D'una petita oficina on es guanya la vida
amb un contracte temporal.
Pau comparteix la nevera amb dos companys de feina,
un marroquí mitjil legal.
I a l'habitació somia amb una girumina
que viu al bloc que hi ha al davant.
Pau és com la resta, quan Déu molt molesta
les cambreres dels locals.
Però el mateix temps es mou, vol canviar el món.
Pau no espera, des de la trinxera,
Pau té clar que no vols renunciar.
Pau no es queda resignat a terra,
Pau demà tornarà a començar.
Pau té proves cada dia de la pornografia,
que escapa el món neoliberal.
Pau hi ha cops que desespera,
no sap que no hi atreve,
en un combat tan desigual.
Pau no és cap heroi,
no té vocació,
no té vocació,
de ser carn de santoral.
Però per dormir tranquil,
ha de seguir.
Pau no espera,
des de la trinxera,
Pau té clar que no vols renunciar.
Us ho recordem una i una altra vegada,
les vegades que facin falta.
Els dies 1, 2, 3 i 4 de Jirial,
als Festival dels Festivals.
El Sengla Rock Montblanc 2004.
I per parar-nos excepcionalment avui,
comptem amb el Jai Fortuny,
amb el director precisament del Festival.
Javi, molt bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
El divendres passat fèiem 5 cèntims
amb el Jordi Palanaguma
i avui és un honor de tenir-te aquí amb nosaltres,
eh? I tant.
Gràcies.
Javi.
Igualment.
Com va?
Ara per ara,
doncs esteu liets una miqueta amb el curset,
recordem que hi ha engegat
i que hi ha molta gent que s'ha apuntat precisament
no només per poder aprendre una mica més de música,
sinó també potser per estar al costat dels seus ídols,
perquè déu-n'hi-do els mestres del campus d'Anglart que teniu, eh?
Sí, suposo que una mica de tot.
Hi ha d'haver un interès per la música en si.
Ara, si aquestes pinzellades sobre la música
i una orientació de cara al futur
doncs te la donen gent a qui et mires,
doncs suposo que molt millor.
Esclar que sí.
Dic que va començar el dia 25,
que ara ja estem pel mig gairebé,
que li falten quatre dies per acabar.
Explica'm una miqueta,
s'ha apuntat molta gent,
què és el que estan fent?
No, no, bueno,
estan fent de tot, engrescats.
De fet, és com una concentració,
com unes convivències,
que evidentment qui està més posat a d'interès
són els alumnes i els professors.
Nosaltres estem una mica al voltant, no?
Però se'ls veu que s'ho estan passant molt bé, eh?
Perfecte.
Demafant una jam, demafant allò...
Com fer una jam session,
per no ser pesat.
Ah, sí o no?
Com fer una jam session per no ser...
Clar, com es pot,
quan es fa una jam session
i una cosa endreçada, i bé...
I no moria de l'intent, no?
Ah, exacte.
Molt bé, molt bé.
Doncs això és des del dia 25 que ja ha començat.
Ara ja no esteu a temps a apuntar-vos,
perquè acabarà el dia 1 de juliol.
Sí.
I aquest quart campus de Senglar,
esperem que repetim de cara a l'any vinent
que sigui el cinquè,
i que podeu apuntar-vos tranquil·lament.
Ara anem al que sí que teniu a temps,
al que sí que podeu fer durant quatre dies,
amb música, amb de tot.
Ara comentarem amb el Javi.
Javi, però abans,
com hem d'arribar fins al Senglarroc?
Què és el que hem de fer?
Què és el que hem de portar?
Perquè això també és interessant.
Què hem de portar?
Moltes ganes hem de portar.
Això és el primer, no?
Sí, sí, moltes ganes.
A veure,
estem en una època de l'any
en una zona variable.
És a dir, que fa molta calor, molta calor,
però després al despreu
també pots fer una miqueta de fresqueta.
Que per una banda està bé,
però si no portes res, res, res,
doncs anem una mica de fresqueta cap a la matinada.
i com que hi ha 53 concerts
i no s'atura els horaris de concerts nit i dia,
doncs jo crec que val la pena portar
un roc a la faixa en quant a una mica d'abric.
Molt bé, molt bé.
Ara, durant el dia, ens aixitxerrarem.
Això és seguríssim, no?
Una bona crema solar, una bona gorra.
Ja passarem amb els camions a regar tothom,
però de totes maneres passarem calòsia.
I tant, i tant.
Dic, heu de portar la temps de campanya,
si us passeu allà tots els quatre dies,
Sí.
No?
Sí, sí, sí.
Si vols acampar dintre del recinte o anar al campi,
doncs s'ha de portar la temps de campanya.
Home, també es pot fer bivaca a l'aire lliure,
però no sé, millor portar la temps de campanya.
Exacte, no seria recomanable.
També, i això m'ho va comentar el Jordi,
que resulta que també si no voleu anar de temps de campanya,
però allò que dius,
ai, és que jo hoy soy muy de esto,
no se m'ho veu perquè també hi ha al voltant,
a la banda de Montblanc, també hi teniu hotels.
El que passa que ara mateix,
doncs com que hi ha una miqueta d'overbooking ja, eh?
Sí, em sembla que sí, això de tema d'hotels,
em sembla que no n'hi ha.
Ja no n'hi ha, no crec.
D'acord.
Potser sí, potser que hi ha alguna cosa, eh?
Tampoc jo ho voldria.
Pregunteu per si a les mosques.
Per si a les mosques, sí, pregunteu, però...
Home, ja hi ha bastant oferta al voltant de Montblanc, no?
Hi ha moltes cases rurals, a part d'hotels.
Hotels així, a l'ús no n'hi ha molts,
però sí que hi ha sistemes alternatius al llotjament que...
Algú quedarà, algú quedarà.
Però el que més seria recomanable,
anar a tenda de campanya.
Per allò de la convivència,
de poder fer el col·legueig,
de sortir tots junts cap al concert de Tor,
que ens agradi més, no?
Exacte.
I de compartir, que és el que avia a la fi.
I els que no vivim massa lluny de Montblanc,
doncs mira, si no trobeu lloc,
doncs cap a casa.
I tant.
I demà tornem-hi.
I tant, i tant.
A més a més, el que hem de dir,
que les entrades, els abonaments,
doncs com que són molt assequibles.
No sé si ho heu pensat molt, molt enguany,
per allò que l'euro ens està donant unes garrotades a tots.
Hem mantingut els preus bastant.
Per això mateix, per això mateix.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, hem volgut mantenir una mica els preus,
tot i que tot puja.
Sí.
És a dir, tot ens ha costat més,
però bueno, mantenim i doncs esperem que vingui més gent
i mira, està la vida molt dura.
I tant, i tant, i tant.
Dic que l'entrada anticipada amb abonament,
diguem-ho així, per tots els dies de concert,
costa 40 euros, que jo crec que està molt però que molt rebeu.
Sí, sí.
Després l'abonament per dijous i divendres,
perquè hi ha gent que, clar, treballi fins apurant, apurant,
que costa 28 euros.
L'entrada per dissabte és de 25 euros.
I després teniu allò que dius,
mira, si no voleu una acampada, tenim dos.
Per 60 euros teniu l'abonament conjunt del que seria el senglar
i també l'acampada jove d'Arbúcies.
Sí, sí, ja fa, és el tercer any que ho fem juntament amb l'acampada
i cada any, doncs, ha anat funcionant més, no?
Perquè, bueno, hem detectat que hi ha un públic que va als dos llocs
i mira, si van als dos llocs per 30 euros cada acampada,
doncs està molt bé.
Jo m'imagino, ja hi havia aquells pares feliços
que féssiu aquestes acampades
i que durin dies i dies perquè tenen allà els fills.
Els tenen col·locats una temporada.
Exacte, durant quatre dies estant més feliços i contents.
Sí, sí, sí.
Que hi ha canalla veient els concerts i diuen,
ai, mira els pares, que no saben el que es perden, no?
O algunes vegades s'acostumen a anar tota la família.
Ara, ara, explica'm això.
Ara, ara, explica'm això.
Ara, ara, els pares.
Ah, també? També s'animen?
És que tenen oferta, també tenen oferta als pares, eh?
A veure, a veure.
És que també tenen oferta als pares, eh?
A veure, a veure.
És que també és pels nens, perquè ja m'explicaràs a la gent més jove
de què coneixen en Pere Tàpies, o en Santi Arisa.
Exacte, aquest és un altre, eh?
És cert, és cert.
No, és a dir, que hi ha concerts, que són, no què sé, hi ha música barroca,
barrejada amb indi, hi ha, bueno, hi ha en Víctor Nubla,
que és de Macromassa, que el jovent no el coneix,
és a dir, que és una mica transgeneracional.
Molts pares porten els joves i ells queden allà una volta, eh?
Amb l'excusa, no?
També hi ha concerts a Montblanc, a part del recinte,
doncs també hi ha a Montblanc, i hi ha una excusa,
doncs aprofiten i visiten Montblanc, que també és molt maco.
Però aquí he tingut molt d'ull, eh?
Sí.
Perquè això de fer algun altre concert a Montblanc
és guanyar-se la família, la gent de Montblanc, eh?
Bueno, s'ha de tenir en compte tot.
I tant, i tant, que sí.
A més a més, una manera de dir-vos, estem aquí,
però també us teniu en compte vosaltres, eh?
Clar, no, és que volem que sigui eclèctic per tothom,
per tothom, molt i per tothom.
I tant, i tant, i tant.
A més, podríem dir que aquests concerts,
de Pere Tàpies i el de Santi Arisa,
que es fa precisament a l'Església de Sant Francesc,
és una mica en plan petit comité...
Sí, exacte, intimista.
Exacte, sí, sí, sí.
Els altres ja són allò en plan,
vinga, tots, anem-hi, no?
Sí.
Però aquests ja són en plan petit comité,
perquè, clar, l'Església de Sant Francesc
segurament que deu tenir, doncs, unes mides
i que no són massa àmplies, no?
No, no, no, no.
És perfecte, clar, concerts de petit format,
però molt maco.
Dic, que aquest concert es farà,
aquest concert que comentàvem de Pere Tàpies
i el Santi Arisa es farà el divendres, dia 2,
però que també l'Església de Sant Francesc
estarà en marxa, diguem-ho així,
de cara al dissabte, amb la Lídia Pujol
i la Ginésa Ortega.
Exacte.
Que és un altre punt de vista,
podríem dir, totalment diferent
d'una banda d'una cançó,
podríem dir, més de cantautú,
i l'altra més de flamenc, amb la Ginésa.
Exacte.
Molt bé, molt bé.
Ara entrem a lo grande.
Vamos a lo nuestro?
Va.
Vinga.
Va.
Anem el dijous dia 1,
que aquí ja tenim la tenda de campanya i de parada,
i hem de començar a veure concerts.
Va.
I dius, comencem ben...
Comencem.
Bé, va.
A les 6 de la tarda fem l'obertura de l'acampada.
Sí.
Allò que ja estiguem tots.
Sí, finalment.
I el concert del final d'aquest campus senglat
que comentàvem fa un moment.
Sí.
Allò per demostrar tot el que n'ha après, no?
A prop de les 10 ens explicaran a veure què...
Quan ens explicaran, ens demostraran.
Sí.
Què n'ha après durant aquests 6 dies.
I no, l'any passat ho veieu,
avui ja ho van fer,
i a la gent els li va agradar a tu.
Molt bé.
Per això era una gran sorpresa.
Mira, en saben i tot.
Mira, mira com van après aquesta gent,
mira, mira què en saben, eh.
Sí, sí, sí, molt bé.
No, no, va anar molt bé.
Va estar molt bé i per això ho repetim, no?
Perquè si hi hagi un de dastres, diguem, no ho fem, no?
Però sí, va estar molt bé.
I després, a quart d'onze,
ja ens atrena els Lacan Busto
aprofitant que comencen la gira,
perquè han estat 6 mesos sense fer concerts,
cosa inaudita en ells durant 18 anys.
Raro, raro, raro, eh?
Sí, perquè sempre estava funcionant.
Va, doncs, això,
farem aquest concert inaugural de la gira,
coincidint en que també ho volen enregistrar
amb vídeo, àudio,
per treure un disc en directe que mai n'hem tret.
Sí, podríem dir que serà la història
del Senglar Roc d'enguany,
aquest CD, o almenys plasmat dins del CD dels Lacs en Busto.
Sí, sí, sí.
