Tota és aigua en primavera,
quan el sol ja va creixent.
Aix és la meua ribera,
un espible i transparent.
Aix és la meua ribera,
tot és aigua en primavera.
Tot un camp verd a l'estiu,
esperança i alex...
Si us dic Artur Gaia, Quique Pedret, Jordi Fuster i Josep Lanau,
potser molta, molta cosa no us sona.
Però vaja, si us dic Quico, el Cèlio, el Noi i el Munt de Ferreries,
les coses ja queden una miqueta més clares.
Artur Gaia, Quico, el Cèlio, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui pens com a Artur o com a Quico?
Com a Artur, no?
Sí? Ah, no sé.
De moment has vingut sense maquillar,
sense les ulleres, tampoc.
Com és que feu tot aquest muntatge?
Mira, va ser una bogeria, no?
Des dels inicis, eh?
Sí, des dels inicis.
I d'això fa més de 10 anys que ja pujàveu així a l'escenari.
Fa quasi 12 anys, ja.
Sí, vam...
Potser era...
Per el que parlem moltes vegades, no?
Que aquests personatges mos donen ales a un escenari.
Són molt més simpàtics que naltros.
Naltros som avorrits.
Jo soc...
Jo, si estàs aquí al Cèlio,
doncs suposo que seria una cosa bastant més divertida.
Mos donen ales, són com una màscara.
T'ajuda molt a dir una sèrie de coses.
És allò de l'actor de teatre,
perquè quan s'hi posa dins d'un altre pell,
doncs l'escenari s'hi desenvolupen molt millor.
I a part, clar, mos han donat...
Els personatges mos han donat peu a plantejar una sèrie de coses, no?
Són esperpèntics.
Són...
Són...
Són...
Esperpèntics en el bon sentit de la paraula, no?
Vull dir, són...
Dubten molt, s'equivoquen,
són antierois,
estan molt a prop de la gent,
són...
tenen una comicitat,
una ironia,
i això ha ajudat molt a transmetre aquestes cançons, no?
A crear una complicitat en el públic, a...
Us donen una certa llicència, com deies tu, no?
S'equivoca, però s'equivoca el personatge, no?
Sí, sí, sí.
El que passa és que també es fan molt propers
i molt entranyables a la gent, no?
Sí, es fan molt...
molt propers a la gent,
és el que diria, són antierois,
la gent s'identifica molt fàcilment,
estan...
No és que nosaltres no estem propers a la gent,
en són propers, però ja et dic,
estem molt còmodes a la pell d'ells.
Artur, i com et sents quan després veus una gravació d'un espectacle teu,
en què, doncs, allí no surt l'Artur,
sinó que surt el Kiko Elcelio,
no et sents una mica estrany de dir,
ai, mare de Déu, però què faig davant de l'escenari?
Com me passo?
No, perquè el Kiko Elcelio i jo ens entenem molt bé.
Sí? No et surten remalazos de Kiko Elcelio
en la teva vida normal, podríem dir?
Alguns me'n surt.
A veure, totes aquestes preguntes,
si heu seguit la trajectòria d'aquesta formació,
ja l'has d'haver sentit i la resposta i tot,
però clar, per mi sou nous,
és la primera vegada que us entrevisto jo,
i tinc dubtes, tinc dubtes.
En què ha canviat la música que feia fa 12 anys,
com deies tu,
Kiko Elcelio, el noi al mut de Ferreries,
amb aquest nou treball discogràfic que avui presenteu,
un treball que es diu No es pot viure?
En algunes coses t'he diria que en res,
perquè simplement evolucionem,
evolucionem i madurem,
i malament aniríem que no maduressem,
després de 12 anys.
Este disco està evolucionat,
és més madur, però no trenca en la línia,
i tampoc volem que trenca, no?
Volem que sigui un disco que sorprèn,
per una sonoritat,
per un tractament que se li ha donat,
perquè per una major coherència entre el fons i la forma,
entre la idea i també l'estètica musical,
al servei d'aquesta idea,
però també al mateix temps volem que no sorprengui,
en el sentit que no trenqui, no?
Vull dir, la nostra línia continua molt
en aquell sentit de l'ús de la música popular, no?
