.
Els ja tardes, quan passen 20 minuts de punt de les 4,
ara puja amb un aslaó, nivell 2, amb el Javi Julio.
Javi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, com estàs?
Bé.
Ai, quin bé, quin bé tan condicionat.
No, bé, sí, perquè està malament.
Sí, et veig despistat, eh?
Com si t'haguéssis passat el cap de setmana de compres
i no estessis encara centrat.
És que encara és massa aviat per comprar,
perquè hi ha massa gent i no hi havia manera de trobar res.
Passa que t'agafa com una febre consumista,
perquè com que tothom compra, dius, calla, que a veure si faré tard.
Jo també.
I depèn de què vagis a buscar, fas tard, perquè ja no n'hi ha.
Sempre és la mateixa pregunta, no?
Dic, ha començat abans el Nadal, enguany, vull dir, saps?
Cada any ho diem, això.
Sí, però llavors no podria ser,
perquè si no estaríem comprant el febrer, saps què t'ho vull dir?
Marxa enrere.
Eh?
Eh?
Ah, clar, ja estaríem a començaments, d'acord.
Sí, ara ja estaríem comprant el Nadal del que ve.
Exacte.
Quasi, quasi, sí, sí.
Però la gent s'espavila, eh?
I sembla que compren inclús menjar i tot això,
i ho compren ràpid, ni que ho hagin de congelar,
perquè d'aquí al dia 25 a tu ja no se t'aguanta
aquell lluç fresc que has comprat, no?
I el rodó, el rodó de carn, saps?
El tall rodó.
Ah, vosaltres sou de tall rodó a casa vostra.
Sí, sí, sí.
Més que de peix, de carn, eh?
Què dius?
Encara no saps quanta gent vindrà a casa?
Encara no saps quanta gent vindrà a casa?
Bueno, però més o menys, pot ser una aproximació.
Però bé, si no, què farem?
Diu, congelem i ja anirem menjant.
Durant tot l'any.
Rodó de Nadal.
Rodó de Nadal, clar que sí, home.
I les joguines, les joguines.
Bé, tu has comprat alguna cosa ja?
Jo he localitzat un que jo no sabia si això era nou
o si era nou d'enguany,
perquè jo sempre tenia controlat els Madelman.
Ah, una joguina nova.
Bé, que no saps si és nova.
No.
Tu controlaves Madelman?
Madelman nous, que havien sortit,
que ara els són més petits.
Com és que controles els Madelman, Javi?
No, perquè és una cosa que de petit sempre t'ha agradat.
Ah, i després vas i t'hi fixes, no?
I fixa't els Madelman com man.
I els clics, no els controles, doncs?
Però aquests no van desaparèixer.
Clar.
Aquests sempre han estat.
El mateix format.
Calla, atenció, parèntesi, ara que diguem això dels clics.
Passebristes, que ens esteu escoltant,
hi ha un pessebre de clics.
O sigui, hi ha uns clics que fan pessebre.
Jo ho he vist en una botiga,
però avui hi van en una caixa normal,
com qui compra el clic automobilista o el clic bombero.
Doncs el pessebre dels clics.
No ho acabo d'entendre.
Sí, hi ha les figuretes dels clics.
Sí, però hi ha una figureta que és el clàssic dels clàssics
i els clics no podien doblegar els genolls.
El caganer, com ho fan?
No, em sembla que no hi ha caganer, eh?
Parles un pessebre sense caganer.
No, pessebre avui i el naixement, només el naixement.
Ah, bé, no.
La verge de Sant Josep, el nen Jesús i potser els dos animalons a darrere.
El nen Jesús segur que han tret el cap a un clic i l'han tapat, saps?
Per què? Si no, no poden.
Clar, perquè tampoc hi ha clics més petits que d'altres, són tots iguals.
Digue'm tiquis-miquis, t'estresso.
M'hi fixaré, m'hi fixaré.
Quan torni a passar per la botiga m'hi fixaré.
Saps què et vull dir?
Sí, sí, sí.
