.
Els grills que ja comencen a sonar a la sintonia de Tarragona Ràdio
als ja tardes, com cada dijous, en aquesta segona hora.
Olla de grills, una tertúlia conformada per joves polítics
i que avui realment pot arribar a ser una olla de grills,
perquè si abans us dèiem que no teníem gaire clar
la temàtica de la tertúlia d'avui,
doncs em sembla que a mesura que passa el temps
i anem negociant, arribem a menys conclusions.
No sabem bé de què parlarem,
però la qüestió és que els nostres convidats,
els nostres contartulians han vingut avui,
així amb el punt frívol, podríem dir.
Feria Danda, Convergència i Unió, bona tarda.
Bona tarda.
Jordi Roca, del PP, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Gerard Castells, d'Esquerra Republicana, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Carles Castillo, del PSC, bona tarda.
Bona tarda.
De carrerilla tots avui, eh?
Doncs mira, com que hem dit que tractaríem temes
així una mica lleugerets i frívols, pim-pam,
estireu-vos, eh? Molleu-vos avui.
Vale? Anècdotes.
Vale.
Jo ja començo atacant.
Què heu fet aquest cap de setmana?
Bueno, jo suposo que hauria de dir que estudiant,
perquè tinc un professor aquí.
Però no, bàsicament he sortit,
el divendres es va anar a aprendre alguna cosa
i la nit es va anar allargant,
allò que dius, ja són les cinc del dematí.
I dissabte tenia un aniversari
i dius, ja són les set del dematí.
I llavors, doncs, poca cosa
i ara, doncs, fent l'esprint final.
O sigui, tu ets sortidor, que diuen les àvies.
Ets sortidor, ets un cap de nit.
Sí, potser m'agrada bastant sortir.
O sigui, encara que sigui anar a fer una cervesa,
és que jo a casa no hi puc estar.
Llavors, m'agrada anar pel carrer i tombar.
Bé, bé.
Vosaltres, que també...
Jo hauria de dir, com tinc un alumne aquí,
que vaig fer bondat i que vaig treballar molt.
Però no ho vas fer, doncs.
Però no ho vas fer-ho.
Bé, jo divendres vaig anar a un compleanys,
amb el qual, a més, hi ha un company d'aquí,
de la vostra casa, i era,
si no, el meu, el Joan Andreu, el saludo,
perquè vam coincidir amb un compleanys.
I també se'ls va fer molt tard,
però no vam sortir, vam estar a casa d'uns amics,
fins a les cinc, fins a les cinc.
S'estirava la gasosa, o...
S'estirava la gasosa, sí.
Està bé, està bé.
Jo, precisament, aquest cap de setmana
vaig estar treballant una mica,
encara que són una mica conya.
El dissabte, doncs, vam estar
amb una sèrie de companys a Mataró,
a una assemblea que feien allà
gent de joventut socialista,
que canviaven l'executiva i tal,
perquè estem en procés de jubilació
i d'arrejuveniment.
A veure si em surt la paraula bé.
Tens moltes canes, ja, eh, Carles?
Una mica, no? Una mica.
I diumenge, doncs, treballant al despatx,
i ordenant, i pintant...
És que, clar, és del PSC hi tenen molta feina.
Clar, clar, ara estem...
No, no, la van recol·locat.
Jordi, tu sembles una persona més seriosa.
Sí, jo vaig treballar una mica,
vaig treballar a casa i coses de la feina,
o sigui, que poca cosa vaig fer.
Vas treballar a casa?
Què vol dir, això?
L'UEGO fas feines de la llar?
Jo treballo a casa.
Ah, treballes, però de coses teves.
No és que s'assessis rentant els plats i tot això, eh?
Jo ho feia de tot.
Sí.
Jo soc un home alliberat.
Com si fos tant...
I sobretot quan tens jardí,
que la feina no s'acaba mai.
De fet, quan estàs per la meitat,
ja per la quantona dada d'on has començat,
ja et comença a agafar.
Mira, doncs ja sabem que el Jordi té jardí.
Ja t'acaba de dir,
aquí colar com qui no vol la cosa,
que té jardí.
Una casa amb jardí.
Una casa amb jardí.
Piscina, mil metros.
Vendo Seat Panda.
M'acosta amb una frase de la Núria,
diu, tu què sembles més sèrio?
Què has pogut dir amb això?
Soc més sèrio.
Jordi, jo quan el veig em fa por,
dic, hòstia, quin tio més sèrio.
Sempre parlo de temes filosòfics amb ell.
Sí, sí, profuns i tal.
Bueno, bé.
Els ja que som així.
Què plantes, el jardí?
Ui, el jardí és més complicat,
perquè créixer...
Normalment el que plantem no creix.
Només creix la mala herba.
I el que plantem dura quatre dies.