O sigui que la gent que estigui allà
i que cridi Lacs en Busto,
després potser que no el senti.
immortalitzada.
Déu-n'hi-do, o sigui que aquest concert
és més especial...
Molt, molt especial.
...que qualsevol altre que hagi pogut fer
els Lacs en Busto al Senglar.
Totalment, totalment.
El més especial.
Déu-n'hi-do.
I que no s'ho perdin, els fans.
Però mai, mai, mai, eh?
No, no s'ho perdran.
No ho crec, no ho crec.
No s'ho perdran mai.
A més, també t'hem de dir que aquell dia,
jo no sé si ho teníeu pensat d'aquests dijous,
però heu començat molt forts.
Sí, sí, no, dijous.
Però estem al juliol, ja, 1 de juliol.
Clar, les vacances, no?
L'estiu, l'estiu.
L'estiu, tot el que viu.
L'estiu, tot el que viu, i...
No sé, et demanes un dia de vacances, o no sé...
O el que faci falta, aquí per venir, el que faci falta.
Sí, i celebrem-ho.
Si no teníeu prou amb els Lacs en Busto,
que fan el registrament d'aquest treball discogràfic,
especialment el dia del concert,
tenim els Mesclat, els Festa Fotra i els Gertrudis.
Exacte.
Què tal?
I després també li direm al Pedri Fortrundra del Lacs en Busto
que també ens punxi una mica.
També? Estarà dins de la carpa?
A la carpa, allà punxant, que t'agrada molt.
Ah, molt bé, molt bé.
Ho té que hi haurà festa fins a la matinada.
Déu-n'hi-do.
Perquè el de la carpa, hem de dir-vos que felicitats,
perquè hem molt ben pensat.
Per allò que dèiem, del dia de calor,
que estem tots allò...
mitjans hidratats, dins de la carpa,
amb una mica d'ombra i la tranquil·litat de la música...
S'agraïa molt.
I tant.
Sí, sí.
I tant, i tant.
I com a mostra, el botó del divendres,
que comenceu ja a dos quarts de dotze,
teniu alguna cosa en contra del Pepeta i Marieta?
No.
Perquè són els primers, pobres meus.
Sí, sí, però necessito una cosa que engresqui, saps?
I tant.
A primeres hores del matí ha de ser una cosa una mica engrescadora.
i penso que ells ho són.
Sí.
O sigui, sempre una cosa potser més tranquil·la ha sigut més dur.
No dir que siguin heavies, eh?
No, no, no.
Però vull dir que el que fan,
doncs no deixin d'indiferent i, no sé, engresca.
No li tenim cap mania de res.
D'acord, d'acord.
Pepet, que ho sàpiguis que no, eh?
Que només era per engrescar la gent, eh?
Gent que estarà mitja dormida, ja t'ho dic ara,
per primer dia de festa, no?
Una mica.
Pot ser, pot ser, pot ser.
Perquè dic que la Carpa Club dura aproximadament fins a les 6 de la matinada.
Sí, aproximadament.
I després hem dit, com no han de dormir,
perquè aquesta gent no ha de dormir,
millor que descansin un altre dia.
Només una miqueta, el justet, per continuar amb els concerts, no?
Ja fa calor, a les 11 de matí ja fa molta calor,
per estar a la tenda.
Ah, és veritat.
Ha de sortir, ha de sortir.
I com tinguis una tenda, que sigui una mica fosca,
ja allà no aguantes ni 5 minuts, eh?
Exacte.
És seguríssim.
Continuem a la Carpa Club,
perquè tenim a l'Eduard Canimes, a la Berta,
tenim música xalaut, els rel, els blues de Picolat,
el Quim Vila, Abús,
tot això durant tot el matí i part de la tarda vespre.
Sí.
Ja que dius, doncs mira,
perquè estiguin animats una cosa darrere l'altra,
i dins de la Carpa, vinga, vinga, vinga.
Una varietat, sí, sí, sí, sí.
Explica'm la partida.
Una varietat, no, no, hi ha de tot, eh?
És a dir, és supereclàctic aquest tros,
però vull dir que allà a dintre la Carpa és molt adequat.
I tant, i tant, i tant.
Però veig que no els deixeu...
Sí, sí, sí, perdó, perdó.
No, veig que no els deixeu menjar, sí, sí,
de dos quarts, de dues, més o menys, fins a les tres.
Deixem una maneta per menjar, tampoc perdim massa el temps.
Sí, o desfilando, eh?
Vinga, vinga, rapidillo, rapidillo, per feina.
Un bocata i vinc endavant.
Per cert, parlant de bocates i parlant de refrescar-se,
dins del que seria el festival, ho trobem de tot?
Sí, podem menjar bocates, refrescar-nos, sí, beure, menjar.
Hi ha parentes que fan menjars alternatius,
des de pollastres fins a menjars ètnics.
Ah, molt bé.
Vull dir que no em passaran gana.
Perfecte, perfecte.
Vull dir que aquest divendres és una mica...
no sé si un divendres així una mica de queixa, entre cometes.
Fermín Moguruza, Brams, Josep Tió, els Gadagang, els Napos,
i ja per cloure, jo què dius, per donar una altra nota de color
a la Fundació Toni Manero.
Sí, sí, sí.
Bé, aquí no es queixen gaire, eh?
Només qui es queixa, Fermín Moguruza es queixa, potser?
Sí, home, els Brams també deixa't el cestar, eh?
Que quan comença el Tito t'obrir la boca...
Jo diria que es queixa més el Tito, o els Brams, que no pas el Fermín.
El Fermín no es queixa tant.
Home, sí, és diferent la queixa d'any, no?
No, no, el Fermín té el Sant Benet, que dirien.
Sí.
De que és revolucionari, no sé què, però el que és com a concert i tot això,
no és queixa galla, eh?
I si, comenta...
Qui l'ha vist en directe...
Sap el que és, no?
...pots donar fe, que no és societat alcohòlica, perquè...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Si no, és una proposta musical supervariada,
i va bastant a la música, ara.
Com que havien sospès molts concerts, perquè no sé què...
Sí.
...que l'havien sospès per Espanya.
Sí, sí, per tot arreu.
I va haver quedat l'etiqueta, l'etiqueta aquesta.
Sí, sí.
Però una cosa, hem de dir, que el Fermín Muguruza l'heu pogut gairebé rescatar,
especialment per Senglar, a l'igual que passa amb els Brams,
perquè a Brams s'havia sortit la notícia que ja s'havien dit sol totalment,
però a vosaltres l'heu dit, ei, ei, ei, ei, ei,
primer heu de passar per aquí i després feu el que vulgueu, no?
Sí.
No, doncs l'hem rescatat amb el Fermín perquè...
Bueno, l'hem rescatat.
Havia tres anys que anàvem a darrere de seu, eh?
Perquè volíem que vingués a tocar.
Sí.
Passa que era molt complicat.
Exacte.
Perquè estava al Japó, aquí, allà, de fer egida, no, de fer egida,
i ara diu que plega.
Per això mateix.
Sí, sí, sí, hi ha allò que plega,
i aquest és el darrer concert que farà Catalunya.
Déu-n'hi-do.
Mira.
Bueno, no sé, esperem que...
Que s'ho repensis i més no.
I tant, i tant, i tant.
I a veure si ens continua donant la seva música, no?
I les seves lletres, que sempre és interessant.
I tant.
Dic que a l'escenari Prades, perquè tenim diversos escenaris,
tenim el Josep Tió, els Gadagang, i també a la gent de Napos,
i una mica, Déu-n'hi-do, el poti-poti musical que tindrem
durant aquella tarda, eh?
Sí, amb els Napos, bueno, és que és molt interessant, això, eh?
Sí.
Perquè, bueno, hi ha grups que molta gent no els coneix,
però això no vol dir...
Que no siguin bons.
I tant, i tant, i tant.
Només vol dir que no els coneixen.
A veure, en Josep Tiós, primer, és una novetat,
és perquè és el compositor bàsic de Sopa de Cabra.
Sí.
Ara acaba de treure un disc, ho dir, que és maquíssim,
i és una novetat.
Els Napos, per exemple, doncs, no són com la Fundació Antoni Manero,
ben bé, eh?
Sí.
Perquè la Fundació no serveix més disco, ells són més funky,
però, bueno, té una qualitat espectacular, no?
Déu-n'hi-do.