Que surten tots del mateix mollo i que és allò i punto.
Llavors, clar, si volen fer un de més petit, li treuen el cap i el taparan amb un llençol.
Entens?
Jo faria així.
Ja n'he dit?
Bueno, vale, ja està, ja està.
Bueno, que ja un pessebre de clics.
Jo el que estic buscant és un boli que fa temps que no hi veig i que jo el vull.
Vols regalar o que et compren un boli?
No, vull regalar.
Vols regalar un boli?
No, vull regalar un boli.
No, un clic.
Un boli.
Un clic, ai, perdó, un clic, un bic.
És que ara ja em confon.
No, un bic no et serveix?
No.
Tu te'n recordes d'aquels del paper mate?
Paper mate, sí.
Sí, sí, sí.
La marca encara em sembla que l'he vist, però aquell que a l'anunci sortia, que dius jo per què vull això, si no ho faré mai.
Què, què?
Que escrivies així cap amunt, saps què vull dir?
Sí, que encara.
Que escrivies al sostre.
Sí, i la tinta encara es mantenia, perquè normalment quan escrius amb un boli, al sostre, per dir alguna cosa, o a la paret a vegades, clar, la tinta baixa i no escriu.
Però aquest és veritat, aquest servia, valia igualment.
Perquè portava no sé quin sistema, però tu has provat mai d'escriure amb un bic al sostre?
No.
Doncs escriu.
Escriu? No, jo ho he provat a la paret i no escriu.
Mira que sí, ara no t'ho mostraré, però...
Ah, ja, i després fem la prova. Proveu a casa vostra, eh?
Sí, sí, sí. Total, que aquest boli ja ha desaparegut.
Però paper mate van ser aquells tan originals, m'assembla, que també van treure el primer boli, o almenys el van popularitzar, que a dalt portava una goma que podies esborrar.
Sí, però tu t'ho has fixat.
Bueno, esborrar i arrencar mig paper.
Exacte, perquè allò era jo dels primers del Rasca-Rasca, saps?
Sí, sí.
Era això, t'emportaves tot, la tinta, l'oli i tot.
I feies l'ofurat i veies la taula per sota.
Sí, sí.
Era curiós. Això és abans que s'inventés el Típex.
Bueno, que el Típex seria l'efecte contrari, et deixa un poc allà al damunt.
Bueno, ara cada vegada es fa més sofisticat.
Sí, o clar, es va tot. Però bé, la gent t'atxa i punt a tothom.
La gent t'atxa i punt a tothom.
O sigui que no trobes el paper mate aquest?
No.
Paper mate, eh?
Això és com el Tupper Bar, eh?
Que se sentia el batec del cor, que llavors veies la tinta com corria per a dins.
Ai, tu te'n recordes molt.
Ja no els fan.
I ja no els fan.
Posa que si hem pogut trucar a la fàbrica perquè paper mate existeix, encara no, com a marca?
Tampoc m'ho he preguntat.
Bueno, mai se sap.
Tornarem a preguntar.
Javi, ja has triat el meu regal de reis.
Doncs no.
O sigui...
És que tu ets una dona complicada.
De fet, com la majoria, però...
Però m'agrada que em regalin coses, en aquest sentit, no hi ha problema.
Va bé, va bé.
No el que m'has de regalar tu, sinó el que han de portar els reis per mi a casa teva.
Ah, no, no, no.
No ho has pensat, eh?
No ho he pensat encara.
Bueno.
Algo de menjar.
Has fet la cartella, tu?
No.
Mira, faig...
Alguna cosa de menjar.
Rodoneta.
Tobeta.
Moltes o...
Una o moltes?
Amb una ja en tinc prou.
Perquè hi ha grans, petites.
Una, va.
Però en forat.
I lletj, ara, eh?
Ara lletj.
Expliquem, expliquem.
Això si ho digués jo, encara...
Expliquem, expliquem de què és això.
No, que tu et vols atiburrar de dònuts.
Sí.
Sí.
Per això et deia així, de dònuts...
Han de ser del dia, eh?
Que si no...
Escolta, estan molts durs els dònuts, eh?
Quan són del dia següent.
No t'agrada.
Jo sempre...
Són dels que...
Del tipus de pastisseria que de seguida es fa dur.
Jo m'entinc la teoria, eh?
D'aquests dònuts de xocolata.
Dònuts de xocolata.
Ah.
Són els dònuts de dos dies abans, coberts.
O sigui, els dònuts blancs normals.
Sí.
Doncs que han sobrat i llavors cap a xocolata i...
Això m'assembla que moltes pastisseries d'aquelles que fan els dònuts ells mateixos...
Ho fan.
Clar, la casa d'ònuts...
Bé, no és la casa d'ònuts, però els dònuts aquests que comprem...
La xocolata ho estaven una miqueta i vam fent-me fent-me.
Sí, sí.
Per què dèiem això dels dònuts?
Perquè jo l'altre dia, amb un dels més famosos esmorzars, el meu amic, el Cambrer...
Ah, el javi comença a tenir una mica invisible, que l'acompanya a menjar olives, a comprar paper madres...
I em va dir, tio, tasta això.
Al Cambrer.
Al Cambrer, per esmorzar.
Jo sempre m'agafo, jo soc dels croissants.
Ah, jo tirava més cap a... me pensava que tiraves cap al salat.
No, no, no.
Doncs, ara depèn del dia.
Sí, depèn del dia.
Total.
Ets de croissant, però et va dir, prova això, tio.
Prova això, tio.
Tio, tio.
Tio, prova això.
Tio.
I en un principi era un xut.
Així a llargallet?
Sí, tu te'n recordes el xut de tota la vida.
Sí, que dins té crema amb sucre per damunt, sí.
Sucre per damunt.
Llavors me va donar una versió de xut una mica estranya.
Saps?
Era un xut, però, saps, no era el xut artesanal així encargolat, retorçat, saps?
Sí.
Sinó era allò, en forma.
Com un bollicau.
Com un bollicau, així.
No tan llarg.
Sí, exacte.
I tenia crema per dins?
No.
I xocolata per dins?
Tampoc.
Tenia res per dins?
No.
I crema ni tan sols tenia base de xocolata, res?
No, res.
queixalada, diu, això és un dònut.
I què et va dir?
Diu, no ho sé, tu ho sabràs, és el primer protesta.
Ai, quin cambrer més arriscat, no?
Sí, no, arriscat, perdona, el que s'arrisca sóc jo, eh?
Sou col·legues, però amb el cambrer.
I li dic, ostres, això és un dònut sense forat.
Que dius, ja existien?
No.
Perquè els dònuts sense forat són els Dunkin' Dònuts.
Dunkin' Dònuts.
Sí, aquestes macrofranquices que t'hi pots trobar.
A Tarragona encara no he vist cap, per cert.
És que hi ha dònuts de tot el fet.
Ser o per sort?
Per sort.
També.
Sí, saps que són com un Pans & Company, per dir alguna cosa així.
Però amb dònuts així, de tota mena, roses...
Però a part d'això ja existien, sí, sí, sí, allò rosa, sí, allò tan americà, no?
Sí.
Però a part d'això existia ja els American Dònuts,
que eren rodonets sense forat al mig.
Els que es mengen els policies de tota la vida.
Sí, farcits de crema.
Bé, però sí, sí.
De crema i de xocolata.
Doncs d'això són els Dunkin' Dònuts també, versió europea, si vols, no?
Sí.
Ai, doncs m'estranya molt que fos un...
Més que res per l'insult suc que deu ser, no?
Sí.
Un suc allò sense res dins ni...
Sucreta per fora en tenia sucre?
Sí, miqueta, miqueta.
Si és que era un donut, que jo crec que és que diu...
Saps allò que ens sobra de pasta?
Que dius, mira, fem...
Allò que no et dona per fer un rodó.
Per fer un rodó, llavors fem 4, 5 i 6 i l'enxufem amb aquest.
Que fort, que era de la mateixa casa que fa els dònuts.
Ah, gran pregunta.
Gran pregunta.
No ho sabem.
No ho sabem, tampoc.
No li vas preguntar al cambrer?
No, perquè a ell sempre li porta el mateix repartidor.
Llavors el repartidor li porta de tot.
Saps què vull dir?
També li porta el pastís de xocolata i tot això.
El pernil ja no.
Bueno.
Bueno, sí, a veure.
A tot això jo...
A mi...
Tot això per què?
Atenció, pregunta.
Atenció, pregunta.
Tot això ve a partir d'aquell famós anunci, eh?
Saps que hi ha un anunci que li donaven...
que hi ha un senyor que demana un dònut i li donen sense forat.
Diu, què passa amb el forat?
I llavors amb un got de tubo li fa plom.
Llavors li fan.
I després demana el forat.
De lo bo que està, diu, mira, mira, com menjaré el forat.
Bueno, que parlant dels forats, la famosa casa Filipinos...
Saps els filipinos?
Sí, eh, aquests sí que són intel·ligents.
Explica-ho, explica.
Sí, sí, sí.
Els filipinos aprofitant els forats.
O sigui, el sobrant dels forats dels filipinos,
te pots comprar un pot en ple de taquitos, que són els foradets.
Les rodonetes, que se suposa que han sortit del nit.
Diu, aquí no es llença res.
En blanc i en negre, eh?
Perquè no hi hagi...
Discriminació.
Racial.
Un problema que em va passar a mi amb el pot aquest,
que no te'l pots deixar a la guantera del cotxe.
El pot de filipinos?
El pot de forats a filipinos.
Ah, perdona, sí.
Parlem amb propietat.
Molt comercial, eh?
Sí, sí.
No te'l pots deixar a la guantera del cotxe?
No.
Si t'avan desfer tots, o què?
Perquè s'enganxen.
Però perquè devies tenir l'aire a posar, l'aire que l'hem posat.
No, no, no, no, perquè va ser l'estiu.
Va fer molta calor.
Llavors, amb l'aire condicionada, les vaig desfer tot.
Ah.
Ara no el vaig més menjar, ja, eh?
I en vez de ser...
Clar, et van quedar tots els forats del filipino enganxats.
Enganxadets.
És com un rosari de filipino.
Sí, sí, sí.
Que trist.
Bueno, Javi, què farem avui?
Què hem de preguntar i aquí?
No, res.
A veure.
Després també podríem parlar...
Bueno, de si amb els dupis passa el mateix, passa és que no ho podrem saber mai.
Què són els dupis?
Els dupis, la competència dels dònuts.
Que jo no sé si en casa es fa, però ja fa temps que no el veig.
No ho sé.
O sigui, versió.
Ai, els dònuts light.
És que els dònuts tenen una gran varietat, eh?
Sí, uf.
I aquells que són com un pas cebre, què?
Com un pas cebre?
No, pas cebre.
Uns dònuts que són com un pas cebre?
Sí, amb xocolata blanc i negre.
Ah, vale, vale, vale.
Bé, i la quantitat de donetes que hi ha, blancs, negres, aquells enfarinats...
Que a més tenen un gust diferent els dònetes, eh?
Dels dònuts grans.
Sí, i perquè si t'hi fixes, la textura de dins és diferent.
Sí.
La textura de dins és diferent.
I després hi ha l'altre, que aquests que són bons, que són de xocolata, però hi ha per dins, per fora, per tot allò.
Hi ha empadragats, saps?
Sí, i de tant en tant una miqueta de pasta de dònut.
Sí, també hi ha totes aquestes.
Bé, dubte que tens tu.
Dubte que tenim.
El forat del dònut.
Un, per què? Per què fem forat, no?
Sí.
I dos, quan? És a dir, abans o després de fer-se el dònut?
Ah, que clar, és veritat, no hi havia pensat jo amb això.
O sigui, no se sap si ja fan la massa amb la formeta aquesta del forat o si el fan sencer i després, clac, tallen el forat.
Sí, sí, hi ha un senyor ja fent com a xurros, com fèiem amb la plastilina, saps?
Sí, sí, sí, després enganxem.
O després hi ha un senyor que va fent...
O un motllu.
Bé, bé, va, va, truquem o què?
Sí, provem.
Passa que, Javi, jo avui, com que les preguntes són una mica estranyetes...
Sí.
Quina excusa t'inventaràs?
Ho dic perquè avui podríem ser honestos i dir que truquem de Tarragona a ràdio, que estem fent una consulta.
No, digues que un ull ja no ens ho ha preguntat, un treball de camp.
Un treball de dietètica.
Clar, perquè això no és hola, soy Javi, soy un consumidor i me preguntava, no?
És una mica estrany.
M'estava comint un donut i m'estava preguntant jo.
I esto del bujero?
I esto del bujero?
T'assembla, diem que truquem d'aquí? Mira, si ens tracten malament ells sabran.
Vale.
Hi ha 500.000 oients escoltant-nos.
A veure...
Truquem-hi, pues.
Donuts.
Ja que diem totes les marques, diem de quina casa estem trucant, no?
Sí, de Panrico, perquè els tupis eren de bimbo.
Sí.
No, però ja que ho fem, doncs, mira, no costa res dir-ho.
És un número d'atenció al consumidor, un 902.
Informamos que por motivos de seguridad y para mejora de nuestro servicio, a partir de este momento la conversación va ser grabada.
Vaya.
Atenció, que no es el Javi.
Això és que l'agafaran.
Va, jo parlaré avui també si dius que truques de Tarragona Ràdio.
Enrico, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Dígame.
Mira, llamamos de Tarragona Ràdio?
Sí.
Aquí, bueno, la emisora de Tarragona, municipal de Tarragona.
Sí, sí.
Mira, es que un oyente nos ha preguntado.
Sí.
A ver si aquí en Panrico.
Sí.
Es una pregunta así un poco tonta si quieren en cierto aspecto, ¿no?
Pero era para preguntar básicamente si el agujero del donut se hace antes o después de elaborar la pasta.
Esa información no la... así directamente no la tenemos.
Lo que tendremos que preguntar es al departamento de información, que ellos nos informan las consultas.
Si quiere nos puede dar los datos del consumidor y nosotros nos ponemos en contacto con el consumidor para comunicársela.
Oiga, ¿me escucha?
Sí, sí, sí, sí.
Ah.
Vaya, y entonces a mí directamente no me lo puedo decir.
No.
No tenemos la información, no la tenemos directamente.
Vale, vale.
Bueno, y entonces un par de preguntas más sí que me podría hacer, ¿no?
¿Perdone?
Un par de preguntas más sí que me podría contestar, aparte de...
Depende de si...
Ah, no, no, sí, no, nada.
Si se lo puedo informar directamente, sí, si no, no.
No, por ejemplo, ¿cuál es el tipo de donut que más se vende?
Yo esa información no se la puedo facilitar.
Tampoco.
De acuerdo, lo siento, pero no se la puedo facilitar.
Vaya, vaya, vaya.
De acuerdo.
¿Y qué tipo de información me puede dar entonces?
Yo es que la información no la he hecho yo, la que puedo facilitar.
La paso al departamento y ellos son los que me informan qué información puedo facilitar a los consumidores.
Ajá, bueno.
De acuerdo.
Bueno, bueno, pues muchas gracias.
Lo siento, lo pueden ayudar, pero...
No, no, no.
De acuerdo.
Muchas gracias.
Muchas gracias por su llamada.
Adiós, buenos días.
Que fort, ¿no?
Que fort, tia.
Que fort.
I per què volen gravar, ja vos rejó.
Per què volen gravar.
Sí, no?
Que fort.
A veure, jo quan entenc que aquesta noia no sàpiga quin és el procés d'elaboració del donut,
perquè segurament no està allà mateix a la fàbrica veient com se fan.
Segur que ha fet un tom per allà.
Sí, o almenys això de quin és el donut que surt més, o jo què sé.