He intentat plantar alguna palmera i res,
la pobreta no...
Hòstia, a més un jardí,
per plantar una palmera.
I m'agrada el jardí.
No, el que passa és que la capacitat agrícola meva
és força limitada.
Però vaja, no tens urtet,
tipo allò, els tomàctets, els patatetes...
No, no, això surt, surt, és una passada.
Surt caríssim, dona un munt de feina
i al final tampoc.
Tinc un veí que de tant en tant em dona algun...
I aquell sí que en sap i fora, fora.
No, a mi se'm moriria tot,
els ja n'anen i se'm moren.
Imagina't.
I són resistents, de fet,
són de les plantes que aguanten més.
És el més greu que hi ha.
Les de plàstic i tot.
Sí, se t'amoran també.
Sí, que terrible.
Doncs sí que no cal que tingui el jardí, eh?
Per tenir una feinada i que no hi haurà de partir res.
Treballar-te lilluns a divendres,
després arribar a casa i posar-te a treballar al jardí.
És dur.
No, no, és complicat.
Gerard, i ja trobes llocs per sortir
fins a les 5 o les 7 de la matinada aquí a Tarragona?
Sí, sempre hi ha.
L'únic que passa és que, clar,
a mesura que es va fent més tard,
l'ambient és més decadent.
O sigui, al final t'arribes a trobar ja homes
de 50 o 60 anys,
amb tots els respectes per aquesta franja d'edat,
amb un estat artílic bastant considerable,
intentant ser lligar noies de 17 o 18 anys.
I això ho explica el Gerard com si estés fora, eh?
Com si fos un espectador.
O sigui, tu a les 5 i a les 7 del dematí vas fresquíssim.
Jo no estic amb aquesta franja d'edat.
Pensa que a les 5 del dematí
tot és molt més decadent del que ho veus.
Perquè tu també tens el prisma una mica etilitzat.
No, però sí, de llocs n'hi ha.
També depèn del dia.
Vull dir, algun dia que...
Depèn de com te sents.
Avui què tenim ganes?
De fer cervell, després anem a l'escalibur.
Avui què tens ganes de ballar samba,
doncs anem a...
Estàs fent propaganda.
No sé si t'hi ha pagat alguna cosa.
Coi a l'escalibur.
Hosti, aquest jovent sí que va fort.
Porto ulleres, perquè me coneguin, m'invitin.
O si no, doncs algun dia te'n vas a la plaça La Fona,
fa una cerveseta i ja està.
De llocs sempre n'hi ha.
Diríeu que està bé Tarragona pel que fa a l'oci nocturn?
No ben bé, jo crec que no ben bé.
Però bueno, jo crec que podria estar millor.
I a l'estiu hi va haver una mica de problema també
amb alguna festa que es feia a la platja
i que arribava la Guàrdia Urbana
i jo crec que alguna vegada sense raó.
No diem totes, però alguna vegada sense raó.
És un abans i un després.
Jo recordo quan anava a la universitat,
ja fa uns quants mesos,
i a Tarragona és que no hi havia res.
El carrer del Cucu era el Cucu, drulo.
I no ho dic per si a algú no li sona.
El què?
Com el Gerard.
I és que només hi havia el Cucu, drulo i el Poetes,
però clar, la gent jove, Poetes...
Mira, ja no hi és.
Ja no hi és.
I tots havíem d'anar a Salou,
que era un viatge terrible.
Què hi ha anat últimament a Salou?
Jo alguna vegada hi ha anat.
Fa anys, però anys, eh?
Jo a l'estiu sí, hi vaig cada dissabte.
On vas de Salou? A l'Esnupis?
No, abans anava a la zona dels slummers...
Però això està tancat, eh? No ens enganyis.
Bueno, però aquest estiu encara hi havia
encara bé lloc al Tropical Heat,
bueno, la caix, lo típic, flashback.
Bueno, la flash.
A flashback vas?
No, no, l'ambient ha canviat bastant, eh?
Vull dir, hi ha bastant rotllo,
hi ha molta gent...
O sigui, quan...
Cuidat amb el que dius,
perquè jo vaig anar per cap d'any
i no em posis amb aquesta franja d'abans.
No, no, però és la discoteca
que tanca fins més tard
i, doncs, molta gent que ja ve d'altres llocs
i ja venen amb un estat que dius
ulls oberts,
mandibular que se'ls va llogar...
Veus el que està dient?
No, però, bueno...
Això flashback.
Aquí estaves tu per fer.
Això a tot arreu, a Salou...
Cap d'any.
Però, bueno, és una manera diferent de sortir,
perquè, clar, Tarragona ho tens tot l'any.
Llavors, doncs, vas a Salou o...
No et coneixen.
Exacte.