El que diuen els nostres personatges des de fa 12 anys,
que és,
se cantava i es canta perquè nosaltres estem aquí i estem vius,
és una frase del Quico Elcelio,
vol dir això, no?
Que volem fer música popular,
i per a nosaltres música popular és la que el poble fa seua, no?
Per tant, ens alimentem de l'estètica, de la tradició,
busquem melodies que tinguin olor de terra,
que et porten a les arrels de la teua terra,
però també a través d'unes recreacions, no?
D'unes músiques o d'unes lletres que avui siguen ben identificables, no?
Parlem de les lletres,
sempre ha tingut aquell puntet de crítica social, no?
I suposo que temes aquest any no els ho han deuen haver faltat, eh?
No, no.
Cap any falten, no?
Però vaja, aquest any ho he tingut xitxar.
Hem tingut que fer selecció, quasi,
i desestimar-ne alguns.
Sí, és un disc molt de crítica social,
bé, de crònica social, no?
Perquè no tot és crítica,
també hi ha sentiments d'alegria, sentiments d'amor,
però és un disc molt social,
un disc molt a partir de la idea aquesta de no es pot viure,
que és una frase que diem a les Terres de l'Ebre.
O dieu moltes frases a les Terres de l'Ebre, eh?
Ara ho comentarem, això.
Sí?
Sí, sou tipus Sancho Panza, però en versió.
Sí, sí.
Vols dir que no en dieu a tot arreu?
Jo no ho sé, eh?
T'ho deia perquè, mira,
vam entrevistar també el Josep Bordes,
el Papet i Marieta, que heu col·laborat amb ell,
i, de fet, ell també té el títol del seu treball discogràfic,
que és
Sempre hi ha un peràs pa un descosit.
Diu que això m'ho diu ma mare,
m'ho deia ma mare respecte a les meues nòvies.
Sí.
Vull dir, que sou com un refraner popular.
No es pot viure.
Sí, d'on heu tret aquesta frase?
No es pot viure és una frase irònica,
carregada d'ironia,
que vol dir que bé vivim.
Sí que és al revés, eh?
Sí, és al revés.
És quan, si algú s'està menjant una paella al delta,
allà a la vora del riu,
i a l'ombra i a bona fresqueta,
doncs li dius, carai, no es pot viure, no?
I és com que bé vivim.
Però al mateix temps,
com que literalment la frase
té unes connotacions molt negatives,
llavors hem aprofitat esta dualitat
per plantejar un disc molt social, no?
Molt en uns temes
que plasmen les dues parts d'esta dualitat.
Una, els petits plaers de la vida senzilla,
i l'altre, els temes que ens preocupen, no?
L'aspecte positiu, diríem,
diríem, on es pot viure positiu seria
seria, vaia sort que tenim d'haver nascut
a un lloc del món on no es lluita per sobreviure, no?
I damunt mos queixem de vegades, no?
Perquè avui els nostres problemes domèstics
són gravíssims.
I, per l'altra part,
l'aspecte literal del no es pot viure,
posaríem aquests temes que ens preocupen tant
com són la conservació del planeta,
que és més seriós del que sembla,
i en els anys s'anirà veient,
l'ecologia, el racisme,
el mal ús d'un progrés malentès, no?
I no és que estiguin contra el progrés en absolut, no?
Ni som nostàlgics de res,
però sí que busquem una tercera via
entre l'abans i l'avui.
Vull dir, ni tot el d'abans era necessàriament bo,
ni tot el d'ara és necessàriament dolent,
però hi ha d'haver un equilibri
i s'ha d'usar bé, no?
Per tant, l'Artur, diguéssim que
equilibres les dues coses,
et quedes amb aquesta dualitat,
no et quedes ni amb el sentit positiu ni negatiu
de la frase, sinó agafem les dues cosetes, no?
Molt bé, sí, i agafem el positiu de cadascuna.
Molt bé. Parleu, doncs, d'aquests temes
que us preocupen, com deies tu,
la conservació del medi ambient i tot això,
ja en el plan més filosòfic i, si vols, polític.
Creus que estan canviant les coses,
però creus que arribarà el dia proper
en què Quicol Celi haurà de replantejar-se
el que fa i dirà,
bé, és que ja no tenim gran cosa de què queixar-nos,
hem de fer una altra cosa.
Bueno, Quicol Celi, no sempre és queixa,
tant de bo, tant de bo no,
que hem de queixar-nos de res
i fer discos només que parlessen de fraternitat,
no?
Discos d'amor, discos,
si no, no és el nostre objectiu queixar-nos,
però sí que una mica crònica social, sí,
vull dir, transmetre sentiments que estan al carrer,
tant de bo vingui un dia
en què tots els sentiments que estan al carrer
fossin positius.
Jo crec que sí que estan canviant una mica les coses.
La gent està molt mobilitzada,
estem vivint una època
en la que per primera vegada
s'està demostrant que surti al carrer
ser bich per alguna cosa.
Parlo del tema del...
Passa que també són situacions en extremis, eh?
Parlo del tema de l'Ebre,
parlo de la guerra,
del que ha passat aquí en aquest aspecte,
i la gent està mobilitzada
i crec que està en un camí bo,
no s'ha de desmobilitzar la gent,
la societat és molt interessant
que estigui sempre en guàrdia i mobilitzada
i que cregui en ella
i que es tira dels polítics, no?
Vull dir que...
Perquè en aquests dos casos s'ha demostrat, no?
Teniu fer en els polítics?
O teniu més fer
amb el que podeu aconseguir
a través de la música?
Tenim fer en la gent,
en la música plasmem coses.
La música té molta força,
té molt de poder.
Si a més la música
es posa al servei
dels sentiments de la gent,
és allò que tota revolució
té la seva música
i es poden aconseguir grans coses
i una de les grans coses
que es poden aconseguir
és que els polítics
te facin cas, no?
Ara parlarem estrictament
del tema musical,
però clar,
Quico,
el Salo,
el Noi i el Mut de Ferreries
tenen aquest aspecte també social,
si voleu.
Jo t'he de preguntar una cosa.
Vosaltres, de fet,
és això que deies,
utilitzeu la música
com a per fer pensar,
despertar consciències
i expressar també
el que la gent pensa, no?
És una eina.
Altres eines també
que han sortit al mercat
i potser molt més fortes
és, per exemple,
pel·lícules com aquesta
que estarà mateix en cartellera,
El dia de mañana,
pel·lícula catastrofista
que ens avisa dels mals,
de l'efecte hivernacle
i tot això,
tot això que estem cansats
d'escoltar, no?
Però que sembla que hi hagi d'haver
doncs manifestacions d'aquestes
perquè la gent prengui
una mica de consciència.
Com ho veieu tot això?
El cinema comercial,
en aquest cas,
diguéssim,
utilitzat per aquests medis?
Bé, la pel·lícula aquesta
concretament no l'he vist
però si pot,
si encara,
segons diuen,
és una mica exagerada
però si pot servir
perquè la gent
prengui consciència
de tot això,
està bé.
De totes maneres,
també en el cinema comercial
de Hollywood
s'ha d'anar en compte
perquè de vegades
hi ha missatges subliminals
però bé,
si...
A més ens queda
potser una miqueta lluny, no?
Dius, bueno,
Nova York està gelat,
però en fi...
No, però està bé
que crea consciència.
Vull dir,
si la indústria del cinema
o la indústria de la música
es posa al servei
de causes socials
de primer ordre,
és molt important,
tant de bo fos així, no?
Sempre és...
L'art al servei
de les causes socials
pot aconseguir grans coses, no?
I em sembla que una altra
de les notícies
que us hem de dir
sobre Kiko Elcelio
és que han ampliat
la seva família, no?
Hem sentit per aquí
que teniu un nou component?
Sí, a partir d'ara,
bueno, ja està venint
a tocar en natros
ja a la gira d'estiu,
és un baixista, no?
Vull dir, necessitàvem un baixista
i hem fitxat
a un baixista d'emposta
per primera vegada.
Érem tots tortosins,
tot i que
en un sentiment molt territorial,
però ara tenim un baixista d'emposta,
Kiko Pellicer,
que interpretarà el personatge
de Vicent Ferrer,
un senyor que té
un tros d'arròs al Delta.
