Pèl Esfenosa,
doncs no li donem
la importància
que li hauríem de donar.
Els quatre elements,
a la Sala d'Exposicions
Caixa Tarragona
fins al dia 17 d'octubre.
Nicole Fanosa,
moltes gràcies
per atendre el nostre telèfon
i bon viatge
de retorn a París,
que te'n vas a París, no?
Sí, sí, sí.
Jo t'he dit gràcies a tu
i gràcies a Radio Tarragona.
Un altre any
espero que li veurem
a casa.
A casa,
al carrer major del Vendrell.
Queda pendent, Nicole,
ens ho apuntem a l'agenda.
Gràcies.
Jéssous, adéu, Maca.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.