I a l'autobús, que això ha estat un gran què,
perquè nosaltres, per exemple, els amics,
molts no volien anar a Salou,
ens trobàvem perquè, clar, havies d'agafar el cotxe
i no podies veure.
O et feia por tornar.
I amb això que ara hem posat l'autocar,
que sempre no va ple, però hi va bastanta gent,
és una manera diferent de poder tenir un oci alternatiu.
El bus nocturn, no?
Sí.
Jo crec que ens creixem molt.
Jo tinc una mica el Christian que tornava caminant de Salou.
Que deus!
O sigui, aquest anava puesta, puesta,
perquè, clar,
a mi es portava amb cotxe,
però ell tornava caminant.
Per baixar, no?
I de la Patxà no heu sentit ara?
Jo heu sentit parlar molt bé que està bé la marxa.
A la Pineda?
Sí.
No ho heu sentit?
I una, quatre vegades, igual.
El que jo sí que trobo a faltar, segons com aquí a Tarragona,
és una sala gran de concerts.
O sigui, un lloc on, per exemple,
aquí a Tarragona, aquí hi ha els golfos,
però te poden venir grups
que te poden portar com a molt 200 persones.
però un...
La becaria.
Sí, però estic parlant jo que és per portar un...
És que ara no m'ha de veure un grup de rock.
Clar, és que ara que deies lo de la Patxà
has aprofitat últimament el pàrquing de la Patxà.
No, però grups així.
Per fer concerts.
Un palau de la música tarragonina necessitaria.
No, una sala de concerts.
O privat, o alguna cosa pública,
que puguis portar...
O sigui, que veu...
Tipo la plaça de toros, però estable.
Sí, però potser encara més petit.
Jo què sé, veus cartells per Tarragona.
D'entremig, no?
Un concert al Morell, un concert a tot arreu.
Hi ha més o menys sala de festes
i aquí jo crec que és una carència que té la ciutat.
A mi que m'agrada el rock.
El pavelló del Serrallo, potser.
Sí, però...
Penso que no s'ha fet mai cap concert allà.
No ho sé.
Però això és una promotora que vinci.
Que s'ho vulgui.
Perquè si al port...
Jo recordo que hi havia caps de setmana
que baixaven 30.000 persones
o una barbaritat en una nit.
i això en un concert...
Hòstia, un concert de 30.000 persones
ja els agradaria molt.
A què portaríeu?
Jo...
A Los Suaves.
Sí?
Sí, per mi és el meu grup de rock.
A Los Suaves és extremador,
però bàsicament a Los Suaves
i és un grup que m'agradaria veure.
Estava pensant una mica
en lo d'Operación Triunfo.
A la Xenoa, voldria.
A la Xenoa.
A mi m'agrada la Xenoa.
Crec que a més l'últim disc aquest que ha tret
està molt bé.
està molt bé.
Ahir li vaig regalar a la nòvia, per cert.
Jo si visqués Queen,
que no vaig poder anar mai.
Queen a Tarragona, un bon bazo, eh?
No, no?
Home, està que bé.
Sí, sí.
Malauradament.
Jo revólver, perquè...
És que...
El millor concert que anava mai a la meva vida
va ser un acústic que va fer el Tata Metropol
fa munt d'anys.
I me va quedar amb un saur de boca molt bo
i m'agradaria tornar a poder veure-lo una altra vegada.
Jo el pitjor que he anat, el de Madonna.
Què dius, Madonna?
Sí, el pitjor concert de la meva vida.
En sèrio, horrible, de mal gust,
el de la Madonna aquell quan anava amb el sostenidor així punxegut
i amb el Dick Tracy,
i dient unes coses que no se l'entenia.
Jo no sé si va sortir malament.
Què, va ser allà a la mitja lluna o...
o no, potser va ser allà a l'Olímpic.
No, a l'Olímpic va ser a Barcelona.
Terrible.
Molt millor un de Meccano,
al Creixell,
que el van fer al camp de futbol allà,
que érem quatre grans.
Sí, en aquest home estava jo.
Sí?
Però t'estic parlant de l'any 80.
Sí, sí.
De manera, sí.
Vull.
Ai, els aviets.
Els aviets.
Han anat a roja, eh?
Sí, sí.
Jo, en aquell moment,
Meccano potser era el grup que teníem
i que funcionava més, no?
Era suau, molt suavet.
Però que per la forma del concert
i com va ser i l'ambient,
per mi va ser un dels millors.
Home, de fet...
Mira, jo no sóc fan de Meccano.
Aquests grups revival ara tornen,
perquè no vau anar a veure els Omresger
ara quan van venir per aquí a propet?
No.
Carlos.
Carlos.
Sí, però perquè la nòvia t'ha d'obligar, segur.
No, no.
Jo me la vaig trobar i em va dir que l'havia obligat.