Ara t'ho anava a dir,
vull dir, també...
Tothom, tothom...
Tothom pringa a l'escenari, eh?
Que bo!
I jo hi està d'acord, ell?
Sí, sí, sí,
és una condició.
Bueno, la gent quan va tocar
per Kiko Elcelio
ja sap a què s'exposa.
Ja sap a què s'exposa.
I, bueno,
el fet de tenir ara un baixista,
el baix estava incorporat,
però tocava el baix
per mig del teclat
i quan paginava en l'acordió
i un teclat i un baix,
el Josep Lanau-Mitchum,
que interpreta el paper
de Jaume Matamoros,
però ara la ve un baixista,
que només fa de baixista,
doncs...
Jaume Matamoros
quedarà més lliure.
Només li quedarà teclat,
acordió...
I acordió...
Ah, bueno.
Res, res.
Però aproximarem
la sonoritat del directe
al disc,
que sempre és important, no?
Vull dir...
però és molt important
que quan treus un disc,
després quan interprets allò en directe,
allò s'hi sembla,
el disc, no?
S'hi sembla una mica.
I és com més s'hi sembla,
millor.
I sempre...
Sí, perquè la gent
té la referència, no?
Del gravat.
pot ser un disc en una gran producció
i després sortir a l'escenari
en una fórmula molt diferent.
A veure,
tot s'hi pot fer
i a tot s'hi val,
però a nosaltres ens agrada
semblar-s'hi, no?
Tota manera,
clar,
les cançons que feu en directe
són prou importants,
però el que també té molta pes en directe
és tot l'espectacle que munteu.
Un espectacle nou,
pel que hem sentit
que esteu preparant
ja per començar-lo a rodar
al setembre
en teatres,
en espais tancats.
Sí, un espectacle
totalment
emmarcat en aquesta idea
del No es pot viure,
en les cançons del disc nou.
No serà el mateix
que estem fent ara a l'estiu,
a l'estiu interpretarem
les cançons del disc nou,
però combinades
en altres cançons de sempre,
d'altres discos.
Perquè comentaves
que el format també ha de ser diferent, no?
Sí, l'estiu és festa major,
és aire lliure,
és un altre clima.
I llavors,
per a la tardor,
preparem aquest espectacle
del No es pot viure,
que estarà tot al voltant
d'aquesta idea.
Els nostres espectacles
tots són molt senzills,
a nivell d'infraestructures
i guionísticament,
sempre són el mateix,
sempre és
l'Oquí Colcelli,
el Noi,
el Munt de Ferreries,
no es crea cap situació imaginària,
sinó que sempre estan
en aquell lloc,
en aquella població,
en aquell espai,
en aquella hora,
en temps real,
i intenten explicar
i reflexionar
sobre les cançons
que cantaran.
Qui muntan aquests guions?
Us ho feu entre vosaltres?
Sí,
ho fem tot entre nosaltres,
sí,
amb molta disciplina,
amb molta exigència,
som molt crítics.
I amb molts assajos,
suposem,
perquè ni que damunt
de l'escenari
són espontani,
que a vegades
també us deuen sortir
frases espontànies
del propi personatge,
però suposo
que al darrere hi ha un assaj.
Sí,
però per demostrar espontanitat
i perquè sembla que realment
estàs improvisant,
com més assajat ho portes,
millor,
no?
Tot i així,
cada espectacle,
cada directe,
és diferent
del de l'altre,
perquè també intentem
que a part d'oferir
nosaltres un espectacle,
intentem també
enriquir-nos
en el que ens ofereix
el públic.
Llavors,
això suposa que és una
d'aquelles coses
que es noten
i que ajuden
a sentir-se bé,
pensar que aquell llanit
serà diferent
de qualsevol altre,
això sempre
intentem
transmetre-ho.
No hi ha color
i no crec
que ningú
pugui fer escollir.
No hi ha color
i és que molta gent
com jo
ho entén així.
No hi ha color
que tothom
té dreta
el sècil de veí.