El Gadegang, doncs, és una proposta entre foc, tecno,
i això, que, bueno, que és un altre registre.
I res, que acabarem entre festes a un costat,
el gazpacho, el sapo, el sol lagarto, i etcètera, etcètera, etcètera,
que seran quarts de cinc de la matinada, sinó les cinc passades,
i arribarem al dissabte.
Sí, sí.
Que aquí ja tenim a l'agenda del concurs de la zona nou,
o de zona nou, en el qual participen un any més amb vosaltres.
Sí.
Explica'm una miqueta.
Són els conjunts, precisament, que comentàvem,
que entren dins d'aquest concurs perquè la gent es conegui, no?
Perquè no només esteu tancats a la gent ja famosa,
a la gent que ja té el seu disc en venda,
sinó també a d'altres, no?
I tant, no, no.
A part de la filosofia, doncs, sempre donar sortida també a grups
que pot ser que no tinguin ni disc, no?
Per exemple, el dissabte passat, que vam fer el concert de Benvinguda
amb els doctors Calypso, doncs, tocaven a un grup de la Conca de Barberà,
que es diu Oso.
I també tocarà, doncs, després del concurs de la zona nou,
també tocarà en un altre grup de Montblanc, que es diu Brain Wall.
I durant el llavants, al matí, doncs, hi haurà això del concurs de la zona nou,
que ja és la quarta edició que ho fem com una final més d'aquest concurs,
que és un concurs que està convocat, doncs, per Catalunya Ràdio,
la revista Enderrock i TV3.
i que del qual han sortit gent que encara, doncs, ja comença a ser gent important, no?
De fet, el dia abans, doncs, Reu, que són guanyadors de l'any passat, no?
Hi ha molts grups que ho han sigut, no?
I dintre d'aquest, deixem-ho, hi acturen quatre grups,
que demà es decidiran, curiosament.
Ah, molt bé.
I, bueno, i que forma part de la filosofia, com et deia, no?
No els grups.
Igual com el Papet amb Marieta, que són els guanyadors del concurs enganxat a la música.
Correcte.
Dic que, a banda de tot això, d'aquest concurs,
també està previst d'altres coses que ja anirem comentant,
perquè estava mirant el temps ja via la mateixa,
i és que anem de bòlit, eh?
Sí.
Corre, corre, corre.
Escenari senglar per dissabte.
Whiskings, obrim pas, els pets i el sober.
Tela, quina tripleta de Reis.
Escenari de Prades.
En Finisher i Simpati, Escarnio,
els Electric Hill, Xoc, que venen des del Xapó,
tela a tela, i els Costa Rica, per acabar-ho de rematar, eh?
Aquí hi ha una variació, que és els En Finisher i Simpati,
que acturan, en comptes d'ells, acturan un grup que es diu Madí,
que és de la mateixa escena índia barcelonina.
Sí.
No és idèntic, però vull dir que estan dins del mateix entorn,
i, bueno, segur que molta gent els coneix.
els elèctrics i el Xoc, els llaponesos,
en ser una nota de color.
Una cosa especial, eh?
I convidem un grup estranger, de ser una cosa curiosa, no?
Clar, no.
Vam convidar els Cultur Xoc,
que era, doncs, un mastissatge portat des dels Estats Units,
doncs, amb una barreja balcànica o nord-americana,
i aquesta vegada, doncs, un grup molt rockero,
però japonès, vull dir una cosa.
Déu-n'hi-do.
Que serà molt pintoresca, Simp, no?
Dic que...
Digues.
Tot això barrejat, això, amb els Costa Rica,
els Escarni, que són els representants de Galícia,
els mastiquets, els que he comentat,
sobre els pets, obrint pas i whiskins,
doncs, bé, tenim aquí un ventall
que paral·lelament, amb altres escenaris,
com el Sant Pedro, que també és escena d'indie,
Antonia Font,
Ràbia Positiva, i un altre grup,
que és una gran promesa que encara no ha tret disc
i que es diuen Clusters,
doncs, dona un ventall també molt interessant.
I tant, i tant.
I arribem ja al dia al final.
Crec que és el diumenge dia 4,
en el qual, podríem dir que
estarà centrat més en el poder tancar,
el que la gent ja estigui,
podríem dir, recollir-ho tot,
perquè hem de marxar cap a casa.