A més, me'n recordo un concert
que el van aplaçar perquè plovia.
i va, es va muntar un merder allà.
Això fa...
Es va muntar un merder que no vegis.
Jo havia d'anar a aquest concert, sí.
A la plaça de Toros.
Menys mal que va ploure aquell dia.
Sí, sí, sí.
I els Pecos?
No, això ja és massa, no?
És que tots aquests grups, Pecos i tot això,
i brincos, jo em perdo una mica.
El pitjor concert que recordo que jo hagi anat,
un de la Marta Sánchez, de Ole Ole,
que va estar també a Tarragona.
Terrible, terrible.
Això que sí que em dona una mica de vergonya.
Reconeixo.
Però bueno, mira, ara que no en sent ningú...
Tardava com cantàveu,
perquè anaves amb aquest concert dur?
Bueno, no sé.
O com ballava.
Com ballava, jo crec que era com ballava.
Gerard, quin munt de grups de fa molt de temps
que no coneixies, no?
Sí, que et sonen, eh?
Jo, a mi m'ha sonat de vins els discos de vinil per casa.
Ostres!
Discos de vinil, saps què és?
Sí, o sigui, bueno, suposo que és allò negre, rodó, no?
Però tenir-ne no has tingut mai cap.
No, jo no.
Bueno, una vegada em vaig comprar un d'Iron Maiden,
que era el Fear of the Dark.
I aquest sí que...
Vas veure que no cabia el CD.
Aquest és això, perquè aquí no...
M'han intimat.
Jo en tinc un munt.
Jo en tinc un munt de vinil.
Jo en tinc una col·lecció del Just Jack en vinil
que me la va passar un familiar,
me la va regalar i la tinc tota.
Doncs guarda, guarda.
Alguna estarà ratllat, però bueno.
Amb alguna fira del coleccionista.
A mi m'agrada el so del vinil.
Llavors, entre cançó i cançó que se sent aquí...
A internet hi ha un programa que ho simula.
I no cal que tinguis aquella parella.
Ets un romàntic, eh, Gerard?
No, però segons quin...
Abans t'ho graves en un caset,
aquest d'Iron Maida me la vaig carregant en un caset
i quan el sents en un caset que sents el...
I dius, hòstia, que bonic.
Ja va acabar de redurnir si el caset se te doblega, no?
Allò que fa la cinta...
No, però al final allò que hi ha el caset ja ni tira
i coses d'aquestes.
Així ara amb els CDs no hi ha aquests problemes.
Però jo, el pitjor concert que he anat
va ser un...
Deu fer dos o tres anys a Reus
que va venir extrem o duro.
Que, bueno, el cantant va sortir
completament col·locat a l'escenari.
No se'l va entendre de res.
O sigui, va ser desastrós.
I clar, a veure, dius,
acabo de pagar 1.500 pessetes
per veure com aquest paio s'aixuta.
I vaig dir, no, ja no hi anirem més a cap...
I el sentirem CD.
I tota la gent tenia el mateix impressió que tu.
Estaven disfrutant allà.
Sí, però hi ha vegades que dius, bueno, és...
Forma part de l'espectacle, però no,
anaven massa passats i no m'agradava.
O sinó algun d'aquests concerts d'aquests grups
que es diuen alternatius,
que en certa comencen a anar amb surors d'animals
i coses d'aquestes així, que dius,
quin sentit té això?
No, o a fer olas i...
I dius, mare de Déu, què estic fent aquí?
I posa la gent que dius, estàs disfrutant?
M'encanta.
I dic, bueno, jo quasi que vaig tirant, eh?
Per això vols dir que no és part de la pose, no?
És com la gent que va a un museu veu una obra que és lletja
però per matar i diu, ostres, quin estil que té.
I tu la veus i dius, això, tu...
I és part de la pose, no?
A mi això em va passar una vegada
amb una pel·lícula de l'Emir Kosturika,
que es diu Gato Negro, Gato Blanco,
la vaig anar a veure i dic, mira, com que és gratis,
la vaig anar a veure.
I jo, a mesura que anava passant la pel·lícula,
saps allò que estava...
Jo estava dient, però què és això?
I veies que la gent, tots aquests típics snops,
amb samarretes de Brasil, de Jamaica,
aquests pentinats escalats, bueno,
el rotllo golfos, tots...
Oh, quina gran obra d'art, quina pel·lícula més d'això.
I a mi...
Hi eren quatre gitanos romanesos
i explicaven les seves aventures.
O sigui, era com una...
En sèrio, era com una pel·lícula del Benigni dels 80,
però feta ara, als 90.
I la gent s'estava...
Als 90?
No, però vull dir que era feta amb una mica de cutre.
I veies que la gent sí, sí...