No hi ha color
i no crec
que ningú
pugui fer escollir.
No hi ha color
i és que molta gent
com jo
ho entén així.
No hi ha color
que tothom
té dreta
ser fill de veí.
No hi ha color.
Visca una ciutat...
Una rombeta,
no?
No hi ha color.
Una rombeta
que després
se van incorporant
ritmes africans,
magrebis,
brasileiros i cubans,
una música
al servei
d'esta idea
del no hi ha color.
No hi ha color
més important
que un altre
quan parlem
de diversitat racial.
Això és el que volem dir.
I tractar
com a nous veïns
a tota aquesta gent
que està convivint
en naltros
i a la que desitgem
que siguin tractats
de la mateixa manera
que a nosaltres
mos agradaria ser tractats
quan anem
a un altre país.
Un altre dels temes,
en fi,
no sé si dir
malauradament
o simplement així
un dels temes
que està d'actualitat
que és la immigració.
us venen molts immigrants,
molts estrangers,
els concerts?
Ho heu notat, això?
Comencen a vindre.
Sí?
Comencen a vindre,
però precisament
és que és un problema
el de la integració,
vull dir,
perquè se tracta
que vinguin els concerts
i que no és un problema
només d'ells,
és un problema nostre,
no?
És una convivència
que s'ha d'anar treballant
des de les dos bandes,
no?
i mos encantaria
que vinguessin
els nostres concerts
i que anessin
els concerts
que es fan de música.
De vegades
es fan concerts
de música
del seu país
i a la gent
ni tampoc hi van
perquè pensen
que està fet
només
per a uns altres ciutadans,
no?
I això és una llàstima.
Parlant d'aquests concerts
dels directes
que en porteu uns quants
a l'esquena,
¿ne recordes
algun especial?
Algun concert especial
o alguna anècdota
que us hagués passat
en aquesta interacció
que teniu amb el públic?
Sí, bueno,
hi ha una anècdota
molt al principi
que és la que mos va
fer pensar
en que el Quico Elcelió
com a sec
sempre hauria de tenir
algun element
que demostres
que no ho és,
no?
De fet,
porta davant un faristol.
I tu dius
per què ets sec
i portes un faristol
i et preocupa tan poc?
Perquè també
una de les coses
que volem
és que la gent
no estiga preocupada
perquè pobrets
un és sec
i l'altre és mut,
no?
Perquè,
sinó que la gent
disfruta,
que s'enrigui
i que sigui molt conscient
que estem fent teatre,
no?
Perquè et passen
moltes coses,
per exemple,
una vegada
estàvem actuant
a un centre geriàtric
perquè nosaltres
una de les coses
que fem
és que actuem
de la mateixa manera
a un pub,
a un teatre
o a un hospital
on hi ha gent gran,
no?
I diem
el mateix,
intentem ser
molt intergeneracionals,
no?
Però una vegada
vam anar a un lloc
i hi havia una dona
que no parava
de dir
i que desgraciaus
que són.
Ai, pobra.
I que desgraciaus
que són.
I clar,
això te desconcentrava.
Pobre dona,
clar.
I llavors vam pensar,
bueno,
a partir d'ara...
Us falta un mutilat
de guerra.
I pobrets,
i pobrets.
I clar,
al final dius,
bueno,
faràs algun detall,
no?
Jo recordo també
una vegada a Mallorca,
a sa pobla,
que estàvem actuant
a un escenari molt alt
i al final
saltem a baix
per despedir-nos
i cantar.
I quan va saltar
el sec a baix
se va sentir
un crit de pànic
perquè clar,
com si caigués
i ara clar,
intentes evitar-ho
sempre
d'anar fent
unes petites
guinyades,
no?
Donar a entendre que...
Vas avisant,
vas avisant.
que bo.
Ah,
doncs no ho sabíem,
això,
és curiós,
la ingenuitat aquesta
que pot arribar
a la gent
i el que podeu
arribar a enganyar,
també.
Sí,
però la bonica
és que la gent
estigui
disfrutant
d'un espectacle
i no
pensant,
no creient-se
en aquella història.
Com us porteu,
Quico Elcelio,
amb les noves tecnologies?