A les 12, precisament,
es fa el tancament del recimte,
però encara així, dius,
anem a fer una bombeta de color,
ja pel final,
i tindreu una gent que...
Són els Tandarica Orquestra.
Sí.
Com l'heu tractat, aquesta gent?
Que fa música de fusió, es veu?
Bueno, som de per aquí a Tarragona, eh?
I tant.
Hi ha gent de tot arreu.
Oh.
No, no, aquests ja fusionen...
Més que, sí, música balcànica.
Molt bé.
Però la gràcia és que fusionen una mica
el circ i la música.
Ah, perfecte.
És a dir, no és música estricta,
sinó que combinen actuacions de circ amb música.
Podíem dir que és un gran espectacle, no?
Sí, música, espectacle,
passacarrer...
Bueno, sí, un altre vessant, no, també?
Molt bé, molt bé.
Molt interessant.
No ho hem comentat,
perquè volia deixar-ho ja de cara al final,
com va anar el concert del Sant Clar,
quan ens ho comentaves abans,
aquest primer concert d'inauguració,
diguem-ho de benvinguda al Sant Clar.
No, no, sorprenent.
Jo pensàvem que era una mica així,
la setmana anterior,
que seria, bueno,
que hi haurien els de Montblanc i tot això,
doncs vam trobar allà,
en aquella placeta amb dues mil persones.
Molt bé.
I que va ser impressionant.
Molt bé, molt bé.
Perfecte, perfecte.
i ja vam començar amb molt bon peu al festival.
Molt bé, molt bé.
I ara ja toca,
ara sí,
dir a tota la gent com s'ha d'apuntar,
què és el que han de fer,
de quina manera ho han de fer,
per arribar precisament al Sant Clarroc.
Doncs mira,
depèn d'on vinguin,
però que sàpiguen que tenen una estació de tren
a 20 metres de l'entrada del festival.
Molt bé.
Tenen una sortida d'autopista,
tocant també,
i és el Montblanc,
està en el centre de comunicacions Tarragona,
Lleida, Reus, Barcelona,
que li tenen moltes maneres d'arribar.
I en qualsevol cas,
consulten la nostra pàgina,
saglarroc.com,
allà tenen tota la informació,
inclús d'aquests allotjaments que dèiem,
que poden consultar,
i de qualsevol novetat que es pugui produir aquí el dijous.
Molt bé.
I a més a més,
si voleu més informació,
també teniu per la venda d'entrades,
el número de telèfon que ha de ser,
a Tarragona,
que ho podem comentar,
que és el 902-244-442,
repeteixo,
902-244-442,
o també dos números de telèfon que tinc jo per aquí,
que és el 972-2022,
o el 93-237-0805.
O entreu, com dèiem,
a internet,
a senglarroc.com,
i allà ho trobareu tot,
tot i tot, eh?
Tot, tot, tot.
Tot, tot, tot.
Doncs, Javi, moltíssimes, moltíssimes gràcies
per haver-nos-nos atès.
Que tingueu boníssima festa,
que el temps se'ns acompanyi.
Crec que sí.
I que aquests dies,
un, dos, tres i quatre,
passin a la història de senglarroc
com un dels millors moments de l'any,
podríem dir,
a Tarragona, a Montblanc,
i si pot ser, ei,
al món, eh?
Si hi ha de pixar alt,
s'ha pixar alt, eh?
Aquí el que faci falta.
Molt bé, molt bé.
Javi, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, sí, bona tarda.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
O algo se quema, mami, ay, ay, ay, ay, ay, ay
O algo se quema, mami, sonatas de un muerto
A un viento que le sombra sin querer comprender
Que la luz es del hombre e invade esa mar que no te deja cantar
Síguelo, el ritmo, báilalo, tú quémalo, quémale el tiempo, Perú
Síguelo, el ritmo, báilalo, tú quémalo, quémale el tiempo, Perú
Síguelo, cántalo, báilalo, el tiempo de oro llega
Búscale la auguría al tiempo, búscale la muerte al miedo
Síguelo, cántalo, báilalo, el tiempo de oro llega
Búscale la auguría al tiempo, búscale la muerte al miedo
Gràcies.