Jo dic, si aquesta obra l'hagués fet l'Alfredo Landa,
no l'hagués anat a veure ningú,
però amb que la Font és un director
de la Goix Divin, de l'estranger,
doncs ja sembla que vés a saber què.
I la veritat és que m'estava morint,
només tenia ganes que s'acabés.
I no s'acabava mai, mai, tu m'ençà.
I la gent, ja, ja, ja, ja...
Bueno, els snops arriben...
Parlant de música,
que sou eurovisius, us agrada eurovisió?
Sou d'aquells que quan arriba la nit
us poseu allà al davant i feu les vostres votacions?
No, la veritat és que no.
Jo crec que no ho he vist mai.
Va, Fede.
No, de veritat, o sigui...
Bona, potser alguna cançó que enganxes
mentre estàs sopant o alguna cosa, sí,
però allò d'haver tot el concurs sencer,
no ho he vist mai.
Que potser les votacions,
això de la conya que fan,
a vegades no ho he vist,
sí, però tot el que és el programa
no ho he vist mai.
És que tot el programa s'ha de tenir a estómac.
Una mica passagat, sí.
Jo, o sigui, quan fas zapping,
si veus algun grup curiós
o alguna cantant macota,
sí que, a veure,
l'any passat hi va haver aquell austriac
que, com es deia,
Alf Poyer o alguna cosa així,
que el van parodiar.
Llavors sí que vaig veure l'actuació
perquè era realment espectacular.
O fa dos o tres anys,
uns de Grècia,
llavors també dius,
coi...
Els robots.
Aquests que anaven, sí.
Oto, m'han dit molt bé.
Aquests van quedar darrere de la rosa, eh?
Sí, sí.
I va quedar vuitens o així.
Sí, que jo vaig al·lucinar
perquè van començar
dotze punts, dotze punts, dotze punts.
Dic, ostres,
però allò, topeitis,
però bueno, mira.
Però això sí que,
si hi ha algun grup així curiós,
sí que el veig.
Però, i les votacions també.
Fins que veus que hi ha
quin grup està decidit,
i ho dius, vale.
Però això aquí no es veia,
fins a Operació en Triunfo.
Jo quan repetit una sí, eh?
Jo quan repetit una...
Sí, sí.
Hi ha hagut un parèntesi,
però abans sí que jo també ho veia.
I l'Oti.
Jo crec que inclús més abans.
Quan només hi havia tres canals.
L'Oti encara la fan, em sembla.
Ah, sí?
Això és de l'Oti,
sí que jo que no ho he vist mai.
No va ser go a guanyar el Julio Iglesias.
No, això va ser Benidorm.
Benidorm, sí?
Francisco.
No ho sé.
Ai, sí, Francisco.
Que penso que només té aquesta cançó,
Francisco, la de...
Com és la?
Latino.
Latino.
Tengo el color
de una copa de vino.
En deu tenir més,
però clar, ja.
Però és aquest,
ja està engasillat.
Aquest també té discos de vinilo, eh?
Sí, sí.
Bueno, sabeu qui va anar l'any passat
representant Espanya a Eurovisió, no?
Mabet, no?
Ah, sí.
Mabet.
Oi, sí.
Sabeu qui anirà aquest any?
Que ho tenim clar, això?
Jo no ho sé encara.
El guanyador d'Operació en Triunfo, no?
No sé com va.
No ho he seguit aquest any.
Jo tampoc, no sé ni què són els nostres finalistes.
No ho ha segut ningú.
Jo tampoc.
Comentàveu que no he seguit gaire
l'Operació en Triunfo aquest any,
ja continuem amb el tema frívol.
És que ja...
Perquè a les xiques és que no, no, no.
Ah, sí?
Qui hi ha això?
Qui ho deia això?
Qui ho deia això?
No ho sé.
Jo no.
Us vau enganxar a la primera edició, sí o no?
La novetat.
És el que dius, la novetat, no?
La primera vegada.
Jo vaig veure la passada, jo crec.
Perquè a mi la Bet m'encantava.
La Bet era...
Bó.
Era la meva musa.
Una mica.
Va dir ell mentre li caien la saliva.
Està fent de la taula.
M'encanta el videoclip aquell que fa a Barcelona.
La Sagrada Família.
Molt maco.
De fet, aquest any,
comentàvem també a micro tancat.
M'he posat vermell una mica.
Quita, quita, quita.
Tothom quedrà els bruts.
Està durant calor.
Tothom té secrets, Carles.
Doncs comentàvem que ara,
aquest any a Andorra participa en el festival
i s'està buscant cantant
per aquí per Catalunya
que representi Andorra.
Està bé, això.
Catalunya podria arribar mai
a representar-se a si mateixa
en un festival d'Eurovisió.
Per què no?
Esquerra Republicana.
Home, a l'altre sí que ens agradaria.
L'únic que passa és que penso
que està tancat a estats.
De moment,
nosaltres,
sol o per desgràcia,
encara no ho som.
Llavors, de moment,
penso que no tenim massas possibilitats.
I no val la pena posar tots esforços
en lluitar amb aquest tema,
perquè suposo que tampoc és un tema prioritari.
Home, també forma per...
A veure, no és un tema prioritari.
No és com el finançament.
Un tema simbòlic.
Sí, però és un tema de...
Sí, seria bonic.
No sé, és curiós.
Després, al cap de cinc anys,
ja no ho veuries,
però els dos primers anys sí que ho veuries.
A veure què fan els catalans.
Escolta, i ara que parlàvem d'Eurovisió,
ja per matar el tema,
allò que, no sé si vau veure
els comentaris de les votacions,
quan fien les votacions,
el comentarista estava molt ficat en el paper, no?
I se'l veia com un expert,
perquè anava explicant.
Diu, aquest país i aquest país i aquest país
segur que no voten a Espanya
per divergències polítiques.
A l'Ibarroia i record.
No sé qui...
No sé que aquest ho ha fet sempre,
és que, bueno, jo me'n recordo de petit
i era aquest mateix home.
Sí?
Ah, sí?
Sí.
I ara Grécia no es va votar.
I ho clava tot perquè en sap...
Urribarri, em diuen per aquí,
em diu la Sílvia.
Urribarri?
Ah, sí.
José María Urribarri?
Sí, el de aquest.
La qüestió és que estava ficat en el tema
i deia això,
doncs que influïen les relacions polítiques
entre els països a l'hora de votar.
Ell sabia quina va guanyar
i més o menys les encertava totes,
perquè no és una qüestió artística.
Molts països ja no voten ni pel número.
És com Alemanya,
que sempre vota Turquia,
vull dir, perquè hi ha molts immigrants turcs.
L'any que es va presentar la Rosa,
que va fer el ridícul,
va guanyar, penso...
Suïssa, Holanda...
Va guanyar Letònia o alguna cosa així.
I diu, no, és que ha guanyat
perquè hi havia molts països dalès.
Bueno, doncs...
També hi ha molts països yatins
que s'han votat entre ells
i els dalès es voten entre ells.
No, però sí que és veritat
que hi ha vots sorprenents, eh?
Nosaltres sempre votem a Anglaterra
o al Regne Unit,
l'avió espanyola
i, en canvi, el Regne Unit mai vota Espanya.
També són aquells vots que mai...
Mai tornen.
És una mica com la relació
entre el president, no?
I el Toni Blair.
Sí, suposo que sí.
El seu amic Toni, direccionat.
Mai retornen.
Home, ara deies,
la Rosa va fer el ridícul,
no sé si estareu d'acord o no,
però se'n recordarà
de Remedios a Mai, eh?
Això era terrible.
Qui era aquesta?
Qui se'n recorda?
Aquí em m'ha negat.
Ah, sí, aquesta m'ha negat.
Jo crec que va baixar
perquè vam agafar una temporada
que enviàvem
amb alfabetes,
secs,
faltava el coix,
faltava...
I no et senties identificat.
I què més dona, company?
Home, doncs que no.
Home, pot ser identificat amb B, eh?
Perquè els artistes
que potser volien tenir
una oportunitat
es veien bloquejats.
que va cantar,
que no me'n recordo
com es deia,
era un tio que cantava molt bé.
Tenia una veu collonuda.
Però potser la gent
no s'ha sent identificada,
per això no ho deixaven de veure.
Jo crec que...
La professional Serafín Subiric,
m'assembla que es deia, no?
Serafín Subiric.
Sí, però aquest tio era molt bo.
No, treballa per la Disney.
Doble Disney.
Jo crec que el problema
d'Eurovision
és que sempre la majoria...
Sempre guanya...
Em fa gràcia
perquè tots els països
porten cançons pastel
després d'aquestes
que mai ningú escoltarà
perquè són insufribles.
I sempre guanyen
les cançons més animades.
Jo me'n recordo
l'any que va guanyar
la israeliana aquell
a la diva o com...
I tothom...
Oh, l'any que ve
s'ha de presentar
una cançó com aquesta.
I l'any següent
tornen a presentar
el mateix tipus de...
Ara a Eurovision
ha canviat
però jo me'n recordo
de cançons
que eren...
Insufribles, no?
Que n'hi havia
però on aguantar-les.
Sí que la veritat
que va haver-ne temporada
que anaven per aquí
les cançons, no?
El Sergio Dalma
amb el Bailar Pegados
em sembla que era
i totes aquestes cançons, no?
El Marcos Lunes
és que veu una sèrie
d'artistes d'aquest
amb cançons
que...
El Sergio Dalma
està bé, eh, Jordi?
Ferrible.
El Sergio Dalma
està malament.
No em diguis
que no tenim música
per parar un tren.
Sí, però jo crec
que inclús
els cantants professionals
no ens agraden
amb aquest tipus de concursos.
Sí, és veritat, això.
A més, jo crec
que el bo que té
és que dóna oportunitat
a la gent que comença, no?
Jo crec que és una
de les coses bones que té.
Doncs seguim
amb el tema mediàtic.
Tanquem Eurovisió
i entrem a Gran Hermano.
Esteu enganxats a la Fresita, eh?
Us ha robat el cor a tots?
M'encanta la Fresita.
Jo no he vist Gran Hermano,
però, o sigui,
a partir d'ara
veuré tots els programes
només per la Fresita,
bé, jo crec que val la pena.
Però si ja s'ha acabat, Carles.
És igual,
però avui crec que fan
un programa especial
i surt la Fresita
i el nòvio
i sortien allà
abraçant-se allà.
Però és un paper
o és així, aquesta nòvia?
Jo crec que és així.
Jo tinc un amic
que va treballar amb ella,
penso que m'ha dit
al Camping Segolí,
a recepció
i m'he dit que és així.
O sigui, que és tal-li com surt.
No pot ser.
Hi ha gent...
O sigui, crec que aquesta gent existeix.
És un paper continu.
A les nits canvia de cara, segurament.
Que no, que no.
No pot haver-hi algú així.
Sinó, el gym no pot estar amb ella.
Jo crec que és impossible
que una persona pugui fer un paper
durant tot el dia.
I a mi m'han dit
que el nòvio
es veu que cobra
unes 300.000 peles
cada vegada que va a una discòteca
a Barcelona.
I li paguen tot.
El nòvio,
abans que sortís, ell, eh?
O sigui,
que a més s'estan forrant.
Però bueno,
no em sembla malament
que aprofitin, no?
Mira això, si algú paga...
De moment...
De totes maneres,
jo crec que ha estat
la gran animadora
del programa Gran Hermano.
Perquè els altres...
Dal...
Jo crec que sense ella,
aquesta edició...
O sea, tia,
porque qué fuerte,
es que ya está bien.
A ver si me entiendes.
A ver si me entiendes.
És que sabes, sabes.
Bueno, a tots que deieu
que no habíeu vist el programa,
me sembla que s'esteu
bastant empapats, o sí.
Fent zapping,
entre documental i documental.
i documental.
Exacte, exacte.
Jo entre documental i documental,
el canal Història,
vaig canviant
i de tant en tant
surts la fecita.
Els resums diaris
sí que els veia.
I si no és igual
perquè te mires Gran Hermano
i t'ho trobes.
Qualsevol programa
de Telecinco
amb allò del programa.
Jo era que veia
Cròniques Marcianes
i llavors
moltes vegades
sortia un tros de Gran Hermano.
Sí, és que jo us dic una cosa.
Jo em vaig proposar
quan començava
el Gran Hermano,
vaig proposar-me
no mirar-me'l,
perquè és que no hi ha hagut manera
de tancar
i que no t'arribi res
de Gran Hermano.
No hi ha manera,
és impossible.
Sempre te'l mires?
És impossible.
Totes les edicions?
No, no, no, no.
La primera.
A mi m'ha enganxat la primera.
A mi m'ha enganxat la primera.
Però és com
el meu presó d'un triunfo.
La primera t'enganxa
perquè és la novetat, no?
És una mica avorrit,
però és el que diu el Gerard
una mica, no?
Si no fos aquesta edició,
si no fos per la fecita,
jo no m'he n'hauria enterat de res.
Jo és això,
veia els resums,
es passaven el dia
amb cara de fàstic,
fumant cigarros
i barallant-se pel tabac.
Estan tancats a una casa?
Bueno, però...
Home, hi ha més coses, eh?
Que són sense allà,
però, escolta,
que són...
Una càmera de televisió...
Són 16 persones,
vull dir que tens...
Jo entenc que hi hagi hores del dia
en què no tinguis coses
de què parlar,
però amb 16 persones.
Es pot fer edredoning,
es deia, no?
Sí, sí.
Que us hi presentaríeu,
vosaltres?
No, no.
Descartat 100%.
Home, Pagant-se en Pere canta.
Jo sí.
Tot sigui dit.
Jo no, jo no.
Què he dit?
Jo sí.
Jo.
Ah, sí, el Gerard.
Jo sí, que m'hi presentaria.
Doncs, simplement...
Fem una plataforma
a Catalunya per Gerard.
T'agafes un paper
o algun clitxé
i ja està.
Hi havia un any
aquell que només anava
tot el dia amb l'edredon.
Podries anar de faixa?
Amb l'edredon amb l'al...