Teniu pàgina web?
Tenim pàgina web,
sí,
tenim faxs
des de fa molts anys.
Molt bé.
està despassat
per fer el fax,
eh?
Però el noi,
el personatge del noi
encara només sap utilitzar el fax
i ja considera
que és
la pera,
la fax,
que és l'hòstia,
és una cosa,
però en ell
és l'últim...
l'invent del TVO.
Però el Jaume Matamoros,
que és el que ens lliga
a la tecnologia,
a la modernitat,
ell té ordinador,
té pàgina web
i tal com diu son tio,
que és la noi,
és el tio de Jaumet,
em diu,
el Jaume,
això de l'internet,
ara té amics
a tot el món,
però mai surt
de la seva habitació.
i que li fa una mica de...
Vale,
ja està bé
que en l'internet
tinguis amics
a tot el món,
però surt
de quan en quan
i viatja,
no?
O des de prop de casa
o on tu vulguis,
no?
I és allò que diem abans,
no?
Del progrés ben entès,
vull dir,
que els nostres personatges
estan immersos
en la societat tecnològica,
però també criden
una miqueta
a no perdre
l'acostum
de sortir al carrer,
no?
Però vaja,
que qualsevol persona
tancada temporalment
a l'habitació
pot aconseguir
a través d'internet
informació
sobre aquest nou disc,
fotografies
de les vostres cares radians,
allò.
Sí, sí.
No?
Teniu la pàgina oficial?
Tenim pàgina oficial,
sí.
www.tubalespectacles.com
Molt bé.
Actualitzada i tal?
Hi ha informació
ja sobre el nou disc?
Ara s'està actualitzant.
Hem estat uns dies en obres.
És que fa molt poquet,
que ha sortit aquest disc,
no?
Fa no res.
Fa del dilluns
de la setmana passada,
fa uns 10 dies.
Imaginem,
no res.
Anem tancant l'entrevista
amb Qui Colcella,
el noi i el mut de Ferreries.
Ara hem de tocar
el tema del trasbassament.
És que és el que toca,
no?
Evidentment.
i, a més,
contents que no estiria endavant?
O acabeu de veure clar això?
Estem contentíssims.
Estem en la sensació
d'haver sortit bé
d'una lluita
d'un David
contra un Goliat,
no?
I, a més,
contents i satisfets
per allò que diem,
que per primera vegada
s'ha pogut demostrar
que sortia al carrer
i que la unitat de la gent
i el convenciment,
un moviment popular
se n'ha sortit
en la seua.
Això és molt important.
És molt important també
que les coses
s'acomplisquen,
evidentment,
perquè cal
veure què passarà,
no?
A lo millor el divendres
s'ha derogat
l'OPHN,
però a veure quines mesures
seran les alternatives.
Clar,
hi ha el sentiment aquest
de dir
contents per una banda,
sentiment popular,
contents per una banda,
de que, bueno,
el PHN no,
però clar,
a veure com serà
l'alternativa.
Sí, a veure com serà
l'alternativa
i, a més,
el que sigui també
és molt important
continuar endavant
en aquest esperit,
vull dir,
no s'ha de morir
tot això.
Hi ha la Fundació
per la Nova Cultura
de l'Aigua
que d'alguna manera
és una fundació
per una nova manera
de viure.
La Nova Cultura
de l'Aigua
parla de l'aigua
però és una cultura
que pensa molt
en el futur del planeta,
en tots els aspectes,
no?
I tant de bo
que aquest moviment
hagi assentat les bases
per al futur,
per a que moltes altres coses
vagin millor.
En això,
penso que no cal
que tampoc
la societat
se desmobilisi
massa, eh?
S.A.C.A.S.
Com ens deia l'Artur, val la pena que ara que hem pogut crear aquest moviment social
entorn a la importància de l'aigua, que no es perdi,
i per molt bé que vagin les coses que no obliden mai que l'aigua,
l'orriu és vida.
L'orriu és vida.
I una de les maneres de no oblidar-ho és munta festes,
que això, de manera lúdica, que a la gent li agrada molt.
Què passa aquest cap de setmana?
Bueno, aquest cap de setmana hi ha una macro festa a l'Ampolla,
la porta del Delta de l'Ebre,
ja convocada des de fa vàries setmanes per la plataforma per la defensa de l'Ebre,
precisament com a homenatge als milers i milers de persones,
no només de les terres de l'Ebre, sinó d'arreu del país,
que s'han solidaritzat en això,
que han sacrificat moltes coses de la seva vida,
de les seues hores personals, de les temes familiars,
que han posat molt en aquesta lluita, no?
I llavors és una gran festa d'homenatge a l'Ebre.
A l'Ampolla, durant dos dies,
divendres hi haurà la gent més d'allà
i dedicat més a músiques de la terra,
com en nosaltres mateixos, en los Kikos, en Pepet i Marieta.
Los Kikos, és veritat que us dieu així, no?
Això ho vau començar a vatros, ara ja m'ho dic.
És veritat, és una manera de cursar el nom que es va inventar a la premsa,
però que ja l'aprofitem.
Pepet i Marieta, Terrer Roig,
La xaranga revoltosa,
ens undem la companyia elèctrica d'arma,
Txep Balovski...
Lo millor de cada casa, no?
Sí, sí.
Costa Rico, los discípulos de Otilia,
una gran festa per celebrar,
o per donar una mica de relax a tota aquesta gent
i també per invitar a gent d'arreu de Catalunya
que vinguin a les Terres de l'Ebre,
perquè ja que tant mos han donat,
perquè cal tindre en compte que això es va començar a guanyar
el dia que Catalunya ho va fer seu,
perquè nosaltres sols no érem ningú.
I part de l'Aragó també, no?
I tota la conca de l'Ebre,
però ja també per qüestions pròpies,
però que gent com Catalunya,
que havien de ser destinataris de l'aigua,
ho van entendre perfectament,
van entendre que l'Ebre era seu,
que el Delta era seu,
i aquell dia es va començar a guanyar tot això,
per tant, cal fer una festa.
A l'Empolla, aquest cap de setmana, dissabte i diumenge?
Divendres i dissabte.
Divendres i dissabte.
O sigui que diumenge ja ens hem de preparar
per tornar la vida dura de bilions.
Artur, doncs ja per acabar,
una pregunta que fem a tothom
i per conèixer-te una miqueta més,
què escoltes?
Quina música escoltes?
Dóna'ns algun referent.
A mi m'agrada molt tota la música.
No tinc una música concreta que m'agrada,
però penso que en cada estil,
en cada tipus de música,
hi ha música molt bona.
Però jo m'escolto molt les músiques
per la implicació que tenim
en el que estem fent.
a nosaltres m'escolto molt
totes aquestes músiques
que tenen a olor de terra,
siguen del país que siguen.
M'escolto molt les músiques del món
i cada vegada m'interessen més,
i la música del Mediterrani,
perquè és la nostra marc.
Artur Gaia i Kiko Elcelio,
doble personatge,
dobles convidats avui.
Moltes gràcies.
Endavant amb aquest nou treball discogràfic,
no es pot viure.
I en fi, la primera cita, com deies,
la tenim aquest cap de setmana a L'Ampolla,
però us veurem aquest estiu per aquí,
en format Festa Major,
i de cara al setembre,
a la temporada de tardor,
vindreu també.
Gràcies, Artur.
Gràcies a tu.
S'haurà viscut
Quantes guerres ha perdut
Quants amens l'hauran guardat
Però el temps poc l'ha canviat
La vella Iferda ho libera
Pregunteu-li a l'Olivera
Pregunteu-li a l'Olivera
Lo que ens sap dels béns de l'arc
Ha fet mostra en primavera
Ha fet mostra en primavera
I tindrem pur i tant guà
La vella Iferda
Ni aquella casa tan blanca
Ni el bancal de la figuera
No me es viu la fusta bella
De tant segles d'olivera
Que s'ha fet de tanta terra
I tanta història
Que ha passat en tant de temps
I en tanta gent
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
No me es viu la fusta bella
Pregunteu-li a la fusta bella
Pregunteu-li a l'olivera
Pregunteu-li a l'olivera
Pregunteu-li a l'olivera