Fins demà!
Fins demà!
Gerard, Javier, bona tarda!
Quants anys hi ha amb la vella d'Ixeland?
Molts, eh?
Sí, sobretot el Javier, no?
Jo 24, el Javier 25.
Jo 3.
3 anyets, són bona gent o què?
Sí.
No apretem molt tampoc.
No apretem molt.
Allò, tu diuen, fes el que puguis tu amb el Pinaro.
Sí, no són molt pesats, a vegades t'expliquen batalletes, però bueno.
Passa que són molta gent a la vella d'Ixeland, no?
Som 7.
7.
Un any m'he vingut 8, però aquest any som 7, i com a col·laboradors, altres invitats...
Quan anem per aIxe, però som 10, 12, 13...
Ara t'ho anava a dir, sí, quan anem a bolos...
Els anys que portem, bueno, és una cosa espectacular.
Deveu anar amb autobús com a mínim, no?
Sí, sí, sí.
De 50 places, no?
Clar, per tothom, pels seguidors també.
Exacte.
La vella d'Ixeland, que avui són a Tarragona, no només per promocionar el Swing On, el seu nou treball discogràfic, sinó també per fer un concert exclusiu, això sí, no és de portes obertes.
Què fareu?
No, és un congrés de metges que hi ha aquí a Tarragona, i van decidir que volien acabar el congrés amb nosaltres abans de sopar, perquè els hi agravem una mica després les xerrades, i mira, aquí estem.
Impressiona això, de tocar davant de metges?
Home, hem tocat davant de molta gent, de molts metges, inclús una vegada al Japó vam tocar davant d'un congrés d'hotelers.
Vau tocar al Japó?
Heu tocat al Japó?
Sí, vam estar a un festival al Japó de 10 dies, però clar, per començar vam tocar pels espònsors, que eren una cadena de hotelers, i clar, eren 400 homes japonesos, hotelers empresaris, vull dir que els metges són molt millors.
Això m'han passat bé els japonesos?
Sí, però és que són molt sèrius, eh, els fan, piquen de mans a l'entrada, obren la porta, entren tots, seuen, toques, i se'n van, no?
Sí? I no us aplaudien enmig de les cançons?
No, no, però sí, els cançons són una miqueta, sí, però poquet, eh, que són molt tímids.
Déu-n'hi-do.
La Vella Dixi-la en tota una festa dalt de l'escenari, i en fi, parlem, si us sembla, d'aquest treball discogràfic Swing On, que almenys pel títol sembla que heu canviat una miqueta de registre, pot ser?
Tireu més cap al swing i no tant cap al jazz, o... és igual?
No, no, no.
Estan d'acord, eh, m'agrada això.
De fet, hem canviat molt el registre, si fixes, en els principis del grup de fa molts anys, no? El que passa que ja fa molt temps que estem tocant molts estils de la música aquesta que ens agrada, que és el jazz aquest des de tota la vida, no?
I de principi de segle fins ara, vull dir, una mica de tot. I, clar, pots trobar una mica dins del jazz, una mica de tots els estils que hi havia, no? O que hi ha, vaja. Inclús temes propis. Això és important.
Temes propis, dos concretament, amb aquest disc.
Gerard, com són aquests temes? De fet, un l'estem escoltant de fons encara.
Són dos temes que són del Pau Casares, que és el clarinetista. Un es diu Barcelona New Orleans Fantasy i l'altre és el Blues 3. I bé, són uns temes, doncs, que estan molt bé.
Sí que estan bé. Bueno, aquest és el que estem escoltant, eh?
Sí, el primer que sonava.
Sí, l'altre, per escoltar-lo, doncs, haureu de comprar el disc.
De fet, el primer tema és el fill del Pau, eh?
És co-autoria, diguéssim.
Co-producció amb el fill del Pau.
Doncs, home, se'm passa pel cap que sou una mica vagos, eh? Una mica perros, perquè només dos temes propis.
No, perquè...
Jo crec que en teniu més descrits, no?
És que passa, més que temes, el que fem són els arranjaments.
Els arranjaments, sí que tots són nostres, tots.
De tots els temes que hem fet de tota la vida són nostres, els arranjaments.
El que passa és que, clar, és que temes propis, fer temes simulant una època passada que no n'hi érem, és complicat, no?
I és que, si preferim tocar temes, si temes no conegus, sinó que a nosaltres ens agrada tocar-los, arranjar-los de la nostra manera.
I després cada música té el seu reconegut per improvisar i per anar fent el que a mi li agrada més.
I els passes pel filtre de la vella, no? Que sempre és donar-li el teu toc.
No, que de fet els arranjaments, clar, que també té aquell punt de composició.
I en jazz, normalment, el que es fa és tocar temes que he escrit algú altre, però rearranjats i reinterpretats.
Temes que he escrit algú altre, per què heu triat aquests, per exemple, no ho sé, o quin és el de tots aquests temes, que en tenim onze, nou, en aquest cas de versions,
quin és el que a vosaltres us agrada més? O que dius, mira, aquest el vaig triar jo, perquè...
És que tots tenen el subpuntet de... Com que són bastant diferents d'estils, tots tenen el subpuntet.
A mi m'agrada amb tots.
Que heu de fer també.
He vingut aquí a parlar d'aquest disc, és el millor disc que hem fet mai i...
És el millor disc que heu fet mai, de veritat, que això sembla un tòping, no en sèrio, però...
Home, ha de ser-ho, no? Perquè vol dir que el grup evoluciona i està viu.
Si representa que hi ha un disc millor abans...