Ah, que feia edredoning
tot el dia.
No, aquell que portava
tot el dia
allò que es porta
quan surt de la dutxa.
Ah, el Bernús.
El Bernús, sí.
Anava tot el dia amb això.
Vull dir,
l'altre,
el que m'hi posa el pe d'enzima
sempre creuen...
T'inventes una amuletilla d'aquestes?
Però la pots aguantar, Gerard?
Perquè tu ets una persona
bastant sensata i normal.
Però tu ets un paper, ara.
Per 50 milions de pessetes, sí.
És que a veure,
és que aquí es val...
50 treu impostos.
Bueno, 25.
O el que sigui.
25-30.
30-32.
A part, el que vas pels programes
i tot això,
jo crec que sí que es pot aguantar.
És qüestió de plantejar-t'ho.
No vau estar veient ahir
que començava
lo de la selva de los famosos?
Jo no ho he de dir.
Està engançada de ONGs.
Perquè es veu que munten una escola
sobre la marxa
amb els diners que la gent truca
i munten una escola
pels nens o no sé què.
Es veu que s'han queixat de ONGs
perquè desvirtua...
No sé exactament quina és la queixa.
Com que els hi...
Fan una feina que no els hi toca.
Més o menys.
Bé.
No ho sé que...
És que no ho vaig veure
i no sé ni de què va el programa
perquè hi ha aquests programes
de tanca gent.
Els altres que es foten a dir de tot.
Deu ser una mica
com lo de l'ais,
de los famosos, no?
Sí.
Sí, són els mateixos.
Una mica d'altres, potser més dur o no?
No ho sé.
En vez d'aïllas se'n van a la selva
i no ho sé, no ho sé.
Si hi ha normes noves...
Aquest té més nassos,
que per mi el gran hermano
vas a una casa
i t'estàs allà al mig.
I estàs la merda bé.
Saps que no hi ha serps.
A l'altre costat...
Bé, segons com,
el gran hermano
alguna n'hi haurà.
I si no una vaca.
I si no...
Que entra allà i et xafa...
I si no el sardà la crearà
per fer una mica de soroll.
Home, la versió catalana
de tots aquests programes
va ser el TALP.
Us ho van cansa o no?
Jo vaig veure el primer programa
i no l'hi vaig veure més.
Vaja, que no es va a donar vidilla, eh?
No.
Era en pla gincama,
gincama cultural, això sí.
TV3 per tota Catalunya.
I és que això de telecultural,
jo crec que la tele ha de ser telebasura.
No.
I tu si vols cultura
agafes un llibre
i te'n vas a un museu.
No fotem.
Si vols seure a la tele
el que vols és gent que s'insulta,
que es diu de tot.
Home, també s'han fet programes
a la televisió
que han tingut grans índexs d'audiència
i eren culturals.
A l'Era, otra vez.
Un 2-3, per exemple,
va tenir un xar molt gran o...
Va tenir un 100%
perquè era l'única cadena.
No, no, dic ara.
El programa que ha començat ara
d'un 2-3...
Doncs veus, en aquest no m'importaria
gens participar.
Inclús més.
Estava sopant a Bona Vista
el divendres
i jo amb els amics
estàvem enviant per la tele
i vam dir que escriuríem
per veure si s'agafen.
I és una cosa que no m'importaria.
Ei, bé.
O sigui, ni saber i ganar
ni...
50x15 i tot això que dius, home.
Et fas el ridícul,
et pregunten coses fàcils
i no les saps...
No, heu donat la versió francesa
de 50x15.
Que fins a la pregunta 10,
o sigui, són preguntes
de com et llames,
o sigui, d'aquest estil...
És que no parlo francès.
Home, però...
És facilíssim.
Fas 10 i et planta.
Home, el que ha de ser humiliant
és el rival més dèbil.
Allò sí que ha de fer
una mica de jojo.
Era aquell que, bueno, t'humilien cada vegada que...
Que van canviar la presentadora
i aquí no m'agrada.
No sé si ho has vist tu alguna vegada.
Sí, vaig veure amb el canvi, sí.
És que l'altre tenia molta gràcia
per insultar i deixar-te en hack.
Sí, sí, sí, ho feia més.
Xics, moltes gràcies
per compartir una miqueta
de vida privada vostra
amb nosaltres,
que avui ha sigut així
una cosa d'anar per casa, eh?
Molt bé.
Fede, Jordi, Carles, Gerard,
gràcies, connectem amb les notícies.
Mira, i com sempre,
després, a partir de les 6,
escoltem íntegrament
aquesta cançó de l'Axambustú
que ens ha demanat el Jordi.
De moment,
Catalunya Informació,
ara mateix tornem.
Adéu.
Adéu.
Ja va veure sang
i li vaig clavar.