Doncs espero que li facilito el número del departament comercial o li facilito una adreça,
en vez de dir de mesos datos, que le enviamos algo, pues li facilito una adreça de correu electrónic.
No ho sé, molt fort.
Que raro.
Quin tipus d'informació deuen donar?
Potser aquí ja tenen queixes.
Ai, no ho entenc.
Potser ja tenen les queixes, però no ho sé.
Sí, però...
Allò, oiga, que ve en contra d'on dono sin agujero, allò.
Com tu amb el piñol de l'oliva.
Espera que miràvem el número de lot, no?
Sí.
Diu, doncs sí, aquí no van passar la vaina aquella que fan.
Ai, que fort, Javi, que fort.
Sí, estic indignat, eh?
Jo també.
De moment, pocs telèfons ens estan ajudant, eh?
Sí.
Mira, alguns han sigut més amables del que ens pensàvem,
i home, aquesta xica ja ho ha sigut amable, però molt enterada no, eh?
No, però tampoc massa disposada a col·laborar.
No, perquè no costa res.
Segur que té un llistat de telèfons dels diferents departaments, o no ho sé.
Per parlar de telèfonos, per matar el tema dels donuts...
Matem el tema dels donuts?
Matem el tema dels donuts.
Home, si algú ens escolta i sap com es fan els donuts,
perquè potser heu visitat alguna fàbrica de donuts,
que podria ser...
Sisplau, sisplau, que truqui, no?
Sisplau, sí.
977-24-47-67.
Tindreu regal, no sé quin, però alguna cosa us donarem.
Un donut, va.
Va.
Va.
Javi, matem el tema dels donuts, però seguirem investigant per la setmana que ve.
Però tanquem amb una notícia.
Sí, bueno, una notícia no, i una informació.
És a dir, és que jo...
Ui, que diferent, eh?
Una notícia i una informació.
Ai, com estem?
Oh, quin misteri.
Què dic jo?
Que resulta que a Telefònica, amb un senyor de Ripoll...
M'estàs parlant de Telefònica?
Sí.
Quan trucarem a Telefònica?
Per queixar-nos?
Home, si truques al 2004, fàcilment ho arreglem, eh?
Però espera, espera.
Ui, ens donaria tota la secció.
Sí, sí, sí.
Digues, digues.
Un senyor de Ripoll.
Sí, resulta que li arriba una facturació amb ell,
o sigui, la factura del telèfon,
que a l'import, per cert, no el diu.
Però bueno, a l'import ja t'ho diré jo, després no pateixis.
que resulta que l'envien a ell, s'equivoquen
i l'envien la factura, atenció,
del pare del rei.
Sí, sí, sí, sí.
Però el pare del rei no és mort?
Des del 93.
Fa uns anys.
Això és una sorpresa molt gran, no?
Perquè mira, primera, el pare del rei paga telèfon.
Per això et deia que l'import ja t'ho diria jo.
Suposo que seria zero.
Lo cual dic, no entenc per què s'ha de metre una factura,
però vale, no té a veure.
No, amb alguna cosa potser sí que...
Zero massiva.
Deu pagar, el que passa és que, bueno,
paguem tots, no?
Però sí que hi deu pagar el telèfon.
Però ja és raro, no?
Perquè no t'imagines aquest tipus de gent,
de la reialesa, allò,
obrint una carta amb la factura del telèfon.
on estàs una.
I dos, que t'home ja està molt,
i tres, que com és que li han enviat?
Que tenen el nom semblant o què?
No, no, no, té res a veure.
És que no res.
És que absolutament res.
Ni l'adreça, res.
Vull dir, clar, no, evidentment.
No, no, no, no.
Bueno, estan flipant tant a Telefónica com a la Casa Real,
però espera't, que a més a més tu,
clar, quan tu obres la factura del telèfon,
què et donen?
O sigui, què veus?
Primer l'import, aquí has trucat, no?
Sí, tot desglossadet.
Però hi ha un element bàsic que sempre hi és,
que és el teu DNI.
Ah, és veritat, clar.
Doncs li van enviar i tot amb el DNI.
Amb el DNI d'aquí?
Del Borbó.
Del pare del rei.
Sí, perquè tu no t'has fet mai aquesta pregunta,
però jo me l'he fet, diu,
el rei té carnet d'identitat?
Clar, nosaltres ja es la vam fer
amb la secció que portava el Jordi fa un parell d'anys.
I vam solucionar o què?
No, però...
Jo tinc la resposta, senyoreta.
Tens la resposta?
Senyoreta Cartanyà.
Ah, que fort, Javi.
Doncs espera, abans de que la donis.
Importantíssima primícia,
perquè de veritat que ens hi vam posar,
vam enviar mails,
vam trucar d'un lloc a l'altre,
ens enviaven a premsa de no sé on,
a la certa o a l'altre.
Bueno, vam trucar a un munt de llocs
i no hi vam anar.
Què faries sense, Javi Júlio?
Ai, què ha passat?
Doncs, Javi, què?
Què vols, el DNI?
Te'l dono.
El rei té DNI?
El pare del rei té DNI.
Tenia.
Tenia, tens raó, tenia.
Però per la numeració
m'atreviria a dir
quin és el DNI del rei.
És molt fàcil.
A veure.
M'explica.
El primer, ja m'ho diràs tu,
m'ho diràs tu.
Amb la lletra i tot, eh?
A veure.
Un, dos, tres, quatre,
cinc, sis, set, vuit, nou.
D'acord?
Nou zeros.
Nou zeros.
Nou zeros.
Aquests serien els primers
nou números, d'acord?
Sí.
El segon número seria el 4.
Això, informació telefònica, eh?
Sí.
Guió i lletra G.
Ah, o sigui, tenia el número 4.
Exacte.
El número 4.
Sí.
És a dir, el fill
o té el 5
serviria?
Me sembla que el príncep
tenia l'1, eh?
Uf.
Ara no estic segura.
Sé que vam veure,
sé que vam veure,
buscant per internet i tot això,
el número de DNI del príncep
i ara també, com dius tu,
només un número.
Ara, però ara no sé dir
si era l'1, el 3 o el 5,
però per ara ja anava.
O sigui, que llavors estaríem parlant
d'entre l'1 i el 5,
eliminaríem el 4,
perquè ja no és amb nosaltres.
Molt bé.
Podríem dir, doncs,
que la família real
té assignat com a mínim
els números de DNI
del 0 al 10,
per dir-ho.
Home, el 10 i potser el 15,
perquè ara la Cristina
tindrà un altre criu.
Ja té 4,
aquesta ja s'emporta
només 4 números allà sola.
Vaja.
És una capparadora de números.
És que ho volen tot.
doncs, sí, sí.
Doncs li van enviar la factura
amb aquest DNI.
I Telefònica,
què va respondre?
Va dir que canviï les coses?
Diu, bueno,
el comunicat que va fer
és que li va presentar
les disculpes
amb aquest bon home
de Ripoll.
Com a mínim,
i li devia retirar l'import
que li havia encarregat.
Home, si era...
Si és que li va encarregat,
no ho sabem si hi havia import o no.
A veure,
és que a veure,
pot ser greu,
perquè si 10 anys cap aquí
li passa la factura
de 10 anys,
ja us pot...
Diu, mira,
que em confonguin,
vale,
però que em volin
fer pagar tot això,
no veus tot aquest amorterat.
Imagina't que algú
ha agafat el telèfon,
saps?
Un dia trucarem a Telefònica
i segurament
no traurem gaire l'aigua en clar.
Igual com ens ha passat avui
trucant a Panrico.
Ai, ai,
atenció al número
d'atenció al consumidor de Panrico.
Hi ha dos grans secrets.
La fórmula de Coca-Cola
i el forat del Don.
Javi i Júlio,
seguirem investigant.
Serà dilluns que ve.
Gràcies.
Molt bé, gràcies.
Adeu.
Gràcies.
Gràcies.