Bueno, sempre graves el que estàs tocant actualment, el que estàs tocant és el que a tu t'agrada més tocar ara.
Jo sempre he quedat reflectat amb el disc, no? Tu estàs fent aquests temes perquè t'agraden més.
I els músics que han passat 3 o 4 anys de l'últim disc, doncs també m'ha après més en 4 anys de tocar.
4 anys, eh? Feia que no dit d'avorra.
O 5.
5, em sembla.
O 5, no, 5, em sembla.
Clar, perquè li havien d'ensenyar al Gerard com es feia, com es tocava el piano.
No, ja, vam haver de treure el xomet a la boca i dir, mira, això, aquest acord es fa així, es passa per allà.
Gerard, com és que, per exemple, perquè ho dic perquè és un dels components, deu ser dels més joves incorporats a la vella d'Excel·land?
Sí.
Sí? Al més, potser?
No, soc dels més joves, però no el més...
O sigui, dels que t'has incorporat més últimament?
No, soc el més jove d'edat, però no dels que m'he incorporat més últimament.
Darrere meu n'hem vingut més.
Sí? Sí, sí.
Així, Déu-n'hi-do, un canvi a la formació.
Dos.
No, està bé, està bé.
Doncs, en fi, tenim el Gerard aquí d'exemple, tres anyets tocant amb ells.
Com te va sortir la proposta? Et dedicaves també a això del món del jazz i et cridava?
Sí, jo ja tocava amb altra gent i llavors va donar la casualitat que vam coincidir a la universitat amb el contrabaixista, l'Artur Regada.
I vam començar a tocar junts amb altres coses i va coincidir que va fallar el pianista, llavors ell m'ho va dir a mi.
Amb els altres els hi va semblar bé.
Vam fer un càsting.
Vam fer un càsting duríssim de molts pianistes, però clar, vam veure que realment tenien un bon element, no?
Vam dir, és jove, és fort, quan venim carregarà bé la furgoneta i aquest tipus es carrega bé.
Això ja no ho feu vosaltres, segurament.
Sí, sí, sí, viatgem junts a la furgoneta amb els nostres instruments, sí, sí.
Sí, i ho carregueu, vosaltres no teniu...
Els instruments, sí.
Els equip de so, això no, però els instruments...
Les tenim, i és una altra cosa, no?
Viatgem i provem so, i toquem, i desmuntem...
L'Artur Regada, comentaves ara, Gerard, també és dels veterans, vull dir que...
També, també.
Des del començament que hi ha...
Bé, jo li trec un any, el primer any, a més, no, no, no, deixeu un 23 anys, aquí.
Set personatges dalt de l'escenari i, clar, un ventall d'instruments, doncs, amplíssim, no?
Des d'un contrabaix, per exemple, fins al Javier, per exemple, que toca el trombó.
De fet, el trombó és un instrument que, si no és dins d'aquest mundillo...
No diguis que és molt bé, també, el trombó, eh?
Que és molt què?
És molt arcaic, o no?
Home, és un instrument...
És un instrument, pels vagos, diuen.
Jo he vist un solo de trombó, i té mèrit, eh?
Sí, té mèrit.
No només perquè ho toca, sinó pel que escolta, també.
Pel vibrato que fa el trombó, no?
Perquè posava els cabells sol, el cabell sol...
Ai, ai, no, no, no, no.
Fem un vibrato així.
Però vaja, sempre des del registre aquest de la música Dixieland,
més a proper al jazz, més a proper al swing...
Què us dona la música Dixieland?
Què ens dona?
Mira, la Dixieland, Dixieland, ara mateix...
En fem un poquet, Dixieland.
En fem poqueta.
De fet, és el nom, que clar, el nom no t'ho pots preure, no?
És que nosaltres també a tot li diem Dixieland,
però vosaltres, que sou els especialistes, ens podria dir això?
És que aquí tenim un festival de Dixieland, clar.
Sí, però i, bueno, i cap tot.
Però, clar, després, per vosaltres, que m'ho expliquem.
Nosaltres ens donem la vella Dixieland
perquè al principi de tot toquem només música Dixieland,
que és la més clàssica, diguem, d'entre el jazz.
Que passa, clar, com que hem anat pura sant,
el que no pots fer és canviar-te el nom a cap de 15 anys, no?
El nom queda, perquè molta gent et coneix com la vella Dixieland,
com la Dixieland, com la vella, com...
Doncs el nom el mantenim.
A Europa no, eh? A Europa ja ens han canviat.
Com que us han canviat?
Ens diem la vella, jazz, van i ja està.
La Bella.
La Bella.
La Bella.
Sí, perquè no saben dir la Bella.
Com que el nom no el pots canviar, doncs...
El que passa és que, clar, ara que fem un tema de gospe,
un tema no sé què, un tema de braç band, un tema de funky, un tema de...
O així ens sabeu d'estils.
Sí, mira, com que hem anat obrint, hem anat obrint,
doncs mira, el nom no el canviem pels estils, sí.
I a la tall número 6, que es diu Undecided,
que és el que escoltarem ara, quin estil seria?
Això és un superestàndard, no?
És un superestàndard, sí, un estàndard d'estils.
Sí, dels anys 40, aproximadament.
I aquí...
L'ha tocat tothom, però bé.
I, de fet, hi ha la cantana, aquí la Marian,
que col·laborava amb aquest disc.
I aquí era així, la podeu sentir una miqueta.
És una noia que...
És llueix bastant.
L'ha tocat tothom, però bé.
YE, DE FI da l'hancfallida, és l'ha tocat, és l'ha tocat.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit


Bona nit

Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit

Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit