I parlant d'espectacle, el Pla de la Seu ara mateix estan veient com
les espurnes del Ball de Diables de Tarragona arriben de mica a mica
pujant pel carrer Major i aquesta anada d'ofici.
Si us sembla, si donem un cop d'ull amb els ulls ara mateix
de la nostra companya Núria Cartanyà i també amb la veu d'en Josep Maria Sabater.
Núria, Josep Maria, molt bon dia a tots dos.
Hola, Sílvia, bon dia.
Els ulls, la veritat, no sé si els tenim gaire clars, almenys jo
i molta de la gent que està aquí al Pla de la Seu ocupant les escales.
Una mica vidiosos, no?
Sí, i n'hi ha que optar per les ulleres de sol, que sempre és una solució de compromís.
Gràcies a Déu, eh?
El que les va inventar va pensar en dies com el d'avui.
El que passa és que també hi ha molta gent que, doncs sí, anem, anem,
em diuen, anem perquè hi ha uns trompeters, hi ha uns trompeters i em fan baixar les escales
situant-nos al costat perquè potser és el moment més estelar
quan els trompeters, doncs, toquen aquestes trompetes tan estridents
en commemoració una mica de la senyera.
Ja us ho explicarem, ja us ho explicarem mentre es vagi arribant.
De moment, des del Pla de la Seu acaben d'arribar aquí a peu d'escala
els diables, ja podeu sentir els trons.
N'és espetegs, que déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
I ens estem esmonyint nosaltres entre la gent, molestem una miqueta,
però és el que tenen els mitjans de comunicació.
Encara no he pogut saludar el Josep Maria, que molt valentment,
com dèiem, s'està posant entre la gent.
Serim els trons, és impossible parlar.
Sentim els espetegs del Ball de Diables.
Recordem que tot l'inici és foc el que havia a la fi.
El Ball de Diables, el drac, el bou, la víbria.
Al igual que ahir s'obria amb la cercavila,
aquests components de foc, avui a l'anada d'ofici, el mateix.
Arribarà, Sílvia, tota la que és a Clà,
seguint l'ordre de la cercavila, el bestiari de foc.
Estem veient el drac.
I el Josep Maria, pobre el Josep Maria Sabatè,
que m'està fent de l'azarillo,
aquí intentant aportar la gent perquè ens situem en una bona posició.
Estem molestant molt, jo crec que no ens tornaran a deixar venir.
La primera vegada diria que Tarragona Ràdio
retransmet en directe l'anada d'ofici.
Una anada d'ofici que es preveu que passi ràpidament.
De fet, no es paren els grups del seguir,
sinó fan la tanda de lluïment, evidentment,
perquè el que convé ara és arribar a les 10 puntuals
a la catedral i començar l'ofici de Santa Tecla.
Per cert, Sílvia, suposo que ja ho has dit,
però felicitats a totes les tecles, no?
Avui és Santa Tecla? M'estàs dient que avui és Santa Tecla?
Jo diria que sí.
Doncs, perdona, perdona, felicitats a totes les tecles?
Clar que sí.
Que avui porto un despiste.
Sílvia, aprofitem un moment de més o menys tranquil·litat i calma
per saludar el Josep Maria Sabatè Bosch,
pobre que ens ha fet aquí de l'azarillo, com dèiem.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia a tothom i bona festa major i bona diada a Santa Tecla.
A quina hora has anat a dormir? O ja no has dormit tu?
Jo vaig a dormir d'hora perquè sóc responsable
i com després tenim castells, he d'estar suficientment fort
per poder aguantar el que em tocarà aguantar
durant tot el matí i durant tota la tarda.
Que ja has esmorzat fort, has esmorzat bé.
Una miqueta, una miqueta.
Després farem el reesmorzar, no?
Després.
Doncs amb el Josep Maria Sabatè Bosch
compartirem aquesta anada ofici
en què estem veient que puja l'element festiu del bestiari
al protagonista d'aquest any.
Què et sembla a tu la Bíblia com a protagonista?
Els protagonistes d'aquest any?
La Bíblia.
La Bíblia.
Bé, perquè cada any celebrem algun aniversari.
Jo no sé els aniversaris que celebrem
perquè portem molts anys de tradició
i està clar, cada any en toca algun.
En guanyo la Bíblia, certament, és el protagonista
perquè l'hem posat a la postal,
l'hem posat amb tot un seguit de coses
i ara, en aquests moments, està preparant-se aquí
al Carrer Major per entrar aquí a la plaça de les Cols.
Doncs, a veure, ja que tenim els trompeters just al davant nostre,
el Josep Maria ens ha proporcionat una posició de luxe
i ara que espero que estiguin més o menys tranquils,
anem a parlar amb ells, no?
Diuen que no. Més val que no, no?
Com poden escoltar els nostres oients,
els diables segueixen petant aquí al Pla de la Seu,
els trompeters de l'Ajuntament no començaran a tocar
fins que arribi la bandera a l'altura del carrer Cavallers de la Cruylla,
entre el carrer Cavallers i el carrer Lanau.
És el moment potser més emblemàtic, més institucional
i d'aquells moments que et deu prendre el cor, no?
Allò que es deu quedar tothom callat escoltant els trompeters.
Bé, el so dels trompeters de l'Ajuntament de Tarragona,
dels clariners, ara porten trompetes, abans portaven clarins, no?
Que eren unes trompetes d'aquelles molt més llargues, no?
Allò que en vés a les pel·lícules dels tornejos medievals.
Exacte, exacte.
I a més a més que encara a Tarragona tenim l'avantatge
que en algun moment aquests clariners segueixen tocant
des del balcó de l'Ajuntament.
Estic pensant ara, durant la cavalgada dels Reis Mags,
que és l'arribada d'uns reis a la ciutat de Tarragona,
com quan arribaven els reis a la ciutat de Tarragona,
que uns clariners des del balcó de l'Ajuntament
segueixen tocant, eh?
La víbria que està fent el seu ball de pot,
esporneixant tota la plaça de les Cols.
I els aplaudiments de la gent perquè això del foc
i dels petards, del soroll, fa molta festa, agrada molt.
Després de l'àliga, petaran, eh?,
tiraran els seus trets,
que podem escoltar el ball de Serrallonga,
que és el darrer element de foc del seguici popular.
És tota aquesta primera tongada,
és allò que a la gent moltes vegades no els acaba d'agradar,
entre altres coses perquè porten canelleta petita,
però a partir d'aquests moments ja només sentirem música,
timbals i els balls tradicionals del seguici popular.
però ja podem escoltar els trabucs
dels bandolers de Joan de Serrallonga.
Es situen els bandolers de Joan de Serrallonga
cara a cara en dues files preparats per fer molt de soroll.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Atenció, que petarà fora, això, eh?
De moment ja s'han acabat els petards, els trons,
i ara sentirem la música de l'Àliga,
que també és una peça tradicional,
composada especialment pel ball d'aquest element emblemàtic.
Pensem que l'Àliga representa la nostra ciutat.
Veiem, de fet tenim una vista privilegiada des d'aquí,
des del cap damunt de les escales de la catedral,
perquè clar, es veu tot el carrer Major impressionant
amb totes les figures que venen,
i clar, veure l'Àliga en primer pla,
després la molassa, que està mig que entra mig que surt
pels carrers del costat,
al fons, la cucafera, el lleó, vaja,
ho veiem tot, és impressionant estar aquí dalt, eh?
Nosaltres i tota la gent que s'ha plegat a les escales
de la catedral que no és poca.
La Lliga, ara mateix, a la plaça de les Cols.
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
La banda musical convidada que ve d'Amposta i que acompanya l'Àliga, no?
Són la banda musical d'Amposta i els trompeters que escalfen motors.
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Aplausos
Deu estar preparant-se per ara quan hi ha entrit just aquí, a la plaça de les Cols, per tornar a fer a Ballerocat.
Disposada a vindre fins aquí a les mateixes escales de la plaça de les Cols, eh?
Per embestir la gent que està asseguda.
Una embestida molt simpàtica, molt agradable, gens violenta, gens violenta.
Aplausos
Aplausos
La tenim al davant, eh? Maquíssima, la molassa.
Sentíeu els cascabells? Perquè és que la teníem aquí mateix, eh? La gent s'ha apartat, els nens s'han quedat sorpresos.
I encara els cascabells de la molassa que repiquen quan fa aquests saltirons.
Aplausos
Ai, ai, els crits de la gent, ai, que ve cap a nosaltres.
Es veu que la molassa volia sortir a la tele perquè hi ha una companya dels mitjans amb una càmera
i sembla que l'ha anat a embestir tot buscant protagonisme, eh?
Estava bevent aigua, per això aplaudeix la gent.
Va beure aigua en una de les fonts de la plaça de les Cols, com és lògic,
perquè la pobra molassa es fa un fart de córrer i d'embestir la gent durant tot el seguici,
que és natural que tingui set.
Molt bé. Ara ens saluda a tots plegats, aixecant la cua per davant de tothom.
Perfecte, perfecte. És un dels elements més simpàtics també que tenim, eh?
Perquè ara després vindrà la cucafera.
A mi m'agrada molt la cucafera, eh? Ja us ho dic ara.
Perquè reparteix caramels per la canalla, eh?
I tu ets molt joveneta i això dels caramels suposo que et deuen endolcir.
Doncs sí, sí. No sé si ens arribarà cap a nosaltres, cap a la nostra posició, que estem molt amunt.
La cucafera, amb aquestes escates, la seva pell baixa, feta a base de cuiro,
i és que és una mica l'emblema dels cuiraters.
La cucafera a plaça, aixecant també la cua, movent el cap, movent el coll,
amb la seva boca oberta, però gens agressiva, eh?
I la gent aplaudint en aquest gest tan simpàtic.
Gràcies.
I mentrestant puja el lleó a plaça, el lleó tot soberbi, com ha de ser.
La figura del lleó també és d'aquestes que la trobem present en moltes festes majors.
Sí, abans del lleó voldria dir quatre coses de la molassa,
entre altres coses perquè la molassa és una veritable obra d'art.
Pensem que la va fer un escultor, que és l'autor del conegut Avi Virgili
que tenim a la Rambla, i del monument als pescadors que hi ha al Serrallo, no?
Un escultor que va morir molt jove i que malauradament no ens ha pogut deixar
cap altre element del seguici com la molassa que va ser la seva darrera obra.
I ara ja tenim el lleó ballant al ball tradicional de les festes de Tarragona,
la famosa Amparito.
Com els oients podran comprovar, no era l'Amparito, sinó que era el famós Pequito al Chocolatero,
que són d'aquests elements que no són autòctons de la nostra terra,
però que els hem incorporat amb això que ara se'n diu acceptar qualsevol cosa
dins d'aquest món de globalització.
I de fet l'Amparito i el Paquito que s'assemblen molt, eh?
Bé, suposo que sí.
Jo de música sóc bastant negat, per tant, aquí sí que ja no hi entro.
El Magí de les Timbales i els nens que s'apropen allò dient
jo vull pujar, jo vull pujar, el Magí de les Timbales, que no, eh?
No puja cap nen, anem per feina.
El Magí de les Timbales va vestit amb el vestit que no és el tradicional,
però que és més tradicional que el tradicional,
perquè curiosament l'Albert Ballver, autèntic Magí de les Timbales de Tarragona,
manté una tradició que és de fa molt poc temps,
que és anar vestit amb la vestimenta pròpia dels últims cent anys,
quan el que porta el cavall i el senyor que va al darrere
porten la vestimenta tradicional de l'edat mitja,
de finals de la baixa edat mitja,
quan se va instituir aquest element del seguici popular.
Però vaja, ell porta el seu vestuari,
i és això, de tants anys que ha fet de Magí de les Timbales,
a veure qui li canvia.
A més a més, porta un vestuari que el va apagar ell de la seva butxaca.
Ja està tot dit, doncs, eh?
Aquí no hi ha problemes de qüestions d'aquestes polítiques
que es puguin embolicar amb el temps.
Els que tampoc tenen gaires problemes polítics,
per sort, són els gegants,
que ballen despreocupadament al ritme de la música.
Els gegants nous, els gegants vells, els gegants moros,
i la música que els acompanya, evidentment.
d'avui.
Saludant, sempre molt simpàtics, els nanos vells, els nanos nous,
tot un seguit de nanos que fan bonic de veure perquè són dels elements més vistosos d'aquest seguici.
I acompanyant musicalment els nanos uns imperturbables bordons, el grup de grellers i timbalers, els bordons,
que els vèiem ahir mateix al vespre, a quarts de vuit, una coseta així, quan retransmetíem la cercavila,
i avui imperturbables, això sí, segurament, havent passat tota la nit sense dormir,
però no se'ls hi nota gens, doncs aquí amb les seves gratlles i els seus timbals, com si no passés res.
Algun dimoni entremaliat d'aquells que no fan gaire por, sinó que van més aviat vestits de colors,
que empaiten a la canalla, una canalla que no en té prou amb estar-se asseguda a les escales,
que això ja passa amb els nens, sinó que estan saltant cap a la plaça de les Cols,
corrent, saltant, apartant-se quan venen els elements festius i apropant-se quan poden.
El ball de Pastorets, el ball de Pastorets que entra a plaça sense fer avui cap exhibició,
per allò que el temps apreta i s'ha d'anar per feina, perquè a les 10 hem d'estar tots a dins de la catedral,
i el ball de turcs i cavallets, tal com els vam veure ahir.
Jo diria que potser amb menys membres, ara no m'ho feu dir, però diria que aquí hi ha alguna baixa,
algun cavall que avui ja no hi és.
No, hi són tots, hi són tots, cavallets i turcs.
Doncs que també van enfilar en el carrer Marceria, cap amunt, fins a arribar a la pla de la Seu i entrar ja a la catedral.
I és increïble, Josep Maria, perquè molta d'aquesta gent del Seguissi aquesta nit segur que no ha dormit,
però escolta, tots aquí complint, eh?
És una vegada a l'any, i com és una vegada a l'any, la gent per una vegada a l'any fa el que convé, no?
Aleshores pensem que aquesta festa porta segles de vida,
i els tarragonins d'alguna forma la sentim molt a dins, no?
Doncs ara veiem els petitons del ball del Patatuf,
tots macos, que els hauríeu de veure quan van vestits baix amb el seu color morat, color lila,
les noies narramenant la faldilla, i els nois amb la seva barretina i la seva faixa,
amb la mà a la cintura.
Ball de Sarcolets i els trompeters que comencen a tocar a la vista de la senyera.
Un toc de solemnitat, què passa, Josep Maria?
Aquest és el primer toc de pregó de les festes, de veritat.
De fet, abans aquest toc es feia des del balcó de l'Ajuntament,
i l'Ajuntament estava aquí, a quatre passes nostres, a l'antic Ajuntament del carrer Major.
El que passa és que es feien tres tocs per,
de la mateixa manera que els pregoners avisaven de totes les coses que es devenien a la ciutat,
el dia de la festa major, com la festa major era aquell cop molt important,
s'havien de fer tres tocs per tocar.
Amb el pas del temps, al carrer Major la gent ja no hi cabia,
i aleshores els pregoners que feien els tres tocs sortien del balcó de l'Ajuntament,
venien aquí a les grasses de la seu, les escales de la seu,
i aleshores des d'aquí fien tres tocs.
Darrerament, amb la restauració que s'ha fet del seguici i de totes aquestes tradicions,
hi ha el costum de fer aquests tres tocs,
no des del balcó de l'Ajuntament, ni el de l'antic Ajuntament,
ni el de la plaça de la Font,
quan l'any 1835 va passar l'Ajuntament en aquell lloc,
sinó fer-ho en el moment en què la bandera de la ciutat
arriba a la cruïlla del carrer Cavallers i del carrer La Nau.
El segon toc el faran quan arribi els quatre cantons,
és a dir, el carrer Major una miqueta més amunt,
i el tercer toc el faran quan arribi fins a aquestes escales.
És la manera de pregonar,
i aquests pregoners són els descendants dels antics pregoners
que, juntament amb la Magia de les Timbales,
anaven per tota la ciutat avisant dels esdeveniments més importants.
Segon toc, doncs, de pregó.
Aquesta música que acabeu d'escoltar,
està datada a finals del segle XVI, comencements del segle XVII,
i s'atribueix amb un mestre de capella de la catedral,
un canonge que es deia Nicasi Sòrita.
S'ha mantingut exactament igual fins als nostres dies,
vull dir, és una petita partitura amb una musiqueta
que, d'alguna manera, respon al toc de pregó.
Faltaria ara l'acompanyament del Magí de les Timbales,
que era la manera com, teòricament i tradicionalment,
es feia a la Tarragona dels segles XV, XVI, XVII, XVIII, XIX,
i al XX hi va haver una miqueta, diguéssim, de parèntesi,
degut a que tota aquesta festada que estem vivint en aquests moments
es va quedar molt reduïda per la pèrdua en part d'aquestes tradicions
i l'acceptació d'una sèrie de tradicions forànies
que, per sort, han anat desapareixent
i han tornat a reeixir aquesta vella història tarragonina.
Carles Sala ja a l'entrada de la plaça de les Cols,
duent la senyera de la ciutat, tercer toc.
Els pregoners han saludat el públic.
Els pregoners van avillats amb una gramalla vermella
i un sombrero de copa.
Aquesta gramalla vermella i el sombrero de copa
era la vestimenta que portaven els regidors,
els cònsuls de la ciutat de Tarragona.
Però en temps de Felip V,
per fer, diríem, una miqueta la guitza
als cònsuls de la ciutat de Tarragona,
va vestir, exactament igual que ells,
els conserges de l'Ajuntament.
De tal manera que els hi va fer, com si diguéssim,
una malifeta perquè en aquell moment
les castes o els grups socials
estaven molt diferenciats.
Però ara sí que sona l'emperito
amb la banda municipal al darrere
de la corporació municipal.
I amb això jo gairebé us diria adeu-siau,
bona festa major a tots i bona Santa Tegla.
Gràcies, Josep Maria Bosch i Sabater Bosch,
ja et canviau els cognoms, gràcies.
Vas a ofici tu ara?
Jo ara aniré a un ratet d'ofici
i després tinc la tanda d'alluïment
a l'Ajuntament seguint amb la feina.
Continua la festa. Gràcies, Josep Maria.
Moltes gràcies.
Al Josep Maria Sabater Bosch,
que li hem d'agrair no només que ens hagi acompanyat
en aquesta retransmissió,
amb els seus comentaris històrics
i molt, molt, molt interessants,
sinó també que ens hagi fet, doncs,
una miqueta d'escorta
i ens hagi obert pas entre la gent.
Tenim amb nosaltres ràpidament un pregoner.
Vas a ofici, com et dius?
No, a ofici ja no.
Ara ja hem acabat la nostra feina,
de moment pel pregó,
i llavors ja fins l'any que ve no tornem a sortir.
El teu nom?
Javi Torné.
Em son, em son el Javi.
Quants anys fa que fas de pregoner?
Doncs enguany fa 14 anys.
14 anys que fa que tant el meu company com jo
fem aquesta feina,
i bueno, fins que el moment que la puguem aguantar i suportar,
bueno, pues la seguirem fent, vaja.
Suposo que cada any toqueu el mateix?
Sí, exacte.
Es rendeix honor a la bandera de la ciutat
i llavors són els tres tocs que es fan,
diguem, a la creuilla del carrer Cavallers,
perdó, primer carrer Cavallers amb el carrer de la Nau,
segon els populars quatre cantons,
que són carrer Cuirateries amb carrer Labat,
i el tercer toc que es fa davant de l'antic ajuntament.
Llavors es rendeix l'homenatge dels tres tocs
a la bandera de la ciutat,
que surt amb l'ocasió especial de la festa major.
Ets conscient que en aquell moment
en què tu toques especialment l'últim toc,
ets el protagonista de totes les càmeres fotogràfiques
que hi ha aquí a la plaça?
Home, possiblement sí,
perquè és un moment en el qual hi ha un silenci
que de bones...
Els tres minuts abans,
doncs estar...
Tres minuts abans d'estar
tant la gent com el seguissi que va pujant,
doncs resulta que...
Bé, música, grellers, bandes,
la gent que parla...
I llavors de bones...
Amb una qüestió d'un minut
hi ha un silenci criminal, no?,
que sembla que totes les mirades
vagin dirigides cap als dos trompeters
i d'aquell silenci,
doncs, bueno, clar,
et queda sol.
Però, bueno, en principi,
bueno, amb molt d'orgull
i amb tranquil·litat,
doncs tot es fa, vaia.
L'any que ve repetim, no?
Home, esperem que sí, sí, i tant.
I per molts anys,
que continuï la festa.
I amb molt d'orgull
i de poder-ho fer.
Doncs moltes gràcies, endavant.
Nosaltres que, doncs, fugim,
Sílvia, literalment fugim,
baixem una miqueta les escales
perquè hi ha tots els elements festius
deixant anar foc.
Jo no hauria rocavenaria
que baixessis,
que directament, com aigui diu,
cap a la unitat mòbil de Tarragona Ràdio,
que baixessis o pujessis,
literalment, a veure on es troba.
I sí, aquesta és la benvinguda,
d'alguna manera.
O l'entrada,
allò que dèiem abans,
anar d'ofici des de la plaça de la Font
i cap al Pla de la Seu,
doncs, abans d'entrar,
és d'acabar de despertar a tothom
perquè sàpiga ara mateix
a la catedral de Tarragona
hi ha l'ofici de Santa Tecla.
Per si algú que s'ha quedat allà
al mig de dormir
es desperti,
s'aixequi ben aviat
amb el so dels espetecs
de les diferents bestiàries de foc.
Tarragona, estem de festes!
Santa Tecla 2004.
Si et sembla, Núria,
ja manca només de 10 minuts
per arribar-hi al punt
de les 10 del matí.
Acomiaríem aquí momentàriament
la nostra connexió.
No sé si m'accent.
Sí, sí, et sento.
M'escoltes?
No sé si em reps tu
al tant de poc.
Perfectament, perfectament.
No, si et sembla,
acomiadaríem aquí momentàriament,
farem un petit reajust
i ens anem cap a dins
de la catedral
on es trobarà
el nostre company
Didac Bertran.
Núria,
que no t'acomiado
perquè d'aquí un moment
no hem de tornar a parlar
després de la missa, eh?
La festa continua,
però jo vaig a esmorzar, eh?
Bon profit, clar que sí.
Que déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do el que s'espera
aquest matí
i també durant tota la resta de festa, eh?
Sí, sí.
Fins ara mateix.
Adéu-siau, gràcies.